Mostrando las entradas para la consulta aman ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aman ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de octubre de 2021

REY GLORIOSO! REY GLORIOS!

REY GLORIOSO!

En el final del mismo libro Blanquerna se lee otra poesía que no es de menor mérito que la anterior, ya se atienda a la elegancia de su forma, ya a la elevación de las ideas que encierra. Antes que citar los conceptos que nos parecen notables, preferimos traducirla entera. - "Rey glorioso, dice, Señor Dios verdadero, que quisiste por nosotros humanarte, acuérdate de tus leales servidores que por tu amor hacen el sacrificio de su vida. Dáles esfuerzo para que puedan con desvelo honrarle, servirte y cantar tus alabanzas, pues tanto te place su santo celo y buena voluntad. - Renace hoy nuevo fervor en el mundo, y torna aquella edad en que los apóstoles corrían gustosos a la muerte para predicar tus grandezas. Quien sienta pues el santo fuego del amor divino en su corazón, marche delante y publique tu excelso poderío, a fin de que el hombre movido por la palabra aprenda a amarte y a servirte. - Recordado han los religiosos menores al Salvador que quiso vestir nuestra carne; y al alto y amoroso rey de Mallorca hicieron fundar el colegio de Miramar, desde donde irán a convertir los infieles para complacer a Dios, que por nuestro rescate sufrió la muerte. - "¿Por qué tardan pues los nuevos apóstoles, si tanto aman a Dios y desean honrarle? ¿Por qué no abandonan los priores, abades y prelados sus bienes y su fortuna para el servicio del Omnipotente? ¿Qué hacéis, o príncipes de la tierra? ¿Pensáis conquistar el paraíso y la inefable dicha de la presencia de Dios, viviendo adormecidos en las delicias mundanales? - Los poderosos, los medianos y los pequeños se complacen en escarnecerme; y el amor, las lágrimas y los suspiros hacen languidecer mi corazón; mas al recordar el alma mía sus firmes propósitos, siente gozosa acrecer en sí su celo, su inteligencia y su voluntad, lo cual le hace siempre gozar en el santo servicio de Dios. - Servir pues quiero con todas veras a la dulcísima Virgen que me inspira tan plácidos deseos y me infunde tan bella esperanza. Blanquerna, ¿quién podrá decirme dónde tienes tu retirada celda? Feliz si alcanzase vivir siempre en ella sin más compañía que la de Dios y la tuya!" -

Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


REY GLORIOS!

Senyor ver Deus, rey gloriós,
Qui ab vos volgueus hom unir;
Membreus dels vostres servidós
Qui per vos volen mort sofrir;
E fayts los ardits lausadós
En vos honrar e obeyr
De lur poder;
Car vos plasent douç desir
De lur voler.

Nada es novella fervós
E renovellon li desir
Dels apostols, qui lausant vos
Anaven mort plasent sentir;
E donchs qui es veray e bos
Metas avant e vage a dir
Lo gran poder
De Deus, que hom fé sdevenir
En son saber.

Remembrat han frares menós
Lo Salvadors, qui volch vestir
Ab si lo sant religiós;
E han fayt Miramar bastir
Al rey de Malorcha amorós.

Yrán sarrahins convertir
Per far plaer
A Deus, qu'a mort volch venir
Per nos haver.


E donchs ¿qué fan preycadors

Pus aman tant en Deus servir?

Ni que fan abats, ni priors,

Avesques, prelats, qu' enantir

Aman tant lurs possessiós?

¿Ni qué fan reys que ab dormir

E ab haver

Cuydon a paradís tenir

E Deus veser.


Menors, e mitjans e majors

Han plaer en mí escarnir,

E amors, lágremes e plors

E sospirs fan mon cors languir;

E' n m' ánima crex son joyós

Remembrement e son albir,

E son voler

En Deus, qui 'm fá y tots jorns jausir

En son dever.


La douça Verge vuyl servir
De mon poder;
Car say m'ha trames douç desir
E bò esper.
Blanquerna; ¿qui 'en sabria dir
Hont dey tener
Vays vostre cetla, ont desir
Sol Deus haver?


(Versión de 1521.)

Rey poderós de l' alta cort divina,

Qu' el frágil hom volgués ab vos unir;

Teniu recort dels qui trista ruina

De mort cruel en esta vall mesquina

Volen per vos passar y sofferir:

Datslos sforç d' honrar y venerarvos,

Y ab alta veu tostemps glorificarvos.
__

Nova fervor, apostólica, fina,
Naix en lo mon, per vos sempre servir;
Aquí la fe ab caritat inclina
Ab gran ardor, que en vos los cors afina,
Penosa mort alegrament sentir:
Poses avant donchs qui vòl decorarvos,
Y diga com devem magnificarvos.
___


Frares menors, ab veu clara, argentina,
Recordats ja de qui 's volgué vestir
La nostra carn, obrint del cel la mina,
A Miramar a la gent mallorquina,
Y al seu gran rey, han fet prest construir:
Aquests, Senyor, irán tots per loarvos
A convertir los moros en amarvos.
___


¿Qué tarden donchs de sonar lur botzina
Los precadors que volen Deu servir;
Bisbes, abats, priors qui ' en la fusina
Daquest mon trist, per l' or fan contramina
Los pobres tots dexant de fam perir?
¿Qué fan los reys, que tarden en mostrarvos
Que 'l seu tresòr es sols en exalçarvos?

__

Grans, y mitjans, y chichs dins la cortina

D'oprobis grans, me volen escarnir;

Y amor ab plors, y greus suspirs refina

Mon esperit en vos qui sou la tina

Del meu cos trist, que 's vòl en vos languir,

L' enteniment voler en recordarvos

Aumenten ja, y en tot temps desitjarvos.
__


Servir donchs vull, l' humil verge María,
De mon poder, puis desitg esperança
Prest m'ha trames. Blanquerna: ¿qui 'm sabria
Dir hont teniu la vostra cetla pia,
Perque y servís l'Etern yo sens tardança,
Y 'l meu desitg pogués tot saciarse
En éll, en quí tot sol pòt alegrarse?

jueves, 12 de octubre de 2023

Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

- Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.

domingo, 8 de octubre de 2023

Peyrols, Peirols, Peirol, Peiròl

Peyrols.

Peyrols, Peirols, Peirol

I.

Quora qu' amors vuelha,
Ieu chan,
Qu' autra flors ni fuelha
No y vau gardan;
Dregz es qu' ieu m' en duelha
Aman,
Pus vas me s' orguelha
Silh cui me coman:
Perdut ai,
E cobrarai;
Ges no m recre per tan,
Qu' aissi s va 'l segles camjan.

Dieus m' aiut, e m valha!
Qu'
antan
Aic d' amor ses falha,
Mas non ai
oguan,
Quar me mov baralha
Tan gran
Al cor, e m trebalha
Durmen e velhan,
Per qu' eu fai
Qu' al mielhs qu' ieu sai
La serv e la reblan:
Per so vei qu' ieu mi ay dan.
Mos cors salh e trembla
Soven,
M' amia lo m' embla
Si qu' ieu non o sen;
Qu' ilh m' aima, so m sembla,
Quomen
Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen;
Don dirai,
Que mout mi plai
Suffrir aital turmen
Don ieu tan ric joi aten.

Nulhs hom be non ama
Ni gen,
Que d' amor si clama
Sitot mal li 'n pren.
Cum plus m' enliama
Greumen,
E m' art e m' aflama,
N' ai melhor talen;
Qu' aissi m trai
Mos volers lai,
E 'l fol chaptenemen
Don m' es mantas vetz parven.

Mout bas fora meza
Valors,
Deportz e guayeza,
Si no fos amors,
Quar mante proeza
Totz jors,
E fai que corteza,
Quar pren los melhors,
No s' eschai
D' ome savai,
Que aia tan d' onors
Que d' amor senta dolors.

Era us quier, amia,
Socors,
Qu' enansas morria
Qu' en queris alhors,
Assatz trobaria
D' aussors;
Vos etz ses fadia
Caps de las melhors.
Mos cors jay
En gran esmay

Entre sospirs e plors,
Mas tot m' es jois e doussors.

Peyrols fai
Fin e verai
Lo sonet per amors,
On sos cors estai totz jors.

II.

Atressi col signes fai,

Quan dey murir, chan,

Quar sai que plus gen murrai,

Et ab meynhs d' afan;

Qu' amors m' a tengut en sos latz,

E maynhs trebalhs n' ai sufertatz;

Mas pel mal qu' aoras m' en ve

Conosc qu' ancmai non amiey re.

Dieus! e qual cosselh penrai,
S' aissi muer aman,
Ni secors no m ve de lai
On mei sospir van?
Pero non part mas voluntatz,
Sitot m' en sui desesperatz;
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.

Ges melhor dona no sai,
Veus per que l' am tan;
Qu' ieu jamais non l' auzarai
Dire mon talan;
Gen m' acuelh e m' a belh solatz,
E del plus sui acosselhatz,
Que s' ieu la preyava de re,
Tem que pueis si guardes de me.

Preguar, las! quan no s' eschai,
Torna a enuey gran:
Ses parlar la preguarai;
E cum? per semblan,
Et ilh entenra o s' il platz:
Qu' en aissi dobla 'l jois e 'l gratz,
Quan l' us cors ab l' autre s' ave,
E dona ses querre fai be.

Francheza ab fin cor veray

Trai amor enan,

Mas paratges la dechai,

Que 'l ric son truan;

Et a n' i d' aquels malvatz

Per qu' el setgles es sordeiatz;

E domna, que bon pretz mante,

Non am per ricor, s' als no y ve.

Chansos, vas la belha vai,
Non ges qu' ieu re 'l man,
Mas ben li potz mon esmai
Mostrar ses mon dan;
E diguas li m qu' a lieys s' es datz
Mos cors ligges et autreyatz;
Sieus sui e sieus serai jasse,
Murir puesc per ma bona fe.

Domna del mon que plus mi platz,
Jois sia ab vos on que siatz,
Qu' estiers no us aus preguar de re,
Mas sivals pessar m' o puesc be.

III.

Ben dei chantar pus amors m' o ensenha,
E m dona gienh cum sapcha bos motz faire,
Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire
Ni conogutz per tanta bona gen;
Mas aras sai e conosc veramen
Que totz los bes qu' anc mi fes mi vol vendre.

Que farai doncs! giquirai me d' atendre?
Non ges, mais am tot en perdo maltraire;
Qu' ieu no vuelh reis esser ni emperaire,
Sol que de lieys partis mon pessamen;
Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen?
Grans honors m' es que s' amors me destrenha.

Bona domna, qualque fals' entressenha
Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m' esclaire,
Pus conoissetz que no m' en puesc estraire;
Ab bel semblan baissatz lo mal qu' ieu sen,
Qu' aissi m podetz traynar longamen,
E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.

Bona domna, be o devetz entendre,
Qu' ieu vos am tan no us aus preyar de guaire,
Mas vos etz tan francha e de bon aire,
Per que n' auretz merce, mon escien;
Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon talen,
Ja de vostra riqueza no us sovenha.

Esfortz de me non aten que m revenha,
E pot esser, mas mi non es veiaire,
Qu' ilh es tan belha e de tan ric afaire,
Pros e corteza en faich et en parven,
Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten,
Qu' ilh non deu ges vas me tan bas dissendre.

S' ieu no sui drutz res no m' en pot defendre
Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire,
Francs e sufrens, humils e merceyaire,
Ses trop parlar, e de bon celamen;
Per aital guiza e per aital coven
M' autrey a lieys que retener no m denha.

Lo vers a fait Peirols, e no i enten
Mot mal adrech ni ren que y descovenha.

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren
A 'l comtessa cui jois e pretz manteigna.

IV.

Quoras que m fezes doler
Amors, ni m dones esmai,
Era m ten jauzen e gai
Per qu' ieu chant a mon plazer,
Quar plus ric joy ai conquis
Qua mi no s tanhia;
E quan ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.

Mi dons mercey e grazis
La benanansa qu' ieu n' ai,
E ja non oblidarai
Los plazers que m fes ni m dis;

Qu' en mi non a mais poder
Lieys qu' amar solia,
Qu' en plus franca senhoria

Vuelh ses engan remaner.

Soven l' anera vezer
La plus avinen qu' ieu sai,
Si 'ls devinamens qu' om fai
No m' avengues a temer;
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu' ieu sia,

Que fin' amors jonh e lia

Dos cors de lonhdan pais.

Molt m' agrada e
m' abelhis
De dos amicx, quan s' eschai
Que s' amon de cor verai,
E l' us l' autre non trais,
E sabon luec e lezer
Gardar tota via,
Qu' en lur bona companhia
Non puesca enuios caber.

Derenan me vuelh tener
Al reprovier qu' om retrai:
No s mova qui ben estai.
No farai ieu ja per ver,
Que 'l flama qu' amors noyris
M' art la nueg e 'l dia,
Per qu' ieu devenh tota via
Cum fai l' aurs el fuec plus fis.

S' era part la crotz del ris,
Don nuls hom non tornet sai,
No crezatz que m pogues lai
Retener nulhs paradis;
Tant ai assis mon voler
En ma douss' amia,
Que ses lieys ges non poiria
Negus autres joys plazer.

Chansos, hueimais potz tener
Vas mi dons ta via,
Qu' ieu sai ben qu' ella volria
Te auzir e me vezer.

Dalfis, s' auzes mon voler
Dir a ren que sia,
Tant am vostra companhia
Que vos en saubratz lo ver.

V.

Manta gens me mal razona

Quar ieu non chant plus soven,
E qui d' aisso m' ocaizona
Non sap ges quant longamen
M' a tengut en greu pessamen
Cill que mos cors empreisona,
Per qu' en pert tot jauzimen,
Tal desconort mi dona.

Pero si m fo douss' e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m' acuelh ni m sona
Plus que fai a l' autra gen,
Quar conois qu' ieu l' am finamen;
E s' aital mi guazardona,
Amors fara falhimen,
S' aquest tort li perdona.

De tota joia m deslonja
Ma dona, e non l' es honors,
Qu' ab calque plazen messonja
Mi pogra far gen socors:
Ar vei que non es mas folhors
Aquesta entendensa lonja,
Dont ai fag tantas clamors
Qu' anta n' ai e vergonja.

Partirai m' en donc ieu? Non ja;
Que sos pretz e sa valors
M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
Tos temps mi plaira 'l dolors,
Cum que m destrenh' e m ponja.

E vuelh be qu' amors m' asalha,
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No vuelh ja repaus aver:
E s' ieu non ai tot mon voler,
Tals es silh qu' aissi m trebalha,
Qu' en est mon non a plazer
Qu' el mieu maltraire valha.

Lauzenga ni devinalha
D' enuios no m cal temer;
Sol pessar de lieys no m falha,
Res no m' en pot dan tener;
Qu' el consirs don ieu m' alezer
Me pais mais qu' autra vitalha;
Per ren que n' aia en poder
Mos cors no s' anualha.
Chansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra falha,
Si m volgues d' amor valer
La belha cui dieus valha.

VI.

Quant amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D' una tenson m' asalhit,
E podetz auzir comen:
“Amicx Peyrols, malamen
Vos anatz de mi lunhan,
E pus en mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz pueis que valretz vos?”

“Amors, tant vos ai servit,
E pietatz no us en pren,
Cum vos sabetz quan petit
N' ai aiut de jauzimen;
No us ochaizon de nien,
Sol que m fassatz derenan
Bona patz, qu' als no us deman
Que nulhs autres guazardos
No m' en pot esser tan bos.”

“Peyrols, metetz en oblit
La bona domna valen.
Qui tan gen vos aculhit
E tant amorosamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan,
E non era ges semblan,
Tant guays e tant amoros
Eratz en vostras chansos.”

“Amors, mi dons, pos la vit,
Ai amada lonjamen;
Enquer l' am, tant m' abelit
E m plac al comensamen,
Mas folia no i enten:
Pero maint amic partan
De lor amigas ploran,
Que, s' En Saladis no fos,
Sai remanseran joyos.”

“Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envazimen
No laisseron tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven;
Iretz vos, e 'l rey no van!
Veiatz las guerras que fan,
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos!”

“Amors, ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen,
E prec dieu que m sia guit,
E que trameta breumen
Entr' els reys acordamen,
Qu' el socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Qu' el marques valens e pros
N' agues mais de companhos.”

“Peyrols, molt amic partran

De lurs amiguas ploran,

Que, si Saladis no fos,

Sai remanseran ab nos.”

“Amors, si li rey no van,
Del Dalfin vos dic aitan,
Que per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.”

//

https://oc.wikipedia.org/wiki/Peir%C3%B2l

Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.


Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.


Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.


Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_trobadors_e_trobairises

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_po%C3%A8tas_de_lenga_occitana




sábado, 23 de septiembre de 2023

Chapitre III. Adjectifs. Grammaire de la langue romane.

Chapitre III.

Adjectifs.

L' Adjectif roman doit s' accorder en genre et en nombre avec le substantif auquel il se rapporte. L' A final ajouté à l' adjectif masculin caractérise le genre féminin.

Voici des exemples où le même adjectif est tour-à-tour employé comme masculin et comme féminin.

US GUAIS conortz me fai guayamen far 

GUAIA chanso, GUAI fait e GUAI semblan. (1) 

Pons de Capdueil: Us guais. 

Que m fezessetz, contra 'l maltrag, aver 

De ma BELLA domna un BEL plazer. (2) 

Elias de Barjols: Amors que. 

Aman viu et aman morrai, 

C' ab BON Cor et ab ВОNA fe

Am la meillor dona qu' ieu sai

E la plus bela qu' anc Dieus fe. (3)

Pons de la Garde: Ben es dreitz.


(1) Un gai encouragement me fait gaiement faire

Gaie chanson, gai fait et gai semblant.

(2) Que vous me fissiez, contre le mauvais traitement, avoir

De ma belle dame un beau plaisir.

(3) En aimant je vis et en aimant je mourrai,

Vu qu' avec bon coeur et avec bonne foi

J' aime la meilleure dame que je sache

Et la plus belle que oncques Dieu fit.  

Si' l cors es PRES, la lenga non es PRESA. (1)

Rambaud d' Orange: Si 'l cors.

Selon que le substantif est sujet ou régime, au singulier ou au pluriel, l' adjectif masculin admet ou rejette l' S final, à l' exemple du substantif, d' après les mêmes règles et les mêmes exceptions.

Singulier sujet.

Tant er gen SERVIZ per me

SOS FELS cors DURS e IRATZ,

Tro del tot s' er ADOLZATZ. (2)

Bernard de Ventadour: Conort era.

Per so lur serai FIS e CARS,

HUMILS e SIMPLES e LIAUS,

DOUS, AMOROS, FIS, e CORAUS. (3)

Rambaud d' Orange: Assatz sai.

SAVIS e FOLS, HUMILS et ORGOILLOS,

COBES e LARCX, e VOLPILS et ARDITZ

Sui, quan s' eschai, e JAUSENZ e MARRITZ;

E sai esser PLAZENS et ENOIOS

E VILS e CARS, e VILAS e CORTES,

AVOLS e PROS, e conosc mals e bes. (4)

Rambaud de Vaqueiras: Savis.


(1) Si le coeur est pris, la langue n' est pas prise.

(2) Tant sera gentillement servi par moi

Son cruel coeur sévère et courroucé,

Jusqu' à ce que du tout il sera adouci.

(3) Pour cela je leur serai fidèle et cher,

Indulgent et simple et loyal;

Doux, amoreux, pur, et cordial.

(4) Sage et fol, humble et orgueilleux,

Avare et prodigue, et timide et bardi

Je suis, sais être plaisant et ennuyeux,

Et vil et cher, et impoli et courtois,

Lâche et preux, et je connais maux et biens.

 

Sing. Rég. 

UN sirventes farai NOVELH, PLAZEN. (1)


Plur. sujet.

Abans que il BLANC puoi sion VERT. (2)

P. d' Auvergne: Abans.


Plur. Rég.

Quar, per vostres faitz VILAS, 

MENSONGIERS e SOTEIRAS, 

Vos mesprendon tut li pro. (3) 

Elias de Barjols: Amors be.

Als DURS, CRUS, COZENS lauzengiers, 

ENUIOS, VILANS, MALS PARLIERS, 

Dirai un vers que m' ai pensat. (4) 

Rambaud d' Orange: Als durs.


(1) Un sirvente je ferai nouveau, plaisant. (cas. serventesio)

(2) Avant que les blancs sommets soient verts.

(3) Car pour vos faits grossiers,

Mensongers et souterrains,

Vous déprisent tous les preux.

(4) Aux durs, grossiers, cuisants médisants,

Ennuyeux, vilains, mal parlants,

Je dirai un vers que j' ai pensé.


Il y a des adjectifs communs aux deux genres. Ces adjectifs ne prennent point la terminaison A, quand ils sont joints à un nom féminin.

La plupart sont en AL, AN, E, EN, ERT, EU, IL, OLS, ORT, etc. etc.

Ils reçoivent au singulier les signes de sujets ou de régimes, quoiqu' ils se rapportent à ce nom féminin.

Mais au pluriel, soit sujets, soit régimes, ils prennent l' S; la raison qu'on peut en donner, c'est que la plupart des substantifs féminins étant en A, et ayant conséquemment l' S final comme régime et sujet, le communiquent à leurs adjectifs.

L' OS final bref prend l' A, et l' OS long ne le prend pas. Je donnerai l' exemple de l' adjectif GRAN, grand, pour le singulier et pour le pluriel.

Sing. sujet. 

Hai! com GRANS enveia m' en ve. (1)

Bernard de Ventadour: Quan vei.

Tant es GRANS la rancura

Per qu' ieu en sui iratz. (2)

Pons de Capdueil Ben es fols.

Sing. Rég. 

Per qu' ieu n' en ai GRAN pena e GRAN trebailha. (3)

Bernard de Ventadour: Per mielhs cobrir.

Flors es de pretz e frug de GRAN valensa. (4)

Giraud le Roux: A lei de bon.

Le voici tour-à-tour sujet et régime:

Ben GRAN meravilla n' ai,

Quar GRANS meravilla es. (5)

Bernard de tot lo mon: Mals fregz.

Plur. sujet. 

Que sei solatz son GRANS copas d' argen. (6)

Gaucelm Faidit: Manens fora.

Plur. Rég.

Per far GRANS honors. (7)

Bertrand de Born: Mon chant.


(1) Ah! comme grande envie m' en vient.

(2) Tant es grande la tristesse

Par quoi j' en suis chagrin.

(3) Pour quoi j' en ai grand peine et grand travail.

(4) Fleur est de prix et fruit de grand valeur.

(5) Bien grande merveille en ai,

Car grande merveille est.

(6) Que ses plaisirs sont grandes coupes d' argent.

(7) Pour faire grands honneurs.  


Voici des exemples de quelques autres adjectifs communs.

Sing. sujet.

Ieu sui tan corteza guaita

Que no vuelh sia defaita

LEIALS amors adreit faita. (1)

Cadenet: S' anc fui bella.

Ai! bona domna BENESTANS! (2)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Tant es ferms mos talens

En vos, domna VALENS. (3)

Arnaud de Marueil: Franquez' e noirimen.

Et es JOVES dona, quan be s capdelh. (4) 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quant erba VERTZ e fuelha par. (5) 

Bernard de Ventadour: Quant erba.

Que tant es la dolor qu' el sen

E la pena GREUS per sofrir. (6)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Leis qu' es gaia, cortes', e gen PARLANS, 

Franqu' e HUMILS ab totz faitz benestans. (7) 

Rambaud de Vaqueiras: Era mi requier. 


(1) Je suis si courtoise guette

Que je ne veux que soit défaite

Loyale amour adroitement faite.

(2) Ah! bonne dame bien étant.

(3) Tant es ferme ma volonté

En vous, dame prisée.

(4) Et est jeune la dame, quand bien elle se gouverne.

(5) Quand herbe verte et feuille paraît.

(6) Que telle est la douleur qu' il sent

E la peine griève pour souffrir.

(7) Elle qui est gaie, courtoise et agréablement diseuse,

Franche et indulgente avec tous faits convenables.


Sing. sujet. 

Tant es SOTILS c' om no la pot vezer. (1)

Gaucelm Faidit: A lieis cui am.

Qu' AVOLS vida val pauc, e qui mor gen (N. E. gen : gentil, generós)

Auci sa mort, e pueis viu ses turmen. (2) (N. E. “mate la seua mort”)

Pons de Capdueil: Er no sia.

FORTZ chausa es que tot lo maior dan... 

M' aven a dir, en chantan, e retraire. (3) 

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

Si m preges ara la PROS comtessa. (4)

Albertet: En amor truep.

PROS donna CONOISSENS,

En vos es pretz e sens. (5)

Giraud le Roux: Tant es ferms.

Sing. Rég.

Lo metge sai ben qui es 

Qu' en pot sols salut donar, 

Mas que m val, s' ieu demonstrar 

Ja no l' aus ma MORTAL playa! (6) (N. E. playa : fr. plaie : chap. ferida)

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Quan dui s' amen finamen

Per LEYAL drudaria. (7)

Peyrols: Camjat m' a.


(1) Tant elle est subtile qu'on ne la peut voir.

(2) Que lâche vie vaut peu, et qui meurt généreusement

Occit sa mort, et puis vit sans tourment.

(3) Forte chose est que tout le plus grand dommage

M' avient à dire, en chantant, et à retracer.

(4) Si me priait à-present la généreuse comtesse.

(5) Généreuse dame savante,

En vous est prix et sens.

(6) Le médecin je sais bien qui est

Qui en peut seul salut donner;

Mais que me sert, si moi montrer,

Jamais je ne lui ose ma mortelle plaie!

(7) Quand deux s' aiment purement

Par loyale tendresse. 


Sing. Rég. Et ieu vuoill mais PLASEN mensoigna auzir

Que TAL vertat de que totz temps sospir. (1) 

Giraud le Roux: Nulhs hom no saup.

Amics, ab gran cossirier 

Sui per vos e en GREU pena. (2) 

Rambaud d' Orange: Amics, ab gran. 

Ai! com trac GREU penedensa! (3) (N. E. Penedés : cas. penitencia) 

Elias de Barjols: Amors ben m' avetz.

Franc, fizel, d' UMIL semblansa. (4)

Gaucelm Faidit: Jauzens en gran. 

AVOL vida e piez de mort auran. (5) 

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

D' amor no chan ni vuelh aver amia 

Belha ni PROS, ni ab gran cortezia. (6)

Albertet: En amor truep.

Plur. Sujet.

Las unas son CABALS, 

E las autras VENALS... 

Las unas ben PARLANS, 

Las autras ben ESTANS, 

Las unas son PLAZENS, 

Las autras CONOISSENS. (7)

Arnaud de Marueil: Rasos es.


(1) Et je veux plus plaisant mensonge ouir

Que telle vérité de quoi tout temps je soupire.

(2) Ami, avec grand souci

Je suis pour vous, et en griève peine.

(3) Ah! comme je traîne griève pénitence!

(4) Franc, fidèle, d' humble apparence.

(5) Honteuse vie et pire que mort ils auront.

(6) D' amour ne chante ni veux avoir amie

Belle ni généreuse, ni avec grande courtoisie.

(7) Les unes sont principales,

Et les autres vénales...

Les unes bien parlant,

Les autres bien étant,

Les unes sont agréables,

Les autres savantes.


L' adregz solatz e l' avinens companha, 

E 'lh gent parlar, e las HUMILS faissos

Mi fan chantar... (1) 

Pons de Capdueil: l' adregz.

Plur. Rég.

Car comprei vostras beutatz

E vostras PLAZENS faisos. (2)

Elias de Barjols: Car comprei.

E braus respos a mas HUMILS chansos. (3)

Folquet de Marseille: Per deu amor.

E per AVOLS gens

Proeza forsjutjada. (4)

Arnaud de Marueil: Rasos es.


(1) Le gracieux plaisir et l' avenante société,

Le gent parler, et les indulgentes manières

Me font chanter.

(2) Cher j' achetai vos beautés

Et vos agréables manières.

(3) Et dures réponses à mes humbles chansons.

(4) Et par lâches gens

Prouesse condamnée.


Les adjectifs qui se terminent originairement en S le conservent au singulier et au pluriel, soit qu'on les emploie comme sujets, soit qu'on les emploie comme régimes. Quelquefois le féminin ajoute son signe final A.

Les adjectifs romans remplissent parfois les fonctions de substantifs:

Si voletz al segle plazer,

En locs siatz fols ab los FATZ; (5)

E aqui mezeis vos sapchatz

Gent ab los SAVIS mantener.

C' aissi s coven c' om los essai

Ab ira 'ls us, autres ab jai,

Ab mal los MALS, ab be los BOS. (1) 

Pierre Rogiers: Senher Raimbaut.


(5: Si voulez au siècle plaire,

En lieux soyez fol avec les fous;)


Les adjectifs sont souvent employés impersonnellement avec le verbe ESSER:

Viure m' es GREU, ni morir no m sap bo. 

Que farai doncs? Amarai ma enemia? (2)

Rambaud d' Orange: Si de trobar.

BEL m' es quan lo ven m' alena

En abril, ans qu' intre mais. (3)

Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.


Régimes des Adjectifs.


Dans la langue romane, les adjectifs ont souvent des régimes, tels que A, DE, etc.

E mas no ilh play, farai hueimais mon chan

Leu A chantar, e D' auzir agradan,

Clar D' entendre. (4)

Blacas: Bel m' es ab motz.


(1) Et là même vous sachez

Bien avec les sages maintenir.

Car ainsi il convient qu'on les éprouve, 

Avec tristesse les uns, les autres avec joie; 

Avec mal les méchants, avec bien les bons.

(2) Vivre m' est grief, et mourir ne me sais bon.

Que ferai-je donc? Aimerai-je mon ennemie?

(3) Beau m' est quand le vent m' haleine

En avril, avant qu' entre mai.

(4) Et puisqu' il ne lui plait, je ferai désormais mon chant

Facile à chanter, et d' ouir agréable,

Clair d' entendre.


La fassa fresca DE colors, 

Blanca, vermelha pus que flors. (1) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

D' autras vezer sui secs, et D' auzir sortz, 

Qu' en sola lieis vei, et aug, et esgar. (2) 

Arnaud Daniel: Sols sui que. 

Bel m' es ab motz leugiers A far 

Chanson plazen et ab gai so. (3)

Blacas: Bel m' es ab motz.

Anar a pe, a lei de croy joglar 

Paubre D' aver e malastrucx D' amia. (4)

Albert Marquis: Ara m diatz. 

Autet et bas, entr' els prims fuelhs,

Son nov DE flors. (5) 

Arnaud Daniel: Autet et bas.


(1) La face fraîche de couleurs,

Blanche, vermeille plus que fleur. (N. E. vermeille : rouge; roja; roija)

(2) De autres voir je suis aveugle, et d' ouir sourd,

Vu qu' en seule elle je vois, et j' entends, et je regarde.

(3) Beau m' est avec mots légers à faire

Chanson agréable et avec gai son.

(4) Aller à pied, à manière de vil jongleur

Pauvre d' avoir et malheureux d' amie.

(5) Hauts et bas, entre les premières feuilles,

Ils sont neufs de fleurs.


Degrés de comparaison.

Les différents degrés de comparaison s' expriment ordinairement par les adverbes de quantité PLUS, MAIS, MENS, MIELHS, AITANT, etc.

Quand ils ne sont précédés ni de l' article, ni d' un pronom possessif, ils désignent le comparatif; ils se placent devant les adjectifs auxquels ils se rapportent, et ces adjectifs sont suivis du QUE.

Pus blanca es QUE Elena. (1)

Arnaud de Marueil: Bel m' es quan. 

Pus bela QUE bel jorn de mai. (2) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Emperador avem de tal manera 

Que non a sen ni saber ni menbranza:

PLUS ibriacs no s' asec en chadera

Ni PLUS volpils no porta escut ni lansa; 

Ni PLUS avols no chausa esperos; 

Ni PLUS malvatz no fai vers ni chansos. (3) 

Lanza: Emperador avem. 

Que mil aitanz soi MEILL vostre QUE meu. (4)

Folquet de Romans: Ma bella.

Quan m' auretz dat so don m' avetz dig d' oc

Serai PLUS ricx qu' el senher de Marroc. (5) (N. E. Marruecos)

Augier: Per vos belha.


(1) Plus blanche est qu' Hélène.

(2) Plus belle que beau jour de mai.

(3) Un empereur nous avons de telle manière

Qu' il n' a sens ni savoir ni mémoire:

Plus ivrogne ne s' assit en chaire;

Ni plus lâche ne porte écu ni lance;

Ni plus vil ne chausse éperons;

Ni plus mauvais ne fait vers ni chansons.

(4) Que mille fois autant je suis mieux vôtre que mien.

(5) Quand m' aurez donné ce dont m' avez dit d' oui,

Serai plus puissant que le seigneur de Maroc.  


Outre cette forme générale, il est, dans la langue romane, plusieurs adjectifs qui, pour exprimer l' idée de PLUS, ont conservé ou imité la terminaison OR des comparatifs latins.

Quand ils sont employés comme sujets au singulier, ils se terminent ordinairement en ER, et les autres cas du singulier et tous ceux du pluriel se terminent en OR. 

Sing. sujet. 

Si que mos Maiers pessamens, 

Bella dona, doss' e valens,

Es tot per far vostre plazer. (1)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Dona GENSER que non sai dir, 

Per que soven plan e sospir. (2) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Qu' ades m' agr' ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos MIELHERS que non es. (3) 

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.


Sing. Rég.

Qu' ades on plus mos poders creis, 

N' ai Maior ir' ab me mezeis. (4)

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrada.

Ja de vos no m partray,

Que Maioг honor ay

Sol el vostre deman,

Que s' autra m des bayzan

Tot quan de vos volria. (5)

Blacas: Lo belhs dous temps.


(1) Tellement que mon plus grand souci,

Belle dame, douce et prisée

Est tout pour faire votre plaisir.

(2) Dame plus gente que ne sais dire,

Par quoi souvent plains et soupire.

(3) Car à-présent m' aurait besoin, quoiqu' il soit bon,

Mon chant qu' il fût meilleur qu' il n' est.

(4) Qu' à-présent où plus mon pouvoir croît,

En ai plus grande tristesse avec moi-même.

(5) Jamais de vous ne me séparerai,

Vu que plus grand honneur ai

Seulement à votre refus, 

Que si une autre me donnait en m' embrassant

Tout autant que de vous je voudrais.


Plur. sujet.

En Gaucelms Faidits, ie us deman 

Qual vos par que sion Maior 

O li ben o li mal d' amor. (1)

Albert Marquis: En Gaucelms.

Plur. Rég. 

Que cavaliers ai vist e trobadors

Que de bassez fez auz, e d' auz AUSORS. (2) 

Aimeri: Toz hom que so. 



Après les termes de comparaison, le QUE est souvent sous-entendu dans les poésies des troubadours.

Ans am vos mais... no fetz Seguis Valensa. (3) 

Comtesse de Die: A chantar. 

Quar plus m' en sui abellida 

… No fis Floris de Blancaflor. (4) 

Comtesse de Die: Estat ai.

Qu' anc no saup ren tro fui en miei la flama 

Que m' art plus fort... no feira fuec de forn. (5) 

Bernard de Ventadour: Ben m' an perdut.

E am la mais... no faz cozin ni oncle. (6) 

Arnaud Daniel: Lo ferm voler.


(1) Sieur Gaucelm Faidit, je vous demande

Quels vous paraît que soient plus grands

Ou les biens ou les maux d' amour.

(2) Que chevaliers j' ai vu et troubadours

Que de bas elle fit hauts, et de hauts plus hauts.

(3) Mais je vous aime plus que ne fit Seguin Valence.

(4) Car plus j' en suis charmée.

Que ne fit Floris de Blanchefleur.

(5) Qu' oncques ne sus rien jusqu' à ce que je fus au milieu de la flamme

Qui me brûle plus fort que ne ferait feu de four.

(6) Et j' aime la plus QUE ne fais cousin ni oncle.


E mas en vueill aver d' umelitatz

... No ac lo leo, quan fon issitz del lacz. (1)

Gaucelm Faidit: Trop malamen.


A l' imitation de la langue grecque, la langue romane employa souvent après le comparatif le signe du génitif DE à la place du QUE.

Que flors de roser, quan nais,

Non es plus fresca DE lei. (2)

Raimond de Miraval: Bel m' es qu' eu.

Pero no sai dompneiador 

Que mielhs DE mi s' i entenda. (3) 

Bernard de Ventadour: No es meraveilla.

Qu' ome DE mi no vey plus ric. (4)

Bernard de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Que si 'lh lo tenia un an, 

Qu' ieu lo tengues mas DE cen. (5) 

Comte de Poitiers: Companho. (N. E. Parece una ç)


Le superlatif s' exprime ordinairement en plaçant l' article ou le pronom possessif devant le comparatif ou devant l' adverbe de comparaison.

Sujet.

Dona 'L GENSER que sia. (6)  

Arnaud de Marueil: Sabers.


(1) Et plus j' en veux avoir d' indulgence

Que n' eut le lion, quand il fut sorti du lacs.

(2) Que fleur de rosier, quand elle naît,

N' est pas fraîche QUE elle.

(3) Pourtant ne sais galant

Qui mieux QUE moi s' y entende.

(4) Qu' homme QUE moi ne vois plus puissant.

(5) Que s' il le tenait un an

Que je le tinsse plus de cent.

(6) Dame la plus gente qui soit.


Sujet.

Pois cill cui sui amaire, 

Qu' es LA GENSER qu' anc fos, 

Vol mi e mas chansos. (1)

Gaucelm Faidit: L' onratz.

Merce, dona LA PLUS genta

Que anc natz de maire vis. (2)

Giraud le Roux: Amors.

Donx si com es LA GENSER qu' anc fos visa. (3) 

Arnaud de Marueil: Tot quant. 

Régime.

Blacas, d' aquest partimen

Sai ieu chauzir LO MEILLOR. (4)

Blacas: En Raimbaut.

Quar am ni desire

Del mon LA BELLASOR. (5)

Bernard de Ventadour: Lanquan vei.

Per bona fe e ses engan

Am LA PLUS bella e LA MEILLOR. (6)

Bernard de Ventadour: Non es meraveilla.

Et ai m' amor messa, en mon joven, 

En la MELHOR et en LA PLUS valen. (7) 

Blacas: Peire Vidals. 


(1) Puisque celle dont je suis l' amant,

Qui est la plus gente qui oncques fut,

Veut moi et mes chansons.

(2) Merci, dame la plus gente

Que oncques né de mère vit.

(3) Donc comme elle est la plus gente qui oncques fut vue.

(4) Blacas, de ce jeu-parti

Sais je choisir le meilleur.

(5) Car j' aime et desire

Du monde la plus belle.

(6) Par bonne foi et sans tromperie

J' aime la plus belle et la meilleure.

(7) Et j' ai mon amour mise, en ma jeunesse, 

En la meilleure et en la plus prisée.


Régime.

De l' aigua que dels huels plor

Escriu salutz mai de cen 

Que tramet A La GENSOR

E A LA PLUS avinen. (1)

Bernard de Ventadour: Era m. 

Tan com la mars avirona, 

N' ay triat, ses dig baduelh,

LA GENSOR e LA PUS bona

C' oncas vezeson miey huelh. (2)

Pierre Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Plur. sujet. 

Li port amor tan fin' e natural

Que tuit son fals ves mi LI PLUS leial. (3) 

Bernard de Ventadour: Quan par la flors.

Plur. Rég. 

Dona genser DE LAS GENSORS. (4)

Blacasset: Ben volgra.

Bella dompna, meiller DE LAS MEILLORS. (5) 

Guillaume Figuieras: En pessamen. 

E sa beutaz es entre LAS GENSORS

Genser aisi com entre foillas flors. (6)

Aimeri: Totz hom que so.


(1) De l' eau que des yeux je pleure

J' écris saluts plus de cent

Que je transmets à la plus gente

Et à la plus avenante.

(2) Tant comme la mer environne,

J' en ai trié, sans dire hésitant,

La plus gente et la plus bonne

Qu' oncques vissent mes yeux.

(3) Lui porte amour tant pure et naturelle

Que tous sont faux auprès de moi les plus loyaux.

(4) Dame plus gente que les plus gentes.

(5) Belle dame, meilleure que les meilleures.

(6) Et sa beauté est entre les plus gentes

Plus gente ainsi comme entre feuilles la fleur.


Plur. Rég.

Car vos valetz LAS MEILLORS cen. (1) 

Rambaud d' Orange: Mon chant.

C' una 'n sai qu' es de las MELHORS 

La meilher qu' anc dieus fezes. (2) 

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.


Quelquefois l' ER final, qui au singulier caractérise le sujet des termes de comparaison, se change en AIRE.

Car es del mon la BELLAIRE. (3)

Rambaud d' Orange: Mon chant.

La meiller etz del mon e la BELAIRE. (4)

Perdigon: Aissi cum selh.


Rarement le superlatif fut emprunté de la finale latine ISSIMUS, mais il s' en trouve des exemples:

E fora genser la razos

Que s coitesso d' el loc cobrar

On per Melchior e Gaspar

Fon adoratz l' Altisme tos. (5)

Pierre du Villar: Sendatz.


(1) Car vous valez les meilleures cent.

(2) Qu' une j' en sai qui est des meilleures

La meilleure que jamais Dieu fit.

(3) Car elle est du monde la plus belle.

(4) La meilleure êtes du monde et la plus belle.

(5) Et serait plus convenable la raison

Qu' ils s' empressassent de le lieu recouvrer

Où par Melchior et Gaspar

Fut adoré le très-haut enfant.


Pronoms