viernes, 20 de octubre de 2023

LII, De sirventes aurai gran ren perdutz,

LII.


De sirventes aurai gran ren perdutz,

E perdrai en enquera un o dos

Els rics malvatz on pretz es remasutz,

Qu' a lor non platz donars ni messios,

Ni lor platz res que taingna a cortezia,

Mas be lor platz quant ajoston l' argen;

Per so n' a mais cel que lo met plus gen,

C' onors val mais que avols manentia.


Ja non serai desmentitz ni vencutz

Qu' anc hom escars non fo aventuros;

E si n' i a un qu' en sia cregutz,

Doncs n' a el faig alcun fag vergoignos:

C' avers non vol solatz ni leugaria,

Ni vol trobar home larc ni meten,

Ans lo vol tal qu' estia aunidamen

E tal qu' endur so que manjar deuria.


Que val tesaurs qu' ades es rescondutz,

Ni cal pro tenc a nuill home qu' anc fos?

Aitan n' ai eu, sol non sia mogutz,

Com an aquil que lo tenon rescos.

C' a mi non costa un denier si s perdia,

E ill an tot l' esmai e 'l pessamen;

E quan perdon l' aver perdon lo sen,

Et a mi an pro donat de que ria.


Per valens faitz es hom miells mantengutz

Et acuillitz et honratz per los bos;

E n' es hom miells desiratz e volgutz,

E 'n pot menar plus honratz compaignos:

Que malvestatz ab pretz no s' aparia,

Ni s' acordon per lo mieu escien;

Que pretz vol dar e metre largamen,

E malvestatz estreing e serra e lia.


Lai a 'N Guillem Augier, on pretz s' es clutz,

Tramet mon chant, car el es cabalos;

E 'ls enemics ten sobratz e vencutz,

Et als amics es francs et amoros,

Larcs et adregs e senes vilania;

E tot quant a dona e met e despen,

E non o fai ges ab semblan dolen;

Per qu' en val mais, ja tan pauc non metria.


Bertrand du Pujet.