Mostrando las entradas para la consulta gebra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gebra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc


Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.

Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)

La gesse est espèce de légume.

Mesura de geichas e de sezes redons.

(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)

Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure de gesses et de pois ronds.

pataques, guixes, sigrons


Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline. 

Apostema et gibba.

(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)

Camels... aquels han doas gibbas el dors.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.

Apostème et tumeur.

Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.

Las gibas destra.

Quant aura de larc en miech de la giba. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39. 

Mesure les collines.

Combien aura de large au milieu de la colline.

ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)

2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.

Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.

Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu. 

Subst. Ab tu va s colcan,

E manj' e beu la femna d'un gibos. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Demoniatz, cexs e gibos

Mot soven sana, vezen nos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties. 

ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)

Echeminga Dominga, Motoretta, Echenique

3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.

Al comensament de la gilbositat.

Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Au commencement de l'enflure.

Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.


Gibre, Givre, s. m., givre.

Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.

(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)

Givre n'est rien de plus que rosée congelée.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons.

Lancan son passat li givre.

A. Daniel: Lancan son. 

Lorsque les givres sont passés. 

CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)

2. Gibrar, v., se couvrir de givre.

Quan la neus chai, e gibron li verjan. 

(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus. 

Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.

CAT. Gebrar.


Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique. 

(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)

Sapchas arpar,

E ben tenprar

La guiga, e 'l sons esclarzir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.

Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.

- Air, chant.

En plor a tornada ma gigua.

Deudes de Prades: Si per amar. 

En pleur a tourné ma gigue.

ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue

En devroit en certes conter.

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

Harpes et gigues et rubebes.

Roman de la Rose, v. 21286.

ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.


Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.

Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

A un géant on donnerait pour aide un petit enfant. 

La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58. 

La mère d'un géant.

E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65. 

Et le géant quand il le vit venir.

CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)


Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)

La gimpla non sia ges mesa

El cap a gisa de pagesa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.

ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple. 

Roman de la Rose, v. 3574.

Qui mesdites de la plus franche

Qui onc portast guimple ne manche.

Roman du Renart, t. III, p. 315.

Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.

gimpla, guimpe, Wimpel

Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre. 

De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.

De gingembre qui soit beau. 

Gingibre, dex e oeit deniers.

(chap. Jengibre, devuit dinés.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150. 

Gingembre, dix et huit deniers. 

Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

Avec poivre, cannelle, gingembre.

CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre. 

IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)

2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.

D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé. 

IT. Zenzoverata.


Girar, v., lat. gyrare, tourner.

Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.

Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 72 et 29.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.

Tourna les yeux vers le Créateur. 

Per natura es movens 

Sel cels, e s gira tot entorn. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.

ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.

Rabelais, liv. IV, ch. 1. 

Qui est celui que mort gire à l'envers. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276. 

CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)

2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.

An revirat vas totas partz lor gir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.

ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.) 

3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.

A lo cels per son giramen

XII signes e VII planetas.

(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)

Brev. d'amor, fol. 26.

Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.

Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.

Changement et passage d'une langue en une autre.

ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap.  Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)

4. Girada, s. f., retour, évolution.

Pueys broca son caval; quan venc a la girada, 

Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada. 

Roman de Fierabras, v. 4638. 

Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.

CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)

5. Giraflor, s. f., tournesol.

Com la giraflor.

(chap. Com lo girassol.)

Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.

Comme le tournesol.

CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)

6. Regirar, v., retourner, revirer.

Hanc non si volc regirar 

Ves Joachim ni ves sa mayre.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

V. et Vert., fol. 29. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue. 

Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.

Roman de Fierabras, v. 3543. 

Alors il se retourna, il vit les païens débandés. 

Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.

(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)

Foin avec fourches retourné.

CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)

7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur. 

(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)

Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.

Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.

Francesc Franc B.


Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien

(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes


Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto, inútil, catalufo, catanazi, baturro, cachirulo

Tenon guirbautz als tizos.

Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.

Tiennent goujats aux tisons.

2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.

Pueys li laissa sa molher prenh

D'un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Aplanen lor guirbaudos.

Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.

Caressent de la main leurs petits vauriens.

3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.

Son senhor en girbaudina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Son seigneur en outrage.

4. Girbaudoneyar, v., libertiner.

Jovens girbaudoneya.

Marcabrus: Quan la.

Jeunesse libertine.


Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.

Girfalx ni l' aucell que son 

Non agron tan tost tengut via.

V. de S. Honorat.

Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.

En aissi m ten en fre et en paor,

Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.

ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.

(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.

Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)

girfalc, gerfalc, gerfaut, gerifalte, falco rusticolus

viernes, 29 de marzo de 2024

Lexique roman; Gel, Gil - Angiva


Gel, Gil, s. m., lat. gelu, gelée, glace, froid. 

Neus ni gels ni plueia ni fanh

No m tolon deport ni solatz.

P. Vidal: Neus ni gel. 

Neige ni glace ni pluie ni fange ne m'ôtent plaisir ni amusement.

Ieu ai ja vist albre fuilhat,

Que s cocha, puis gel lo mata.

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

J'ai déjà vu arbre feuillé, qui se hâte, puis gelée le frappe.

Fora mort de gil.

P. Raimond de Toulouse: Pos vezem.

Je serais mort de froid. 

CAT. Gel. ANC. ESP. Gelo. ESP. MOD. Yelo (hielo). PORT. IT. Gelo. 

(chap. Gel, gels; chal a Vallchunquera.)

Gel, gels; chal a Vallchunquera

2. Gelada, Gilada, s. f., gelée, froid.

Non temas ven ni gelada.

Bertrand de Born: Rassa. 

Ne crains vent ni gelée.

Ve la gelada e ve una grans neula. Liv. de Sydrac, fol. 46.

Vient la gelée et vient un grand brouillard. 

Ara perdon l' alegratge

Per frey e per la gilada.

Marcabrus: Lanquan fuelhon. 

Maintenant perdent l' allégresse par froid et par la gelée. 

ANC. ESP. Estaba don Enero con nieves è con geladas. 

Poema de Alexandro, cop. 612. 

CAT. Gelada. ESP. Helada. PORT. Geada. IT. Gelata. (chap. Gelada, gelades; gebra, gebres; gebrada, gebrades; rosada, rosades; escarcha, escarches.)

3. Gelar, v., lat. gelare, geler.

Tot quant es gelha, 

Mais ieu no puesc frezir,

Qu' amors novelha 

Mi fa 'l cor reverdir.

A. Daniel: Quan chai la. 

Tout ce qui est gèle, mais je ne puis refroidir, vu qu'amour nouveau me fait le coeur reverdir. 

Farai chansoneta nueva

Ans que vent ni gel ni plueva.

(chap. Faré una cansoneta nova abans de que faigue ven y gelo y plogue.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.

Part. pas. Chans ni flors d'albespis

No m valon plus qu' yverns gelatz.

G. Rudel: Lanquan li.

Chant ni fleur d'aubépine ne me valent pas plus qu'hiver glacé.

CAT. Gelar. ESP. Helar. PORT. Gelar. IT. Gelare. (chap. Gelá, gelás; chelá, chelás.)

4. Congelacio, s. f., lat. congelatio, congélation.

Congelacio en terra et en ayga. 

Per freior engendrant congelacio.

Eluc. de las propr., fol. 119 et 133. 

Congélation en terre et en eau. 

Par froidure engendrant congélation.

CAT. Congelació. ESP. Congelación. PORT. Congelação. IT. Congelazione.

(chap. Congelassió, congelassions.)

5. Congelar, v., lat. congelare, congeler.

Part. prés. Las humors congelant. Eluc. de las propr., fol. 55. 

Congelant les humeurs. 

Part. pas. Sanc es en vesica congelat. Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Le sang est congelé en vessie.

Givre es vapor congelada.

(chap. La gebra es vapor congelada; escarcha.)

Eluc. de las propr., fol. 137.

Givre est vapeur congelée.

CAT. ESP. PORT. Congelar. IT. Congelare. (chap. Congelá: congelo, congeles, congele, congelem o congelam, congeléu o congeláu, congelen; congelat, congelats, congelada, congelades. Gelá se conjugue igual.)

6. Entregelar, v., entregeler.

Se entregela sus l' ayr per forsa de freyt.

L'Arbre de Batalhas, fol. 8.

S' entregèle en haut l'air par force de froid.


Gelda, Geuda, s. f., du saxon Gild, troupe, foule, peuple.

Voyez Leibnitz, p. 115.

La gelda venc ab arcxs et ab sagetas.

Fetz venir son pavalho 

E la gelda que mena la garizo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

La troupe vint avec arcs et avec flèches. 

Fit venir son pavillon et la troupe qui mène l'équipement.

De l'autra part atresi hac gran geuda e gran compaynha de pesoniers.

Philomena.

De l'autre part également il y eut grande foule et grande réunion de fantassins

ANC. FR. Nostre gelde e nos homs fetes avant haster. 

Gelde d'Engleiz e de Normanz.

Roman de Rou, v. 1522 et 13196. 

Il i chairent trente mille de gelde. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 6. 

IT. Geldra. (chap. Gentada, tropa, mun de gen.)


Gelos, Gilos, adj., lat. zelotes, jaloux. 

D'ome qu'es d'aital faysos 

Non deu esser maritz gelos.

Garin d'Apchier: Mos Cominals

D'homme qui est de telle façon mari ne doit pas être jaloux. 

Ben pauc ama drutz que non es gelos.

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Bien peu aime amant qui n'est pas jaloux. 

Adonc fon mot giloza e trista car non l'ac retengut.

V. de Savari de Mauléon. 

Alors elle fut moult jalouse et triste parce qu'elle ne l'eût pas retenu.

Subst. Patz non a gelos mati ni ser.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Jaloux n'a paix matin ni soir.

Tot o fassam en despieg del gilos. 

Un troubadour anonyme: En un vergier.

Que nous fassions tout cela en dépit du jaloux. 

ANC. FR. Vez ci le cox et le jalox.

Roman du Renart, t. II, p. 11. 

CAT. Gelos. ESP. Zeloso (celoso). PORT. Cioso. IT. Celoso. 

(chap. Selós, selosos, selosa, seloses.)

2. Gelosia, Gilosia, s. f., lat. zelotipia, jalousie. 

Fon dic al marit d' ela, d'on el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.

(chap. literal: Va sé dit al marit d'ella, d' aon ell ne va tindre grans sels, y la va tancá a una torre.) 

V. de Guillaume de Cabestaing.

Fut dit au mari d'elle, d'où il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.

Er auiatz, senher, cal desastre

Li avenc per sa gilozia.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Maintenant écoutez, seigneur, quel désastre lui advint par sa jalousie.

La gilosia de las femnas, que es molt ardens e molt malitioza.

Liv. de Sydrac, fol. 36. 

La jalousie des femmes, qui est moult ardente et moult malicieuse. 

CAT. Gelosia. ESP. Zelotipia (celotipia, celos). PORT. IT. Gelosia. 

(chap. Sels, en plural; selet, selets cuan no són massa forts.)

3. Agelosir, v., enjalouser, devenir jaloux.

Part. pas. D'aitan sui agelositz.

Raimond de Miraval: Chans quan.

D'autant je suis enjalousé.

4. Engelozir, v., enjalouser, devenir jaloux.

L'amor de la domna e de Peirols montet tan, qu'el dalfi s' engelozi d'ella. V. de Peyrols.

L'amour de la dame et de Peyrols monta tant, que le dauphin s'enjalousa d'elle.

CAT. Engelosir. IT. Ingelosire. (chap. Enselá, enselás: yo me enselo, enseles, ensele, enselem o enselam, enseléu o enseláu, enselen; enselat, enselats, enselada, enselades.)

5. Gilosesca, s. f., gilosesque, sorte de poésie.

Jaciaysso que alcu fassan gilosescas al compas de dansa.

Leys d'amors, fol. 41.

Quoiqu' aucuns fassent gilosesques sur la mesure de danse.


Gem, s. m., lat. gemitus, gémissement, lamentation.

E 'ls pros, cortes, adreg, fan plors e gems, 

Quar pretz es mortz e cazutz et envers. 

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Et les preux, courtois, justes, font pleurs et gémissements, parce que mérite est mort et tombé et renversé.

D' autrui joi fan grans gems.

A. Daniel: Autet e bas. 

De la joie d'autrui font grandes lamentations. 

Los mals qu'ieu trac ni 'ls planhs ni 'ls gems 

Que fauc la nueg quan sui colgatz.

Giraud de Borneil: Ben cove. 

Les maux que je souffre et les plaintes et les gémissements que je fais la nuit quand je suis couché. 

CAT. Gemeg. ESP. PORT. Gemido. IT. Gemito. (chap. Gemec o gemeg, gemecs o gemegs. Se diu gemegán pero no gemecán.)

2. Gememen, Gemimen, s. m., gémissement.

Non deu hom orar ses gemement. Trad. de Bède, fol. 27.

On ne doit pas prier sans gémissement. 

Ieu ay trebalhat en mon gemimen. V. et Vert., fol. 67. 

J'ai souffert dans mon gémissement. 

E loc de cant ha gemiment. Eluc. de las propr., fol. 149. 

En place de chant a gémissement.

3. Gemir, v., lat. gemere, gémir, déplorer. 

Lo compains de ta bonauretat gem adonc. Trad. de Bède, fol. 3. 

Le compagnon de ton bonheur gémit alors.

Car nos gemem en aysso la nostra habitatio.

Trad. de la IIe épitre de S. Paul aux Corinthiens. 

Car nous déplorons en ceci notre habitation.

Part. prés. Gemen et ploran. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 7.

(chap. Gemegán y plorán.)

Gémissant et pleurant. 

Amic, Publicació quinzenal per a esplai del soldat català de l'Exèrcit de la República

ANC. FR. Qui armes baille à ennemi,

S'il meurt, ne doit estre gemi. 

Ysopet Ier, fables 50. Robert, t. II, p. 363.

ANC. CAT. ESP. Gemir. PORT. Gemer. IT. Gemere. (chap. gemegá: gemego, gemegues, gemegue, gemeguem o gemegam, gemeguéu o gemegáu, gemeguen; gemegat, gemegats, gemegada, gemegades.)


Gema, s. f., poix, résine.

Qar flairaz sap en gema e pi.

(chap. Ya que flairéu sapí en ressina y pi; flairá, aulorá, de bona auló.)

Bertrand de Born: Fuilheta vos.

Car vous sentez sapin en résine et pin.


Gemma, s. f., lat. gemma, gemme, toute espèce de pierres précieuses.

Gemma es dita tota peyra precioza.

(chap. Gema es dita tota pedra pressiosa.)

Plena es de perlas et gemmas.

(chap. Plena está de perles y gemes : pedres pressioses.)

Eluc. de las propr., fol. 188 et 181.

Est dite gemme toute pierre précieuse.

Est pleine de perles et pierres précieuses.

Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.

(chap. Sal de gema: pedra pressiosa.)

Sel de gemme.

ANC. FR. Gemme... est nommée.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 163. 

IT. Gemma. (ESP. Gema, gemas. Chap. Gema, gemes.)

2. Gemar, v., orner, garnir de pierreries, brillanter.

Part. pas. L' escut ac a son col, el cap l' elme gematz.

(chap. L' escut teníe a son coll, al cap lo casco gemat, adornat de gemes, pedrería.)

Ara prenga cascus son bon elme gemat. 

Roman de Fierabras, v. 739 et 2717.

Eut l'écu à son cou, en tête l' heaume garni de pierreries.

Que maintenant chacun prenne son bon heaume garni de pierreries.

ANC. FR. Rollans feri sor son elme gemmé. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 696. 

Li escus au col et ses haumes gemmés. 

Roman de Fierabras en vers français. 

IT. Gemmare.

GEMMA MENGUAL

Gemini, s. m. plur., lat. gemini, gémeaux.

Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111.

(chap. Gemini que vol di gemelos, bessons.)

Gémeaux qui veut dire jumeaux.

- Signe du zodiaque.

Renha en I signe que a nom gemini. Liv. de Sydrac, fol. 54. 

(chap. Reine a un signo que té nom Géminis.)

Règne en un signe qui a nom Gémeaux.

CAT. ESP. (Géminis, gemelo, gemelos) PORT. Geminis. IT. Gemini. 

(chap. Gemelo, gemelos; bessó, bessons; bessonada: cuan se tenen dos fills a la vegada; bessonera: la femella que té dos bessons, dos fills, normalmén una ovella.)

2. Gemol, s. m., jumeau.

Sapias que gemols motas veguadas so natz, et alcunas vetz tres o quatre. Trad. d'Albucasis, fol. 37.

(chap. Sápigues que bessons moltes vegades naixen (són naixcuts), 

y algunes vegades tres o cuatre.)

Sachez que jumeaux nombreuses fois sont nés, et aucunes fois trois ou quatre.

3. Gemel, s. m., jumeau.

Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111. 

Gémeaux qui veut dire jumeaux. 

ESP. Gemelo. PORT. Gemeo. IT. Gemello.

4. Geminar, v., lat. geminare, géminer, doubler.

Sa virtut si gemina, so es a dire si dobla.

Eluc. de las propr., fol. 111.

Sa puissance se gémine, c'est-à-dire se double. 

ANC. ESP. Geminar. IT. Geminare. (chap. Doblá.)


Gena, s. f., lat. gena, joue.

Las genas.

Genas so aquelas partidas... on comensa la barba.

Eluc. de las propr., fol. 41. 

Les joues.

Les joues sont ces parties... où commence la barbe.

IT. Gena. (ESP. Párpado inferior.)


Genciana, Gensana, s. f., lat. gentiana, gentiane.

Atressi la genciana

Es contra gotassa sana.

Brev. d'amor, fol. 50.

Également la gentiane est saine contre la goutte.

Gensana es cauda herba et amara. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La gensiana es herba calenta y amarga.)

Gentiane est herbe chaude et amère.

CAT. ESP. PORT. Genciana. (chap. Gensiana.)

Genciana, gensiana, gentiana, gentiane

Genesta, s. f., lat. genista, genêt.

Quan per la branca pueia 'l sucs

Don reviu la genest' e 'l brucs.

Marcabrus: Al departir.

Quand par la branche monte le suc dont revit le genêt et la bruyère.

ANC. FR. Le lonc d'un genestay qui estoit vert et bel.  

Combat des Trente.

CAT. Genesta, ginesta (Ginestar, cerca de Tortosa). ESP. Ginesta (hay varias especies y nombres. Piorno serrano, piornal se llama al campo donde abundan, Cytisus oromediterraneus, Cytisus purgans, Cytisus scoparius, Genista cinerea, Genista scorpius, Sarothamnus purgans, Genista balansae, Genista europaea, Cytisus balansae balansae, Cytisus balansae europaeus, calabón, escoba de negrales, escoba negra, escoba serrana, escobón, espiorno, hiniesta, piorno gallego, retama angulosa, retama de escobas, retama negra, retama purgante, retamón. Es parecida a la aliaga.)

PORT. Giesta. IT. Ginestra.

(chap. Ginesta, pareguda a l' argilaga, archilaga. Lo conegut apellit Plantagenet, planta + genêt.)

Ginesta, argilaga, archilaga, Plantagenet, planta + genêt



Gengiva, s. f., lat. gingiva, gencive. 

La gengiva mollificada es strenguda. 

Nays sobre la gengiva carn ajustada.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 20. 

La gencive amollie est étreinte. 

Naît sur la gencive chair ajoutée. 

ANC. CAT. Gingiva. PORT. IT. Gengiva. (chap. Geniva, genives; cheniva, chenives.)

2. Angiva, s. f., gencive.

Quan las angivas son mollificadas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Quand les gencives sont amollies.

ESP. Encía.

lunes, 8 de diciembre de 2025

Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri

Prozopopeya, (+ Prozopopeia) s. f., lat. prosopopoeia, prosopopée, figure de rhétorique.
Quin deducere deos in hoc genere dicendi, et inferos excitare, concessum est. Urbes etiam populique vocem accipiunt. Ac sunt quidam, qui has demum *gr dicant, in quibus et corpora et verba fingimus.
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
Prozopopeia... cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.
Leys d'amors, fol. 143.
Prosopopée... quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.
CAT. ESP. Prosopopeya. PORT. Prosopopéa. IT. Prosopopeia, prosopopea.
(chap. Prossopopeya, prossopopeyes : cuan se fa vore que una cosa inanimada o muda parle; se fa aná mol a les fábules.)

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para

Pruina, s. f., lat. pruina, bruine, neige, gelée blanche.
Pruina o givre, es vapor congelada.
Eluc. de las propr., fol. 137.
Bruine ou givre, c'est vapeur congelée.
ANC. ESP. IT. Pruina. (chap. Broma o gebra, es vapor congelada; ñan diferensies entre broma, boira, paora, dorondón, gebra, gebrada, rosada - escarcha).

Pruna, s. f., lat. prunum, prune.
Prunas... las negras... valo mays al estomach.
Eluc. de las propr., fol. 218. 
Prunes... les noires... valent davantage à l'estomac.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria. 
Rambaud de Vaqueiras: D' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.
ANC. FR. Virmasse n'estime pas une prune, si deux diables ne l'assaillent.
Hist. Maccar., t. II, p. 146.
CAT. ANC. ESP. Pruna (ESP. MOD. ciruela). IT. Prugna. 
(chap. Pruna, prunes; pruneta, prunetes.)
2. Prunier, Pruner, s. m., du lat. prunus, prunier.
Non ges de bois ni de prunier.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Non point de buis ni de prunier. 
Albres dometges,... peyrier,... pruner.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133.
Arbres domestiques,... poirier,... prunier. 
CAT. Pruner. IT. Prugno. (ESP. Ciruelo.) 
(chap. Prunera, pruneres; prunereta, pruneretes.)
3. Prunelier, s. m., du lat. prunellus, prunellier, prunier sauvage.
Raitz de prunelier salvatge.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Racine de prunellier sauvage.
IT. Prugnolo. (chap. Arraíl de prunera borda : salvache; abre o albre endrino, que fa endrines, que se fan aná per a fé lo pacharán.)
4. Prunella, s. f., lat. prunella, prunelle. (pupille)
Non an prunella en hueill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'ont pas de prunelle en l'oeil.
Ac las prunellas escuras.
Roman de Jaufre, fol. 27.
Eut les prunelles obscures.
(N. E. En francés es también el fruto del prunus spinosa, el endrino, la endrina, las endrinas.)

Pruzer, v., lat. prurire, démanger. 
L' arteill lur pruson.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les orteils leur démangent.
Fig. Gratar mi fai lai on no m pru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Me fait gratter là où il ne me démange pas.
CAT. PORT. Pruir. IT. Prurire. (ESP. Picar, escocer; picor, comezón.)
(chap. Picá, coure : pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades; mes vell que la picassó : picó; picaría; picaré; si la ortiga me picare : urticaria.)
2. Pruzor, s. m., prurit, démangeaison.
Fendilhament, pruzor... veno per humors caudas et agudas.
Ayga salada es... de pruzor curativa.
Eluc. de las propr., fol. 49 et 75.
Crevasse, prurit... viennent par humeurs chaudes et acres.
(chap. Cribassa, picassó... venen per humors calentes y agres.)
Eau salée est... curative de démangeaison.
3. Prusiment, Pruziment, s. m., prurit, démangeaison.
Ve als ronhos els quals engendra algu istigament et pruziment.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Vient aux rognons auxquels il engendre aucune irritation et démangeaison.
Entro que cesse aquel prusiment. 
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 63 et 61.
Jusqu'à ce que cesse ce prurit.
Corrosion ou prurit.
(ESP. Prurito, comezón, picor, irritación.)

Psalm, Psalme, Salme, s. m., lat. psalmus, psaume.
Lo sinquante psalm, qui es penitencial.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Le cinquantième psaume, qui est pénitentiel. 
Los VII psalmes penitencials.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 
Les sept psaumes pénitentiaux. 
David, en la prophetia, 
Dis, en un salme que fes.
P. Cardinal: Vera Vergena.
David, en la prophétie, dit, dans un psaume qu'il fit.
CAT. Salm. ESP. Salmo. PORT. Psalmo, salmo. IT. Salmo.
(chap. Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms. 
No confundí en lo salmó, lo peix, género salmo, com la trucha.)

Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms



2. Psalmodia, s. f., lat. psalmodia, psalmodie.
Siey compagnon cantavan la psalmodia.
(chap. Los seus (sons) compañs cantaben la psalmodia, salmodia.)
V. de S. Honorat.
Ses compagnons chantaient la psalmodie.
El tems de sa salmodia e de sa orazo.
Trad. de Bède, fol. 62.
Au temps de sa psalmodie et de son oraison.
CAT. ESP. Salmodia. PORT. Psalmodia, salmodia. IT. Salmodia.
(chap. Psalmodia, salmodia, psalmodies, salmodies.)
3. Psalmista, Salmista, s. m., lat. psalmista, psalmiste.
D' ont dis lo psalmista. V. et Vert., fol. 37.
D'où dit le psalmiste.
El fetz...
Brev. d'amor, fol. 181. 
Il fit... d'un joueur de harpe, psalmiste.
CAT. ESP. Salmista. PORT. Psalmista, salmista. IT. Salmista.
(chap. Salmista, salmiste, psalmista, psalmiste; salmistes, psalmistes.)
4. Salmeiar, v., psalmodier.
Talz lauza Dieu e salmeia, 
E 'l creis e 'l conois parlan. 
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Tel loue Dieu et psalmodie, et croit en lui et le reconnaît en parlant.
CAT. Salmejar. ESP. Salmear, salmodiar. PORT. Salmear, psalmodiar.
IT. Salmeggiare. (chap. Salmejá, salmodiá, psalmejá, psalmodiá : salmejo, salmeges, salmege, salmegem o salmejam, salmegéu o salmejáu, salmegen; salmejat, salmejats, salmejada, salmejades; salmejaría; salmejaré; si yo salmejara com David o Salomón siría tan famós com Artur Quintana Font.)
5. Sautier, s. m., psautier.
Covengra 'l mielhs un sautiers
En la gleisa.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Lui conviendrait mieux un psautier dans l'église.
(N. E. Sale muchas veces en esta obra, Lexique Roman, el psalterio o salterio de Corbie; “L'ancienne traduction des Psaumes, dans le Psautier manuscrit de Corbie”. Traducción al occitano.)
6. Psalteri, Salteri, Sauteri, s. m., lat. psalterium, psautier. 
Fetz tot lo psalteri, so sabem veramens.
(chap. Va fé tot lo psalteri, salteri, aixó sabem veramen, verdaderamen.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il fit tout le Psautier, cela nous savons vraiment.
L' autre libre que donec fo 1 sauteri. Philomena.
L'autre livre qu'il donna fut un psautier.
El legia chascun dia lo Salteri e disia C e L patres nostres.
(chap. Ell lligíe cada día lo Salteri y díe (diebe) sen sincuanta “parenostres”, padrenuestros.)
V. de Guillaume de la Tour.
Il lisait chaque jour le Psautier et disait cent et cinquante patenôtres.
- Psaltérion.
Del salteri
Faras X cordas estrangir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Du psaltérion tu feras résonner dix cordes.
CAT. Salteri. ESP. Salterio. PORT. Psalterio, salterio. IT. Salterio, saltero.
(chap. Psalteri, salteri, psalteris, salteris; lo instrumén de corda se diu igual. Francisco Celma Tafalla es un maestre tocán, los collons. 

Psaltérion, Psalteri, salteri, psalteris, salteris