Quí defense lo catalá a Aragó?
https://monchosoft.es/qui-defense-lo-catala-a-arago/
Voreu que los alcaldes són grans sientifics lingüistes y grans lingüistes són alcaldes o politics.
Pero NO mescleu política y lingüística ! ni pastilles en whisky, ja ja ja !
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, la Torre de Vilella, Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó, Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui.
També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja de Tastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició. També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?
Maite Moret
PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?
Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona. A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabem les repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat.
La implantació del Lapao farà perillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últim té menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.
Los alcaldes de 27 municipios de la Franja se reunieron ayer en Mequinensa para expresar el rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada en las Cortes de Aragón con el apoyo del Partido Popular (PP) y el Partido Aragonés (PAR). La nueva normativa denomina al catalán hablado en Aragón Occidental como Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y niega la existencia del catalán y del aragonés, propio de esta comunidad autónoma. Los ediles se comprometieron a hacer las acciones necesarias ante la Justicia, el Tribunal Constitucional y la Unión Europea para conseguir que se vuelva a denominar lengua catalana y lengua aragonesa a los idiomas de las áreas orientales y pirenaicas, y no Lapao ni Lapapyp. La convocatoria, organizada por la alcaldesa socialista del municipio zaragozano de Mequinensa, Magdalena Godia, contó con representantes no sólo de la política, sino que también participaron expertos en materia de lengua, como Ignacico Sorolla y la profesora de la Universidad de Zaragoza, Maite Moret. La reunión concluyó con una declaración de apoyo a las lenguas minoritarias de Aragón y de rechazo a la nueva Ley de Lenguas, que deroga la anterior en la que, sin reconocer su oficialidad, sí se admitía la existencia del aragonés y del catalán de Aragón. La alcaldesa de Mequinensa, denunció que “esta ley hace desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias” y criticó que esta hace que “decaiga también la fundamentación jurídica para impartir la lengua de catalán en los centros educativos” en una zona donde el 95% del alumnado escolarizado sigue de forma voluntaria la escolarización en catalán durante la Primaria y la Secundaria. La reunión se celebró en el mismo escenario donde se aprobó, hace 30 años, la primera Declaració de Mequinensa.
En una reunión celebrada en Mequinenza mostraron su rechazo a la nueva ley y aseguraron que recurrirán a todas las instancias.
ZARAGOZA. Los alcaldes de 31 municipios de las comarcas del Aragón oriental se reunieron ayer en Mequinenza para mostrar su rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón porque «elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la Comunidad». En el encuentro, convocado por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó recurrir ante la administración de Justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. En la llamada nueva Declaración de Mequinenza se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que «impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación». En el documento se valora el trabajo realizado por los diferentes gobiernos de Aragón en la enseñanza de la lengua catalana en los centros educativos de sus municipios que, con carácter voluntario, tienen matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros, este curso. En un comunicado, calificaron de «ridículo universal» la modificación del nombre de las lenguas propias de Aragón «inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón». Rechazaron «rotundamente» varios artículos de la ley y aseguraron que «la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo».
Representants de 28 municipis aragonesos i de dos consells comarcals de la Franja, a més de regidors d’altres localitats a títol personal, van firmar ahir un manifest a Mequinensa (Saragossa) en el qual es van comprometre a actuar davant la justícia contra la nova llei de Llengües d’Aragó.Els reunits van demanar la derogació d’aquesta llei i van reclamar que es garanteixi la continuïtat de l’ensenyament del català a la Franja. La reunió i el posterior document conjunt va voler rememorar la firma, fa 30 anys, de la primera “Declaració de Mequinensa” que va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. Aquest nou acord en defensa del català i contra la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), el van subscriure alcaldes i regidors majoritàriament del PSOE, també de la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès, CDF, i l’alcalde de Calaceit, del PP. Els edils es van comprometre a engegar diverses accions davant la justícia d’Aragó, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a dir llengua catalana i llengua aragonesa a les parles de les àrees orientals i pirinenques, i no lapao i lapapyp, respectivament. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, amfitriona i convocant de la reunió, va manifestar que “els habitants dels pobles catalanoparlants d’Aragó no volen ser tractats com ciutadans de cinquena categoria, a qui se’ls canvia el nom de la llengua segons els avatars polítics”. En l’acte van intervenir també professors, sociòlegs i tècnics de l’anterior administració que van defensar la denominació de català per a la llengua que es parla a la Franja.
Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao. S’hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE, CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l’alcalde i que durant la setmana vinent s’aprovarà al consistori una moció d’adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d’Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d’Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l’aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l’existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l’àmbit lingüístic.
Suport a l’aragonès
Durant l’acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita. Alguns d’ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l’aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe, també va reclamar la derogació de la llei.
La denominació d’aragonès oriental per al català de la Franja només la defensava un grup anticatalà creat fa setze anys sense cap suport científic
També diuen que a Lleida no parlen català sinó una variant d’aragonès
Al govern d’Aragó s’han imposat les tesis més dures en matèria lingüística. Fins ara, el PP aragonès s’havia mostrat contrari a la denominació de català, però per una simple qüestió terminològica: preferia la denominació de fragatí, lliterà, torrentí o mequinensà com a modalitats locals que calia preservar “respecte a imposicions normatives de fora d’Aragó”, fent referència, sense anomenar-ho, al català. Aquests van ser els motius adduïts pel PP, i també pel Partit Aragonès Regionalista (PAR), per votar el 2009 en contra de la llei de llengües, que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, i també per pactar amb el PSOE a l’Estatut d’Aragó del 2007 que no hi aparegués cap denominació concreta de les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies” de la comunitat. Ara, però, el PP i el PAR han anat més enllà del nom de la llengua i han assumit les tesis lingüístiques secessionistes que fins ara només defensava un petit grupuscle anticatalà sense el suport de cap treball científic ni acadèmic de cap universitat. Els inventors de l’aragonès oriental s’articulen amb la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i de la plataforma No Hablamos Catalán. El grup va néixer coincidint amb el debat lingüístic aixecat amb la revisió de l’Estatut d’Aragó de l’any 1996 i manté relacions estretes amb grups similars del País Valencià i les Illes com ara el GAV i el Círculo Balear. Aquell any es va sentir per primer cop en un organisme oficial el terme aragonès oriental per al català de la Franja, per part de dos representants de FACAO que van assistir a petició pròpia en els debats. Ho va repetir el 2002 en la mateixa cambra Roberto Bayod, funcionari d’Hisenda amb estudis d’historiador, que hi va anar com a ponent en el debat parlamentari sobre la llei de llengües, en nom de la denominada Asociación Cultural del Bajo Aragón, integrada en la FACAO. Aquest inspector d’Hisenda no només va defensar l’existència de l’aragonès oriental, sinó que va arribar a assegurar que el que es parla a Lleida no és català: “A Lleida es parla un idioma molt semblant a l’aragonès oriental, perquè el català comença a Tàrrega; els lleidatans gairebé no entenen el català. Fins a Tàrrega, com a Almacelles, parlen un idioma semblant a l’aragonès oriental”, recull el diari de sessions de les Corts d’Aragó del 14 de febrer de 2002. Descobriment a Madrid Un any abans, Bayod explicava en una carta al llavors conseller de Cultura, Javier Callizo, quin és l’origen de la denominació aragonès oriental: va descobrir aquesta llengua als anys vuitanta quan estudiava a Madrid, amb el filòleg de Guadalajara Manuel Criado de Val, gran especialista en llengua castellana medieval, però que no ha publicat ni un treball sobre el català ni sobre l’aragonès, ni sobre el denominat aragonès oriental. La defensa del suposat aragonès oriental no té gaire a veure amb la defensa de les llengües minoritàries. En la seva compareixença a les Corts, Bayod va dir que a Espanya calia aturar la normalització del català com havia fet França al Rosselló: “El govern francès aconsegueix la seva unitat francesa basant-se en l’idioma francès, i la unitat i la grandesa d’Espanya s’ha de basar en l’idioma espanyol.” Des d’aleshores, el grup ha anat difonent el seu missatge i elaborant el lèxic del suposat nou idioma i les seves variants locals, primer en entorns minoritaris, però ha fet forat en un sector del PAR molt bel·ligerant amb el català. L’activisme de FACAO contra el català va tenir un episodi esperpèntic a Fraga el 2007: segons va explicar el diari Heraldo, Ángel Hernández, llavors president del grup, va ser enxampat per la policia posant a la nit adhesius de caràcter independentista català i amb lemes com ara “Fraga catalana”, adhesius que després servien a FACAO per denunciar l’“imperialisme pancatalanista” a la Franja. Després de setze anys d’activisme i d’invenció lingüística, la setmana passada el grup va aconseguir una fita: una consellera de Cultura reconeixia per fi l’existència d’una “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”.
El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa. Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.
El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer en el primero de la Franja que vota a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos de la Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”. El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica
El municipi aragonès és el primer en votar en contra d'anomenar la llengua catalana "aragonès oriental"
L'Ajuntament d'Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s'ha convertit en el primer de l'Aragó en votar a favor d'anomenar 'català' la llengua que es parla al municipi, enlloc d'aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d'Aragó. L'alcalde d'Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d'escolarització en català. El regidor del Partit Popular s'ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l'administració pot evitar.
L'alcalde d'Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona "està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s'està ensenyant a les escoles". Segons Gracia "l'avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d'haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida".
El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que "l'administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català" i ha avisat que "encara no se sap com afectarà a l'ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català". Segons l'alcalde, la justificació de l'austeritat "no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica". Miguel Gracia entén la postura del PP com "una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador".
A més, l'alcalde troba "il·lògic que l'avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d'aragonès oriental". A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d'Aragó i Catalunya.
El català, normalitzat al carrer, inexistent a l'administració
Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l'ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l'est d'Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d'anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s'ensenya a les escoles de la zona gràcies a l'aprovació de declaració de Mequinensa, l'any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s'afegia l'assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l'ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l'administració, fins i tot la municipal.
La Plataforma per la Llengua expressa una profunda preocupació per la imminent aprovació de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón per part del PP i el PAR.
Avui s'ha debatut en comissió i s'han rebutjat totes les esmenes en contra presentades per CHA, IU i PSOE del Projecte de Llei i ara quedarà només pendent la ratificació pel Ple de les Corts Aragoneses. L'aprovació d'aquesta llei significarà la revocació de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón aprovada pel PSOE i CHA l'any 2009. La principal novetat que introduïda la Llei de 2009 era el reconeixement de l'existència de comunitats lingüístiques de parla catalana i aragonesa dins el territori aragonès, però, en cap cas, convertia aquestes llengües pròpies d'Aragó en oficials de la Comunitat Autònoma.
En canvi, si s'aprova definitivament la Llei impulsada pel PP i el PAR, oficialment a l'Aragó ja no es parlarà aragonès o català sinó que quedaran rebatejades com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica) i LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), respectivament. Aquestes mesures esperpèntiques i contràries a la unitat de la llengua catalana, no tenen cap base científica, i s'emmarquen dins la ofensiva contra el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants a tots els territoris de parla catalana engegada pel Partit Popular.
Però, la Llei proposada pel PP i el PAR, a més de negar la unitat de la llengua catalana i inventar-se una nova denominació de la llengua, sense cap tradició ni base científica, també comporta una major marginació de la llengua pròpia en l'àmbit públic. Per exemple, els topònims oficials ja no seran en català, sinó en castellà i les formes catalanes passen a ser optatives o les actes, acords i documents dels ajuntaments de la zona catalanoparlant no s'hauran de redactar en català i castellà. Només serà obligatori redactar-ho en castellà i el català passa a ser optatiu.
Tanmateix, cal destacar que s'han presentat 171 esmenes al projecte de llei presentat pel PP i el PAR. Dues formacions polítiques del Parlament Aragonès, CHA i IU, han presentat esmenes a la totalitat, que han estat rebutjades. En aquestes esmenes a la totalitat el CHA defensa un model de tres llengües oficials: castellà, català i aragonès. El castellà i l'aragonès serien oficials a tot el territori, mentre que el català només seria oficial a la zona catalanoparlant. Un model inspirat en el català, on hi ha tres llengües oficials, però l'occità només és preferent a l'Aran. En canvi, IU defensa un model on el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'aragonès i el català en les àrees on sigui llengua pròpia.
La Plataforma per la Llengua vol expressar la més enèrgica repulsa al projecte de llei aprovat pel PP i el PAR, que atempta greument contra la unitat de la llengua catalana i reforça la marginació del català en els territoris catalanoparlants de l'Aragó. Així mateix, alerta que aquesta nova agressió al reconeixement i normalització de la llengua catalana, s'emmarca dins l'ofensiva engegada pel PP a tots els territoris catalanoparlants de l'estat.
Plataforma per la llengua, ONG del català[/caption]
Populares y aragonesistas suman sus votos para rechazar las enmiendas a la totalidad a la ley de lenguas de CHA e IU
ZARAGOZA. El debate discurrió sosegado hasta que la diputada popular María José Ferrando encendió la Cámara en la defensa del proyecto de la ley de lenguas que niega el reconocimiento del aragonés y el catalán como lenguas propias. A su juicio, asumir las «modalidades lingüísticas» del Aragón oriental como catalán suponía «ceder territorio a Cataluña», mientras cuestionaba la propia existencia del aragonés al asegurar que la fabla es a Aragón «lo que el esperanto hubiera sido a Europa», hasta el punto de calificarla de «neoaragonés de lingüística-ficción».
Su intervención cerró el debate de las enmiendas a la totalidad presentadas por CHA e IU y que, como estaba previsto, rechazaron populares y aragonesistas. Nadie se salió del guión, ya que todos los grupos de la oposición criticaron con dureza el proyecto de ley que modificará el texto vigente desde 2009 por suponer todo un cambio de postura sobre los postulados mantenidos con antelación por PP y PAR. Recordaron que no tenían reparos en reconocer el aragonés y el catalán como lenguas propias durante el mandato de Santiago lanzuela. La consejera de Educación, Dolores Serrat, hizo una lectura muy distinta al defender un texto que habla de modalidades lingüísticas del Pirineo, Prepirineo y del Aragón oriental: «Faculta para todo, pero no impone nada, busca unir y no dividir, sin coacción, ni imposición», basándose en el concepto de «voluntariedad». También dijo que se pretende evitar que las lenguas y modalidades estén «a merced» de organismos reguladores ajenos a Aragón, así como defender y promocionar su uso. La portavoz de CHA, Nieves Ibeas, acusó a los socios de la DGA de haber roto el consenso «por intereses electoralistas» y de renegar del aragonés y catalán desde la reformas del estatuto en 2007. «Esta reforma es una derogación de facto que pasa por encima de todo con tal de cargarse las lenguas propias», añadió. Para el portavoz de IU, Adolfo Barrena, quien defendió un texto alternativo, el proyecto de ley niega la realidad trilingüe y advirtió, al igual que CHA, del grave riesgo de desaparición del aragonés. «Se legisla para proteger derechos, no para recortarlos o cercenarlos, como quieren hacer», añadió. La diputada del PSOE Mayte Pérez cuestionó que se pretenda restringir la realidad del catalán y del aragonés, criticó que una ley se convierta en «ariete de confrontación entre aragoneses» y lamentó que se abra un debate « inoportuno » . Así, arremetió contra los socios de gobierno por preocuparse de modificar la ley vigente de lenguas «en lugar de ocuparse por los graves problemas que afectan a la sociedad, que son más prioritarios». La diputada del PAR, María Herrero, consideró que la norma vigente, aprobada por sus antiguos socios del PSOE con CHA, rompió el acuerdo mayoritario alcanzado con el Estatuto y creó, a su juicio, una «fractura social» frente a una reforma ahora planteada en la que «todos pueden sentirse cómodos». También incidió en que el debate no debe ser solo filológico.
Publicat per Heraldo de Aragon edició paper
Xarxes, Natxo Sorolla Amela[/caption]
DEBAT ESMENES LLEI DE LLENGUES D'ARAGÓ
PP i PAR han rebutjat totes les esmenes al seu avantprojecte de Llei de llengües. PSOE, CHA i IU han votat a favor de les esmenes de CHA. CHA i IU han votat les esmenes d’IU. El PSOE ha votat en contra de la cooficialitat proposada per IU, i a favor de la cooficialitat de CHA (aragonès a tot Aragó, català a la Franja).
Lo PP d'Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s'estan discutint.
Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l'aragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d'estandarditzar el català i l'aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d'Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l'alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.
En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009.
Ensenyament
Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s'assegura des de l'ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):
Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.
La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:
Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.
I els partits de l'oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l'esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l'ensenyament en llengua catalana, l'alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:
Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidad obligatoria y progresividad.
CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l'alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l'aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.
Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. [...] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la elección de la lengua de escolarización de los mismos.
Oficialitat
Pel que fa a l'oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana. Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l'aragonès, fent-les cooficials: El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón
Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l'article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia. Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l'aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:
El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.
Consell Superior de les Llengües i Acadèmies
Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d'Aragó, tots tres partits de l'oposició el mantenen en les seues propostes. Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d'estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món. Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. [...] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
La resta de propostes d'IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l'actual llei, una per al català i l'altra per a l'aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l'acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.
Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d'IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada. També IU ha presentat l'exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.
Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.
Parece que se han impuesto en esos partidos las tesis de quienes desprecian nuestra diversidad lingüística y buscan réditos electorales en el anticatalanismo»
En su obsesión por evitar nombrar a nuestras lenguas propias por su nombre, aragonés y catalán, el PP y el PAR se inventan que lo que se habla en Aragón, además del castellano, son dos lenguas: el aragonés «propio de las áreas pirenaica y prepirenaica» y el aragonés «propio del área oriental de la comunidad». Del catalán, nada. Si no fuera algo tan serio y que afecta a la dignidad de este país y de muchos hablantes, ciudadanos y ciudadanas aragoneses, sería para echarse a reír.
Hace quince años, cuando se aprobó en las Cortes el Dictamen de Política Lingüística, el PP y el PAR sí estaban de acuerdo en que se hablaba aragonés y catalán. ¿Qué les ha pasado? Las lenguas son las mismas, así que deberían explicar este cambio. Lo más probable es que se hayan impuesto internamente en esos partidos las tesis de quienes más desprecian nuestra diversidad lingüística y de quienes buscan réditos electorales fomentando el anticatalanismo y la defensa, en términos equivocados, de una identidad aragonesa monolítica y no plural. El PP aragonés se ha prestado de buen grado a la campaña sostenida de su partido contra todo lo que huela a autonomía y a diversidad, ya sea en el modelo educativo, sanitario, social, judicial, de organización territorial. También, en este caso, en el ámbito lingüístico.
Uno de los objetivos fundacionales de CHA fue el reconocimiento legislativo de la realidad trilingüe de Aragón. Por ello contribuimos responsablemente a la aprobación de Ley de Lenguas de 2009, que reconocía derechos a los hablantes del aragonés y del catalán. La consideramos una ley de mínimos y, aun así, al PSOE le costó diez años dar un paso adelante que, visto lo visto, llegó demasiado tarde.
“No es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica, com ho és la astrologia, que l’idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o Alcampell és el mateix que es parla a Ripoll, Barchinona, Vinaròs o Ciutadella”, de manera que “la llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que també ho és, entre altres territoris, de la Franja del meu cul, la Comunitat Valenciana i les illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se”. Amb aquestes paraules, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va defensar ahir la unitat de la llengua catalana davant els representants dels parlaments d’Aragó, València i Balears –autonomies amb governs del PP–, en un acte institucional sobre el sisè centenari del compromís de Casp que es va celebrar a la localitat aragonesa. La defensa del català com a patrimoni comú dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó va coincidir amb el dia que es complien dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut
i quan encara està ben present l’última sentència del Tribunal Suprem que anul·la la immersió en català a l’escola per als nens de 3a 6 anys. La presidenta del Parlament havia triat amb tanta cura les paraules del seu discurs que, per exemple, no és casualitat que entre els llocs on es parla català cités Ripoll, la vila natal de la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport d’Aragó, que ha decidit que a partir d’ara el català passaria a denominar-se aragonès oriental. La consellera era present a l’acte, però va evitar parlar amb Núria de Gispert. La presidenta del Parlament, en canvi, sí que va rebre felicitacions per la intervenció de regidors de l’Ajuntament de Casp i alguns ciutadans, que es van acostar expressament a saludar-la. A la commemoració hi van assistir també el president de les Corts d’Aragó, José Ángel Biel; el de les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les illes Balears, Pere Palau. Cap d’ells no va fer cap referència a la situació del català. Els quatre representants institucionals sí que van signar una declaració conjunta en què es comprometen a reprendre els treballs de col·laboració que s’havien iniciat l’any 2000 en l’àmbit del dret civil, l’acció cultural i el desenvolupament socioeconòmic i que per motius diversos havien quedat aturats. La idea és celebrar una conferència anual per analitzar totes les qüestions que siguin d’interès comú. El sisè centenari del compromís de Casp va recordar l’acord que el 1412 van prendre els representants dels territoris de la Corona d’Aragó per nomenar rei Ferran d’Antequera, després que Martí l’Humà morís sense haver designat cap successor al tron.
//
Lo Rey. – En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. – Rex Ferdinandus. – Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.
//
De Gispert defensa la unitat del català davant els representants dels parlaments d'Aragó, les Balears i el País Valencià
//
Aixó deu sé catalá de Alfonso II de Aragó, no? JA JA JA!
Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.
E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.
En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.
Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.
Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.
//
De Gispert, al discurs, ha dit que "no es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica: que l'idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o al Campell és el mateix que es parla a Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella (y al Vaud). La llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que també ho és, entre altres territoris, de la Franja, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se."
L'acte de commemoració del Compromís de Casp, que s'ha fet a la col·legiata de Santa Maria la Major, ha reunit els presidents de les Corts d'Aragó, José Angel Biel; les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears, Pere Palau. Hi ha assistit una àmplia representació institucional de l'Aragó, entre ells la consellera d'educació, universitat, cultura i esport, María Dolores Serrat, i el conseller de política territorial i interior, Antonio Suárez.
Durant l'acte, els representants dels parlaments de l'antiga Corona d'Aragó han signat una declaració, escrita a doble columna en castellà i català, en què es comprometen a reprendre el treballs de col·laboració que es van iniciar l'any 2000. Amb aquesta declaració, els presidents dels quatre parlaments acorden celebrar una conferència anual per analitzar conjuntament les problemàtiques d'interès comú i "explorar i, si s'escau, impulsar, mecanismes de col·laboració i intercanvi en l'àmbit del dret civil, l'acció cultural, l'organització institucional i el desenvolupament socioeconòmic."
La presidenta ha dit que aquesta declaració conjunta s'ha d'entendre com un símptoma de "normalitat democràtica i institucional" perquè del que es tracta és d'aprofitar "el potencial de diàleg i d'explorar les vies d'entesa". Segons de Gispert, "la geografia, la història, l'economia, la cultura ens ofereixen molts arguments perquè els nostres pobles i els que els servim des de la política optem per la col·laboració, pel diàleg, per la distensió, l'harmonia, per la prevenció de conflictes des de l'acceptació, el coneixement i el respecte de la pluralitat."
Contra la recentralització
Núria de Gispert ha recordat que Casp ─a més de ser la ciutat on el 1412 és va fer l'acord que van prendre els representants dels territoris de la Corona d'Aragó d'elegir Ferran d'Antequera com a nou rei de la corona catalanoaragonesa, en successió del rei Martí I, que havia mort sense successor al tron- també és la ciutat on es va elaborar el projecte d'estatut d'autonomia del 1936, que la guerra civil espanyola "va avortar, com també va ofegar altres realitats i expectatives de llibertat, de justícia i d'autogovern."
Quan avui es compleixen dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'estatut vigent, la presidenta ha dit que cal "afirmar el potencial de l'autogovern, la legitimitat històrica de la voluntat d'autonomia dels nostres pobles, i el que és més important, la vinculació estreta entre autogovern, llibertat, convivència i desenvolupament". "Contra les temptacions de recentralització, ens cal afirmar la bondat d'aprofundir el disseny plural de l'estat, en el qual trobin cabuda realitats i sensibilitats diverses", ha afirmat.
Els ajuntaments de la Ribagorça s'han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l'avantprojecte de la nova llei de llengües de l'Aragó. Els alcaldes s'oposen a la modificació que planeja el text, que elimina "català" per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació "aragonès oriental".
Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consistoris d'aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d'alumnes.
Mantenir l'ensenyament optatiu del català
La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l'ensenyament optatiu del català a l'Institut de Graus, que el govern de l'Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l'any vinent es deixarà d'impartir català en aquest centre.
Català o aragonès oriental?
La denominació "aragonès oriental" va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l'Aragó de l'esborrany de l'avantprojecte de la nova "llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat".
L'executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme "català", i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".
Aleshores, la consellera d'Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i quese suprimiria el "caràcter impositiu".
El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.
La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.
Publicat per "El Punt Avui" edició paper dimarts dia 21 de maig de 2013
Fa uns dies que vaig usar per primer cop la Lapao. De fet, la vaig trobar força fàcil. Insensats tots aquells qui ens pensàvem que, saltant la frontera i entrant a la Franja, també es parlava en català. Il·lusos de nosaltres... ¡Incultes i irresponsables els polítics de Saragossa que, quan els ha interessat, han obert una ferida on no calia anant en contra de la voluntat d’una comunitat lingüística que parla i s’expressa en català! La riquesa lingüística del català de la Franja és evident; tan sols assistint a la Pastorada de la festa major de Sant Medardo de Benavarri un se’n pot fer una idea: la Lapao és, a ulls dels satírics Amo i Pastor –protagonistes i recitadors dels versos de la Pastorada–, un artifici lingüístic per amagar i destruir la realitat cultural de la Ribagorça. Ras i curt.
DE FET, L’OPUSCLE que la comissió de festes repartia, publicant els versos d’aquest any, començava amb una introducció apuntant “algunes característiques del català parlat a la Ribagorça, i en aquest cas concret a Benavarri”. L’executiu autonòmic de Luisa Fernanda Rudi ha protagonitzat un dels episodis de deixadesa política més notoris dels últims anys, rebatejant el català oriental (Lapao) i l’aragonès (Lapapyp) prescindint del llegat cultural propi de cada zona del seu territori. Fins i tot, els populars de la Franja van quedar retratats havent de fer seguidisme d’una acció política que, de facto, els deixa amb elcul a l’aire davant dels seus electors.
POSAR FI A LA LLEI DE LLENGÜES del 2009 –que ja no considerava el català llengua oficial, però sí “llengua pròpia, original i històrica”– és un pas gairebé definitiu per aconseguir que la Franja normalitzi la seva quotidianitat en castellà. La llengua és un dels eixos bàsics per a la vertebració d’una comunitat nacional i, per tant, canviar el nom d’aquesta significa molt més del que molts es poden pensar: a llarg termini vol dir posar fi a un imaginari simbòlic compartit, trencar els llaços de germanor entre pobles separats per una frontera geogràfica artificial. De fet, és una evidència que per a la majoria de pobles de la Ribagorça la seva ciutat de referència és Lleida, i molts dels joves han acabat treballant al Principat. Fins i tot, els mitjans de comunicació catalans són, per a moltes llars, els que acaben construint l’agenda diària.
LA DESPROTECCIÓ DEL CATALÀ a la Ribagorça, a més a més, es suma a un altre fenomen social rellevant i, sobretot, preocupant: la despoblació. Roda món i torna al born per la festa major, però durant l’any (sobretot a l’hivern) la població resident està cada vegada més envellida i, a mitjà termini, això es pot convertir en una altra amenaça per a la preservació de la identitat local més pròpia del lloc. Amb la modificació de la llei de llengües, presentada el 2012 pel PP, s’obre la porta a una uniformització cultural, en castellà, que pot impedir a les noves generacions viure el dia a dia amb la llengua dels seus avis. L’Espanya més centralista, la d’herència més jacobina, ha estat incapaç d’entendre que el seu projecte d’estat ha de ser compatible amb realitats territorials divergents. La seva manera d’entendre la nació no preveu la diferència, més enllà d’un folklore propi del franquisme sociològic i el blanc i negre del No-Do. I, amb una Catalunya que va en direcció contrària, els executius conservadors dels seus territoris veïns s’afanyen a alçar murs contra qualsevol intent d’articular un discurs sòlid en defensa de la pluralitat de l’Estat; a la Franja, igual que al País Valencià o a les illes Balears, acaben rebent els danys collaterals de l’enfrontament entre els executius de Barcelona i Madrid.
PUBLICAT PEL DIARI "EL PUNT AVUI" EDICIÓ PAPER, DIMARTS 24 DE JUNY 2013
Areny de Noguera, a la Ribagorça, serà dissabte el primer municipi de la Franja que votarà una moció en contra de la derogació de la llei de llengües que reconeixia el català i l’aragonès, i contra la nova llei que prepara el govern d’Aragó, del PP i el PAR, en què substitueix el català per “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”. L’alcalde, Miguel Gracia Ferrer (PSOE), que també és vicepresident de la Diputació d’Osca, acusa el govern d’Aragó de “voler crear un conflicte artificial” a on no n’hi ha cap. “A la Franja no tenim cap problema amb la llengua, sabem que parlem català i no tenim cap problema, però des de Saragossa a alguns els va bé crear enfrontaments per amagar les seves retallades”, va dir Gracia a aquest diari. Areny i sis ajuntaments més de la comarca de la Ribagorça es van reunir dimarts a Benavarri i van anunciar la presentació de mocions de rebuig a la nova llei lingüística. També van donar suport a la comunitat educativa de la comarca, que està recollint signatures contra la supressió, a partir del curs vinent, de l’assignatura de català de l’institut de secundària de Graus. El català és una assignatura optativa als centres de la Franja que ho demanen, amb dues hores de classe a la setmana. En altres comarques de la Franja hi ha ajuntaments que han anunciat que hi plantaran cara. Els alcaldes de Mequinensa, Alcampell i el Torricó, del PSOE, han criticat la nova llei en la premsa comarcal. A Calaceit, el regidor de Cultura i tinent d’alcalde, Paulí Fontova (ERC), ha anunciat una moció en defensa del català. Convergència Democràtica de la Franja (CDF), ue té una alcaldia, ha enviat ls 140 municipis de a Franja un model de moció e rebuig a la llei. La ecretària general de CDF, arta Canales, reclama na resposta més coordinada decidida dels municipis e la Franja i lamenta ue des de Saragossa el SOE no hagi respost encara la nova llei.
La consellera aragonesa d’Educació, Dolores Serrat, va dir que aquests acrònims han estat “inventats” per grups catalanistes.
Publicat per "La Manyana" edició paper. divendres 7 de juny
Publicat pel diari "El Punt Avui" edició paper. divendres 7 de juny 2013
El ple de la Diputació d’Osca va aprovar ahir una proposta de resolució que insta la derogació “immediata” de la nova llei de llengües de l’Aragó en entendre que no reconeix la realitat trilingüe de la Comunitat: castellà, aragonès i català. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor del grup socialista que governa a la corporació –i va deplorar el “ridícul històric”del lapao– i el rebuig dels diputats del PP i del PAR. / Agències
Publicat per "La Vanguardia" edició paper. divendres 7 de juny 2013
