Mostrando las entradas para la consulta purna ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta purna ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de diciembre de 2018

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis
 

Jovent republicà, utilitza la llengua per a lleparvos lo cul, so marranos. 
 


 
 
 
purna, Arran, Puyalón, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
 
YO no chapurrejo res, YO parlo CHAPURRIAU


https://ca.wikipedia.org/wiki/Purna_(organitzaci%C3%B3)

Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010 fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA). Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica. Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis
foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes


8m-valderrobres-natros-natres-mos-aturem

8M , Valderrobres , si natros o natres mos aturem, huelga feminista , la vaga feminista del ajuntamén se passe lo matí al casino  Catalá: si nosaltres ens aturem  , vaga feminista , Vall-de-Roures
 
La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana. El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme. Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres. De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués. Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe.



bonas pascuas

Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants (50 dal o baix) repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu. En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània. /Jaca/
 
Jacetània, Jaca, Huesca, Osca, Pedro II
 
 
Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític. En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista. En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès. / La creme de la creme dels idiotes aragonesos /

Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó. A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Crítico, treballant per organitzar vagues / ya u sou vagos, ya, dropos, mantes, gossos/ i manifestacions. A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.

  1.  (an) Naxe Purna-A Chobenalla Reboluzionaria Independentista, adeban.org.
  2. (an) Consideracions Estratéchicas de Purna t'a «Tobada d'o Nacionalismo Aragonés de Cuchas», www.purna-aragon.org
 
 
http://arainfo.org/del-nacionalismo-al-independentismo-organizacion-tactica-y-estrategia/
 

Lambán subvenciona una revista independentista que promociona a los ‘Arran aragoneses’

El gobierno socialista de Javier Lambán subvenciona la revista independentista Temps de Franja, dirigida a los “catalanoparlantes de Aragón”.

En la publicación se promociona a Purna, una “asociación joven y combativa” que reconoce los ‘Países Catalanes’ y está hermanada con los independentistas radicales catalanes de Arran.

El artículo de la revista reproducido sobre estas líneas habla de la organización juvenil Purna y está firmado por uno de sus miembros. La publicación cuenta por lo tanto, en este caso, con un redactor integrante de Purna que escribe y promociona las acciones de su asociación.

La revista Temps de Franja salió a la luz en el año 2000. Está editada por la Iniciativa Cultural de la Franja, ICF, que reúne a las asociaciones pancatalanistas de Aragón: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Associació Cultural del Matarranya y Centre d’Estudis Ribagorçans.

En marzo de este año, Temps de la Franja del meu cul publicó una entrevista en la que las propias preguntas hacían referencia directa a “los países catalanes”, una expresión utilizada por los pancatalanistas que abarca territorios de las comunidades autónomas de Cataluña, las islas Baleares y la Comunidad Valenciana, varios municipios del norte de Murcia, el microestado pirenaico de Andorra, parte del Pirineo francés donde ya se sabe que la lengua es el occitano, y la llamada Franja del meu cul.

Isto no ye España yes en Aragón, Purna, independentista, idiotas, Arran, Puyalón
 
Isto no ye España yes en Aragón

Purna: Independentista y pro Maduro

Purna se presenta como “juventud aragonesa, alegre y combativa”. En su cuenta de Twitter apela a la independencia aragonesa respecto a España. Utilizando imágenes con la bandera independentista aragonesa reflejan su actitud ante al separatismo.
 
Por otro lado, la asociación también apoya a los jóvenes abertzales de Alsasua que dieron una paliza a dos guardias civiles y a sus parejas el pasado mes de octubre.

Aquí ne ix un de estos insultón y amenassadó
La situación de Venezuela también suscita interés entre los jóvenes de Purna. A través de un mensaje en las redes sociales, la asociación se posicionó a favor del dictador Nicolás Maduro y apoyó, dando vivas a la revolución bolivariana, el fraude de las elecciones a la Asamblea Constituyente.

Purna y Arran

Tanto Purna como los antisistema de Arran comparten un objetivo común: defender la independencia de ‘los países catalanes’.
Arran ha sido protagonista de los recientes acontecimientos vandálicos organizados como acto de protesta contra el turismo, tanto en Barcelona como en Palma de Mallorca. Sus miembros acudieron al puerto de Moll Vell de la ciudad para intimidar a los viandantes y a los restaurantes de la zona.
Una delegación de Purna, A Chovenalla Independentista y Revolucionaria, estuvo presente en Barcelona en los actos organizados el 11 de septiembre por la Esquerra Independentista y en la Conferencia Nacional de Arran celebrada en Ulldecona. “Desde Aragón queremos trasmitir toda nuestra solidaridad y agradecimiento a la juventud dels Països Catalans, que vive un momento histórico en la liberación de su pueblo”, rezaba un comunicado emitido por Arran.
No era la primera vez que algo así ocurría. El colectivo de Arran provocó varios desperfectos contra un bus turístico en Barcelona la semana pasada y este martes se dedicó a pinchar las ruedas de las bicis que el Ayuntamiento de Ada Colau ofrece de alquiler a los barceloneses para desplazarse.

domingo, 16 de abril de 2017

purna

Purna

foc, sendra, flama, calius, caliu


purna, espurna, chispa, flama, foc, sendra


PURNA f.
|| 1. Espurna (Mequinensa, Maella, Calasseit, Alcanar i País Valencià); cast. chispa. Una petita purna de foch enflama e met foch en una gran silva, Canals Carta, c. 17. Quan lo preycador preyca, veus que cau una purna de foch e encén-se en tu, Sermons SVF, i, 142. Trauen purnes de les pedres les farradures,Salvador FB 15. a) fig. Comença collir de amor desonesta les primeres purnes,Corella Obres 260. De hon nos surten deu mil purnes | de vergonyes y deshonra,Cons. casat 49.
|| 2. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta (Benassal).
|| 3. fig. Cosa molt petita, quantitat mínima. Mas qui serà que'n delit passar vulla | per gran dolor, si d'aquell no sent purna?, Ausiàs March cxvii.
    Fon.: púɾna (val.).
    Etim.: del llatí prūna, mat. sign.

English spark

No pots ensendre lo foc sense una purna




you can not start a fire without a spark, purna, espurna, Bruce Springsteen


viernes, 8 de mayo de 2026

Scindir - Scintilla, Cintilla

Scindir, v., lat. scindere, scinder, fendre, couper, trancher, diviser.
Part. prés. Dens..., en hom..., las quatre denant so egals, scindens et agudas...; doas autras... so ditas caninas, que son plus fortas que las scindens, plus longas et may agudas.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Dents..., en l'homme..., les quatre de devant sont égales, tranchantes (incisives) et aiguës...; deux autres... sont dites canines, qui sont plus fortes que les tranchantes (incisives), plus longues et plus aiguës.
Subst. Uzar no s pot ni rompre sa costura
D' estoxs, retailhs, de scindens. 
Palaytz de Savieza.
User ne se peut ni (se) rompre sa couture par estocs, (par) taillants, par tranchants.
IT. Scindere. (ESP. Escindir. chap. Escindí o essindí; tallá, retallá.)

2. Inscindir, Inscidir, Incidir, v., lat. incidere, inciser, couper, tailler, trancher.
Incidic alcunas arterias del colh.
Quan tu vols inscidir aquelas..…, observa que no inscindas la arteria.
Entro que incidiscas la arteria.
Trad. d'Albucasis, fol. 1, 13 et 3.
Il coupa aucunes artères du cou.
Quand tu veux couper celles-là..., observe que tu ne coupes pas l'artère.
Jusqu'à ce que tu incises l'artère.
CAT. ESP. PORT. Incidir. IT. Incidire. (chap. Insidí.)

3. Incizio, Inscizio, s. f., lat. incisio, incision, coupure, entaille.
Per inscizio d' espada. Trad. d' Albucasis, fol. 41.
(chap. Per incisió o insisió d'espasa.)
Par coupure d'épée.
- Ente, greffe.
Es temps de podar aybres et vinhas, et de incizio.
(chap. Es tems de podá abres y viñes, y de incisió : empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
Il est temps de tailler arbres et vignes, et d'ente.
CAT. Incisió. ESP. Incisión. PORT. Incisão. IT. Incisione. (chap. Insisió, incisió.)

4. Incisori, Inscissori, s. m., bas. lat. incisorium, tranchoir, bistouri.
De incisoris e de serras. 
Plus subtil que los autres inscissoris.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 59.
De bistouris et de scies. 
Plus subtil que les autres bistouris.
ESP. Incisario (bisturí). (chap. Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels.)

Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels


5. Inscididor, adj., taillable, propre à être coupé, taillé.
Sapias qual es inscididors. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Sachez quel est taillable.

6. Incisiu, Inciziu, Insiziu, adj., incisif, propre à diviser.
Dissolutiu, incisiu. 
Vinaigre es... inciziu.
Medicina..., cum sia insiziva et diviziva.
Eluc. de las propr., fol. 184, 228 et 104.
Dissolutif, incisif.
Vinaigre... est incisif.
Médecine..., comme elle soit incisive et divisive.
ESP. PORT. IT. Incisivo. (chap. Incisiu, incisius, incisiva, incisives. Les dens incisives se diuen pales.)

7. Prescindir, Precidir, v., lat. praescindere, couper d'avance, trancher, séparer.
Part. prés. Prescindent la lengua e 'l fel. Eluc. de las propr., fol. 246.
Coupant d'avance la langue et le fiel.
Part. pas. Membre, quan es rumput e precis dels autres membres, re no sent.
Eluc. de las propr., fol. 17.
Un membre, quand il est rompu et séparé des autres membres, rien ne sent.
IT. Prescindere.

8. Precisamen, Precizamen, adv., précisément, formellement.
Jurant precizamen se tot o en part del deute aver pagat.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Jurant formellement soi tout ou en partie de la dette avoir payé.
CAT. Precisament. ESP. PORT. IT. Precisamente. (chap. Pressísamen, en pressisió; formalmen.)

9. Abscidir, Abscindir, Abcindir, v., lat. abscidere, abscindere, trancher, couper, séparer, détacher, extraire.
No uses de aquelas a abscidir sanc en tot loc del cor.
Trad. d'Albucasis, fol. 27.
N'use pas de celles-là pour séparer le sang en tout lieu du coeur.
Part. pas. Entro que sia abcindit. 
Si la sania es abscindita. 
Trad. d'Albucasis, fol. 12 et 6.
Jusqu'à ce qu'il soit coupé.
Si la sanie est détachée.
(ESP. Abscindir. chap. Absindí.)

10. Abcizio, Abcissio, Apsisio, s. f., lat. abscisio, abscissio, retranchement, coupure, extraction.
La abcissio de aquel gra, lo qual es cahut en l' aurelha.
En la abcizio.
Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 3.
L'extraction de ce grain, lequel est tombé en l'oreille.
En la coupure.
Fig. L' abbas uze del glavi d' apsisio.
Regla de S. Benezeg, fol. 42.
Que l'abbé use du glaive de retranchement.

11. Scisma, Sisma, s. m., lat. schisma, schisme, division, séparation. 
La Glyeia fo turbada per aquest scisma.
(chap. La Iglesia va sé turbada (destorbada) per este cisma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 157.
L'Église fut troublée par ce schisme. 
Sisma... contra la fe. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
Schisme... contre la foi.
CAT. ESP. Cisma. PORT. Schisma, cisma. IT. Scisma. (chap. Cisma, cismes, com lo protagonisat per lo Papa Luna y datres.)

EL CADÁVER DEL PAPA LUNA, ILLUECA

12. Scismatic, Sismatic, Cismatici, s. m., lat. schismaticus, schismatique.
Declaret aquel Charle per scismatic.
Plusors fals sismatix.
L'Arbre de Batalhas, fol. 225 et 4.
Déclara ce Charles pour schismatique.
Plusieurs faux schismatiques. 
Establi que... li cismatici foso punitz per las seculars potestatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 71.
Il établit que... les schismatiques fussent punis per les séculiers pouvoirs.
Aquela falsa gent e sismatiqua. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
(chap. Aquella falsa gen y cismática.)
Cette fausse gent et schismatique.
CAT. Scismatico, cismatico. ESP. Cismático (N. E. sin tilde, para variar). 
PORT. Schismatico, cismatico. IT. Scismatico. (chap. cismátic, cismatics, cismática, cismátiques.)

13. Concis, adj., lat. concisus, concis, serré, tronqué, accourci.
En aquela sillaba de la dictio cant es concisa, rompuda, trencada.
Leys d'amors, fol. 10.
Dans cette syllabe de l'expression quand elle est tronquée, rompue, coupée.
CAT. Concis. ESP. PORT. IT. Conciso. (chap. Consís, consisos, consisa, consises.)

14. Concisio, s. f., lat. concisio, concision, coupure.
Concisios vol dire rompemens e trencamen de dictio.
Leys d'amors, fol. 10.
Concision veut dire rupture et coupure d'expression.
CAT. Concisió. ESP. Concisión. IT. Concisione. (chap. Consisió, consisions; trencamén, retallamén, retall.)

15. Decisio, s. f., lat. decisio, décision.
Decisios d' alqus motz. Leys d'amors, fol. 6.
Décision d'aucuns mots.
CAT. Decisió. ESP. Decisión. PORT. Decisão. IT. Decisione. (chap. Dessisió, dessisions; v. dessidí.)

16. Indecis, adj., indécis. 
Proces que son pendents et indecis. Fors de Béarn, p. 1077.
Procès qui sont pendants et indécis.
CAT. Indecis. ESP. PORT. IT. Indeciso. (chap. Indessís, indessisos, indessisa, indessises; no dessidit, dessidits, dessidida, dessidides.)

17. Ressizar, v., séparer, retrancher.
Fig. De s' amistat me ressiza. 
B. de Ventadour: Tant ai mon.
De son amitié elle me retranche.
18. Rescinder, v., lat. rescindere, couper, tailler, trancher.
Part. pas. Usquecx a facha gonelha 
Corta resciza. 
Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu.
Un chacun a fait robe courte taillée.
CAT. ESP. PORT. Rescindir. IT. Ricidere. (chap. Rescindí o ressindí, per ejemple, un contrate. Retallá, tallá.)

19. Circumcir, Circumsir, Cincumcire, v., lat. cincumcidere, circoncire. 
Vengron a circumcir l' enfant. Trad. d'un Évang. apocr.
Vinrent pour circoncire l'enfant.
Que judeus ni pagas ni eretgues non aian ser que sia chrestias, ni non lo devunt circumcire. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Que juif ni païen ni hérétique n'aient serf qui soit chrétien, ni ne le doivent circoncire.
Part. pas. Sera cincumsis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119.
Il sera circoncis pour accomplir la loi.
IT. Circoncidere. (ESP. Circuncidar. chap. circunsidá o sircunsidá.)

20. Circumcisio, Circumcizio, Circumcision, s. f., lat. cincumcisionem, 
circoncision.
De la circumcizio
E de la presentatio.
Brev. d'amor, fol. 85.
De la circoncision et de la présentation.
En la circumcision de nostre Senhor.
(chap. A la (festa de la) circunsisió o sircunsisió de nostre Siñó.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 179.
En la circoncision de notre Seigneur.
CAT. Circumcisió. ESP. Circuncisión (Circoncision). PORT. Circuncisão. IT. Circoncisione. (chap. circunsisió o sircunsisió, circunsisions o sircunsisions.)


Scintilla, Cintilla, s. f., lat. scintilla, étincelle.
Scintilla, es una menuda partida de foc. Eluc. de las propr., fol. 132.
(chap. Sentella (purna), es una menuda part del foc.)
Étincelle, c'est une menue partie de feu.
Entro que sia mot rog e gete cintillas.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Jusqu'à ce qu'il soit moult rouge et qu'il jette étincelles.
ANC. FR. S'il luy estoit resté quelque scintille de bien, elle l'esteignoit du tout. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
ESP. Centella (chispa). PORT. IT. Scintilla. (chap. Purna, purnes; chispa, chispes. Sentella, rellámpec, sentelles, rellámpecs. Apellit Centelles, Centellas.)

purna, espurna, chispa, flama, foc, sendra

2. Scintillament, s. m., scintillement.
So scintillament o belugament. Eluc. de las propr., fol. 132.
Son scintillement ou bluettement.
IT. Scintillamento. (ESP. Centelleo. chap. Sentelleo, sentelleos; chisparrada, chisparrades.)

3. Scintillacio, Sintillacio, s. f., lat. scintillacio, scintillation, étincellement, pétillement.
Los uelhs han redons..., et lor regart (a) sintillacio.
Apres la extinccio de la scintillacio.…, del carbo.
Eluc. de las propr., fol. 99 et 132.
Les yeux ont ronds..., et leur regard (a) étincellement.
Après l'extinction du pétillement... du charbon.
ANC. ESP. Centilacion (MOD. centelleo). PORT. Sintillação. IT. Scintillazione.

4. Sintillar, v., lat. scintillare, scintiller, étinceler.
La vezo sintillar. Eluc. de las propr., fol. 117.
La voient scintiller.
Part. prés. Cum aur lusent et cum foc sintillant.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Comme or luisant et comme feu scintillant.
ESP. Centellar (centellear). PORT. Scintillar, sintillar. IT. Scintillare.
(chap. Sentellejá.)

viernes, 22 de enero de 2021

Francesch Lobet, 13 de maig 1461

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona

Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. La present es per notificar a les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres com disapte prop passat a dinar aribi en aquesta ciutat. Com fuy dinat provehi los jurats se apleguassen ab los adjunts e per que era dia de mercat fonch hora tarda e certificat dells ani a lur casa de juyaria e segons forma de las instruccions precchints vostres saluts los doni vostra letra de creença e aquella lesta los spliqui com mils pogui la dita creença e aturasen se acort per altra hora. E lo diumenge hun dels jurats parla molt ab mi a la mia posada e en son rahonament mostra la gran divisio que es entre ells a que repliqui ço quem sembla significant li quants dans e inconvenients se seguien per discordia e quants bens portave unitat persuadint lo que li plagues haver sguard a la temporada e a les faenes quis manejaven quant eren a servey de Deu e a benavenir del Principat qui per la endreça de nostre Senyor e per gran unitat eren en lo punt que vuy son e si en la dita unitat nous conservau no obtendreu lo fi desijat. E partit lo jurat de la mia posada tentost fonch ab mi altre jurat sertificantme de tot lo contrari e per lo semblant li repliqui dolentme molt de la discordia era entre ells pregantlo ab aquelles pus dolçes paraules pugui totes pasions fosen posades adepart e solament fos ates al servey de Deu e a la conservacio del dit Principat e que per neguna passio ells nos devien metre en neguna discordia per gran que fos quant mes per ten pocha cosa de que debatien. E es per lo entrevenir en vostre consistori de mossen Francesch Sampso e los altres tres volen mestre Marti ells plau que abdosos entrevenguen en lo dit consistori mes que lo dit mestre Marti presehescha attes que fonch elegit per entrevenir en lo dit consell e que en mossen Sampso es finit son sindicat a que fonch elegit e la hun e laltre man molt pregat quels ne digues mon parer e jo son men lunyat dihentlos que en aquexa part nols diria mon parer ne axi poch los he vulgut res significar bels he molt stretament pregats se volguessen concordar e no aturarse per ten pocha cosa tots temps tirant los a tota amor pau e concordia en tant que hir sperant jo me trametessem a demanar per ferma resposta fonch a la mia posada hun jurat acompanyat de dos notables ciutadans lus (o los) qui per part sua e de dos companyons seus me dix com en manera al mon nos podien acordar en ferme rasposta e feu moltes ofertes en tot lo que fos plasent a vosaltres senyors e a vostre consistori e sap Deu li digui moltes coses dolentme molt de lur discordia e quem marevellave que a tan pocha resposta com se podia fer en lo quels havia explicat staven axi discordes e pus axi era ne volia parlar per mon descarrech ab sos companyons. E volentnos partir vench nova com CCC. homens armats de peu devallaven per la muntanya (o montanya, no está acabada de cerrar si es una o) e tota la ciutat se aremora e tancaven portals aquells qui poden tancar car prou stan desordonadament e fonch hun fill den Guillem de Biure qui era ab huns LX o LXX homens e anava a hun loch a una leuga de Gerona per hun matrimoni ha fet e esperes haver cert debat ab mossen Johan Çariera. Fonch acordat que dos jurats acompanyats de alguns ciutadans hisquessen parlar ab ells per fer los desapleguar e que no entrassen en la ciutat e com foren axits ells se foren ja spargits (falta punto o pone llan) Han ordonat de regonexer e metre en orde les portes dels portals e regonexer la ciutat e partirla per cinquantenes e Xnes e metres en orde degut e tornats ab los ciutadans que noy mancha nengu sino mossen Felip Sant Celoni qui no es ben dispost de sa persona. Jols reciti lo rahonament mera fet per lo dit jurat els pregui me volguessen fer la dita resposta e metres en aquella unio que los afers requerien e fahent los loch romangueren ensemps e stigueren fins entre X e XI hores de nit per ferma resposta la qual fonch que un jurat acompanyat de tres ciutadans e apres tres jurats qui tots los huns separats dels altres me manifestaren gran discordia entre ells stant e persevarant quiscuns en lus oppinions. Deu sap los repliqui lo que pogui ne sabi. E pus les parts son aqui placia a les vostres magnificencies e grans savieses hoyr a quiscuns e aplanar ho car los afers de aquesta ciutat sen torben e aquesta pocha spira (spark inglés; purna) poria fer hun gran foch qui poria molt noura e tot lo mon fora de vosaltres senyors noy basta en reposar ho. Aci ses dit que los pagesos de ramença se son ajustats e tant no he traballa no he poscut (se lee posent) sentir hon e res dit que diumenge se devien ajustar a la Bisbal mes yo fiu venir hir hun *bo pages de Foixa hon jo havia trames hun home propri e parli molt ab ell per que havien dit ell sabia molt entre ells dihentme que lo aplech de la Bisbal creya sera torbat perque lo procurador del bisbe havia feta una crida que nengu no si gosas ajustar mes avant de res. Placieus no sia tengut en vill lo fet dels pagesos de ramença que molt stretament se treballa en conduhir los e ham dit aquest que ells seran de cort ab lo Senyor Rey quels fermera V capitols dels mals usos e darli han LX mil florins. Lo bisbe e son capitol son fort mal per hun subsidi que lo dit bisbe vol li façen mes sera afermat com lo palau del bisbe formen de vitualles e armes secretament e apres per hun notable eclesiastich ab qui jo havia parlat senti esser no res e a nit stant jo ab los jurats se faheren venir loficial del bisbe per lo ques dehia del dit palau e lo dit oficial qui present mi que hun jurat e II ciutadans anasen al dit palau per veure lo que voldrien e no hi trobaren res sino prou poch e tot lo moble ne lo qui hi es no val cent florins. Aci ha gran fretura de oficials que en lo bruit que hir sich moch lo sotzveguer ne lo batlle nos trobaren en la ciutat car lo veguer se diu es aqui e aquests dos oficials se diu son tals com a Deu plau. De tot lo que pore sentir vos informare eus avisare suplicantvos que en la composicio de ma letra vullats prestar pasciencia com jous presente lo que tinch e no çe scriure ni menys ordonar e jou he a fer tot que Deus sab quant ha que laguin a fer la present e tantost partre per tirar mon cami la via de Perpenya. En Johan Ramon me suplica ir hora de dinar vostra creença e dinas ab mi e tantost fonch dinat parti oferintme tantost sia a Perpenya treballar en lo que ordonareu sens fallir hi hun punt de mon poder. Aquest plech no he trobat nengu e scrivint es vengut lo portador qui es de Perpenya e pus es master no he volgut fer home propri. De Gerona a XII de maig a X hores de mati any Mil CCCCLXI. - Mossenyors prest a vostra manament e ordinacio Francesch Lobet.

martes, 26 de junio de 2018

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta Aragonesista (catalanista)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres
 
Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta aragonesista, catalá, Pompeyo Fabra Som CHA, Chunta Aragonesista
 
 
Mol be, Silvia Dilla Vidal , dius y escrius meua, encara que mols atres fan aná o empleen o usen normes segóns lo criteri de un tal Fabra, en les que no tothom está de acuerdo perque va fé la gramática tal com li va pareixe, per a intentá diferensiá lo catalá barceloní de valensiá, mallorquí, ocsitá, castellá y catalá anterió an ell. Fach aná la gramática que hay adeprés al carré y a casa, y una ortografía del chapurriau moderna.
 
Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta
Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta
 
 
No dius filòlec, ni apòstrof, y sen de Valderrobres tampoc deus dius això, dius aixó, eres filóloga de inglés com yo, filología inglesa, no anglesa.
Per sert, sompa, a vore si saps quí ere "oc e no", rey de Inglaterra.
 
Silvia Dilla Vidal, boda Boda de Silvia Dilla Vidal en (o amb) CHApulín Morenet.
 
Encara que no u fores, sabríes que los que van ficá lo cartel del día de la huelga feminista al ajuntamén, a l'ajuntament ( sé fé aná lo apóstrofe y ademés ting lo mitjà de valencià y hay fet examens de catalá de nivell C y los hay passat)
NO van escriure en lo que tú consideres catalá de Aragó y yo considero chapurriau.
Qui defense la que considere la seua llengua de estes maneres me pareix que cau en un sense sentit extrem:
 
Van escriure si nosaltres ens aturem, el món s'ature. 
 
Lo verbo aturá, aturar en aragonés, me pareix mol be, pero nosaltres, ens, el, NO u diem y no u escriurem. Tú dius ya y escrius JA. Ta yaya sirá pos "la teva iaia".
 
La ç del provençal dónala per perduda en chapurriau, com a mol si algú escriu Barça, equip de la siudat de Barchinona. Cuan torno a dis Barchinona yo escriuré Vall-de-Roures, milló encara, Valdarrores, com se díe a Beseit. Cuan me sitos no escrigues perquè perque yo no u escric may aixina en chapurriau.
 
Lo vamos del final no es massa catalá, pero sí que se diu a Valderrobres.
 
Silvia Dilla , Valderrobres
 
Algúns del delta y datres de Tortosa pensen que los están cambián la seua parla.
 
la nostra parla del delta
 
chapurriau
 
 

Disli al teu amic o conegut Alejandro Romero Rivases lo apotecari que si ell pot cantá cansonetes al PP de Huesca en los Draps de Peñarroija de Tastavins diénlos feixistes y parlá mal de mí en pro etarres com un tal Franchi Farmer Gabon Irunya al muro de Carlos Rallo Badet, yo puc parlá en falangistes al meu grupo, ni u amago ni ting perqué.

No es mes que yo, o sigue, segóns la captura que ting, es una persona tóxica. Es vergoña. Es lo contrari a la educassió. Es lamentable. NO ES RES.



Alex Romero Rivases , Es vergoña. Es lo contrari a la educassió. Es lamentable. NO ES RES.
Dani Vives Albesa , a Fondespala, Foz Espalla, se diu fins i tot ? No, pero a Cataluña, aon vius sí. Igual u vas adependre de Bola de Drac (bola de dragó a Fondespala) a TV3 al mateix tems que Krilin díe "m'ha xuclat la sang com si fos orxata", m'ha chupat la sang com si fore horchata a Fondespala.
 
 
 
Dani Vives Albesa , a Fondespala se diu fins i tot ? No, pero a Cataluña, aon vius sí.
Lo vostre amiguet Marcel Pena o Markel Bringuè de La Llitera pot ficá lo meu nom sansé, enllás a la meua web personal, y yo no puc ? Home, tos consideraba mes liberals.



Per dí les verdats se perden les amistats, pero les amistats que no existixen no se poden pédre.



Ay, drapets, cuan algú fa aná la seua libertat de expresió y no tos agrade, entonses tos traeu les caretes de moderns y demócrates. Algúns ya no la portáeu.



 
 
 

 

Han tardado poco en quitarse la piel de cordero....
 
https://www.facebook.com/profile.php?id=51687756846&ref=br_rs
Chunta Aragonesista, que con sus dos diputados ostenta la recién creada Dirección de Política Lingüística del Gobierno de Aragón condiciona su apoyo al Ejecutivo aragonés a reconocer el catalán como lengua propia de Aragón, sigue dando muestras de su catalanismo y servilismo político a los nacionalistas catalanes.
 
Esta vez lo comprobamos a través de sus juventudes políticas, Chobentú Aragonesista, que en su web definen el Aragón oriental como “comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón”. No solo eso, reconocen los Països CatalansCatalunya, els Països Catalans, serán lo que quieran ser como pueblo, deben tener derecho a decidir y a autodeterminarse” e incluso cuestionan que los ciudadanos de las comarcas orientales sean aragoneses “derecho de los habitantes de las comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón de decidir si quieren ser aragoneses o catalanes. Hablen lo que hablen”. Puyalón de Cuchas o mejor de cucarachas.

Purna

---------------
No voy a poner el enlace, ya que no voy hacer publicidad de quien no comparto su visión de Aragón y su opinión de una parte de mi Tierra, visión que por otra parte es minoritaria en Aragón y en el mismo Aragón oriental. Pero si os voy a poner algunas de las frases que muestran sus intenciones.
* Una tierra en la que vive un montón de gente que tiene como lengua el catalán y que ha sido objeto de presión política por un lado, pero también de una interesada colonización españolista y etnocidio cultural por parte de la otra.
* …....... defendiendo la catalanidad de las comarcas asentadas entre el Segre y las Nogueras y, a la par, defendiendo el derecho a expresarse del pueblo catalán.
* Conflictos políticos (como el de los bienes o las leyes de lenguas con intenciones exterminadoras), azuzados por el establiment mediático aragonés y defendidos por el nacionalismo español del pensamiento único para colonizar políticamente, han calado a este lado del Segre,
* Hace unos días, en la Diada, sin ir más lejos, las dos fuerzas políticas aragonesas que defienden estas dos premisas, en un continuado conflicto, se sentaron en la misma mesa y firmaron un documento conjunto, bajo la mirada de ERC y de la CUP.
 
Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.
 
* Catalunya, els Països Catalans, serán lo que quieran ser como pueblo, deben tener derecho a decidir y a autodeterminarse. Pero este derecho no es un derecho diferente ni superior al derecho de los aragoneses para autodeterminarse, ni el derecho de ambos es un derecho superior al derecho de los habitantes de las comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón de decidir si quieren ser aragoneses o catalanes. Hablen lo que hablen.
* Entender que lo mejor del bocata, como cantaban Ixo Rai!, estaba dentro, que se trata de desmontar un modelo de Estado caduco e impuesto por la burocracia postfranquista.
 
 
---------------
Ya sabéis: cuando algo no te guste, no digas que es democrático, simplemente di que es postfranquista. También es bueno conocer que partidos que se fanatizan de decir ser aragoneses, digan después de reunirse con ERC y CUP que parte de nuestra Tierra milenaria, ahora es de Aragón solo administrativamente “manda huevos”. Por ultimo, aunque podría decir mucho más, esta claro que quienes reclamamos nuestro Patrimonio expoliado como botín de guerra, resulta que ahora estamos influenciados por el nacionalismo español, “pa cagarse”.
 
catanazis, CEDADE, HItler, nazi, nazismo, nacionalsocialismo
 
Me encanta que digan toda esta serie de chorradas, de este modo sólo conseguirán ser siempre una minoría y quienes no compartamos sus tonterías, meros españolistas, típico de lo democrático que es hoy en día la extrema izquierda. Todavía no se han enterado que todos los Países y pueblos que llevan la estrella roja como símbolo, “HAN FRACASADO”. Aragón no quiere ideas obsoletas y fracasadas.
 
¿Què vol Hitler?  ¿Qué quiere Hitler?