Mostrando entradas con la etiqueta catalans. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catalans. Mostrar todas las entradas

domingo, 6 de enero de 2019

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.

miércoles, 15 de agosto de 2018

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives nos niega que Cataluña fuera, nunca, una “nació” cuando afirmaba allá por los años ´30:

“En mes de tres mil documents inèdits que portem recollits no hem trobat ni un de sol que ens parlés d´emoció col.lectiva catalane
sca , que ens revel.lés un estat de consciencia NACIONAL ,.. i ho sentim com a catalans ” (”La Publicitat”. Barcelona 1936).


https://es.wikipedia.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta

Decretos_de_Nueva_Planta


Barcelona. 20 cm. 416 p., [8] h. de lam. Encuadernación en tapa dura de editorial ilustrada. Muñoz i Lloret, Josep M. 1959-. Vicens Vives, Jaime. 1910-1960 .. Este libro es de segunda mano y tiene o puede tener marcas y señales de su anterior propietario. ISBN: 84-297-4266-2


 


Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat. Allò que va impulsar a Jaume Vicens Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol.




https://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Vicens_i_Vives 


Jaume Vicens Vives (Gerona, Girona, España, 6 de junio de 19101​-Lyon, Francia, 28 de junio de 19602​) fue un historiador y maestro de historiadores catalán y español. Tras la presentación de su tesis doctoral («Fernando II y la ciudad de Barcelona (1479-1516)») en febrero de 1936, su área de estudio se centró en la Cataluña de la Baja Edad Media, para acabar siendo considerado como principal autoridad en la historia económica y social, lo que en los primeros años del franquismo era una excepción dentro del panorama de la universidad española, en un momento en que parte de los intelectuales estaban en el exilio.


Obras , Casa del Libro :




  • España. Geopolítica del Estado y del Imperio (1940)
  • Política del Rey Católico en Cataluña (1940)
  • Historia de los remensas en el siglo XV (1945)
  • Aproximación a la historia de España (1952)
  • Historia general moderna: siglos XVIII-XX (1952)
  • Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (1953)
  • Noticia de Cataluña (1954)
  • El gran sindicato remensa (1954)
  • Biografías catalanas (1955-1961)
  • Industriales y políticos del siglo XIX (1958)
  • Historia social y económica de España y América (1957-1959)
  • Historia económica de España (1959)
  • De la conquista a la independencia (1959)
  • Cataluña en el siglo XIX (1961)
  • España contemporánea (1814-1953) 
  • La crisis del siglo XX (1919-1945) 

Bibliografía





viernes, 29 de diciembre de 2017

independència de Tabàrnia

Nunca he visto mejor definición del procés, descrito por un catalibán. No tiene desperdicio.  Iacobus Gold.

No val la pena seguir-los el rotllo de la independència de Tabàrnia, és la revolució dels rics que no volen compartir amb la resta de catalans i s'inventen uns drets històrics inexistents. Quelcom totalment fascista.

No val la pena seguir-los el rotllo de la independència de Tabàrnia, és la revolució dels rics que no volen compartir amb la resta de catalans i s'inventen uns drets històrics inexistents. Quelcom totalment fascista.




miércoles, 25 de octubre de 2017

Cuando diseñas una lengua para presumir ante los demás y la cagas

Cuando diseñas una lengua para presumir ante los demás y la cagas

Feixisme , català , Cuando diseñas una lengua para presumir ante los demás y la cagas


Hasta la viquipèdia tenen ! 

Extracte de la wikipedia en catalá,la viquipèdia

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida,mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé l'identifiqui com una variant xovinista del socialisme d'Estat.