Mostrando las entradas para la consulta aman ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aman ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de octubre de 2021

REY GLORIOSO! REY GLORIOS!

REY GLORIOSO!

En el final del mismo libro Blanquerna se lee otra poesía que no es de menor mérito que la anterior, ya se atienda a la elegancia de su forma, ya a la elevación de las ideas que encierra. Antes que citar los conceptos que nos parecen notables, preferimos traducirla entera. - "Rey glorioso, dice, Señor Dios verdadero, que quisiste por nosotros humanarte, acuérdate de tus leales servidores que por tu amor hacen el sacrificio de su vida. Dáles esfuerzo para que puedan con desvelo honrarle, servirte y cantar tus alabanzas, pues tanto te place su santo celo y buena voluntad. - Renace hoy nuevo fervor en el mundo, y torna aquella edad en que los apóstoles corrían gustosos a la muerte para predicar tus grandezas. Quien sienta pues el santo fuego del amor divino en su corazón, marche delante y publique tu excelso poderío, a fin de que el hombre movido por la palabra aprenda a amarte y a servirte. - Recordado han los religiosos menores al Salvador que quiso vestir nuestra carne; y al alto y amoroso rey de Mallorca hicieron fundar el colegio de Miramar, desde donde irán a convertir los infieles para complacer a Dios, que por nuestro rescate sufrió la muerte. - "¿Por qué tardan pues los nuevos apóstoles, si tanto aman a Dios y desean honrarle? ¿Por qué no abandonan los priores, abades y prelados sus bienes y su fortuna para el servicio del Omnipotente? ¿Qué hacéis, o príncipes de la tierra? ¿Pensáis conquistar el paraíso y la inefable dicha de la presencia de Dios, viviendo adormecidos en las delicias mundanales? - Los poderosos, los medianos y los pequeños se complacen en escarnecerme; y el amor, las lágrimas y los suspiros hacen languidecer mi corazón; mas al recordar el alma mía sus firmes propósitos, siente gozosa acrecer en sí su celo, su inteligencia y su voluntad, lo cual le hace siempre gozar en el santo servicio de Dios. - Servir pues quiero con todas veras a la dulcísima Virgen que me inspira tan plácidos deseos y me infunde tan bella esperanza. Blanquerna, ¿quién podrá decirme dónde tienes tu retirada celda? Feliz si alcanzase vivir siempre en ella sin más compañía que la de Dios y la tuya!" -

Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


REY GLORIOS!

Senyor ver Deus, rey gloriós,
Qui ab vos volgueus hom unir;
Membreus dels vostres servidós
Qui per vos volen mort sofrir;
E fayts los ardits lausadós
En vos honrar e obeyr
De lur poder;
Car vos plasent douç desir
De lur voler.

Nada es novella fervós
E renovellon li desir
Dels apostols, qui lausant vos
Anaven mort plasent sentir;
E donchs qui es veray e bos
Metas avant e vage a dir
Lo gran poder
De Deus, que hom fé sdevenir
En son saber.

Remembrat han frares menós
Lo Salvadors, qui volch vestir
Ab si lo sant religiós;
E han fayt Miramar bastir
Al rey de Malorcha amorós.

Yrán sarrahins convertir
Per far plaer
A Deus, qu'a mort volch venir
Per nos haver.


E donchs ¿qué fan preycadors

Pus aman tant en Deus servir?

Ni que fan abats, ni priors,

Avesques, prelats, qu' enantir

Aman tant lurs possessiós?

¿Ni qué fan reys que ab dormir

E ab haver

Cuydon a paradís tenir

E Deus veser.


Menors, e mitjans e majors

Han plaer en mí escarnir,

E amors, lágremes e plors

E sospirs fan mon cors languir;

E' n m' ánima crex son joyós

Remembrement e son albir,

E son voler

En Deus, qui 'm fá y tots jorns jausir

En son dever.


La douça Verge vuyl servir
De mon poder;
Car say m'ha trames douç desir
E bò esper.
Blanquerna; ¿qui 'en sabria dir
Hont dey tener
Vays vostre cetla, ont desir
Sol Deus haver?


(Versión de 1521.)

Rey poderós de l' alta cort divina,

Qu' el frágil hom volgués ab vos unir;

Teniu recort dels qui trista ruina

De mort cruel en esta vall mesquina

Volen per vos passar y sofferir:

Datslos sforç d' honrar y venerarvos,

Y ab alta veu tostemps glorificarvos.
__

Nova fervor, apostólica, fina,
Naix en lo mon, per vos sempre servir;
Aquí la fe ab caritat inclina
Ab gran ardor, que en vos los cors afina,
Penosa mort alegrament sentir:
Poses avant donchs qui vòl decorarvos,
Y diga com devem magnificarvos.
___


Frares menors, ab veu clara, argentina,
Recordats ja de qui 's volgué vestir
La nostra carn, obrint del cel la mina,
A Miramar a la gent mallorquina,
Y al seu gran rey, han fet prest construir:
Aquests, Senyor, irán tots per loarvos
A convertir los moros en amarvos.
___


¿Qué tarden donchs de sonar lur botzina
Los precadors que volen Deu servir;
Bisbes, abats, priors qui ' en la fusina
Daquest mon trist, per l' or fan contramina
Los pobres tots dexant de fam perir?
¿Qué fan los reys, que tarden en mostrarvos
Que 'l seu tresòr es sols en exalçarvos?

__

Grans, y mitjans, y chichs dins la cortina

D'oprobis grans, me volen escarnir;

Y amor ab plors, y greus suspirs refina

Mon esperit en vos qui sou la tina

Del meu cos trist, que 's vòl en vos languir,

L' enteniment voler en recordarvos

Aumenten ja, y en tot temps desitjarvos.
__


Servir donchs vull, l' humil verge María,
De mon poder, puis desitg esperança
Prest m'ha trames. Blanquerna: ¿qui 'm sabria
Dir hont teniu la vostra cetla pia,
Perque y servís l'Etern yo sens tardança,
Y 'l meu desitg pogués tot saciarse
En éll, en quí tot sol pòt alegrarse?

jueves, 12 de octubre de 2023

Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

- Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.

domingo, 25 de octubre de 2026

Guiraut Riquier. Pus astres no m'es donatz + Amors m'auci, que m fai tant abelhir +++

Guiraut Riquier.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6


I.

La primeira retroencha d'en Guiraut Riquier, facha en l'an 1270.

Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulhs mos plazers no l platz,
ni ai poder que m n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n'apenre assatz
el Cataluenha la gaya (en Cataluña, Catalunya la gaya, alegre)
entre ls Catalas valens (entre'ls catalans valens)
e las donas avinens. (y les dones avinens : majes)
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlars, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Deport
done razon que m'entenda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr' elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no y a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona.
E per gandir via tenc
en Cataluenha la bona
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
que d'amar ai fallensa,
que nulhs pessars no m'es bos
may selh qu'als verays agensa;
e quar no l say ad estros,
vau per bona entendensa
querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.

(N. E. ¿En qué lengua se entendería Guiraut Riquier con los catalanes valientes y las mujeres majas? Pues en occitano, está clarísimo.)


II. 

Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265.

Amors m'auci, que m fai tant abelhir
sella que m plai; quar neys no m n'eschai gratz,
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz,
per que mos chans diversa.
Mout ai chantat, que anc no plac auzir
a lieys qu'ieu am: per que m suy acordatz,
pus mas chansos ab precx no vol grazir,
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogues avenir (nit y día penso com puguera avindre)
en far son grat; per que m suy assaiatz
en tans chantars; qu'estiers non li aus dir (tans, no tants)
los mals qu'ieu tray; et on pus suy sobratz,
yeu la truep pus enversa.
Mos Velhs Deportz, est noms me fa mentir,
qu'ab desconort lo dic; quar no m'aidatz,
mos dobles mals se tersa.

III. 

Serena d'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
e l sazo s e l luecx mandatz.
E l jorn que l ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran:
"Jorns, ben creyssetz a mon dan,
e l sers
auci m e sos loncx espers."
Tant era l'amans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
qu'elh se dava gran temor
que l ser non atendes vius.
E dizia sospiran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a l'aman, que sa dolor
no conogues, tant torbatz
era ab semblan de plor;
tant li era l jorns esquius.
E dizia sospiran etc.
Mout es greu turmen astratz
a selh qu'ab nulh valedor
no s pot valer; donc gardatz
d'est aman, en qual langor (d'este amán)
era l jorn d'afan aizius.
E dizia sospiran:
"Jorn, ben creysses a mon dan, (día, be creixes al meu mal; daño)
e l sers
auci m e sos loncs espers."


IV.

E car diversamen
auch pages apelar,
si com sabon uzar
per obras o per als;
e dels menestairals (menestrals)
aug lo meteis semblan; (escolto lo mateix)
dels mercadiers, que van
o estan, atertal (atretal, autretal)
(mas dels borzes no m cal
aras parlar estiers);
et aug los cavaliers
diversamen nomnar,
e ls clergues apelar,
com hom pot, pus onran,
los noms divarian.
E, si us ai dig desus,
dic que l devers e l'us
son per dreg acorsat,
qu'en generalitat
a trops especials,
que cascus generals
per alcuna razo,
si com de regio,
terras, vilas e gens,
e tot propriamens
es per dever nomnat:
per que m'ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars.
Que non es benestars
car entr' els li melhor
non an de nom honor 
atressi com de fach.
Qu'ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
ab sotil captener,
si de calqu' estrumen
sab un pauc de prezen,
s'en ira el tocan
per carrieiras, sercan
e queren c'om li do;
o autre, ses razo,
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
en totas, ses vergonha,
privadas et esternas;
pueys ira s n'en tavernas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
en deguna cort bona.
Car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels, que trasgitars
es lor us ses als far,
ni cels que fan jogar
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz.
Car per homes senatz,
sertz de calque saber,
fon trobada per ver
de premier joglaria,
per metre ls bos en via
d'alegrier e d'onor.
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap, (issir : eixí, ixí, eissí)
e donan alegrier:
per que l pro de premier
volgron joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
Pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar (cantán y pera alabá; loar)
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que no ls fa
ni jes dever non a
del far, tal los ensenha:
per qu'ieu, que qu'en avenha,
no m puesc tener del dir.
Aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entre ls pros.
Mas er es tals sazos,
et es lonc temps avuda,
c'una gens s'es moguda
de far, de dir plazer,
e senes conoissensa, (y sense coneixensa, coneiximén)
que prendo captenensa
de cantar, de trobar
o d'als, ses tot dever,
ab que puesca querer,
per enveia dels bos.
E son tan tost gilos,
can vezo ls bos onrar
als pros, e ve'n afar
mantenen del maldir.
E no s degra sofrir
per ren a mon semblan.
E vey que hom los blan
e ls tem may que ls senatz.
E pueis tant es baisatz
lo noms de joglaria
d'onor, que no y solia
caber aquela gens,
es me greu dels sabens
trobadors; car clamat
non an el temps passat
so qu'er m'avén a dir: (se troben mol poques tildes)
que fesson devezir,
a cui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per so que saupra far,
e tuch fosson joglar
en general estar
per sol un fag a far,
si pus non y agues,
si com es de borgues.

V.

En son palays, on ela vay jazer,
ha cinc portals, e qui ls dos pot hubrir, (obrí; abrir)
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir;
e viu ab gaug sel que y pot remaner;
e poia y hom per catre gras mout les, (cuatre grasons, escalons)
e no y intra vilas ni mal apres,
c'ab los fals son el bari albergat,
que ten del mon pus de l'una mitat. 
Mout y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de cui l'azautz s'adona
en l'autra per vertat.
E l portal perilhat
son aquist que us vuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros semblans
o per ditz mout doptans,
per si o per autrui.
Pero mielhs es de lui,
si s pot gent ayzinar;
car amors ses selar
non pot venir a port.
Veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar!
E l segons es, so m par,
d'umils precx perceubutz,
que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
E l ters es per ver dir
servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer;
car mout grans perilhs es.
E l cartz es mout cortes:
so es baizars de grat.
E si fos costumat
c'om remazes aqui,
l'amors non agra fi
ni morira tan leu.
Mas lo quinz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
l'amors c'om te al cor
entro qu'en es passatz.
E'n Guirautz com senatz
dis o cubertamen.
Le palais d'avinen,
on amors vay jazer,
es sert, al mieu parer,
la persona amada;
e l cinc portal d'intrada
son silh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Guirautz ses mentir:
e qui ls dos pot hubrir,
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir.
Mout o saup azaut dir;
car tug son perilhos
li trey, ab que pels dos
sia hom leu intratz.
E qui ls a totz passatz,
a issir lo'n cove,
pus son dezir a ple,
co vos ai dig desus. (desus, dessus, de suso, amún)
Mout o dis bel e clus
selh qu'en sabia l ver:
e viu ab gaug sel que y pot remaner.
El o dis, car poder
del remaner non ha
negus, pus que l desva
sos dezirs, com dig es.
E pueia y hom per catre gras mout les.
Ver dis, segon que m pes,
e que truep cossiran.
Li gra son benestan:
le premiers es onrars,
e l segons es selars,
e l ters es gen servirs,
e l quartz es bos sufrirs.
E cascus es mout lens
tan que i pueia greumens
hom ses elenegar.
E ditz vertat e par
selh que la chanso fes:
E no y intra vilas ni mal apres.
Ver dis, que l descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
no y intran per poder
el palais, on jazer
vai amors, ni 'saiar (essaiar: probá, ensayá)
non auzan de puiar (no osen de pujá)
los grazes per lunh fag;
ni cre c'us s'en empag,
car de lor no s cove.
E dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mon pus de l'una mitat.
Ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
que l barris ten del mon,
e que tug aquel son
albergat malamen.
Barris es veramen
ditz so que foras vila
es bastit senes guila
entorn e pres del mur,
per so que pus segur,
tot cant y es estia, -
que ben leu no faria, -
e pus assolassat.
El barri son poblat
silh que venon derrier.
E y so fag li palhier,
escuras e boals,
e y fa hom los cortals,
per tener bestiar. (y s'hi fan los corrals pera tindre bestiá)
Car greu veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son mout gen cazat.
Per que fon comparat
a barris gent e be.
Ad ayso no m cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon que m par. 
en declaran lo ver.

martes, 6 de octubre de 2026

60. Anonimo Veneto. Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz

60. Anonimo Veneto.

Leandreide, lib. IV, c. VIII, secondo la edizione del Teza (Memorie dell' Istituto veneto di scienze, lettere ed arti, VI, 464).

pon Rialto de Venecia

Codice veneziano.

Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz
Quen totes mas chanzon ses jauzinen
Ri chan e plor e sper desesperantz
Dir mon voles non aus ne mon calen
Vas Amors e mamie ne pel timors 
Non las ges queu non die mon passamen 
En yoy en gaug en ris tray ma dolors 
Der en avan diray de ma compania 
Che say qel chier e vol tarme e con chors. 
Qest er celuy qi se reclam de spaina 
De Marseila Folqet qe se ranchura 
E pel affan d'amors se plora e laina
Qests dos ciaschun dela son forfaitura 
Pentut qen contra Amors fos mal parlanz 
Reqier perdons humilz e cum drechura
Lus guindisel lautres qe merceranz 
Promet amor leyals e blau lauzar
Gauzbert de Pomipot honoranz
Lomtan amors fes pos qel autre amar 
Che fu clamatz per tout Yaufre Rudel 
Mas lautre er nom Guillermen Azemar.
Seg vien Guilerm de Biarz Arnaut Daniel 
Fonsalada che qant roy aragon
Giraudon lo ros e lias cairel
Li malz damors totz lauza perdigon
Qel ben li fays meis dous e meys grazir 
Cant son servatge doña gazardon.
Se podez hom Raenbaut daurenga auzir
Qant qante la cotessa mon rosier
Trobaria mont donzor ben aug er dir.
Al siens Bertram Gulierm de saynt desdier
Alla file dels conte Raymon pros 
Ditz aman joncas car mercie les qier. 
Candenot vas Amor tug cossiros
Prova qesent ne Bran non puot defendre
Hom contrefforz damor trop valoros.
Nuc de saint sir fapt son canzon entendre

Codice trivigiano.

… Merueil ... sui clamatz
Quem totems … chancon Sesiau imem
… de se sperantz
… voles … talem
Vas amoros emanne...
… quem non ...
Enion en gang … trai
... dirai … compagnia
Qe sal qel chier o vol trame e chon chors 
... zelui … rechlam dispania 
De Marsilia ...
E pel afan da mors sepulura echlania
Quests dos caschun nela son frosutura
Pentuet cheu chontra … parlamz
… e cho drechura
Lus qui desel … che merceanz
... lials e blan laucar
Gauzbet de pomipot honoranz
Louitam ... fez … qe lautre
clamantz per totz ianfre chrudel
... er non giuler nien acemar
… guielrin de ba biarz … 
… chant roi ...
… elias chairel
… lanca ...
... fais … gracier
Chant sont servatgie dona gazardonz
Se potes ... rechubant da urenga aucir
… chontesa mon ronsier
… donclor …
…
Alla file ... chon raimond
Duz aman ionchas char mergie lesquier. 
Quande not vas amar tug chosiros
Proa qe sent ...
... on constres forz ...
... fait sont chancon intendre
Alla valen contessa de Proenza
Da part sanne chui non sausa deffendre. 
A de petit amar qant ama fort 
E pauc le sembla sa gran capitanza. 
Bernart da Ventardorn eus de con nort
Fis amadorz qel dist qe povre e riche 
Amors fayt dun paratge senes tort.
Gaucelm Faidit chamors chan be 
Le reis valenz Richart reys delz engles
Ploranz mielz chanta qe yamais al re. 
Raenbaut de Vacheras fis et chortes
Sap mautas vez tornar folz e saput
Per zo ch jngen damor mielz li valgues.
Pos fest della fondatz Aporcebut
De sa dona Aymeric de pegulan
Doventa son nimis cum fo son eschut.
En neus engels Guillerm de Berguedan 
Per yoy qer as nafratz douza mezina
Non se plueya in freg in vent gelan.
Que fort perongut dalla moroutza spina
Er qe non tug guerir ma vegis miraval
Mas cum faut laur en fuec amssi saffina
Guillerm de montagnegol, per vidal
Monge de Montandon pons de Capducol
Richaut de Berbecil ciaschun trop val
Nuc els Brunet peroul Giraud borneil
Maria deventadorn Raymon yordan
Nalbertet paubertin de Bonareil.
Guillierm dandusa folqet da roman
Pere de Bonifaci pier rogier
Peire raymon gentils tolosan
Raymon vidal Nazimar lo negrier
Guillierm magret peyre da pomarol
Daude da prodas Giraut de Calmonyer
Mas als le ne son qe dir aras non vol
Ma lenga qe sont chaut gens de bonaire
Non ay auzitz qant be sonar oc suol
Ne ges tenoreres lourz donz cantayre
Se apres aves la proensal faveyla
Che deynna te pairia ses autre paire
Delano e de pres cal flors en fucilla.
Ala … chontesa de prouence
...
A imerih de belen vei temanca
… quand ...
E pave ... chapitanca
Bernar da ventador eus da chon hort
... amadors … pavre
fait duz … sens tort.
L'anzelin fait dit qu amor quambe
... valen … Richard reis dele angles
Ploraz mechz … ia mais al re
Raenbalt ... vaqeras … e chortes
… rienz tornar … a saput
… que gen … midz 
… apceput
Di se dona ai maric ...
Deventan son nemis chon so san eschut
… an egles guilem …
… afratz … donca metzina
… ni vent gelanz
Oe for perogant … morouca sinc
... guerier man ...
Maschon … amsi
Gucelm de Montaneqol
… Capducil
. Berbeciol cascun trop val
Nuc els brunce ...
... Raimond jordanz
Nal bertet paubertin de bon arciel.
Gulierm ...
… rocier ...
... raimond gientils toloxan
… Nacimar lo negrier
Guielm magret … pamorol 
Dande de paradas ... Chalmonier
… che dor aras non vol
… che sont chant ziens
… chanc … ce suol.
… tenoreres laurz donz chantare
Se apres … faveila
…

Lezione proposta dal Teza.

Arnautz de Maruelh ieu sui clamatz 
Qu'en totas mas chanzos ses jauzimen
Ri chan e plor e sper desesperatz. 
Dir mon dol us non aus ne mon talen 
Vas Amor e m'amia: ne pel temor
Non lais ges qu'eu non die mon pessamen. 
En joi en gauz en ris trai ma dolor; 
D'or en avan dirai de ma companha
Que sai que 'l quer... 
Cest es celui qui se reclam de Spanha De Marsella Fosquetz qui se rancura 
E per l'afan d'amor se plora e lanha.
Cests dos, cascus de la soa forfaitura Pentutz qu'encontra Amor fos mal parlanz Requier perdon humils et ab drechura. L'us Gui d'Uissel, l'autre que merceianz Promet amor leial e blan lauzar Gauzbertz de Pugcibot es honoranz. Loindans Amors fes aquel autre amar Que fo clamatz per tout Jaufres Rudels Mas l'autre se nom Guillems en Azemar. Seguen Guillems de Briars, Arnautz Daniels, Fonsalada, qui cant rei d'Aragon, E Giraudos lo ros, Elias Cairels. 
Li mals d'amor totz lauza Perdigon Qu'el ben li fai mais dous e mais grazir Quant son servatge domna Gazardon. Se podes hom Raimbaut d'Aurenga auzir Quant cante la contesa Mon-Rosier Trobaria mout doussor ben aug er dir ...
Cadenetz vas amor totz cossiros Prova qu'escutz ne brans no pot deffendre Contra forzas d'amor trop valoros. N Ucs de saint Cyr fai sa chanzon entendre

(N. E. Cortada una parte de la derecha; pongo *)

A la valen contessa de Proenza, Da par sa amia, que non *s'ausa deffendre. Aimerics de Belenoi temensa A de petit amar quant ama fort E pauc li *sembla sa gran captenensa. Bernartz de Ventador e us de conort, Fis amadors, qu el dist que *povre e riche Amors fai d'un paratge senes tort. Gaucelms Faiditz qu Amor ne chan tan *ben Lo reis valenz Richartz, reis dels engles Ploran mielhs chanta que ja mais al re. *Raimbautz de Vaqueira fis e cortes Sap mantas vetz tornar fols e saputz Per ço qu engen *d'amor mielhs li valgues. Pos s'est de la foudat apercebutz De sa domna, Aimerics de Pegulhan * Deventa son nemis cum fo so escutz ...
Que fort ponhutz da l'amorosa espina ... Mas cum fai l'aurs en fuec aissi s'affina. Guillems Montanhagol, Peire Vidal, Monges *de Montaudo, Pons de Capduelh, Richartz de Berbezilh, cascus trop val. N' Ucs Brunetz, *Peyrols, Guirautz Bronelh, Maria de Ventador, Raimons Jordan, N Albertetz, Lambertis de Buvarelh Guillems d'Andusa, Folquetz da Roman Peire de Bonifaci, Peir' Rotgier, *Peire Raimonds, gentils tolosan, Raimons Vidals e 'N Azimars lo ner, Guillems Magretz, Peire * Pomarol, Deudes de Pradas, Guirautz de Cabrier (?) (Cabriera, Cabrera). Mas als ne son que dir aras non vol * Ma lengua ... Non ai aurit (auzitz) quant be sonar oc suol ...

copertina rigida, Testi antichi provenzali