Mostrando las entradas para la consulta chauzir ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chauzir ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230

Aimeri de Peguilain.

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


I.

Domna, per vos estauc en greu turmen.
- Senher, que fols faitz qu' ieu grat no us en sen.
- Domna, per dieu aiatz en chauzimen.
- Senher, vostres precs y anatz perden.
- Bona dona, ja us am ieu finamen.
- Senher, et ie us vuelh pietz qu' a l' autra gen.
- Domna, per so n' ai ieu lo cor dolen.
- Senher, et ieu alegre e jauzen.

Domna, ja muer per vos ses nulh cofort.
- Senher, ben trop n' auretz fag lonc acort.
- Domna, ja es ma vida piegz de mort.
- Senher, so m platz sol que no us n' aya tort.
- Domna, de vos non ai mas desconort.
- Senher, e doncs cujatz qu' ie us am per fort?
- Domna, ab un semblan m' agratz estort.
- Senher, respieit non aiatz ni conort.

Domna, vauc doncs alhors clamar merce.
- Senher, anatz; e doncs, qui vos rete?
- Domna, no puesc que vostr' amors me te.
- Senes cosselh, senher, o fay de me.
- Domna, trop mal mi respondetz ancse.
- Senher, quar piegz vos vuelh qu' a autra re.
- E doncs, dona, no m faretz ja nulh be!
- Senher, aissi er cum dizetz, so cre.

Amors, gitat m' avetz a no m' en cal.
- Amics, per dieu vos en puesc far ren al.
- Amors, e vos ja meretz de tot mal.
- Amics, per so us en trairei san e sal.
- Amors, per que m fetz chauzir don' aital?
- Amics, ieu vos mostrei so que mais val.
- Amors, no puesc sofrir l' afan coral.
- Amics, per so queira m' autre logual.

Amors, en tot quan
faichs vos vei falhir.
- Amicx, a gran tort me voletz laidir.
- Amors, e doncs per que ns voletz partir?

- Amicx, quar greu m' es quan vos vey morir.
- Amors, ja no cujetz qu' alhors me vir.

- Amicx, per so pessatz del ben suffrir.
- Amors, sembla us si ja 'n poirai jauzir?
- Amicx,
oc, vos sufren et ab servir.

II.

En greu pantays m' a tengut longamen
Qu' anc no m laisset ni no m retenc amors,
Et a m saiat de totas sas dolors,
Si que de tot m' a fag obedien;
E, quar mi sap afortit e sufren,
A m si cargat de l' amoros afan
Qu' els melhors cen non sufririon tan.
Qu' amar mi fai mal mon grat finamen
Lieys qu' ilh m' a fag chauzir part las gensors,
Et agra m' ops que m fes chauzir alhors,
Q' assatz val mais guazanhar en argen
Que perdr' en aur, segon mon escien;
Mas ieu o fatz a ley de fin aman,
Qu' ieu fug mon pro e vauc seguen mon dan.

E s' ieu cum fols sec mon dan folamen,
A tot lo mens m' er la foudatz honors,
Qu' ieu ai ja vist faire mantas folhors
Que tornavon a saber et a sen,
Et ai vist far mans fagz saviamen
Que tornavon a folhia trop gran,
Per qu' ieu cug far sen, quan vauc folheian.

E vos, dona, qu' avetz valor valen,
Aissi cum etz miellers de las melhors,
Valha m merces et oblit vos ricors,
E no gardetz razo mas chauzimen,
Que so que l' us pueia l' autre dissen,
So que razo creys merces vai merman;
Si us platz, aucir me podetz razonan.

Pauc vos calra del mieu enansamen,
S' aissi gardatz vostras valens valors,
Lo dous esgartz e la fresca colors,
Qu' enquera m son al cor vostr' uelh rizen,
Li cortes dig amoros e plazen,
E quar ieu plus soven no us vau denan,
A pauc miey huelh estra mon grat no i van.

Reys d' Arago, flors etz d' essenhamen,
Fuelha de gaug, frugz de bos fagz donan,
Vos etz de pretz mayestres ses enjan.

Coms Cumenges, grat e merces vos ren,
Quar ses donar m' avetz donat aitan
Qu' endreg d' onor val un don autre gran.

III.

De tot en tot es ar de mi partitz
Aquelh eys joys que m' era remazutz.
Sabetz per que suy aissi esperdutz?
Per la bona comtessa Beatritz,
Per la gensor e per la plus valen
Qu' es mort' uei. Dieus! quan estranh partimen
Tan fer, tan dur, don ai tal dol ab me
Qu' ab pauc lo cor no m part quan m' en sove.

On es aras sos belhs cors gen noiritz,
Que fos pels bos amatz e car tengutz?
E i venia hom cum si fezes vertutz,
Que ses son dan saup far guays los marritz,
E quan quascun avia fag jauzen,
Tornava 'ls pueys en maior marrimen
Al comiat, qu' om non avia be,
Des qu' en partis, que no i tornes dese.

Qu' el sieus solatz era guays e chauzitz,
E l' aculhir de ben siatz vengutz,
E sos parlars fis et aperceubutz,
E 'l respondre plazens et abelhitz,
E sos esguars dous un pauc en rizen,
E sos onrars plus onratz d' onramen;
De totz bos ayps avia mais ab se
Qu' autra del mon e de beutat, so cre.

Per cui er hom mais honratz e servitz!
Ni per cui er bos trobars entendutz!
Ni per cui er hom tan gent ereubutz!
Ni per cui er belhs motz ris ni grazitz!
Ni per cui er belhs chans fagz d' avinen!
Ni per cui er domneys en son enten!
Diguatz per cui, ni cum si, ni per que!
Ieu non o sai, ni mos cors non o ve.

Domna, jovens es ab vos
sebelhitz;
E gaugz entiers sosterratz e perdutz;
Ja s tenia sol per vostras salutz
Tot hom ses plus per rics e per guaritz:
Dol pot aver qui vi vostre cors gen,
E qui no 'l vi dol, mas non tan cozen;

Autra vista no i poc metre pueys re,

Tant ac lo cor, qui us vi, del vezer ple!

Na Beatritz, dieus qu' es ple de merce

Vos companha ab sa mair' et ab se.

//
https://es.wikipedia.org/wiki/Aimeric_de_Peguilhan

Aimeric de Peguilhan (ca. 1175 - ca. 1230) fue un trovador occitano nacido en Péguilhan (localidad situada cerca de Saint-Gaudens).

Hijo de un mercader de tejidos, su primer mecenas fue Ramón V de Tolosa y después su hijo Ramón VI de Tolosa. Tuvo que abandonar la región ante la amenaza de la cruzada albigense y se desplazó al norte de Italia donde permaneció diez años. Se cree que tenía una amante en Tolosa, motivo que le hizo regresar de nuevo.

Se sabe que compuso al menos cincuenta obras, de las cuales sólo seis nos han llegado con música:

Atressi•m pren com fai al jogador

Cel que s'irais ni guerrej' ab amor

En Amor trop alques en que•m refraing

En greu pantais m'a tengut longamen

Per solatz d'autrui chan soven

Qui la vi, en ditz.

https://web.archive.org/web/20060328065640/http://www.ocmusic.org/album/t2_plus.htm

http://www.medieval.org/emfaq/composers/trobador/peguilhan.html

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan,

BnF ms. 854 fol. 50v (imagen grande, bien escaneada)

BnF ms. 854 fol. 50v

VI, Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

VI.


Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

Qual vos par que sion maior

O li ben o li mal d' amor,

Diguatz m' en tot vostre semblan;

Qu' el bes es tan dous e tan bos,

E 'l mals tan durs et angoissos,

Qu' en chascun podetz pro chauzir

Razons, s' o voletz a dreit dir.


Albertz, li maltrag son tan gran,

E ill ben de tan fina sabor,

Greu trobaretz mais amador

Non anes el chauzir doptan;

Mas ieu dic qu' el bes amoros

Es maier qu' el mals per un dos

Ad amic que sap gen servir,

Amar e celar e sufrir.


Gaucelm Faiditz, no us en creiran

Li conoissen entendedor,

Que vos e l' autre trobador

Vei que us anatz d' amor claman;

E pois ieu aug dire a vos

Et als autres, en lurs chansos,

Qu' anc d' amor no us poguetz jauzir, (N. E. n* us, hay una mancha)

On son aquist be que us aug dir?


Albertz, mant fin leial aman

N' an fait per descuiar clamor,

Qu' enaissi creisson lor dolor

E lor joi tenon en baissan;

E pois es en amor razos

Qu' el mals deu esser bes e pros,

E tot quant s' en pot avenir,

Deu drutz en be penr' e grazir.


Gaucelm, sill c' amon ab enguan

Non senton los maltraitz d' amor;

Ni hom non pot fort gran valor

Aver ses pena e ses afan;

Ni nuls hom non pot esser pros

Ses maltrag ni far messios;

Et amors fes N Andreu morir,

Qu' anc bes que fos no 'l poc garir.


Albertz, tug li maltrag e ill dan

Perdon lur forsa e lur vigor,

E tornon en doussa sabor

Lai on nuils bes se trai enan;

Que ja amicx, pos er joyos,

Non er membratz qu' anc iratz fos;

Aissi fa 'l bes lo mal fugir:

Doncs es el maier ses faillir.


Gaucelm Faiditz, nostra tensos

An' a la comtessa, qu' es pros,

d' Engolesme, qu' en sabra dir

Lo ben e 'l mal, e 'l miels chausir.


Albertz, be m plai que la razos

An' a lieis qu' es valens e pros,

Mas nostra terra fai delir,

Car non vol de Fransa venir.


        Albert Marquis et Gaucelm Faidit.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

//

Lo radé vers se podríe dedicá a Puigdemont:

Car non vol de Bélgica venir.

viernes, 20 de octubre de 2023

IV, Razos es e mezura,

IV.


Razos es e mezura,

Mentr' om el segle dura,

Que aprenda chascus

De sels que sabon plus.

Ja 'l sens de Salamon,

Ni 'l saber de Platon,

Ni l' engeinz de Virgili,

D' Omer ni de Porfili,

Ni dels autres doctors

Qu' avetz auzitz plusors,

No fora res prezatz,

S' agues estat selatz;

Per qu' ieu soy en cossire

Com pogues far e dire

Tal re que m fos honors,

E grazit pels melhors.

Mas negus non entenda

Qu' ieu aquest fais mi prenda

Que l' encrim de folhor,

Ni m tengna per doctor.

De saber no m fenh ges,

Mas de so qu' ai apres,

Escotan e vezen,

Demandan et auzen;

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Mos sabers non es grans,

Mas qu' en tira 'l talans

D' aprendre e d' auzir

So qu' om degues grazir.

Que eys lo mieu aprenre

Si nulhs es de mi menre

De sen ni de sciensa.

Segon la conoissensa

Qu' ieu ai ni sent ni sai,

Del segle mostrarai

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver:

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar,

Car sens non es grazitz

Mas per los essernitz,

E s' o es, non es guaire.

Per so vuelh ieu retraire

Al rey cuy es Lerida,

Cui jois e jovens guida,

Primieiramen mos ditz

Si com los ai escritz;

Non per tal que 'l sofranha

Res qu' a bon pretz s' atanha,

Mas car es conoissens

En totz faitz avinens,

Li prec qu' el esmend me,

S' ieu y mespren en re.


Qui vol corteza vida

Demenar ni grazida,

Ab ferm cor e segur,

Per tal que son pretz dur,

Sapcha dieu retener

Et onrar e temer;

Car pretz ni cortezia

Ses dieu non cre que sia.

De totas encontradas,

Estranhas e privadas,

Aprenda de las gens

Faitz e captenemens;

E demand' et enqueira

L' esser e la maneira

Dels avols e dels pros,

Dels malvatz e dels bos:

Lo mal e 'l ben aprenga

E 'l mielhs gart e retenga;

Tot quant es deu saber

E 'l ben sol retener;

Pueis poira s mielhs defendre,

Si nuls lo vol reprendre.

Ja non aura proeza

Qui no fug avoleza,

E non la pot fugir

Qui non la sap chauzir:

Ni cortes non er ja

Qui non conois vila,

Ni bos, si dieus mi sal,

Qui non conois lo mal;

Per so no s deu tardar

D' auzir e d' escoutar

Nuls hom qu' en pretz enten,

Car, pel meu escien,

Entr' els nessis e 'ls fatz

Pot chauzir lo senatz

Tal ren qu' a lui er bos,

Et ad els non ten pros.

Qui sap sens e foldatz

Melhers n' es sos solatz;

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc

On se fan aretraire

Per sels qu' o sabon faire.


Del segle us dic aitan,

Segon que m' es semblan,

Selui ten ieu per pro

Que sap guardar sazo

De sas antas venjar

E 'ls bens guazardonar,

Qu' aitals es bos uzatjes;

E requier o paratjes

Qu' om sia humils als bos

Et als mals ergulhos:

Mas una re us dirai,

Segon lo sen qu' ieu ai,

Non an proeza bona

Ges tuit cill qu' om razona,

Qu' entr' els desconoissens

E per avols guirens

Es proeza jutjada,

E per mans autreiada

Qu' anc non saubron que fos

Proeza per razos.

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas;

Las unas son cabals

E las autras venals;

Mas, cui que pes o plassa,

Ja no us dirai que s fassa

Pretz de gap ni d' ufana

Ab proeza certana,

C' aisso don s' asegura

Tan quant el segle dura.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

Don nais ni don soste,

Car ses aisso non cre

Que nuls hom bon pretz aia, 

Qui que s' en crit ni 'n braia; 

Per fals razonador

Qui non conois valor

En si ni en autrui,

No son, si be s fan brui,

Ges, avol li blasmat

Ni pros cill qu' an lauzat.

D' els no us vuelh pus parlar,

Mas laissarai estar

Los pros ab los prezatz

E 'ls nessis ab los fatz,

E si dirai als gais

De proeza don nais.

Ges no nais ni comensa

Segon autra naissensa,

Qu' ins el cor, so sapchatz,

La noiris voluntatz.

Er no us sia veiaire

S' el filhs fo de bon paire,

Hom no s' en meravilh,

Si non pareis al filh;

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja,

Si de son cor non l' a;

Per que pretz senhoreya,

E cre que far o deya

Sobre totas honors,

E n' es caps e colors;

Paratge d' auta gen,

Poders d' aur ni d' argen

No us daran ja bon pretz,

Si ric cor non avetz,

Ric cor, sens desmezura,

Que d' autre non ai cura.

Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge;

Et entendetz apres

Per cuy estai en pes:

Conoissensa e sabers,

Sens, largueza e poders

Donon pretz per tos temps,

Qui 'ls sap aver essems.

En aquest cinc, senz pliu,

Nais proeza e reviu.

Conoissensa e largueza

Son las claus de proeza;

Poders es la serralha,

E qui gen la baralha

Ni la sap desfermar,

Non pot guaire durar;

Per qu' el sens y cove

Que las claus gard e te;

Sabers n' es messatgiers

Cortes e plazentiers

Que dis plazers e 'ls fai

Lay on ve que s' eschai.

Ses aquest cinc no vey

Emperador ni rey,

Duc, comte ni baro

Ni nulh autre home pro

Cui pretz puesca durar,

Si be s fan razonar.

Li flac ric de paratge,

Sofraitos de coratge

Fan dir a lur privatz:

Senher, aisso sapchatz,

Mo senher fora pros

Ab qu' el poders y fos.

Aquest razonamens

Es us devinamens;

Qu' ieu no y conosc ren al,

Ni ab mi non lur val,

Ni ja no 'ls en creirai,

Car conosc ben e sai

Que tos temps fon et er

Que totz pros hom conquier,

Ab sen et ab saber

Et ab ric cor, poder.

Pero ieu ges non dic

Que cill qu' el cor an ric

Puescan far tota via

Tot quant ben estaria;

Mas qui tan quant pot fai

D' aisso qu' a pretz s' eschai,

De qualque poder sia,

Pros es senes falhia.

Pero non entendatz

Qu' ieu a totz los prezatz

Autrei proeza enteira

En neguna maneira;

En cort non o diria,

Car sai qu' ieu falhiria;

Pretz y a et honors

De diversas lauzors,

Car tug cill que pretz an

Non l' an ges d' un semblan.

Li cavalier an pretz

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir;

L' un son pros cavalier,

L'  autr' en cort plazentier.

Cist aibs que us ai comtatz

Son greu essems trobatz;

Mas qui mais n' a ab se,

Mais de bon pretz rete;

E qui negun non a,

Si ja pueis li rema

Lo noms de cavalier,

No 'l tenc per dreiturier. 


Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens;

Las unas gen parlans,

Las autras benestans.

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz,

Mas sobre tot l' agensa

Sabers e conoissensa,

Que fai chacun onrar

Segon que s tanh a far.


Li borzes eissamens

An pretz diversamens:

Li un son de paratge

E fan faitz d' agradatge,

Li autre natural

E fan tot atretal;

D' autres n' i a mot pros,

Cortes, francx e joyos 

Que lay on falh l' avers 

Sabon gen dir plazers;

En cort son presentiers,

Et ades plazentiers;

E sabon de domney

De trep e de bordey;

Et estan gen garnens

Mes totz los conoissens,

Garnitz de cortezia

E de bela paria.

Dels autres no son mot,

Enans m' en lays del tot;

Qui no fai be ni 'ls ditz

No 'l lays metz los grazitz,

Ni sera en ma carta,

Ans dic ben que s' en parta.


Li clerc, per cui ancse

Sab hom lo mal e 'l be,

An pretz, si cum s' eschai,

Aital cum ie us dirai;

L' un de bona clercia,

L' autre de cortezia;

Li un de gen parlar,

L' autre de rics faitz far;

Li un de gran bontat,

L' autre de larguetat;

Et en aissi, senhors,

Diversas son lauzors

Donadas a chascun;

Mas non y a negun,

Ja celar no us o quier,

Dona ni cavalier

Ni clerc, so m' es veiaire,

Don hom puesca retraire:

Pretz aissi del tot fi

Qu' om no i trob que chasti;

Qu' aissi parti natura,

Gracia et aventura

Los dons entre las gens.

Non es uns tan valens

El segle ni tan pros

Ni tant aventuros,

De qualque poder sia,

Qu' en alcuna partia

De lauzor no il sofranha

Tal ren don se complanha.

Mas ja li pus prezat

No m' en sapchan mal grat,

S' ieu dic lurs malvestatz,

Car ieu 'ls n' ay ben proatz

Qu' ades son sordeyors

On pus an de ricors.

Doncs qui mais ditz e fai

D' aquo qu' a pretz s' eschai

Pro es aventuros,

Si melher es dels pros.

Vers es so c' aug retraire,

Qu' el temps del premier paire,

Des que cregon las gens,

Per bos captenemens

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz

E merces e mezura

E largues' e dreitura

Maiormen qu' en autrui.

Mas s' eras non destrui

Chascus e non auci

Aicel que son vezi,

Non cuida esser prezatz,

Tant es otracuidatz

Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza,

E mesclat ab maleza!

Ieu o planc per joven

E pel destric que y pren

Plus qu' ieu no fas per me,

Qu' a mi non greva re;

S' el segles se dechay,

Non puesc aver esmay

De ren que veia far,

Ab sol que dieus me guar

Ma dona doss' e cara

Que m capdela e m gara

De tot autre cossir,

Mas de lieys obezir.


Dona, pros e valens

Corteza et avinens,

S' en ren ai conoissensa,

La vostra sovinensa,

Que m' es cor et escrima

La m dona e la m' aprima;

Per qu' ieu de totz mos bes

Vos ren laus e merces,

E us o grazisc ades,

Car m' es del cor pus pres,

Dona!


Arnaud de Marueil.

martes, 10 de octubre de 2023

Deudes, Daude, Prades, Pradas

Deudes de Prades.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


I.


Ben ay' amors, quar anc me fes chauzir

Lieys que no m vol ni m denha ni m' acuelh;

Quar, si m volgues aissi cum ieu la vuelh,

Non agra pueys don la pogues servir;

Precx e merces, chauzimens e paors,

Chans e dompneys, sospirs, dezirs e plors

Foran perdut, si fos acostumat

Que engualmen fosson aman amat.


Us joves cors complit de gran beutat,

Guai, amoros, cortes, de bon agrat,

On es fis pretz renovelhatz e sors

M' a si conquis non puesc pensar alhors;

Qu' ieu non estauc vas autra part ni m vir

Qu' ades mon cor non tir lai e mey huelh;

E s' ieu aisso lur vet nulh temps ni tuelh,

Ja fin' amors no m' en fassa jauzir.


Gaug e plazer mi ven on plus mi duelh,

E sui pagatz tan m' es bon a sufrir,

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir

Qu' autra m don so don ella m fai erguelh;

Qu' ieu no vuelh ges aver quist ni trobat

Dona que trop m' aya leu joy donat;

Quar non es joys, si non l' adutz honors,

Ni es honors, si non l' adutz amors.


S' amors o vol, e m fai merces secors,

Ieu serai tost gueritz de mas dolors

E dels maltragz on ai lonc temps estat;

Mas si m destrenh razos e m fier e m bat,

Que tot quan pes me torna d' autre fuelh;

Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir

So que no s pot ni no s deu avenir,

E non per tan qu' ieu remanc tals cum suelh.


Ges de mi dons no m pot razos partir

Qu' ieu clam per dieu e per humilitat,

E si razos trai de lai sas ricors,

Ieu fauc de sai de merce mon capduelh;

E ges no pert son pretz fina lauzors,

Si chauzimens li daura son escuelh;

Qu' el dieus d' amor a ben per dreit jujat

Que dona deu son amic enriquir.


D' esser clamans mi devet e m despuelh,

Ans grazirai, si m denha neis auzir

Amors que m' es capdelhs e guitz e tors;

Em pays totz jornz de pessamen onrat,

De joy novelh me tenc be per paguat,

Quar no l' enguana en re lo miradors:

Totz temps la vuelh onrar et obezir

E car tener; qui s vuelha s' en janguelh!


Lai on son tug li valen ajustat,

T' en vai, chanso, ves Anduza de cors;

E sit vols far en bona cort grazir,

Crida soven Caslutz e Rocafuelh.


II.


Ab lo dous temps que renovelha,

Vuelh far er novelha chanso

Qu' amors novelha m' en somo

D' un novelh joy que mi capdelha;

E d' aquest joy autre joys nais,

E s' ieu non l' ai non poirai mais,

Mas ades azor e sopley

A lieys cui am de cor, e vey.


Tan mi par m' esperansa belha

Que be m val una tenezo,

E pus espers mi fai tal pro

Ben serai ricx, si ja m' apelha,

Ni m dis: “Bels dous amicx verais,

Be vuelh que per mi siatz guays,

E ja no s vir per nulh esfrey

Vostre fis cors del mieu dompney.”

Ara dic so que m plazeria,

E sai que no s pot avenir,

Que domna non ditz son dezir,

Ans cela plus so que volria

De son amic, si vol onrar;

E fai s' ades plus apreyar,

On plus la destrenh sos talans;

Mas be val dir lo belh semblans.


E qui ren sap de drudaria,

Leu pot conoisser e chauzir

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia;

Mas talant a de fadeyar

Qui so que te vol demandar;

Per qu' ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.


Mout sai que m tenran ad ufana,

Quar ieu ai dig que fis amicx

Hi fai mout que pros e que ricx,

Si quan pot de si dons s' apana;

Mas ieu non cug ges far orguelh,

Si la re qu' ieu plus am e vuelh

Bay et abras, e vuelh saber

S' il platz qu' ieu n' aya nulh plazer.


Lai, on es proeza certana,

Ves Arle t' en vai e no t tricx,

Chanso, qu' el senhers t' er abricx

Contra la falsa gent trefana;

E 'ls dos fraires de Rocafuelh

En cui pretz e jovens s' acuelh,

Sapchas a tos ops retener,

Si vols en bona cort caber.

//

Daude de Pradas est un troubadour originaire « d'un bourg du Rouergue du nom de Prades à quatre lieues de Rodez » (« Daude de Pradas si fo de Rozergue d'un borc que a nom Pradas que es pres de la ciutad de Rodez quatre leguas... »1).

Il vécut dans les trois premiers quarts du xiiie siècle. Il est auteur d'une vingtaine de poésies lyriques et de deux poèmes didactiques, l'un, sur les quatre vertus cardinales (El Romanz) et l'autre sur la fauconnerie (Dels Auzels Cassador).


Deodatus de Pradas, comme il est appelé dans les archives de Rodez, semble avoir eu une vie exceptionnellement longue, comme Peire Cardenal3. Il est signalé dans les archives à partir de 1214 jusqu'en 12824.


Si l'on en croit sa vida, « c'était un homme très lettré, à l'intelligence innée, qui composait facilement »5, qui fut chanoine de la cathédrale de Maguelonne, mais rien n'est moins sûr. En revanche, il est mentionné comme chanoine à Sainte-Marie de Rodez en 1214, puis vicaire général en 12665. Il est protégé successivement par Guillaume IV d'Orange (mort en 1218) puis par Estève de Chalançon, évêque du Puy-en-Velay de 1220 à 12312. Sur une miniature, il est représenté vêtu d'un long surcot mais tonsuré.


Œuvres


El Romanz

Ce poème sur les quatre vertus cardinales, écrit entre 1220 et 1231 et composé de 1812 vers octosyllabiques à rimes plates, est une traduction/adaptation en occitan de la Formula vitæ honestæ de Martin de Braga, dédicacée à Estève de Chalançon7.


Des auzels cassadors

Il s'agit d'un traité de fauconnerie, activité aristocratique, en 3792 vers, inspiré du De cura accipitrum d'Adélard de Bath et sans doute de divers traités en latin du siècle précédent. Il en existe quatre manuscrits complets dont deux à la BNF et un à la bibliothèque vaticane.

Les chansons

Daude de Pradas a chanté l'amour divin, « celui qui saisit tout sans fin ni commencement »9, mais sa qualité de chanoine ne l'a pas empêché d'écrire aussi des chansons d'amour profanes. Ses cansos, au nombre d'une vingtaine, décrivent comment Amor, Merces, Joi, Desir (Amour, Joie, Mercy et Désir) déterminent l'état d'esprit de l'amoureux. Il n'existe plus la mélodie que d'une seule.

Il a composé, vers 1220, un planh à l'occasion de la mort d'Uc Brunenc, son compatriote11. Il est aussi auteur d'une tenso dans laquelle il mentionne Gui d'Ussel3. Dans Le Roman de la Rose, écrit dans le premier tiers du xiiie siècle, un de ses poèmes (Belha m'es la votz autana) est cité (v. 4652-4659), traduit en langue d'oïl, Bele m'est la voiz altane, et présenté comme « une chanson auvergnate », ce qui semble indiquer que, de son vivant, ses chansons étaient connues au-delà de la sphère occitane.

http://www.trobar.org/troubadours/daude_de_pradas/

http://www.arlima.net/ad/daude_de_pradas.html

http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rbph_0035-0818_1950_num_28_3_2071_t1_1145_0000_3

viernes, 6 de octubre de 2023

Bertrand de Born.

Bertrand de Born.


Cazutz sui de mal en pena,
Quar vauc lai o 'l cors mi mena,
E jamais
No m descarguarai del fais;
Qu' il m' a mes en tal cadena
Don malha no s descadena,
Quar m' atrais
Ab un dous esguart en biais
Una blanca, fresca Elena.
Fait ai longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la Cena.


Tant es d' amorosa mena
Qu' ieu morrai si no m' estrena
D' un dous bais;
Mas ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
An pres las tres de Tolena
Fis e gais,
Mas ilh es sobr' ellas mais
Que non es aurs sobr' arena:
Qu' ieu no vuelh aver Ravena,
Ni Doais,
Ses cuidar qu' ella m retenha.


Jamais non er cortz complia
On hom non guap ni non ria;
Cortz ses dos
Non es mas parcs de baros:
Que mort m' agra ses faillia
L' enuey e la vilania
D' Argentos;
Mas lo gens cors amoros,
E la doussa cara pia,
E la bona companhia,
E 'l respos,
De lai Saissa m deffendia.

Ren en beutat no m gualia;
Ni m fai nulha fantaumia
Lo joios,
Joves, gens cors amoros:
E gensa qui la deslia;
Et on hom plus n' ostaria
Guarnizos,
Plus en seria enveyos;
Que la nueg fai parer dia
La guola, e qui la vezia
Plus en jos
Tot lo mons n' agensaria.

Ab que s tanh qu' amors m' aucia

Per la gensor qu' el mon sia
En perdos;
Quan mir sas belhas faissos,
Conosc que ja non er mia:
Que chauzir pot si s volia
Dels plus pros
Castelhas, o rics baros;
Qu' en lieys es la senhoria
De pretz e de cortezia,
De faitz bos;
E deu far que ben l' estia.


Domna, sai en Normandia
Sui per vos la nueit e 'l dia

A pensos;
Qu' el vostre gen cors joyos
Me sembla qu' ades me ria.

II.

Ges de disnar non for' oimais maitis
Qui agues fort bon ostau,
E fos dedins la carns e 'l pans e 'l vis,
E 'l focs fos clars e de fau.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana,
E degran estar suau:
C' aitan volgra volgues mon pro Na Laina,

Com lo seingner de Peitau.

Per saludar, torn entr' els Lemozis,
Cella que a pretz cabau:
Mos belhs Seingner e mos belhs Sembelis
Qeiron oimais qui las lau;
Qu' ieu ai trobat del mon la plus certana,
E la gensor c' om mentau;
Per que s' amors m' es tan cotediana,
Qu' a las autras mi fai brau.

Gens joves cors, francs e verais e fis,
D' aut paratge de reiau,
Per vos serai estraitz de mon pais,
E m mudarai part Anjau;
E car es tan sobr' autras sobeirana
Vostra valors, e plus au,
C' onrada n' er la corona romana
Si 'l vostre cap s' i enclau.

Al dolz esgar que m fes, et ab clar vis,

En fes amors son esclau,
Quan mos Seingner m' ac pres de lei assis

Sobr' un feutre enperiau;
La paraula fon doussa et humana,
E 'l dir cortes e liau
E de solatz mi semblet
Catalana,
E d' acuillir de son jau.

Al gen parlar que m fetz, et al gen ris
Quan vi las denz de cristau,
E 'l cors dalgat, graile e fresc e lis
Vi benestan en bliau;
E la colors fo fresca e rosana
Que tenc mon cor dinz sa clau:
Mais ac de joi que qui m des Corezana,

Car a son grat m' en esjau.


De tota es Na maier sobeirana,
De tot can mar, terra clau.

III.

Domna, puois de mi no us cal,
E partit m' avetz de vos
Senes totas ochaisos,
No sai on m' enqueira
Que jamais
Non er per mi tan rics jais
Cobratz; e si del semblan
Non trob domna, a mon talan,
Que m vailla vos qu' ai perduda,
Jamais non vuoill aver druda.

Puois no us puesc trobar engual,
Tan bella que fos tan pros,
Ni sos rics cors tan joyos,
De tan bella tieira,
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais,
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan,
Per far domna soicebuda,
Tro vos me siatz renduda.

Fresca color natural
Pren, bels Sembelis, de vos,
E 'l douz esguart amoros;
E fatz gran sobreira
Car re i lais,
Qu' anc res de ben no us sofrais.
A ma domna Elis deman
Son adreg parlar gaban,
Que m don' ab mi dons ajuda,
Pois non er fada ni muda.

De Chales la vescomtal,
Vuoill que m done ad estros
La gola, e 'ls mans amdos.
Pois tenc ma carrieira,
No m biais,
Ves Roca Choart m' eslais
Als pels N' Agnes que m daran,
Qu' Iseus, la domn' a Tristan,
Qu' en fo per totz mentauguda,
No 'ls ac tan bels a saubuda.

N' Audiartz, si be m vol mal,
Voill que m do de sas faissos
Que il estai genliazos;
E car es enteira,
C' anc no s frais
S' amors, ni no l' a en biais.
A mon Miels de Ben deman
Son adreit nou cors prezan,
De que par a la veguda
La fassa bon tener nuda.

De Na Faidida atretal
Voill sas bellas dens en dos,
L' acuillir e 'l gen respos
Don es presenteira
Dins son ais.
Mos Bels Miraills voill que m lais
Sa gaiesa e son bel gran,
E car sap son benestan
Far don es reconoguda,
E no s' en camja ni s muda.

Bels Seigner, ieu no us quier al,
Mas que fos tan cobeitos
D' aquestas, cum sui de vos:
C' una lechadeira
Amors nais,
Don mos cors es tan lecais,
Qu' am mais de vos lo deman,
Que d' autra tener baisan.
Doncs, mi dons per que m refuda,
Pois sap que tan l' ai volguda?

Papiol, mon Aziman
M' anaras dir en chantan,
C' amors es desconoguda
Sai, e d' aut bas cazeguda.

IV.

Ieu m' escondisc, domna, que mal non mi er
De so qu' an dig de mi fals lauzengier;
Per merce us prec que non puescon mesclar
Vostre gent cors adreg e plazentier,
Franc et humil, leyal e drechurier,
Encontra 'l mieu per messonguas comtar.


Al primier lans pert ieu mon esparvier,
E 'l m' aucion el ponh falcon lanier,
E porton l' en, e qu' ie 'l veya plumar,
S' ieu mais de vos, ont ai mon cossirier,
Non am totz temps aver lo dezirier
Que de nulha s' amor, ni son colguar.

Domna, s' ieu ai mon austor anedier
Bon e volan e prenden e mainier,
Que tot auzelh puesca apoderar,
Singn' e grua et aigron blanc o nier,
Volrai lo donc, mal mudat guallinier,
Gras, debaten, que non puesca volar.

Escut al colh, cavalgu' ieu ab tempier,
E port sallat, capairon traversier,
E regnas breus qu' om non puesc' alonguar,

Et estrueps loncs en caval bas trotier,
Et en ostal truep irat ostalier,
Si no us menti qui us o anet comtar.

S' ieu per joguar m' aseti al taulier,
Ja no i puesca baratar un denier;
Ni ab taula preza non puesc' intrar,
Ans giet' ades lo reir' azar derrier,
S' ieu mais autra domna am ni enquier
Mas vos cui am e dezir e tenc car.

Ma domna m lais per autre cavalier,
E pueis no sai a que m' aia mestier,
E falha m vens quan serai sobre mar,
En cort de rey mi baton li portier,
Et en cocha m vei' hom fugir primier,
S' ieu anc ac cor d' autra domna amar.

Senher sia eu d' un castelh parsonier,
E qu' en la tor siam quatre parcier,
E l' us l' autre non si puesca fizar;
Ans m' aion ops tos temps arbalestier,
Metges, guaitas, e sirvent et arquier,
Si ieu vengui per vos a gualiar.

Autr' escondig vos farai pus sobrier,
E pus no m sai orar mais d' encombrier,
S' ieu anc falhi ves vos neys del pensar,
Quan serem sol dins cambr' o dins vergier
Falha m poders deves mon companhier,

De tal guiza que no m puesc' ajudar.

Fals enueios, fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier,
Be us lauzera que m laissassetz estar.

V.

S' abrils e fuelhas e flors,
E 'l bel matis e 'l clar ser,
E 'l ric joy que ieu esper
No m' alegron, et amors,
E 'l rossinholet qu' aug braire,
E 'l dous temps vertz e grazitz
Que ns adutz jois e doussors,
E 'l cuendes pascors floritz
Mi dons son ardit non creys,
E no 'l merma l' espavens,
Greu m' en venra jauzimens.


Domna, s' ieu quezi secors
Vas vos, non o fi de ver,
E veus m' al vostre plazer
Mi e mos chans e mas tors;
E prenc comjat del repaire
On fui tan gent aculhitz,
On renha pretz e valors:
E selh que mante faiditz
Per honor de si meteys,
Quan fai bos acordamens,
A sol los afizamens.

Vostre reptars m' es sabors
Rics, car cuiatz tan valer
Que, ses be far, ab temer
Volriatz aver lauzors,
E c' om no us auzes retraire
Quant us faitz que deschauzitz:
Mas semblaria m temors,
Si n' era per mi cobritz
Coms, ni vescoms, ducs ni reys;
Mas faitz vostres faitz tan gens
Que us en seguan ditz valens.

Dos n' i a guerreyadors,
Quar an de mal far lezer,
Que no s sabon captener
Nulh temps ses enginhadors;
E volon lansar e traire,
E vey los totz jorns guarnitz;
Com an vezi, an descors,
Per qu' ieu non lur sui aizitz:
Quar anc bon pretz non ateys
Ricx hom, si joys e jovens
E valors no ill fon guirens.
D' autres n' i a bastidors,
Ricx homes de gran poder,
Quar sabon terra tener;
Que fan portals e bestors
De caus e d' arena ab caire;
Fan murs e voutas e vitz;
E car son bos mainadors,
Fan ne lurs dons pus petitz,
Per que lur pretz non lur creys;
Quar aitals captenemens
No val mest las bonas gens.

D' autres n' i a cassadors
Per la costuma tener,
Que s fan ric home parer
Quar amon cans et austors,
E corn e tabor e braire;
E vey los tan feblezitz,
E tan pauca es lurs valors,
E lurs pretz es tan freulitz,
Que res mas bestia o peys
Non lur es obediens,
Ni fai lurs comandamens.

Ges dels ricx torneyadors,
Sitot se guaston l' aver,
Non pot a mon cor plazer,
Tan los truep gualiadors:
Ricx hom que per aver traire,
Sec torneyamen plevitz
Per penre sos vasvassors,
Non l' es honors ni arditz:
Mas elh non estrenh correys;
Sol qu' ab elh s' en an l' argens,
Mal ditz ten om a niens.

Ricx homes vuelh qu' ab amors
Sapchan cavallier aver,
O qu' els sapchon retener
Ab be fag et ab honors;
E qu' els truep hom ses cor vaire,
Francx e cortes e chauzitz
E larcx e bos donadors:
Qu' aissi fon pretz establitz
Qu' om guerreyes ab torneys,
E caresmas et avens
Fes hom soudadiers manens.

Na Tempra, joys m' escobitz,
Qu' ieu n' ai mais que s' era reys;
Que fel mesclat ab eyssens
M' es endevengutz pimens.


Papiols, sias tan arditz,
Pren mon chan, e vai ab eis
A 'N
Oc e No, quar prezens
Li fatz de maynhs digs cozens.

Rassa, non sui margeritz,

Anz es tan ferma ma leis,

Que s' anc jorn fui recrezens,

Ara m' en sui reprendens.

//

Bertrand de Born.

https://es.wikipedia.org/wiki/Bertran_de_Born

Bertran de Born (castillo de Born, Salagnac, Périgord, 1140-Dalón, Dordoña, 1215)1​ fue un soldado occitano y trovador.

Fue vizconde de Hautefort. Poseía castillos entre Limosín y Périgord. Luchó con su hermano Constantino por la posesión única de la herencia familiar. También tuvo problemas con el rey Enrique II de Inglaterra y con sus hijos. Dante le describe en el infierno con su cabeza entre las manos como castigo. Bertran acabó sus días en el monasterio de la abadía de Dalón.

Empezó por expulsar a su hermano Constantino del importante castillo cercano de Autafort, cuyo señorío había pasado a compartir. Luego se puso a guerrear contra Enrique II Plantagenet, rey de Inglaterra, empujando a la rebelión, junto con los barones aquitanos y potevinos, al hijo mayor del rey, Enrique el Joven, envidioso de su hermano menor Ricardo Corazón de León, convertido efectivamente en duque de Aquitania y conde de Poitou.

Después de la muerte del «Joven Rey», que le inspiró un planto (elegía) cuya belleza formal nos conmueve todavía hoy, se reconcilió con Enrique II y con Ricardo.

En el Infierno de Dante Bertran de Born es uno de los pocos personajes que explica por sí solo el propio contrapaso: ya que él sembró discordia dividiendo un padre de su hijo, ahora su cuerpo está dividido en dos pedazos (ilustración de Gustave Doré).

Bertrán de Born era el tipo perfecto de barón feudal, que no piensa más que en aventuras y batallas, no por patriotismo, sino por necesidades económicas y venganza personal. Era el cantor apasionado de la guerra, y sus serventesios políticos, que narran las desgracias de sus protectores, los Plantagenet, lo colocan entre los más grandes poetas de su género.2​ Sin embargo, la mayor parte de su obra son canciones de amor y, conforme al estilo trovadoresco, ensalza la belleza de su amada. Esto, junto con su seducción intelectual, le produce un joi (gozo), inigualable a cualquier bien terrenal:


Infierno, Dante, Bertran de Born

En el Infierno de Dante Bertran de Born es uno de los pocos personajes que explica por sí solo el propio contrapaso: ya que él sembró discordia dividiendo un padre de su hijo, ahora su cuerpo está dividido en dos pedazos (ilustración de Gustave Doré).

Se conservan 47 composiciones de Bertran de Born, fechadas entre 1181 y 1196, lo cual le convierte en uno de los trovadores más prolíficos de la época. Sólo una cuenta con su correspondiente notación musical.1​

Como el sensible Bernart de Ventadorn, este condotiero menesteroso y sin escrúpulos se hizo monje en el monasterio de Dalón, donde murió poco antes de 1215, dentro de la orden del Císter. Sabido es que Dante le otorgó, al condenarlo en la Divina comedia, un lugar inmortal. Lo encontramos en el noveno foso del octavo círculo, con los sembradores de discordias (canto XXVIII del Infierno), en el contrapaso.

E perché tu di me novella porti,

sappi ch'i' son Bertram dal Bornio, quelli

che diedi al re giovane i ma' conforti.


Io feci il padre e 'l figlio in sé ribelli:

Achitofèl non fé più d'Absalone

e di Davìd coi malvagi punzelli.


Perch' io parti' così giunte persone,

partito porto il mio cerebro, lasso!,

dal suo principio ch'è in questo troncone.

Così s'osserva in me lo contrapasso.


Y para que tú de mis noticias lleves,

sabe que soy Bertrán de Born, aquel

que dio al joven rey malos consejos.


Yo hice al padre y al hijo entre sí rebeldes;

no hizo más Ajitófel a Absalón

y a David con sus perversas sugerencias.


Porque separé a tan unidas personas,

separado llevo mi cerebro, ¡desgraciado!,

de su principio que está en este tronco.

Así se cumple en mí el contrapaso.

Infierno, canto XXVIII, versos 136-142.

También fue elogiado por Petrarca, quien llegó a imitarlo en alguna canción. Posteriormente, fue reconocido como uno de sus poetas favoritos por T. S. Eliot y Ezra Pound.

Bertran de Born es citado en el libro de Paul Auster Invisible (editorial Anagrama), donde se sitúa al poeta en el infierno al igual que hiciera Dante.