Mostrando las entradas para la consulta gaya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gaya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 23 de mayo de 2026

Si - sí

Si, conj., lat. si, si.
Farai gaya chanso,
Si far la sai.
(chap. Faré gaya (alegre) cansó, si fé la sé. Siensia gaya. La segalla no.)

La lleit de la cabra

Platz mi mais viure desesperatz
Que si ieu fos per altra domn' amatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Je ferai gaie chanson, si faire je la sais.
Il me plait plus vivre désespéré que si je fusse aimé par autre dame.
L'I s'élidait parfois devant une voyelle.
S' aguem paor, no ns o cal demandar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Si nous eûmes peur, il ne vous le faut demander.
Ara sabrai s' a ges de cortesia
En vos, dona.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Maintenant je saurai s'il (n') y a point de courtoisie en vous, dame.
Loc. Conduytz e deportz, joys e dos
Son tornat en si t fas, faras.
B. de Venzenac: Iverns vay.
Festins et réjouissances, plaisirs et dons sont tournés en si tu fais, tu feras.
ANC. FR. L'ancien français a long-temps employé la conjonction SE.
Bien set que il est mal venuz
Se il pooit estre tenuz...
Se plus n'i vaut engin que force.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Car vous perdez soudainement
Vostre cueur se la regardez.
Charles d'Orléans, p. 62.
Por Dieu se vos vient à plaisir,
Dites-moi, s'il vos puet membrer,
S'avez oï d'aucun conter
Qui éust un antier ami.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 51.
Dans l'exemple précédent on a vu que l'E de SE pouvait être élidé, quoiqu'il ne le fut pas toujours quand le mot suivant commençait par une voyelle.
Depuis que la langue française a adopté le SI conjonctif latin et roman, l'I de SI ne s'est plus élidé, comme l'E de SE s'élidait jadis, à moins qu'il ne se trouve devant IL, et alors même on peut dire que c'est l'ancienne forme conservée.
Conj. comp. No s pot sillabicar ni ajustar sino ab vocal.
(chap. No se pot silabisá ni ajuntá mes que en vocal.)
Leys d'amors, fol. 60.
Ne se peut syllaber ni ajuster sinon avec voyelle.
Non agui m' intensio
En autra si en vos no.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Je n'eus mon intention en autre sinon en vous.
ANC. FR. Seingneur, ne lur font se mal nun. Roman de Rou, v. 5993.
CAT. ESP. Si. PORT. IT. Se. (chap. Si, conjunsió. Si yo faiguera, si tú faigueres, si ell o ella faiguere, si natros o natres faiguerem, si vatros o vatres faiguereu, si ells o elles faigueren.)

2. Aissi, Ayssi, Aici, adv., ainsi, de cette manière.
Quant aissi auzetz esbaudir
Lo rossinhol nueit et jorn.
B. de Ventadour: Amics.
Quand ainsi vous entendez s'égayer le rossignol nuit et jour.
Loc. Amen, Dieus, aissi sia.
(chap. Amén, Deu, així (aixina) sigue.)
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Amen, Dieu, ainsi soit-il.
ESP. Así. PORT. Assim. (chap. Així, aixina (que), aixines; aissí - Luis Arrufat.)

- Adv. de lieu. Ici.
Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Tans caballés están (ñan) aquí com allí o allá. A la frasse anterió, “aqui” signifique “allí, allá”, no aquí : astí, açí.)
Autant de cavaliers sont ici comme là.
Conj. comp. Dregz es, en leial fe,
C' aissi com hom compra venda.
Hugues de Saint-Cyr: Estat ai fort.
Il est juste, en loyale foi, qu'ainsi comme on achète on vende.
Et en aissi cum il a beutat gran...
Et en aissi cum es de belh paratge.
Cadenet: Longa sazo.
Et de même comme elle a grande beauté. Et de même comme elle est de belle race.
ESP. Al otro dia (día) mañana asi (así) como salió el sol.
(chap. Al atre día pel matí (de matinada) aixina com va eixí lo sol.)
Poema del Cid, v. 2078.
Adv. comp. Aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai.
(chap. Aixina com les solgo elevá (eixecá, alsá), aixina les baixaré.)
B. de Ventadour: Quan vei.
Ainsi comme j'ai coutume de les élever, de même je les abaisserai.
Auzen de totz parla en ayssi. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
A l'oyant de tous il parle par ainsi.
CAT. Assi. (chap. Aixina, aixines, així, aissí. Aquí, astí, açí, assí. La ç y la ss sonaben igual, y se troben textos en les dos varians; sense tildes als textos antics.)


Si, adv., lat. sic, ainsi.
E tuich aquist si l' abandoneron e feiron patz ses lui, e si se perjureron vas lui. 
V. de Bertrand de Born.
Et tous ceux-ci ainsi l'abandonnèrent et firent paix sans lui, et ainsi se parjurèrent envers lui.
Si s fa 'l jays e l' auriola.
Marcabrus: Quan la fuelha.
Ainsi se fait le geai et le loriot.
ANC. FR.
Sire, ce dist li dus, si seit com vos voldrez.
Richart si creut l' eveske, traïson ne dobta.
Roman de Rou, v. 2441 et 4352.
- Certainement, assurément.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers certainement fut un des plus grands courtois du monde.
Vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers
Tan quant la vida m' er durans.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Vous êtes le mien bonheur premier, et assurément vous serez le dernier autant que la vie me sera durant.
ANC. FR. Cumbatez-vos è si veincrez.
Roman de Rou, v. 12620.
- Pourtant, toutefois.
Can qu' el sia misericordios, si es drechuriers. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Combien qu'il soit miséricordieux, pourtant il est juste.
Sitot no m suy amaire,
Si vuelh ieu esser chantaire.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Quoique je ne sois pas amant, pourtant je veux être chanteur.
ANC. FR. Tu vois en l'amande trois choses: l'escorce, la coquille et le nouel, et si est une seule amande. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 295.
Bref, je ne puis mourir, et si je ne puis vivre.
Premières Œuvres de Desportes, p. 4.
Quer mult le redotoent e si l' amoent tuit. Roman de Rou v. 2294.
- Aussi, pareillement.
On es gaains si es dampnatges. Trad. de Bède, fol. 80.
Où est profit aussi est dommage.
Sabes be que ieu soi gentils et auta de riqueza e jove d' ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. V. de G. Faidit.
Vous savez bien que je suis gentille et haute de noblesse et jeune d'ans, et pareillement dit-on que je suis fort belle.
Loc. Si franqueza no m socor,
No sai negun cosselh de me;
Si fatz ! que 'l clamarai merce.
Arnaud de Marueil: Lo gens temps.
Si franchise ne me secourt, je ne sais nul conseil pour moi; si fais ! vu que je lui crierai merci.
Toza, si fa, mai que no fas semblan.
Giraud Riquier: L'autr'ier trobei.
Fillette, si fait, plus que je ne fais semblant.
Conj. comp.
Guiraut Riquier, si be us es luenh de nos,
Cosselh us quier e donatz lo m breumens.
T. de P. Torat et de G. Riquier: Guiraut.
Giraud Riquier, bien que vous soyez loin de nous, je vous demande conseil et donnez-le-moi brièvement.
Per tot lo cors m' intra l' amors,
Si com fai l' aigua en la 'sponja.
(chap. Per tot lo cos m'entre l'amor, tal (aixina) com fa l'aigua a l'esponja.)
P. d'Auvergne: Manta gen.
Par tout le corps m'entre l'amour, ainsi comme fait l'eau dans l'éponge.
ANC. FR. Si kome les mena fortune. Roman de Rou, v. 476.
Si com je sais et com je croi. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 314.
(chap. Aixina com yo sé y com yo crec.)
Il m' a conquis e m ten en sa bailia,
Si que, mon grat, partir no m' en volria.
Perdigon: Anc no cugei.
Elle m'a conquis et me tient en sa puissance, tellement que, de mon gré, séparer je ne m'en voudrais.
Si m destreignetz, domna, vos et Amors,
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tellement vous m'étreignez, dame, vous et Amour, que je n'ose vous aimer ni ne puis m'en arracher.
ANC. FR.
Puis çà, puis là comme dure tourmente
La faict tourner à force véhémente,
Si que souvent cordage, mast et hune
Sont desrompuz par diverse fortune.
Cretin, p. 249.

2. SI, adv. d'affirmation, lat. sic, si, oui.
L' us dis al autre: Si sera. - Non sera. - Si es. - Non es. - Si fo. - Non fo.
V. et Vert., fol. 25.
L'un dit à l'autre: Si, ce sera. - Ce ne sera pas. - Si, c'est. - Ce n'est pas. - Si, ce fut. - Ce ne fut pas.
ANC. FR. Où est-il? ne l'avez-vous point trouvé? Si avons.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 64.
Subst. Beill si e il plazen no.
Hugues de Saint-Cyr: En aissi.
Beaux si et les agréables non.
ANC. FR. Celle où les méchants n'ont point authorité de commander et les bons si. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 66.
(chap. Sí. Pera di lo contrari se diu no, o sí, los collons!)
(N. E. Raynouard NO explica en este apartado que en occitano, sí afirmativo se decía y escribía: oc, hoc, och; òc, de ahí el nombre de la lengua occitana. Todavía se usa en Cataluña, en la Vall d'Aran, en aranés, y se usaba en los textos catalanes, por ejemplo uno de 1505, sentencia a Jacme de Casafranca, lugarteniente del tesorero real, por judaizar, herejía. El catalán siempre fue uno más de los dialectos occitanos.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

miércoles, 4 de octubre de 2023

Giraud Riquier, En Cataluenha la gaya, Entre 'ls Catalas valens E las donas avinens.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Me pregunto cóm podríe entendre 
Giraud Riquier als catalans circa lo añ 1276 sense traductó. 😔

//

Me pregunto cómo podría entender Giraud Riquier a los catalanes entorno al año 1276 sin traductor. 😔

//

Retroensa.

La retroensa était une pièce à refrain, ordinairement composée de cinq couplets tous à rimes différentes. (1: Je ne connais qu' une seule pièce de ce genre dont toutes les rimes soient semblables; elle n' a que quatre couplets. Voyez MS. R. 7226, fol. 307, v°: No cugey.)


Pus astres no m' es donatz

Que de mi dons bes m' eschaya,

Ni nulhs mos plazers no 'l platz,

Ni ai poder que m n' estraya,

Ops m' es qu' ieu sia fondatz

En via d' amor veraya;

E puesc n' apenre assatz

En Cataluenha la gaya,

Entre 'ls Catalas valens

E las donas avinens.


Quar dompneys, pretz e valors,

Joys e gratz e cortezia,

Sens e sabers et honors,

Belhs parlars, bella paria,

E largueza et amors,

Conoyssensa e cundia,

Troban mantenh e secors

En Cataluenha a tria,

Entre 'ls Catalas, etc.


Per qu' ieu ai tot mon acort

Que d' els lurs costums aprenda,

Per tal qu' a mon Belh Deport

Done razon que m' entenda,

Que non ai autre conort

Que de murir me defenda,

Et ai cor, per penre port,

Qu' en Cataluenha atenda

Entre 'ls Catalas, etc.


E s' ieu entre 'ls non aprenc

So per qu' amors guazardona

Servir als sieus, don dan prenc,

No y a mas qu' om me rebona,

Quar tan d' afan ne sostenc

Que m' a gitat de Narbona;

E per gandir via tenc

En Cataluenha la bona

Entre 'ls Catalas, etc.

Tan suy d' apenre raissos

So que d' amar ai falhensa,

Que nulhs pessars no m' es bos

Mas selh qu' als verais agensa;

E quar no 'l say ad estros,

Vau per bona entendensa

Querre e trobar cochos

En Cataluenha valensa,

Entre 'ls Catalas valens

E las donas avinens.


Giraud Riquier.


las donas avinens.


----


Puisque astre ne m' est donné

Que de ma dame bien m' échoie,

Ni qu' aucun mien plaisir ne lui plaît,

Ni je n' ai pouvoir que je m' en arrache,

Besoin m' est que je sois fondé

En voie d' amour vraie;

Et je puis en apprendre beaucoup

En Catalogne la gaie,

Parmi les Catalans vaillants

Et les dames avenantes.

Car galanterie, prix et valeur,

Joie et gré et courtoisie,


Sens et savoir et honneur,

Beau parler, belle apparence,

Et largesse et amour,

Connaissance et agrément,

Trouvent appui et secours

En Catalogne à choix,

Parmi les Catalans, etc.

C' est pourquoi j' ai tout mon accord

Que d' eux leurs coutumes j' apprenne,

Pour ainsi qu' à mon Beau Plaisir

Je donne raison qu' elle m' entende,

Vû que je n' ai autre consolation

Que de mourir elle me défende,

Et j' ai cœur, pour prendre port,

Qu' en Catalogne je tende

Parmi les Catalans, etc.


Et si moi parmi eux je n' apprends

Ce par quoi amour récompense

Le service aux siens, dont perte je prends,

Il n’ y a plus qu' on m' améliore,

Car tant de peine j' en soutiens

Qui m’ a chassé de Narbonne;

Et pour me soulager voie je tiens

En Catalogne la bonne

Parmi les Catalans, etc.

Tant je suis d' apprendre envieux

Ce que d' aimer j' ai faute,

Que nul penser ne m’ est bon

Excepté celui qui aux sincères convient:

Et vû que je ne le sais en cachette,

Je vais par bonne science

Quérir et trouver promptement

En Catalogne la vaillance,

Parmi les Catalans vaillants

Et les dames avenantes. 


https://fr.wikisource.org/wiki/Page:Revue_des_Deux_Mondes_-_1833_-_tome_2.djvu/430

Une supplique en vers du troubadour provençal Giraud Riquier, présentée à son protecteur Alphonse X, roi de Castille, en juin 1276, pour réclamer les priviléges de son ordre, fait connaître qu’il y avait alors en Espagne plusieurs classes de ces acteurs ambulans. Les uns, qui dansaient et chantaient dans les rues, pour l’amusement de la populace et moyennant quelque aumône, s’appelaient bouffons ou truans (bufones truhanes) ; ceux qui exerçaient le même métier, mais dans les maisons des riches, avec plus de décence et de talent, se nommaient jongleurs (juglares) ; enfin, ceux qui composaient les danses, les vers et le chant des couplets, et les représentations ou jeux mêlés (juegos partidos), méritaient l’honorable nom de troubadours (trobadores). Ces distinctions se retrouvent textuellement dans diverses lois du fameux code des Partidas. Les bouffons des rues y sont déclarés infâmes (ley iv, tit. vi, part. 7), et dépouillés de tous droits civils ; les jongleuses (juglaresas) y sont privées de l’honneur d’être admises pour concubines (barraganas)[1] des hommes de haut lignage (ley iii, tit. xiv, part. 4). Aucune fête ne se passait alors sans le concours de ces diverses espèces de ménestrels, ou plutôt ils faisaient seuls les frais de toutes les fêtes, et la gaie science (gaya ciencia) allait divertir le plus petit châtelain au fond de son manoir, comme le monarque au milieu de sa cour. L’archiprêtre de Hita, poète satirique des premières années du quatorzième siècle, dans son poème burlesque, intitulé: La Guerre de don Carnaval et de dame Carême (Guerra de don Carnal y dona Cuaresma), voulant peindre les jouissances de son héros, le représente assis à une table magnifiquement servie, ayant devant lui ses jongleurs comme un homme de qualité :

Estaba don Carnal ricamente asentado

A mesa mucho farta en un rico estrado,

Delante sus juglares como omen honrado.

Estaba don Carnal ricamente asentado  A mesa mucho farta en un rico estrado,

Barragana, espèce de concubine autorisée. Les prêtres partagèrent habituellement ce privilége des nobles. On trouve, dans les archives du señorío de Biscaye, une vieille ordonnance qui concède aux prêtres, pour le repos des ménages, le droit d’avoir chacun une barragana.

viernes, 6 de marzo de 2020

Gaya Ciencia, est llibre fou compost; Linga Occitana

CXLIII. 
Reg. N° 2234, fól. 71. 1 may. 1398.

Nos Martinus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Quoniam sola sciencia dicitur summa nobilitas in hac vita cum per eandem teologus regnum adquirat celeste per eam legista jam statuat jubeat vindicet puniat ac interpretetur clarisime per eandem ac etiam canonista ecclesie robur firmissimum et fidei orthodoxe columpna inmobilis solvat quascumque ambiguas questiones et facta causarum perdubia dirimat per eam ulterius moderator humane nature naturalisque sciencie inquisitor sagacissimus phisicus valida corpora in sanitate plenaria auxiliis phisice preconservet et egra ad pristinam temperanciam peroptatam reducat per eam astrologus perspicaci corruscans ingenio disposiciones celestium corporum intuatur cursus inspiciat planetarum celique jam signa duodecim contempletur stellas connumeret zodiacum atque spheram firmamento in ipso proprio intellectu comprendat unde se dicit plenarie de futuris judicare jam posse per eam interea arismeticus numeros colligat et in isto non modicum glorietur per eam mensuras geometra amplectens triangulos atque quadrangulos recte designet per eam jam musicus modulamina vocum eructet predulcia per eam orator alliciens ejus colloquia vocis munimine gloriose corroboret necnon et habeat copiam dicendorum et dulci sermone suabilique exordio et affabili ratione animos alienos utiliter atrahat ad se ipsum per eam necminus dialecticus veritatem et falsitatem inquirat per eam gramaticus recte loquatur recte et aret cum penna per eam respublica gubernetur cultus justicie immoletur timida prelia comittantur per eam terribiles machine erigantur et hostium expulsiva propugnacula construantur per eam novalia renoventur et publice libertatis quies ambita atque confinium populorum benevolencie reformentur per eam postremo alia universa que toto sub orbe intra laudabilis rationis septa geruntur exitu concludantur felici: quid ergo tam dulcius quid tam jocundius quid tam utilius esse debet quam sciencia peramplecti. Porro universos et maxime nostros fideles subjectos sciencie et doctrinis ac aliis moribus virtuosis continue militantes favore et graciis atque donis prosequimur sepius ut ad predicta vel aliqua ex eisdem habenda ferventius animentur cum ex scientificis viris et regna et terre reluceant: quia et etiam Barchinone in urbe que fertilitatis ut ager assiduitate culture fecundior fructus uberrimos perferens viros virtutum perflua ubertate fecundos producit quorum fecunditas graciosa in alios affluentes effunditur per eos magnificans rudes erudiens et debiles virtuosos efficiens sint viri quamplures qui inter alia sciencie docmata circa precepta et practicam oratorie facultalis qua principum atque regum jam gratia capitur lingua prerudis acuitur et possessor ejusdem de infimis ad honoris fastigia sublevatur sub rithmis atque metris et prosis raesuracione sub certa pretensis exercitare (1) precipue per eosdem et que inde vulgariter Sciencia gaya vocatur sic modo insudant laudabili quod carmina eorundem modo Parisius modo Tholosam hujusmodi et aliarum quarumlibet artium optima quippe gimnasia ut inibi corrigi valeant destinata abinde remituntur sepissime laudis corona penitus illustrata tanquam ab incude malleo atque lima dicte amene seu gaye sciencie quibuslibet viciis exinde relegatis protracta fideliter atque pure unde et civitas Barchinone predicta cui non parum afficimur cum ipsa jam semper extiterit ac existat peravida pervigil et attenta in illis qui celebrem ad honorem et regie domus nostre augmentum tunc dicerentur et possint spectare non modicum comendatur quod nobis ad placitum cedit premagnum: tenore presentis ut illi civitatis pretense et alii universi qui inibi dicte amene seu gaye sciencie nunc vel de cetero vaccare curaverint melius ad eandem habendam et practicam ipsius exercendam induci tunc valeant: comunitati eorum et ipsis necnon rectoribus et defensoribus ac manutentoribus ejusdem amene seu gaye sciencie quadraginta florenos auri de Aragonia annuales sub condicione inferius posita ut ex ipsis jocalia infrascripta emant graciosius ducimus concedendos quos in atque super emolumentis et juribus universis officii bajulie civitatis Barchinone jamdicte etiam assignamus. Mandantes serie cum presenti bajulo civitatis ejusdem presenti atque futuro et cuilibet alii ad quem hoc spectet quovis modo quatenus in hoc festo Pentecostes venienti de proximo et etiam singulis annis de cetero termino in eodem rectoribus et defensoribus ac manutentoribus antedictis dictos quadraginta florenos commitendos per ipsos in jocalia infrascripti nostri thesaurarii executoria seu mandato ad istud nullatenus expectato exsolvat plenarie recuperaturus ab ipsis apocas de soluto in quarum priori contextus hujusmodi penitus inseratur in reliquis quidem specialis solummodo mencio habeatur: nos enim tenore presentis nostro rationali magistro vel alii cuicumque supor jam dictis a bajulo antedicto compotum audituro jubemus quod tempore raciocinii ipsius dictos quadraginta florenos in suo recipiat compoto supradicto nullam eidem pro isto questionem facturus. Volumus autem et tradimus in mandatis dictis rectoribus et defensoribus ac manutentoribus prefate amene seu gaye sciencie quod ex dictis quadraginta florenis illud vel illa jocalia argenti vel auri qui proinde videbuntur eisdem emenda emant totaliter illi vel iliis eorum qui juxta precepta et leges dicte amene seu gaye sciencie aliqua carmina vel etiam opera secundum ipsorum judicium melius aliis ediderint texuerint fecerint seu ordinaverint in honorem et gloriam aliquale et bravium hinc acquisita penitus conferenda et danda per eos quia eisdem super jam dictis plenarie vices nostras cum ista commitimus: nobis ipsis expresius retinentes et concessionem hujusmodi conditione sub ista etiam facientes quod dicti rectores et defensores ac manutentores prefate amene seu gaye sciencie nominari et eligi ac creari et poni a nobis omnino nunc et de cetero habeant: sin autem presentem viribus et effectu carere nos volumus quam in memoriam et testimonium premissorum fieri fecimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Cesarauguste prima die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo XC octavo regnique nostro tertio. - Matias vicecancellarius. - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Cavasthani. - Vidit eam dominus rex. - Berengarius Sarta.

/ Aquí ve Bofarull fénne de les seues. /

(1) En este mismo archivo de la corona de Aragón de Barcelona existe un códice M. S. en papel de algodón de a folio y 284 páginas de materia, con su índice de capítulos en la portada; y en las cartas blancas del principio de este volúmen se lee la siguiente nota de letra de D. Jayme Caresmar, canónigo premostratense del monasterio de Santa María de Bellpuig en Cataluña, que dice así:
- Est llibre fou compost per un anonym provençal en lo sigle XIIII en que florí la Gaya Ciencia. Está escrit en llengua catalana, per rahó de haverse introduhit la llengua catalana en la Provensa al temps que sos princeps foren catalans, comptes o descendents dels comptes de Barcelona: be que té veus mescladas, propias de la llengua de aquell pays. Lo títol de la obra es: Las lleys de amors. Enseña y dona reglas pera trobar y fer coblas y altres generos de versos: y estos poetas se deyen trobadors.
- En seguida de esta nota siguen cinco folios del índice de capítulos: y en el folio primero empieza así: - Ayssi comensan las lleys damors; y después del prólogo empieza la primera parte de la obra de este modo: - Ayssi comensa la primiera partz en la qual son demostradas doas manieras de trobar generals las quals no son desta sciensa: y esta primera parte acaba con el capítulo: Dels rims trencatz. - La segunda parte, al folio 25 vuelto, empieza de este modo: - De coblas e primerament ques cobla e quens bordos deu hom haver almay e quens almens; y esta segunda parte acaba con el capítulo:
De cobla constructiva. - La tercera parte, al folio 36, empieza de este modo: - Complida es la segonda partida e ayssi comensa la tersa on deuem tractar de verses chansos e dautres dictatz: y esta tercera parte acaba con el capítulo: Escondigz. -La cuarta parte, al folio 39, empieza de este modo: - De las VIII partz doracio en qeneral: y esta cuarta parte acaba con el capítulo: De la interieccio. - La quinta y última parte, al folio 98, vuelto, empieza de este modo: - La quinta partz de vicis e de figuras e primierament de barbarismes; y esta quinta parte acaba con el capítulo: De pedas, y concluye la materia del volúmen con las palabras: Deo gratias, folio 141 vuelto.


//

La Gaya Ciencia era el arte de hacer poesía en la Edad Media. Expresión muy frecuente en la época, derivada del provenzal gai saber o del francés gai savoir, que refería a todas las habilidades técnicas necesarias para escribir poesía, es decir, el arte poético.
//

apéndice 3 memorial dalmau darnius joffre dortigues

Sed quia ut per literas scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat sibi auxiliari in dicta resistentia per nonnullos subditos regis Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod dominus rex Francie per suas literas patentes mandet officialibus suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne permittant aliquos subditos ipsius regis Francie ire in adjutorium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et revocent remediis oportunis nec permittant etiam alias gentes extraneas in auxilium dicti comitis per regnum Francie pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exequtionem hujus provisionis aliquem vel aliquos officiales regios ut moris est.

https://es.wikipedia.org/wiki/Trovador (Féu poc cas de la wiki).

Bernart de Ventadorn, trovador medieval occitano, según un manuscrito del siglo XIII sobre la música trovadoresca.
Bernart de Ventadorn, trovador medieval occitano, según un manuscrito del siglo XIII sobre la música trovadoresca.


Loís Alibèrt, autres dialèctes occitans, catalan comprés

Loís Alibèrt, autres dialèctes occitans, catalan comprés

Los trovadores (del idioma occitano trobador, pronunciado [truβa'δu]) fueron músicos y poetas medievales, que componían sus obras y las interpretaban, o las hacían interpretar por juglares o ministriles, en las cortes señoriales de ciertos lugares de Europa, especialmente del sur de Francia, entre los siglos XII y XIV. La poesía trovadoresca se compuso principalmente en idioma occitano.

Los trovadores, personajes mayoritariamente de la nobleza, con sus canciones amorosas sobre todo, pero también con sus composiciones de propaganda política, sus debates y, en definitiva, con su visión del mundo, muestran el inicio de una historia cultural y política con una variedad que no se encuentra en ningún otro documento de la época. Su literatura, además, será una de las fuentes básicas de la poesía que durante siglos se cultivará en Europa occidental. Incluso en el siglo XX, autores catalanes como Josep Vicenç Foix (1893-1987) no se pueden explicar del todo sin conocer aquello que compusieron estos escritores de los siglos XII y XIII que cantaban por los pueblos. El estudio de los trovadores se incluye habitualmente dentro de la historia de la literatura occitana. Escribían en una variedad culta del idioma provenzal antiguo (lengua poética de los trovadores), que surgió en Occitania a finales del siglo XI y se extendió por el occidente europeo, sobre todo en Cataluña y el norte de Italia, conformando una literatura de una unidad importante en un momento en que las diferencias entre el provenzal y el catalán eran poco notables.
Así, en la plenitud de su producción literaria ―siglo XIV y parte del siglo XV― en Cataluña, un mismo escritor usaba el occitano en su obra poética, y el catalán en la prosa. Esta situación pervive hasta la obra de Ausiàs March (1397-1459). La tradición literaria de los trovadores aún tuvo vigencia en parte de la poesía catalana del siglo XX, tanto con respecto a los aspectos formales como de contenido, representando una de las bases esenciales de la lírica catalana. Conviene esclarecer la diferencia entre trovador y juglar. El trovador era un poeta lírico, por lo general de condición social elevada, que se acompañaba de una melodía fija y cuyo texto se fijaba por escrito y no se transmitía con variantes, además de que no necesitaba utilizar sus facultades artísticas como medio de vida. El juglar, sin embargo, llevaba una vida ambulante, recitaba con una entonación específica pero no melódica, memorizaba los textos e incluso improvisaba a partir de determinados motivos temáticos, podía ayudarse de la mímica y la dramatización; características que lo convierten en uno de los máximos representantes de la literatura de transmisión oral de carácter folclórico o popular. No obstante, en ocasiones es posible confundirlos o reconocer individuos que reunieron las dos tipologías. De modo muy esquemático, suele asociarse al trovador con el autor (creador), y al juglar con el actor (intérprete).​ Ambos se sintetizarían en la cultura musical del siglo XX con la imagen del cantautor. Entre las diversas posibilidades etimológicas de la palabra «trovar», la más adecuada es la de ‘inventar o crear literariamente’. Hace falta distinguir en esta época el significado de dos palabras que en nuestros días se usan sin ningún matiz diferenciador: poeta y trovador. El primero era aquel que escribía poesía en latín, en cambio el segundo lo hacía en una lengua romance. La misma etimología tiene la palabra «trovero», aplicada a la persona que hace trovos (cantos tradicionales del sureste español). Entre 1110 y 1280 se registran unos 450 trovadores de idioma occitano. Pierre A. Riffard —citando a autores como Marrou, Roubaud y A. Moret—, menciona entre los más notables trovadores cátaros a Pierre Rogier de Mirepoix, Bernard Mir y Guilhem de Dulfort, y a Chrétien de Troyes (desde 1164) como máximo representante en lengua de oil. También incluye el fenómeno de los «minnesänger» germanos (1170 a 1340) y a los poetas del «stil nuovo» como Dante y Cavalcanti, insistiendo en el aspecto esoterista de la obra trovadoresca de Chrétien y Dante.​ Asimismo, se han considerado trovadores personajes como: Guillermo de Poitiers, el papa Clemente IV, no siendo papa, sino antes de ser arzobispo de Narbona y obispo del Pueg, conocido como Gui Folqueis, o el rey de Inglaterra Ricardo Corazón de León (que antes de presidir la corte inglesa fue duque de Aquitania y conde de Poitiers), Pedro el Grande y Federico III de Sicilia; a diversos personajes de la nobleza como el catalán Guerau de Cabrera, o a individuos de origen humilde, como Marcabrú, que empezó como juglar. Entre las mujeres trovadoras («trobairitz»), casi siempre de la nobleza, destacó Beatriz de Día. Los cancioneros son unos documentos ―en total se conservan 955​ (y se han destruido 8)― que constan habitualmente de tres apartados: vidas, razones y composiciones. De algunos trovadores únicamente se incluían las poesías sin ninguna otra referencia. En el primer apartado se explicaba la vida del trovador. En el segundo, las razones por las cuales había escrito determinado poema. Esta información no solía ser frecuente. Por último, figuraba el propio poema, en 256 casos con la melodía correspondiente. En estos documentos se conservan 2542 poemas y versos, que a veces se repiten en diferentes cancioneros y a veces se atribuyen a diferentes trovadores. En cuanto a las biografías las hay de todo tipo: extensas o cortas según el cancionero, reales o inventadas, como se ha podido comprobar al compararlas con otros documentos de la época. La poesía trovadoresca se manifestaba a través de estilos (o trovas) diferentes: Trova leve (o plana): expresión sencilla, palabras no complicadas ni de doble sentido, ausencia de recursos estilísticos difíciles. Pensamientos claros que puede captar fácilmente un auditorio variado. Este es el estilo más utilizado, sobre todo en los sirventés. Trova hermética: hay varios tipos: caro, oscuro, sutil, delgado, cubierto..., según lo expresen los propios trovadores en sus composiciones, sin especificar las características. Los dos más habituales son los siguientes: Trova cerrada: trova hermética basada en la complicación de conceptos, el abuso de la agudeza, un lenguaje a menudo de argot (que ofrece problemas de interpretación en la actualidad, no tanto, seguramente, en el momento que se escribió). Marcabrú lo usó con frecuencia. Trova rica: el hermetismo se basa en la complicación de la forma, que busca la sonoridad de la palabra y por lo tanto usa un lenguaje difícil, con rimas extrañas, etc. Arnaut Daniel fue el gran maestro de este estilo. Personajes similares aparecieron en otras regiones de Europa. Ya se ha mencionado Cataluña y el norte de Italia, cuya trova estaba íntimamente relacionada con la provenzal. En el norte de Francia, en la región de lenguas de oïl, y en Inglaterra aparecieron los trouvères o troveros, en Alemania los Minnesänger y en el occidente de la península ibérica las cantigas galaico-portuguesas. La poesía trovadoresca era sobre todo de temática amorosa, pero también podía centrarse en aspectos políticos, morales, literarios, etc. A continuación hay una clasificación no exhaustiva de su literatura dividida en tres apartados: los géneros condicionados por la versificación, en los que se tienen en cuenta los aspectos métricos y no la temática, que solía ser amorosa; los géneros condicionados por el contenido, que es el apartado más variado y extenso; y los debates entre trovadores, es decir, aquellas composiciones en que dos trovadores se enfrentan a través de un diálogo con una temática variada.



Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

lunes, 5 de octubre de 2026

27. Guglielmo Augier. Ses alegratge chant per agradatge

27. Guglielmo Augier.

Copia diplomatica dei mss. C M N R S.

(N. E. Para comparar el texto, ver las imágenes más abajo.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


C:

Ses alegratge. chant per agradatge. folhatge. fauc quar mon coratge.

sec lay on ses mes. que anc plus saluatge. reclus dermitage. del mieu senhoratge. no fo nulhs hom pres. quaissi fos preza. del mal que madeza.

ma meza. selha cuy pauc peza. quar mi fay languir. dieus ont er queza. merces ni franqueza. pos la plus cortezam. uol ses tort aucir. per mielhs aucire. me tornet en iay. del lonc cossire. pueys doblam lesmay. souen malbire. quades men partray. pueys quan me vire. yeu truep mon cor lay. ser ia quieu laya. greu er quem nestraya. sagramens ses playa. per fals mot escur. a bella gaya. plazens no ueraya. plasaus queus desplaya. greu mals don endur. longuendura.

men ahura. mauentura... mi peiura.... Igreus mals que mauci. sique drechura.
ni falsura. ni segura. en coniura.

M:

Ses alegrage. chan per agradage. follage. fatz qar mon corage. ses lai on ses mes. qanc plus saluage. reclus de boscage. destage. de mieu senhorage. non fon nulls hom pres. Qaissi fos presa. del mal qan adeça. malmeça.

cill acui pauc peza. qar mi fai langir. mas on er qeza. merces ni franqeça. pos li plus corteza. mi uol ses tort auçir. Per miells aucire. mi tornet en iai. del lonc cossire. pueism doblet lesmai. souen malbire. qe tot men partrai. e qan me uire. ieu trueb mon cor lai. Ser ia qieu laia. greu mes qiem nestraia. sagramen sespaia. per foll mot escur. ai bella e gaia. plazenz non ueraia. plasaos qieu desplaia. al grieus mals don endur. Lonia endura. men agura. auentura. tal sim dura. qem peiura. part mezural. grieu mal qe mauci. srqe drechura. ab falsura.

masegura. em coniura.


N:

Senz alegrage. chant per agradage. folage. faç ca mon corage. seg lai on ses mes. canc plus sauage. reclus ni ostage. del mieu seingnorage. non ac nuills hom pres. car si fos presa. de mals que madesa. ma mesa. cella cui pauc pesa. car men fai languir. e doncs on er quesa. merces ni franquesa. pueis la plus cortes am. em uol senz tortz auçir. per mi ausire. mi tornet en iai. dun lonc consire. qem dobla lesmai. suuen balbire. queu totz men partrai. pueis can me vire eu trob mon cor lai. senz za queu laia. greu cut quem nestraia. sacramen.

senz plaia. per fals motz obscur. ai bella et gaia. plazen non ueraia. uillaz queus desplaia. lo grieu mal queu dur. long endura... auentura. tal seu dura.

quem piiora... grieu mal quem aucisi. que dreitura. ni fausura... no meillura.

R:


Ses alegratie chan per agradatie. folatie. fas car mon coratie. sec lay on ses mes canc pus saluatie. reclus ni ostatie. del mieu senhoratie. non a nulh hom pres car si fos preza. del mal que madeza. mamera sela. cuy pauc preza. car mi fay murir. may on er queza. merce ni franqueza. pus la pus cortezam uol del tot aussire. per mi aussire. mi tornet en iai. del lonc cossire.

pus doblem lesmay. souen malbira. cades men partira. pueys sol me uira.

trop mon cor lay. seria quieu laya. greu cug que mestraya. sagramen ses paya.

per fals mon escur. a bela gaya. plazens no ueraya. sieus play non dechaya. lo greu mal quendur. loniendura. men aura uentura. tal sim dura. per mezura.

mi peiura. lo greu mal quem ausi. que drechura. ni falsura. ni segura. fe com iura.

S:

Sens alegrage. chant per agradage. folage. fas qar mon corage. seg lai on ses mes. qanc plus saluage. reclus ni estage. del meu segnorage. non ag nuls hom pres. caissi fos preza. del mal qe madesa. mamia cela cui paug pesa. qar mi fai languir. mais on er qesa. merces ni franqesa. pos la plus cortesam. vol ses tort aucire. seg lai on ses mes. per meils aucire. me tornet en lai del lonc consire. pois tornet lesmai. souen marbire. qe toz men partrai. pois sol me uire. en trob mon cor lai. seria qeu laia. greu qen deschaia. sagramens sens paia. per fals mot escur. ai belle gaia. plazens non ueraia. voillaz qeus desplaia. greu mals don endur. longendura. men aura auentura. tals sim dura. par mesura. me peiura. lo mals qe maucisi. qe drechura. ni falsura. ni segura. fes coniura.

(N. E. Siguen las imágenes. Se pueden descargar para ver mejor.)


Guglielmo Augier. Imagen 1




Guglielmo Augier. Imagen 2

Guglielmo Augier. Imagen 3

domingo, 25 de octubre de 2026

Guiraut Riquier. Pus astres no m'es donatz + Amors m'auci, que m fai tant abelhir +++

Guiraut Riquier.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6


I.

La primeira retroencha d'en Guiraut Riquier, facha en l'an 1270.

Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulhs mos plazers no l platz,
ni ai poder que m n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n'apenre assatz
el Cataluenha la gaya (en Cataluña, Catalunya la gaya, alegre)
entre ls Catalas valens (entre'ls catalans valens)
e las donas avinens. (y les dones avinens : majes)
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlars, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Deport
done razon que m'entenda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr' elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no y a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona.
E per gandir via tenc
en Cataluenha la bona
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
que d'amar ai fallensa,
que nulhs pessars no m'es bos
may selh qu'als verays agensa;
e quar no l say ad estros,
vau per bona entendensa
querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.

(N. E. ¿En qué lengua se entendería Guiraut Riquier con los catalanes valientes y las mujeres majas? Pues en occitano, está clarísimo.)


II. 

Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265.

Amors m'auci, que m fai tant abelhir
sella que m plai; quar neys no m n'eschai gratz,
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz,
per que mos chans diversa.
Mout ai chantat, que anc no plac auzir
a lieys qu'ieu am: per que m suy acordatz,
pus mas chansos ab precx no vol grazir,
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogues avenir (nit y día penso com puguera avindre)
en far son grat; per que m suy assaiatz
en tans chantars; qu'estiers non li aus dir (tans, no tants)
los mals qu'ieu tray; et on pus suy sobratz,
yeu la truep pus enversa.
Mos Velhs Deportz, est noms me fa mentir,
qu'ab desconort lo dic; quar no m'aidatz,
mos dobles mals se tersa.

III. 

Serena d'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
e l sazo s e l luecx mandatz.
E l jorn que l ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran:
"Jorns, ben creyssetz a mon dan,
e l sers
auci m e sos loncx espers."
Tant era l'amans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
qu'elh se dava gran temor
que l ser non atendes vius.
E dizia sospiran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a l'aman, que sa dolor
no conogues, tant torbatz
era ab semblan de plor;
tant li era l jorns esquius.
E dizia sospiran etc.
Mout es greu turmen astratz
a selh qu'ab nulh valedor
no s pot valer; donc gardatz
d'est aman, en qual langor (d'este amán)
era l jorn d'afan aizius.
E dizia sospiran:
"Jorn, ben creysses a mon dan, (día, be creixes al meu mal; daño)
e l sers
auci m e sos loncs espers."


IV.

E car diversamen
auch pages apelar,
si com sabon uzar
per obras o per als;
e dels menestairals (menestrals)
aug lo meteis semblan; (escolto lo mateix)
dels mercadiers, que van
o estan, atertal (atretal, autretal)
(mas dels borzes no m cal
aras parlar estiers);
et aug los cavaliers
diversamen nomnar,
e ls clergues apelar,
com hom pot, pus onran,
los noms divarian.
E, si us ai dig desus,
dic que l devers e l'us
son per dreg acorsat,
qu'en generalitat
a trops especials,
que cascus generals
per alcuna razo,
si com de regio,
terras, vilas e gens,
e tot propriamens
es per dever nomnat:
per que m'ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars.
Que non es benestars
car entr' els li melhor
non an de nom honor 
atressi com de fach.
Qu'ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
ab sotil captener,
si de calqu' estrumen
sab un pauc de prezen,
s'en ira el tocan
per carrieiras, sercan
e queren c'om li do;
o autre, ses razo,
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
en totas, ses vergonha,
privadas et esternas;
pueys ira s n'en tavernas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
en deguna cort bona.
Car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels, que trasgitars
es lor us ses als far,
ni cels que fan jogar
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz.
Car per homes senatz,
sertz de calque saber,
fon trobada per ver
de premier joglaria,
per metre ls bos en via
d'alegrier e d'onor.
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap, (issir : eixí, ixí, eissí)
e donan alegrier:
per que l pro de premier
volgron joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
Pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar (cantán y pera alabá; loar)
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que no ls fa
ni jes dever non a
del far, tal los ensenha:
per qu'ieu, que qu'en avenha,
no m puesc tener del dir.
Aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entre ls pros.
Mas er es tals sazos,
et es lonc temps avuda,
c'una gens s'es moguda
de far, de dir plazer,
e senes conoissensa, (y sense coneixensa, coneiximén)
que prendo captenensa
de cantar, de trobar
o d'als, ses tot dever,
ab que puesca querer,
per enveia dels bos.
E son tan tost gilos,
can vezo ls bos onrar
als pros, e ve'n afar
mantenen del maldir.
E no s degra sofrir
per ren a mon semblan.
E vey que hom los blan
e ls tem may que ls senatz.
E pueis tant es baisatz
lo noms de joglaria
d'onor, que no y solia
caber aquela gens,
es me greu dels sabens
trobadors; car clamat
non an el temps passat
so qu'er m'avén a dir: (se troben mol poques tildes)
que fesson devezir,
a cui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per so que saupra far,
e tuch fosson joglar
en general estar
per sol un fag a far,
si pus non y agues,
si com es de borgues.

V.

En son palays, on ela vay jazer,
ha cinc portals, e qui ls dos pot hubrir, (obrí; abrir)
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir;
e viu ab gaug sel que y pot remaner;
e poia y hom per catre gras mout les, (cuatre grasons, escalons)
e no y intra vilas ni mal apres,
c'ab los fals son el bari albergat,
que ten del mon pus de l'una mitat. 
Mout y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de cui l'azautz s'adona
en l'autra per vertat.
E l portal perilhat
son aquist que us vuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros semblans
o per ditz mout doptans,
per si o per autrui.
Pero mielhs es de lui,
si s pot gent ayzinar;
car amors ses selar
non pot venir a port.
Veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar!
E l segons es, so m par,
d'umils precx perceubutz,
que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
E l ters es per ver dir
servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer;
car mout grans perilhs es.
E l cartz es mout cortes:
so es baizars de grat.
E si fos costumat
c'om remazes aqui,
l'amors non agra fi
ni morira tan leu.
Mas lo quinz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
l'amors c'om te al cor
entro qu'en es passatz.
E'n Guirautz com senatz
dis o cubertamen.
Le palais d'avinen,
on amors vay jazer,
es sert, al mieu parer,
la persona amada;
e l cinc portal d'intrada
son silh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Guirautz ses mentir:
e qui ls dos pot hubrir,
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir.
Mout o saup azaut dir;
car tug son perilhos
li trey, ab que pels dos
sia hom leu intratz.
E qui ls a totz passatz,
a issir lo'n cove,
pus son dezir a ple,
co vos ai dig desus. (desus, dessus, de suso, amún)
Mout o dis bel e clus
selh qu'en sabia l ver:
e viu ab gaug sel que y pot remaner.
El o dis, car poder
del remaner non ha
negus, pus que l desva
sos dezirs, com dig es.
E pueia y hom per catre gras mout les.
Ver dis, segon que m pes,
e que truep cossiran.
Li gra son benestan:
le premiers es onrars,
e l segons es selars,
e l ters es gen servirs,
e l quartz es bos sufrirs.
E cascus es mout lens
tan que i pueia greumens
hom ses elenegar.
E ditz vertat e par
selh que la chanso fes:
E no y intra vilas ni mal apres.
Ver dis, que l descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
no y intran per poder
el palais, on jazer
vai amors, ni 'saiar (essaiar: probá, ensayá)
non auzan de puiar (no osen de pujá)
los grazes per lunh fag;
ni cre c'us s'en empag,
car de lor no s cove.
E dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mon pus de l'una mitat.
Ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
que l barris ten del mon,
e que tug aquel son
albergat malamen.
Barris es veramen
ditz so que foras vila
es bastit senes guila
entorn e pres del mur,
per so que pus segur,
tot cant y es estia, -
que ben leu no faria, -
e pus assolassat.
El barri son poblat
silh que venon derrier.
E y so fag li palhier,
escuras e boals,
e y fa hom los cortals,
per tener bestiar. (y s'hi fan los corrals pera tindre bestiá)
Car greu veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son mout gen cazat.
Per que fon comparat
a barris gent e be.
Ad ayso no m cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon que m par. 
en declaran lo ver.