Mostrando las entradas para la consulta ters ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ters ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d' Alverne si fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo feisetz dar metz.

Per Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina als ous frire.

L' evesques si era drutz d' una fort bella dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:
Li evesque troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas lo rire...


Lo Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero, 81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas, ni grazidas.
Il dit dans deux de ses pièces:
Ja non creirai que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.

Tan sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ trois mille six cents vers; en voici quelques passages:
Aissi comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s' oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d' esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo plus bon
E per tal c' om meills son cor meta

A ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor de cantas maneiras son:
De tres maneiras son austor
Car l' un son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...

Cossi deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras, e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...

Cossi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del boial...

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol c' om los tenga per razo.

De cantas maneiras so 'l falco:
De falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu' en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...

Lo segons linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es valens e cortes...

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois, so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.

Lo cart linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.

Del sete linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur senhor per els meillura.


Esmerillos, e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc lanier blanquet...

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d' auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L' enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot l' umplis de son ale...

De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.
Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...


D' esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra, lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c' autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David, alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...

Cant auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...

Contra mal de pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc' uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...

Cant auzel a febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s' estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant hom per gota sanc l' en trai...

Le poëme est terminé par ces vers:
Segon so c' avia promes
Mos romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183. Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans une pièce il s' adresse à un jongleur:
En re no me semblaz joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III, 398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P. Bremond Ricas Novas.
Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre, au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et Louis IX. Il dit entre autres:
En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per q' en cor ai que als primiers lo toc.

Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona, per qu' ieu sui sos amics...

El seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e mort...

Sai entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon, II, 412.

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

martes, 5 de diciembre de 2023

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Giraud de Borneil.


Aquest terminis clars e gens, 

Qu'es tan deziratz e volgutz, 

Deu esser ab joy receubutz, 

E quasqus en sia jauzens,

Quar ven estatz 

Ab sas clartatz; 

A cui non platz 

Jois ni solatz, 

Non es amatz 

Ni amaire.


Era m melhura mos talens 

Pel joy, quar issem a la lutz, 

Que totz lo deportz e 'l desdutz 

Covens qu' esta sazon comens,

Pos vey los pratz

E 'ls boys foillatz;

E vuelh sapchatz

Per amistatz

Suy envezatz 

E chantaire.


Mos cors es pus gays e jauzens,

Quar m' es us messatgiers vengutz

Que m retray d' un' amor salutz

Don mi ven joys e jauzimens;

Si 'n suy estatz

Lonc temps iratz,

Desacordatz,

D'amor sobratz,

Ar puesc assatz

De joy faire.


Mout es grans la proez' e 'l sens

Qu' il a, que fis sabers l' adutz,

Qu'anc non fon per lieys mantengutz

Erguelhs, ni no 'l passet las dens; 

Qu' umilitatz,

Don es cargatz

Sos cors prezatz,

La ten en patz

E 'l digz parlatz

E non gaire.


Sobre totz bos ensenhamens

Aitan fort es sos pretz crezutz, 

E 'l sieus sens per melhor tengutz,

Ni ja no l' en er fag contens,

Qu' ilh a puiatz

Los aussors gratz;

Qu' alhs pus senatz

Es, so sapchatz, 

Greus la meitatz 

A retraire.


Domna, mos pes e mos entens 

E totz mos respietz es cazutz, 

Et en vostra merce vengutz, 

E prenda us de mi chauzimens,

Qu' ieu sui d' un latz

Pel col lassatz,

A vos donatz

Et autreiatz, 

Quar tant eratz 

De bon aire. 


Domna, volhatz 

Que mos pensatz 

Sia vertatz, 

E, s' a vos platz, 

Ma volontatz 

M' en esclaire. 


A penas sai comensar

Un vers que vuelh far leugier;

E si m' ai pessat des ier 

Qu'el fezes de tal razo 

Que l' entenda tota gens, 

E qu' el fassa leu chantar, 

Qu' ieu 'l fas per plan deportar. 


Be 'l saupra plus cubert far, 

Mas non a chans pretz entier

Quan tug non son parsonier,

Qui que s n' azir, mi sap bo 

Quant aug dire per contens 

Mo sonet rauquet e clar,

E l' aug a la font portar.


Ja plus volrai clus trobar,

Non cug aver mon parier,

Ab so, que ben ai mestier

A far una leu chanso;

Qu' ieu cug qu' atrestan grans sens

Es, qui sap razon gardar,

Cum dels motz entrebescar. 


D' als m' aven a cossirar

Qu' ieu am tal que non enquier:

Per so quar del cossirier

Sai be que s fa mesprezo, 

Que farai? qu' us ardimens 

Mi ven qu' ieu l' an razonar, 

E paor fai m' o laissar. 


Ben lo i volria mandar, 

Si trobava messatgier: 

Mas si 'n fas autrui parlier 

Ieu tem qu' ella m n' ochaizo; 

Quar non es ensenhamens 

Qu' om ja fass' autrui parlar

D'aisso que sols vol celar.


Tant be m saup lo cor emblar 

La beutat e 'l pretz sobrier

Que gran batailla 'n sufier,

Car no i vauc ad espero;

Pueis m' en ven us espavens 

Que m' en fai dezacordar, 

E mon ardimen bayssar.


Ges no la puosc oblidar, 

Tan mi fai gran dezirier! 

Ieu vuelh pietz qu' a mon guerrier

Selui que d' als me somo,

Quar lai es mos pessamens,

E miels no m pot solassar 

Sol que m lays de lieys pessar.


Cossiriers m' en es guirens

Qu'anc ren tan no m puoc amar

Pus la vi, ni tener car.

___


Si per Mon Sobre Totz no fos

Que m ditz qu' ieu chant e sia gays,

Ja 'l suaus temps, quan l' erba nays, 

Ni pratz, ni rams, ni bosc, ni flors,

Ni durs senhers, ni van' amors, 

No m pogram metre en eslays:

Mas d' aisso m tenc ab lui 

Que, pos joys falh e fui, 

Merma pretz e barnatz; 

E pois las poestatz 

S' estraigneron de jay, 

De quan que 'l piegers fay

No fon per mi lauzatz;

Qu'aissi m suy cosseillatz, 

Que nulh ric non envey 

Que trop mal senhorey.


Selha vetz era 'l segles bos 

Quan per tot aondava jays, 

E selh grazitz on n' era 'l mays, 

E pretz s' aveni' ab ricors: 

Ar appell' om pros los peiors 

E sobrier selh que pieitz s' irais;

E selh que mais adui,

Cum que s pot, del autrui, 

Sera plus enveiatz. 

De que m tenh per forsatz, 

Qu'om d' avol plait savay

Cuelha bon pretz veray

Don degr' esser blasmatz

E vos, quar non pessatz 

Si s tanh qu' om pretz autrey

A sel que lag feuney.


Mal fon capdelada razos

Des qu' om tenc per pros los savays,

E 'ls francs e 'ls cortes e 'ls verays

Razonet hom per sordeiors;

E moc la colpa dels aussors

Quant de vers brezillet ni frays,

Qu' eras no sai per cui 

Tol hom l' onor selui

Que n' era adreit cazatz; 

E si 'ls encoreillatz 

Diran que ben estay;

Mas selh qu' ieu no diray, 

Sera trop miells armatz; 

E pueis si us embarjatz

De pretz ni de domney,

Mens avetz el conrey.


Ieu vi qu' om prezava chansos,

E que plasia tresc' e lays,

Mas eras vei, pus que hom s' estrays

De solatz ni de fagz gensors,

Ni l' afars dels fis amadors

Se viret de dreit en biays

Que totz devers defui; 

Que ja s' om se deblui 

Las carns ni 'ls vis ni 'ls blatz, 

E s' el acompanhatz, 

A pretz non o tenray, 

Ni crezutz non seray; 

Mas no m segra 'l peccatz, 

Que lai val pauc rictatz 

Qui la men' a desrey,

Ni dreg non sec ni ley.


Er aug del rey qu' era plus pros

E plus valens en totz assays 

De totz selhs que vianda pays, 

Que sobret meians e majors, 

E crec sos pretz e sas honors, 

E non temia afan ni fays,

Que si lo planhon dui, 

Lo ters lor o destrui;

Que m par mal ensenhatz, 

Qu' ieu non cug qu' anc fos natz, 

De Karlemagn' en say, 

Reys per tant bel essay

Mantengutz e prezatz;

Mas ja leu non crezatz

Qu' afars tan mal estey

Qu' esems lo plaignon trey.


E que val doncs bella faissos, 

Ni grans poders qu' aissi s' abays!

E ja passava part Roays

Lo noms e 'l pretz e la paors,

Entr' els pagans galiadors 

Qu'anc us sols areire no 'ls trays;

Per que falh qui s desdui,

Pus aissi leu s' esdui

So qu' om plus vol ni'l platz, 

De qu' ieu tenc per grevatz 

Selhs que mais podon say, 

Si non adobon lay, 

Quan camjaran rictatz, 

Qu' aian qualque solatz

De lur gran galaubey 

Denant lo maior rey.


Qu' el trefas segles enveios 

Dona piegz, s' elh que plus s' atrays

Non a suenh mas qu' el cors s' engrays,

E fassa cum que s pot son cors,

E l' arma pert ses lo socors

De lui cui sos covens a frays;

Qu'om tan gen no s' estui 

Ni no s serra ni s clui

De belhs murs dentelhatz,

Quan sera lai passatz 

Al port on no s' eschay 

Qu'om merme son esmay, 

Totz non sia ensarratz; 

Per qu' es conseills senatz

Qu'om de sai se castey

Que sos tortz lai no 'l grey.

___


S'es chantars ben entendutz, 

E sofrirs pretz e valor, 

Per qu' es lag de trobador, 

Des que son chans er saubutz, 

Qu'el eis en sia lauzaire? 

Que ben pareys al retraire 

Si 'l n' eschai blasmes o laus.


E bos pretz reconogutz

Dur' ades d' una color, 

Si 'l senhers gara com cor, 

Qu'aissi sera greu vencutz; 

E qui fort es rabinaire

No sap ni no s pot estraire 

Qu' ans termini non repaus.


E bon' amistatz de drutz, 

Qui la noyris ab temor,

Fa bon frug e bona flor,

Quan quascus n' eschai salutz; 

E no us aizinetz gabaire

Si a ren fatz fis amaire,

Ans cove francs e suaus.


Qu' ieu ai d' amadors vistz nutz,

Pus i feron gabador; 

Quan guerra sors entre lor, 

Lo gabars es remazutz

Escarnitz; sobregabaire, 

Dins o defors son repaire,

A pejor perilh que naus.


Lo vers auzitz e mogutz 

Coma de bon trobador;

Pueis revertis en error

Lo chans quant era saubutz; 

Qu'us s' en fasia clamaire 

Dels ditz don autr' era laire, 

Com fes de la gralha paus.


Rics savis decazegutz 

Pus foron larc donador,

Quar per agrey de folhor,

Remania lur pretz nutz: 

E cui sens non es guidaire

No sap ni pot a cap traire,

Ans par a la fin bertaus. 


E ieu que sai sui vengutz, 

Bos reys, per vostra valor, 

E no i muov a comtador, 

Mas del vers, quant er saubutz, 

Ves lo vostr' entier veiaire; 

Quar sai que ns es guitz e paire 

De pretz e tenetz las claus.

E creys vos ades vertutz,

Cui que s vir de dreit en quaire;

E Dieus, si 'l platz, la us esclaire

Qu' ie us am servir, e non aus.

___


Lo douz chans d' un auzelh 

Que chantav' en un plays

Me desviet l'autr'ier

De mon camin, e m trays,

E justa 'l plaissaditz, 

On fon l' auzels petitz, 

Planhion, en un tropel, 

Tres tozas en chantan,

La desmezur' e 'l dan

Qu'an pres joys e solatz; 

E vengui plus viatz

Per miels entendr' el chan,

E dissi lur aitan: 

“Tozas, de que chantatz

O de que vos clamatz?”


E cobret son mantelh

La maier, que sap mays, 

E dis: “D'un encombrier

Que mov dels ricx savays,

Per qu' es jovens delitz, 

Qu'aissi cum proez' es guitz

Ab bon pretz, qui 'l capdel

E 'l creis e 'l par enan,

Aissi son a son dan 

Li peior dels malvatz;

Que si vos alegratz,

Ni 'n faziatz semblan,

Ilh vos aguisaran

Cum ja joys non aiatz,

Si dels non etz privatz.”


- “Toza, ges tan isnelh

No son vas bos assais

Cum foron li premier 

Quant aondava jais, 

E chantz era grazitz, 

Qu' ieu eys en sui marritz, 

Quar no trop qui m' apelh, 

Ni m queira ni m deman; 

Ans fui raubatz ogan 

Entre tres reys prezatz,

Si que l' us dels regnatz

M' o vai contrarian; 

E parec al ferran

Que m' era gen donatz,

E m fon mal prezentatz.” 


- “Senher, d' avol fardelh 

Se carg' e d' avol fays

Qui rauba soudadier,

Ni s' en vest ni s' en pays;

E 'l luecs es plus aunitz 

On el es aculhitz. 

Aital lairon fraidelh 

Plen de mal e d' engan,

Si ja 'l sofre ni 'l blan

Nulh' auta poestatz,

Greu pot esser honratz;

Que ben leu se diran 

Cylh que non o sobran 

Qu'elh eys n' es encolpatz

O 'l n' eschai la meitatz.”


- “Amiga, el temps novelh 

Solion esser guays;

Ar no vol hom vergier

Entro qu' el frugz l' engrays,

Ni non platz chans ni critz; 

Totz lo mons es marritz, 

E plus li jovenselh 

Que nulh conort no fan; 

Qu' ieu vi que per un guan, 

Si lor fos enviatz, 

Se mesclav' us barnatz

Que durava tot l' an;

Ar vos escondiran 

Lur drusas amistatz,

Pus qu'en folh pretz triatz.”


- “Senher, li fort castelh

Don la maleza nays,

E 'l mur e li terrier

De tort e de biays

An tolt dos e convitz, 

Quar non es hom garnitz 

Si non fai manganelh 

Que pas sobre l' anvan, 

D'on ira s pueis cridan 

Us vilas enrabiatz: 

Tota la nueg velhatz, 

Qu' ieu ai auzit mazan! 

Et adonc levaran , 

E vos, si non levatz, 

Seretz n' ocayzonatz.” 


- “E que m val si m revelh, 

Amiga, ni m' irays? 

Cuiatz vos qu' elh derrier

Se metan en eslays

Per aitals colps petitz?

Ni joves endurzitz, 

Pus qu' el tira la pelh, 

Se veynha melhuran

Per pauc colp de verguan,

Ni que s fassa vezatz?

Qu'us vers pros hom prezatz, 

Ses domna pars un an,

Duptara pueis l' afan,

E tenra s per greviatz

Si ja re il demandatz.”


- “Si 'l senher de Bordelh, 

Amics non sofr' el fays,

E no s da cossirier 

C'om del tot non abays,

Lo mons fos totz peritz; 

Que pois joys es falhitz

Re 'n tot l' als non espelh 

A bon pretz benestan,

Ni ja lay non iran

Ni jois ni fes ni patz;

Qu'el senher regna iratz, 

Qu'a luy s' azesmaran 

Cilh qu' entorn luy seran; 

E pus que joys li platz

Alegro s' en totz latz.”


- “Toza, ieu m' irai laissan

De chantar mays ongan

S'a mon Sobre Totz platz,

Que non sui enastratz.” 


- “Senher, li dui Bertran

Say be que vos diran

Que us etz mal cosselhatz,

Si del chan vos laissatz.” 


- “Toza, totz deshonratz 

Es qui ama desamatz.”

___


Al honor Dieu torn en mon chan

Don m' era lonhatz e partitz,

E no mi torna braitz ni critz

D' auzels ni fuelha de verjan,

Ni ges no m' esjau en chantan,

Ans sui corrossos e marritz,

Qu'en mainz escritz

Conosc e vey

Que podera pechatz,

Per que falh fes, e sors enequitatz.


E cossir mout meravelhan

Com s' es lo segles endurmitz,

E com ben seca la razitz

E 'l mals s' abriv' e vai poian,

Qu' er a penas prez' om ni blan

Si Dieus es anctatz ni laiditz,

Qu' als Arabitz

Traitors, sens ley, 

Reman Suria en patz,

E sai tenson entre las poestatz.


Mais pero ges non es semblan 

Qu'om valens d' armas ni arditz, 

Pos c'a tal coch' er Dieus falhitz, 

Ja sens vergonha torn denan; 

Mas selh qu' aura pres d' autrui bran

De grans colps, e del sieu feritz,

Er aculhitz,

E de son rey 

Si tenra per pagatz, 

Qu'el non es ges de donar yssarratz. 


E pus de cor e de talen 

Dona poder Sans Esperitz, 

E 'l lonha qu' om no si' aunitz

Del Diable qu' es plen d' enjan,

Esquivan silh qu' ab Dieu iran,

Qu'us de sa forsa non s' iritz,

Qu'a penas vitz, 

Per gran desrey

De vairas voluntatz, 

Grans chauzimens venir, ni de manhs latz.


Mas des que seguem tuit un ban,

E chascus vol esser grazitz, 

Qui mais pot, plus s' i afortitz; 

Qu'aissi sapchan que venceran: 

E sels ajudon que no i van

Per que Dieus sia mielhs servitz;

Pero so ditz 

Qu' usquecx abney

So qu' el mon plus li platz, 

E 'l segua nutz, qu' el sai venc despolhatz


A! caitiva gen! que diran 

Quant el remembrara 'ls ublitz, 

E volra comte dels petitz, 

De cels qu' er non l' ajudaran? 

Veiretz ben que razon rendran

De quan qu' els aian senhoritz, 

E ja lor guitz, 

Fe que vos dey, 

Qu'els auran mal guidatz,

No lor faran ni conortz ni solatz.


Ben sapchatz que m peza del dan,

Mas per l' anta m suy esbaitz, 

Qu'els trefanetz, menut vestitz, 

Que Dieu ni ley ni ben non an,

Fassan sobre nos so que fan,

Que lag nos an envilanitz;

Qu'anc non ausitz 

En tal agrey,

Del temps que Dieus fo natz, 

Tan gran perilh que tan leu fo portatz.


Pero, si vauc solatz cobran 

Que m' eran lonhatz e partitz,

E mos vers es en joi finitz

Qu'era comensatz en ploran,

Des que las ostz qu'en aug qu' iran

E 'l socors dels reys es plevitz;

Mal er bailitz, 

So vos autrey, 

Soudans o amiratz

Quant ilh venran, si no son d' els loynhatz.


El coms Richartz es ben garnitz,

Et a 'ls sieus aizitz,

Qui que 'l n' envey;

Aitals afars me platz

Que ben es grans, e sia 'n Dieus grazitz.

___


A ben chantar 

Coven amars

E locs e grazirs e sazos; 

Mas, s' ieu n' agues dels quatre dos,

Non cug qu' els autres esperes:

Que locs mi dona joi ades 

E la sazos de qu' ieu sui gais; 

Que ges lo temps, quan l' erba nais, 

Si ben s' agensa fuelha e flors,

Tan no m' ajud' en mon chantar

Cum precs e grazirs de senhors. 


E per amar

Fon ja chantars

Grazitz, e pretz prezatz pels pros, 

E fon que sol la sospeissos, 

Ses autre pro qu' om hi cuides, 

Ensenhava qu' om s' enanses 

Vas totz los benestars d' eslais,

E que s penes, en mans assais, 

Cum li cregues pretz e valors, 

E que s chauzis de mescabar, 

E il fos vils senhorils honors.


Era no m par

Que chastiars 

Mi valgues ni clams ni tensos,

Pero no m cuich qu' anc Amors fos 

Plus fina, s' amadors trobes, 

Que, qui per dreg la razones, 

Ades se meillura e val mais: 

C'aissi, cum par fina als verais, 

Sembla trefana als trichadors, 

E lor engans fa 'l nom camjar,

Que, pus falh, non es fina Amors.


De castiar

Me suy tan pars

Que pro vetz n' estau cossiros,

Que vey qu' ab ponher d' esperos 

Non puesc tan far que joi cobres: 

Pero, si sos ditz averes, 

Mos Bels Senhers, l' ira e l' esmais,

Qu' ieu n' ai sofert, mi fora jais

E forsa e valors e socors; 

E deuria s' en plus coitar,

Car no 'n deman ni 'n vuelh d' alhors. 


E s' ieu de far

Li fos avars 

Don m' agues mandat ni somos,

Assatz l' aportera razos 

Que ja covens no m' atendes; 

Mas, s' ieu li sui verais, penses 

Si s tanh que s volva ni s biais; 

Que la bona esperansa m pais 

E m' acompanha ab cantadors 

E m' a faitz solatz recobrar, 

Don m' era totz loignatz de cors.


E ges d' avar

No m par afars,

Des que trebaills ni messios

No m tolh qu' ieu no sia joios; 

Qu'anc no parec que ben ames 

Cela cui joi non agrades;

Qu'anc sens ni poders, que joi bais,

No m' agradet ni no m' atrais.

Mal aia irada ricors!

E qui que apel trop pensar

Saber, ieu dic qu' ans es follors.


A merce ar

Taing mercears

E franquesa als francs amoros, 

E contra 'ls sobriers orgoillos

Orgoills e mals, que si s gardes 

Dona al traspas, ans qu' el passes, 

Ja vils ni sobriers ni savais

No il plagra, que no il taing s' apais

En tal obra don desonors 

Li remazes, s' a rasonar 

S' avenia entr 'els amadors.

Senher, sobre totz de colors

Son li drap, e qui 'ls sap triar

Falh, si compra los sordeiors.

___


Ben es dregz, pos en aital port 

Nos a nostre Senher trames, 

Qu'ab joi l' en referam merces, 

E chascus ponhe, ab plans esfortz, 

Qu'elh sia lauzatz e grazitz 

Tant adreg guitz, 

Cui terr' e mars e pluei' e vens

Serv e sap esser obediens; 

E qui 'l ten car, 

Ben pot esser fis qu' ai paguar 

Venra centismes gazardos; 

Ja 'l servizis non er tan bos.


E pos sabem qu' anc no fes tort 

Ni fara d' aisso que ns promes, 

Ans en sec ades maiers bes, 

Pro deu valer nostre conortz; 

Quar sel qu' els defragz e 'ls frunitz

E 'ls mal noiritz 

Acuelh, e 'ls fai viure jauzens, 

Be m sembla que 'ls rics penedens

Vuelha logar, 

Si 'l cors e l' obra venen par, 

Trop mielhs qu' els forfaitz sofraitos,

Quar mais val lor confessios.


Per que s degra 'l plus rics plus fort

Esforsar qu' om mais li plagues, 

Pois gens garnirs ni bels conres

Ni cortesia ni deportz

No 'l notz, des que Sanhs Esperitz

Hi met razitz;

Ni ja per sos bels garnimens,

Pueis qu' es cortes et avinens,

Non deu doptar

Que nostre Senhers desampar

Los plus gent tenens ni 'ls plus pros,

Si non lur notz autra razos.


Ni non crei qu'en l' adreit deport,

Si 'l cor non falsa ni la fes,

Que si' aissi jujatz ni pres

Qu' al cor no 'l venga bos acortz

Selh que non sap esser maritz;

Qu'el cors me ditz:

Tan vau treballatz e temens,

Non puesc suffrir que non comens

Un sol chantar,

Ab que cujava remembrar

Los avols rics de valor blos,

Per qu' es falhitz condugz e dos.


E si non fos qu'en al m' acort

Don m' aven a pensar manes, 

Anc non foron pieitz escomes,

E mais m' atendera 'l plus fortz,

Per qu' es jois e jovens aunitz

E pretz faiditz,

Ses ajud' e ses benvolens;

Qu' aissi cum fo 'l comensamens

De joi menar 

Pels plus rics, ar lo fan baissar,

Tan paucs n' i a de coratjos

De far honradas messios. 

E qui pogues tarzar la mort 

Un jorn o dos que non vengues 

Ben estera qu' om conquezes, 

E non fora tan autz lo tortz; 

Mas ieu cre qu' anc sellui non vitz

Qui 'n fos auzitz, 

Cui vizis ni sabers ni sens

Ni manentia fos guirens

D'un mot parlar;

Don puesc ieu segur afizar

C' uei non son tan bellas meissos

Cum d' aver pretz entr' els baros.


E pos, per saber ni per sort,

Reys ni ducs ni coms ni marques

Non viu lo menor jorn del mes,

Com er del aver? metrem tortz,

Qu'elh no 'l falh tro qu' el er falhitz;

E l' avol critz

Renha e mostr' a mantas gens,

Las obras e 'ls captenemens,

E 'ls fai blasmar;

Per que s deuria suenh donar

Totz hom, mentre n' es lezeros,

Que no 'l remazes mal ressos.


Laissem estar las avols gens,

Qu'aissi s tanh a far als valens,

Que trop es greu d' els a parlar,

E pensem dels Turcs orgullos

Cum lur avols leys chaia jos.

___


Jois sia comensamens

E fis, ab bon' aventura, 

D'un nou chan qu' era comens;

Quar sobravinens 

Es e bona ma razos;

De far chansos 

Sol hom dir qu' es falhimens; 

Ar es bes e chauzimens

Qu' usquecx chan,

E digu' e mostr' en chantan

Quan ric gazardon aten

Sel qu' a Dieu ser bonamen.


Per qu' ieu, que n' er' alques lens,

Non tenc, per man d' escriptura,

Qu' al chantar non torn jauzens,

Tan mi sembla gens

E fis lo mestier, qu' ab sos

Vuelh far sermos

E precs contra 'ls noncalens, 

Cui cors falh enans qu' argens;

Per qu' estan

Qu' al servizi Dieu non van

De pagans e d' avol gen 

Deslivrar lo monimen.

E qui, dels fals mescrezens, 

Non pensa ni s dona cura 

Quom caia lor ardimens,

Viu cum recrezens; 

Que mielhers luecs cre non fos

D' esproar los pros,

Qu' armatz de bels garnimens, 

Sobre los destriers correns,

Conquerran 

Benenans' e valor gran, 

Don seran pueis viu manen,

E si moron eyssamen.


Mas que val esbaudimens

Al cor, s' el cap s' en rancura?

Ni que val forsa ni sens,

Quan non es parvens? 

Dieus, qu' es lo cap e la cros

Don nos ven, sai jos, 

Lo bes e l' ensenhamens

E l' adreitz captenemens,

Que l' enjan 

E la pen' e 'l mal talan

E 'l vilan captivemen 

Cuelh hom de la carn creissen.


Pos tals es sos mandamens 

Coven, mentr' om viu ni dura, 

Qu'a Dieu sia obediens;

Qu' amics ni parens,

Ni larga possessios,

Ni conques ni dos

Non valran dos aguilens

Al estrenher de las dens;

Mas penran,

Segon que servit auran, 

Li bon ben e 'l mal tormen

Ses fin perdurablamen. 


Dieus! E quan pauc val jovens

En qu' el cors creys e s melhura,

Si s pert lo melhuramens,

Reys omnipotens,

Ans que comens la sazos

En que hom er bos!

Qu' eras es paucs pros e gens, 

Si sas colpas penedens

Non eschan

Dieu serven e 'l cor forsan, 

Qu' aissi venra veramen

Al sieu premier estamen.


Per que m par recrezemens, 

Si 'l reys, qu' es maiers, abdura 

Los mals ni 'ls deschauzimens;

Qu'om sas ni valens

Estei del anar doptos,

Pueis es sospeissos

Qu' al anar sera guirens; 

E las penas e 'ls turmens

Qu'en venran 

Ira Dieus amezuran, 

Si 'l platz, venjan o parcen,

Merce mesclat d' espaven.

Qu'el aten ben sos covens, 

Qui qu' els an

Somoven ni abaissan; 

E ten als larcs larc presen,

Cum larx senher largamen.

___


Be veg e conosc e say,

Per so quar proat o ay,

Que, qui plus el segl' estay, 

Pus y a dol et esmay;

E selh que per pieitz maltray 

Es fols e plus, quar no s tray

Lai on sap que tos temps may

Viura ses dol e ses pena.


Senhers Dieus, drechuriers, cars,

Humils, resplandens e clars,

Entre mos nessis pessars

Son endevengutz liars;

Mais ar conosc que l' amars 

D'aquest segle es amars, 

Qu'om n' es fols e tant avars,

Per que n' a pueis dol e pena. 


Q' uei non es hom aut ni bas

Que per la greu mort non pas,

E doncx pessa de tu, las!

Que ja saps be que morras,

Et ades ves la mort vas;

E s' ans qu' om te met' el vas,

Non pensas, ja non seras

Nuls temps ses dol ni ses pena.


Vols que t done bon conort?

Fai de ton cor feble, fort; 

Et aissi de ton gran tort 

Trobaras ab Dieu acort; 

Si non o fas, tem que t port

Tos fols volers a tal port 

Que viuras apres la mort

Totz temps ab dol et ab pena.


Qu'om no viu II jors essems

Ses trebalh, e pueis falh temps

Qu'om mor doloiros ab gems, 

E put pus mil tans que fems;

E si vols venir per temps 

A Dieu, ni l' amas ni 'l tems,

Ja non seras de joi sems, 

Ni trairas mays dol ni pena.