Mostrando las entradas para la consulta chauzir ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chauzir ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230

Aimeri de Peguilain.

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


I.

Domna, per vos estauc en greu turmen.
- Senher, que fols faitz qu' ieu grat no us en sen.
- Domna, per dieu aiatz en chauzimen.
- Senher, vostres precs y anatz perden.
- Bona dona, ja us am ieu finamen.
- Senher, et ie us vuelh pietz qu' a l' autra gen.
- Domna, per so n' ai ieu lo cor dolen.
- Senher, et ieu alegre e jauzen.

Domna, ja muer per vos ses nulh cofort.
- Senher, ben trop n' auretz fag lonc acort.
- Domna, ja es ma vida piegz de mort.
- Senher, so m platz sol que no us n' aya tort.
- Domna, de vos non ai mas desconort.
- Senher, e doncs cujatz qu' ie us am per fort?
- Domna, ab un semblan m' agratz estort.
- Senher, respieit non aiatz ni conort.

Domna, vauc doncs alhors clamar merce.
- Senher, anatz; e doncs, qui vos rete?
- Domna, no puesc que vostr' amors me te.
- Senes cosselh, senher, o fay de me.
- Domna, trop mal mi respondetz ancse.
- Senher, quar piegz vos vuelh qu' a autra re.
- E doncs, dona, no m faretz ja nulh be!
- Senher, aissi er cum dizetz, so cre.

Amors, gitat m' avetz a no m' en cal.
- Amics, per dieu vos en puesc far ren al.
- Amors, e vos ja meretz de tot mal.
- Amics, per so us en trairei san e sal.
- Amors, per que m fetz chauzir don' aital?
- Amics, ieu vos mostrei so que mais val.
- Amors, no puesc sofrir l' afan coral.
- Amics, per so queira m' autre logual.

Amors, en tot quan
faichs vos vei falhir.
- Amicx, a gran tort me voletz laidir.
- Amors, e doncs per que ns voletz partir?

- Amicx, quar greu m' es quan vos vey morir.
- Amors, ja no cujetz qu' alhors me vir.

- Amicx, per so pessatz del ben suffrir.
- Amors, sembla us si ja 'n poirai jauzir?
- Amicx,
oc, vos sufren et ab servir.

II.

En greu pantays m' a tengut longamen
Qu' anc no m laisset ni no m retenc amors,
Et a m saiat de totas sas dolors,
Si que de tot m' a fag obedien;
E, quar mi sap afortit e sufren,
A m si cargat de l' amoros afan
Qu' els melhors cen non sufririon tan.
Qu' amar mi fai mal mon grat finamen
Lieys qu' ilh m' a fag chauzir part las gensors,
Et agra m' ops que m fes chauzir alhors,
Q' assatz val mais guazanhar en argen
Que perdr' en aur, segon mon escien;
Mas ieu o fatz a ley de fin aman,
Qu' ieu fug mon pro e vauc seguen mon dan.

E s' ieu cum fols sec mon dan folamen,
A tot lo mens m' er la foudatz honors,
Qu' ieu ai ja vist faire mantas folhors
Que tornavon a saber et a sen,
Et ai vist far mans fagz saviamen
Que tornavon a folhia trop gran,
Per qu' ieu cug far sen, quan vauc folheian.

E vos, dona, qu' avetz valor valen,
Aissi cum etz miellers de las melhors,
Valha m merces et oblit vos ricors,
E no gardetz razo mas chauzimen,
Que so que l' us pueia l' autre dissen,
So que razo creys merces vai merman;
Si us platz, aucir me podetz razonan.

Pauc vos calra del mieu enansamen,
S' aissi gardatz vostras valens valors,
Lo dous esgartz e la fresca colors,
Qu' enquera m son al cor vostr' uelh rizen,
Li cortes dig amoros e plazen,
E quar ieu plus soven no us vau denan,
A pauc miey huelh estra mon grat no i van.

Reys d' Arago, flors etz d' essenhamen,
Fuelha de gaug, frugz de bos fagz donan,
Vos etz de pretz mayestres ses enjan.

Coms Cumenges, grat e merces vos ren,
Quar ses donar m' avetz donat aitan
Qu' endreg d' onor val un don autre gran.

III.

De tot en tot es ar de mi partitz
Aquelh eys joys que m' era remazutz.
Sabetz per que suy aissi esperdutz?
Per la bona comtessa Beatritz,
Per la gensor e per la plus valen
Qu' es mort' uei. Dieus! quan estranh partimen
Tan fer, tan dur, don ai tal dol ab me
Qu' ab pauc lo cor no m part quan m' en sove.

On es aras sos belhs cors gen noiritz,
Que fos pels bos amatz e car tengutz?
E i venia hom cum si fezes vertutz,
Que ses son dan saup far guays los marritz,
E quan quascun avia fag jauzen,
Tornava 'ls pueys en maior marrimen
Al comiat, qu' om non avia be,
Des qu' en partis, que no i tornes dese.

Qu' el sieus solatz era guays e chauzitz,
E l' aculhir de ben siatz vengutz,
E sos parlars fis et aperceubutz,
E 'l respondre plazens et abelhitz,
E sos esguars dous un pauc en rizen,
E sos onrars plus onratz d' onramen;
De totz bos ayps avia mais ab se
Qu' autra del mon e de beutat, so cre.

Per cui er hom mais honratz e servitz!
Ni per cui er bos trobars entendutz!
Ni per cui er hom tan gent ereubutz!
Ni per cui er belhs motz ris ni grazitz!
Ni per cui er belhs chans fagz d' avinen!
Ni per cui er domneys en son enten!
Diguatz per cui, ni cum si, ni per que!
Ieu non o sai, ni mos cors non o ve.

Domna, jovens es ab vos
sebelhitz;
E gaugz entiers sosterratz e perdutz;
Ja s tenia sol per vostras salutz
Tot hom ses plus per rics e per guaritz:
Dol pot aver qui vi vostre cors gen,
E qui no 'l vi dol, mas non tan cozen;

Autra vista no i poc metre pueys re,

Tant ac lo cor, qui us vi, del vezer ple!

Na Beatritz, dieus qu' es ple de merce

Vos companha ab sa mair' et ab se.

//
https://es.wikipedia.org/wiki/Aimeric_de_Peguilhan

Aimeric de Peguilhan (ca. 1175 - ca. 1230) fue un trovador occitano nacido en Péguilhan (localidad situada cerca de Saint-Gaudens).

Hijo de un mercader de tejidos, su primer mecenas fue Ramón V de Tolosa y después su hijo Ramón VI de Tolosa. Tuvo que abandonar la región ante la amenaza de la cruzada albigense y se desplazó al norte de Italia donde permaneció diez años. Se cree que tenía una amante en Tolosa, motivo que le hizo regresar de nuevo.

Se sabe que compuso al menos cincuenta obras, de las cuales sólo seis nos han llegado con música:

Atressi•m pren com fai al jogador

Cel que s'irais ni guerrej' ab amor

En Amor trop alques en que•m refraing

En greu pantais m'a tengut longamen

Per solatz d'autrui chan soven

Qui la vi, en ditz.

https://web.archive.org/web/20060328065640/http://www.ocmusic.org/album/t2_plus.htm

http://www.medieval.org/emfaq/composers/trobador/peguilhan.html

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan,

BnF ms. 854 fol. 50v (imagen grande, bien escaneada)

BnF ms. 854 fol. 50v

VI, Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

VI.


Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

Qual vos par que sion maior

O li ben o li mal d' amor,

Diguatz m' en tot vostre semblan;

Qu' el bes es tan dous e tan bos,

E 'l mals tan durs et angoissos,

Qu' en chascun podetz pro chauzir

Razons, s' o voletz a dreit dir.


Albertz, li maltrag son tan gran,

E ill ben de tan fina sabor,

Greu trobaretz mais amador

Non anes el chauzir doptan;

Mas ieu dic qu' el bes amoros

Es maier qu' el mals per un dos

Ad amic que sap gen servir,

Amar e celar e sufrir.


Gaucelm Faiditz, no us en creiran

Li conoissen entendedor,

Que vos e l' autre trobador

Vei que us anatz d' amor claman;

E pois ieu aug dire a vos

Et als autres, en lurs chansos,

Qu' anc d' amor no us poguetz jauzir, (N. E. n* us, hay una mancha)

On son aquist be que us aug dir?


Albertz, mant fin leial aman

N' an fait per descuiar clamor,

Qu' enaissi creisson lor dolor

E lor joi tenon en baissan;

E pois es en amor razos

Qu' el mals deu esser bes e pros,

E tot quant s' en pot avenir,

Deu drutz en be penr' e grazir.


Gaucelm, sill c' amon ab enguan

Non senton los maltraitz d' amor;

Ni hom non pot fort gran valor

Aver ses pena e ses afan;

Ni nuls hom non pot esser pros

Ses maltrag ni far messios;

Et amors fes N Andreu morir,

Qu' anc bes que fos no 'l poc garir.


Albertz, tug li maltrag e ill dan

Perdon lur forsa e lur vigor,

E tornon en doussa sabor

Lai on nuils bes se trai enan;

Que ja amicx, pos er joyos,

Non er membratz qu' anc iratz fos;

Aissi fa 'l bes lo mal fugir:

Doncs es el maier ses faillir.


Gaucelm Faiditz, nostra tensos

An' a la comtessa, qu' es pros,

d' Engolesme, qu' en sabra dir

Lo ben e 'l mal, e 'l miels chausir.


Albertz, be m plai que la razos

An' a lieis qu' es valens e pros,

Mas nostra terra fai delir,

Car non vol de Fransa venir.


        Albert Marquis et Gaucelm Faidit.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

//

Lo radé vers se podríe dedicá a Puigdemont:

Car non vol de Bélgica venir.

viernes, 20 de octubre de 2023

IV, Razos es e mezura,

IV.


Razos es e mezura,

Mentr' om el segle dura,

Que aprenda chascus

De sels que sabon plus.

Ja 'l sens de Salamon,

Ni 'l saber de Platon,

Ni l' engeinz de Virgili,

D' Omer ni de Porfili,

Ni dels autres doctors

Qu' avetz auzitz plusors,

No fora res prezatz,

S' agues estat selatz;

Per qu' ieu soy en cossire

Com pogues far e dire

Tal re que m fos honors,

E grazit pels melhors.

Mas negus non entenda

Qu' ieu aquest fais mi prenda

Que l' encrim de folhor,

Ni m tengna per doctor.

De saber no m fenh ges,

Mas de so qu' ai apres,

Escotan e vezen,

Demandan et auzen;

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Mos sabers non es grans,

Mas qu' en tira 'l talans

D' aprendre e d' auzir

So qu' om degues grazir.

Que eys lo mieu aprenre

Si nulhs es de mi menre

De sen ni de sciensa.

Segon la conoissensa

Qu' ieu ai ni sent ni sai,

Del segle mostrarai

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver:

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar,

Car sens non es grazitz

Mas per los essernitz,

E s' o es, non es guaire.

Per so vuelh ieu retraire

Al rey cuy es Lerida,

Cui jois e jovens guida,

Primieiramen mos ditz

Si com los ai escritz;

Non per tal que 'l sofranha

Res qu' a bon pretz s' atanha,

Mas car es conoissens

En totz faitz avinens,

Li prec qu' el esmend me,

S' ieu y mespren en re.


Qui vol corteza vida

Demenar ni grazida,

Ab ferm cor e segur,

Per tal que son pretz dur,

Sapcha dieu retener

Et onrar e temer;

Car pretz ni cortezia

Ses dieu non cre que sia.

De totas encontradas,

Estranhas e privadas,

Aprenda de las gens

Faitz e captenemens;

E demand' et enqueira

L' esser e la maneira

Dels avols e dels pros,

Dels malvatz e dels bos:

Lo mal e 'l ben aprenga

E 'l mielhs gart e retenga;

Tot quant es deu saber

E 'l ben sol retener;

Pueis poira s mielhs defendre,

Si nuls lo vol reprendre.

Ja non aura proeza

Qui no fug avoleza,

E non la pot fugir

Qui non la sap chauzir:

Ni cortes non er ja

Qui non conois vila,

Ni bos, si dieus mi sal,

Qui non conois lo mal;

Per so no s deu tardar

D' auzir e d' escoutar

Nuls hom qu' en pretz enten,

Car, pel meu escien,

Entr' els nessis e 'ls fatz

Pot chauzir lo senatz

Tal ren qu' a lui er bos,

Et ad els non ten pros.

Qui sap sens e foldatz

Melhers n' es sos solatz;

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc

On se fan aretraire

Per sels qu' o sabon faire.


Del segle us dic aitan,

Segon que m' es semblan,

Selui ten ieu per pro

Que sap guardar sazo

De sas antas venjar

E 'ls bens guazardonar,

Qu' aitals es bos uzatjes;

E requier o paratjes

Qu' om sia humils als bos

Et als mals ergulhos:

Mas una re us dirai,

Segon lo sen qu' ieu ai,

Non an proeza bona

Ges tuit cill qu' om razona,

Qu' entr' els desconoissens

E per avols guirens

Es proeza jutjada,

E per mans autreiada

Qu' anc non saubron que fos

Proeza per razos.

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas;

Las unas son cabals

E las autras venals;

Mas, cui que pes o plassa,

Ja no us dirai que s fassa

Pretz de gap ni d' ufana

Ab proeza certana,

C' aisso don s' asegura

Tan quant el segle dura.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

Don nais ni don soste,

Car ses aisso non cre

Que nuls hom bon pretz aia, 

Qui que s' en crit ni 'n braia; 

Per fals razonador

Qui non conois valor

En si ni en autrui,

No son, si be s fan brui,

Ges, avol li blasmat

Ni pros cill qu' an lauzat.

D' els no us vuelh pus parlar,

Mas laissarai estar

Los pros ab los prezatz

E 'ls nessis ab los fatz,

E si dirai als gais

De proeza don nais.

Ges no nais ni comensa

Segon autra naissensa,

Qu' ins el cor, so sapchatz,

La noiris voluntatz.

Er no us sia veiaire

S' el filhs fo de bon paire,

Hom no s' en meravilh,

Si non pareis al filh;

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja,

Si de son cor non l' a;

Per que pretz senhoreya,

E cre que far o deya

Sobre totas honors,

E n' es caps e colors;

Paratge d' auta gen,

Poders d' aur ni d' argen

No us daran ja bon pretz,

Si ric cor non avetz,

Ric cor, sens desmezura,

Que d' autre non ai cura.

Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge;

Et entendetz apres

Per cuy estai en pes:

Conoissensa e sabers,

Sens, largueza e poders

Donon pretz per tos temps,

Qui 'ls sap aver essems.

En aquest cinc, senz pliu,

Nais proeza e reviu.

Conoissensa e largueza

Son las claus de proeza;

Poders es la serralha,

E qui gen la baralha

Ni la sap desfermar,

Non pot guaire durar;

Per qu' el sens y cove

Que las claus gard e te;

Sabers n' es messatgiers

Cortes e plazentiers

Que dis plazers e 'ls fai

Lay on ve que s' eschai.

Ses aquest cinc no vey

Emperador ni rey,

Duc, comte ni baro

Ni nulh autre home pro

Cui pretz puesca durar,

Si be s fan razonar.

Li flac ric de paratge,

Sofraitos de coratge

Fan dir a lur privatz:

Senher, aisso sapchatz,

Mo senher fora pros

Ab qu' el poders y fos.

Aquest razonamens

Es us devinamens;

Qu' ieu no y conosc ren al,

Ni ab mi non lur val,

Ni ja no 'ls en creirai,

Car conosc ben e sai

Que tos temps fon et er

Que totz pros hom conquier,

Ab sen et ab saber

Et ab ric cor, poder.

Pero ieu ges non dic

Que cill qu' el cor an ric

Puescan far tota via

Tot quant ben estaria;

Mas qui tan quant pot fai

D' aisso qu' a pretz s' eschai,

De qualque poder sia,

Pros es senes falhia.

Pero non entendatz

Qu' ieu a totz los prezatz

Autrei proeza enteira

En neguna maneira;

En cort non o diria,

Car sai qu' ieu falhiria;

Pretz y a et honors

De diversas lauzors,

Car tug cill que pretz an

Non l' an ges d' un semblan.

Li cavalier an pretz

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir;

L' un son pros cavalier,

L'  autr' en cort plazentier.

Cist aibs que us ai comtatz

Son greu essems trobatz;

Mas qui mais n' a ab se,

Mais de bon pretz rete;

E qui negun non a,

Si ja pueis li rema

Lo noms de cavalier,

No 'l tenc per dreiturier. 


Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens;

Las unas gen parlans,

Las autras benestans.

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz,

Mas sobre tot l' agensa

Sabers e conoissensa,

Que fai chacun onrar

Segon que s tanh a far.


Li borzes eissamens

An pretz diversamens:

Li un son de paratge

E fan faitz d' agradatge,

Li autre natural

E fan tot atretal;

D' autres n' i a mot pros,

Cortes, francx e joyos 

Que lay on falh l' avers 

Sabon gen dir plazers;

En cort son presentiers,

Et ades plazentiers;

E sabon de domney

De trep e de bordey;

Et estan gen garnens

Mes totz los conoissens,

Garnitz de cortezia

E de bela paria.

Dels autres no son mot,

Enans m' en lays del tot;

Qui no fai be ni 'ls ditz

No 'l lays metz los grazitz,

Ni sera en ma carta,

Ans dic ben que s' en parta.


Li clerc, per cui ancse

Sab hom lo mal e 'l be,

An pretz, si cum s' eschai,

Aital cum ie us dirai;

L' un de bona clercia,

L' autre de cortezia;

Li un de gen parlar,

L' autre de rics faitz far;

Li un de gran bontat,

L' autre de larguetat;

Et en aissi, senhors,

Diversas son lauzors

Donadas a chascun;

Mas non y a negun,

Ja celar no us o quier,

Dona ni cavalier

Ni clerc, so m' es veiaire,

Don hom puesca retraire:

Pretz aissi del tot fi

Qu' om no i trob que chasti;

Qu' aissi parti natura,

Gracia et aventura

Los dons entre las gens.

Non es uns tan valens

El segle ni tan pros

Ni tant aventuros,

De qualque poder sia,

Qu' en alcuna partia

De lauzor no il sofranha

Tal ren don se complanha.

Mas ja li pus prezat

No m' en sapchan mal grat,

S' ieu dic lurs malvestatz,

Car ieu 'ls n' ay ben proatz

Qu' ades son sordeyors

On pus an de ricors.

Doncs qui mais ditz e fai

D' aquo qu' a pretz s' eschai

Pro es aventuros,

Si melher es dels pros.

Vers es so c' aug retraire,

Qu' el temps del premier paire,

Des que cregon las gens,

Per bos captenemens

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz

E merces e mezura

E largues' e dreitura

Maiormen qu' en autrui.

Mas s' eras non destrui

Chascus e non auci

Aicel que son vezi,

Non cuida esser prezatz,

Tant es otracuidatz

Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza,

E mesclat ab maleza!

Ieu o planc per joven

E pel destric que y pren

Plus qu' ieu no fas per me,

Qu' a mi non greva re;

S' el segles se dechay,

Non puesc aver esmay

De ren que veia far,

Ab sol que dieus me guar

Ma dona doss' e cara

Que m capdela e m gara

De tot autre cossir,

Mas de lieys obezir.


Dona, pros e valens

Corteza et avinens,

S' en ren ai conoissensa,

La vostra sovinensa,

Que m' es cor et escrima

La m dona e la m' aprima;

Per qu' ieu de totz mos bes

Vos ren laus e merces,

E us o grazisc ades,

Car m' es del cor pus pres,

Dona!


Arnaud de Marueil.

martes, 10 de octubre de 2023

Deudes, Daude, Prades, Pradas

Deudes de Prades.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


I.


Ben ay' amors, quar anc me fes chauzir

Lieys que no m vol ni m denha ni m' acuelh;

Quar, si m volgues aissi cum ieu la vuelh,

Non agra pueys don la pogues servir;

Precx e merces, chauzimens e paors,

Chans e dompneys, sospirs, dezirs e plors

Foran perdut, si fos acostumat

Que engualmen fosson aman amat.


Us joves cors complit de gran beutat,

Guai, amoros, cortes, de bon agrat,

On es fis pretz renovelhatz e sors

M' a si conquis non puesc pensar alhors;

Qu' ieu non estauc vas autra part ni m vir

Qu' ades mon cor non tir lai e mey huelh;

E s' ieu aisso lur vet nulh temps ni tuelh,

Ja fin' amors no m' en fassa jauzir.


Gaug e plazer mi ven on plus mi duelh,

E sui pagatz tan m' es bon a sufrir,

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir

Qu' autra m don so don ella m fai erguelh;

Qu' ieu no vuelh ges aver quist ni trobat

Dona que trop m' aya leu joy donat;

Quar non es joys, si non l' adutz honors,

Ni es honors, si non l' adutz amors.


S' amors o vol, e m fai merces secors,

Ieu serai tost gueritz de mas dolors

E dels maltragz on ai lonc temps estat;

Mas si m destrenh razos e m fier e m bat,

Que tot quan pes me torna d' autre fuelh;

Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir

So que no s pot ni no s deu avenir,

E non per tan qu' ieu remanc tals cum suelh.


Ges de mi dons no m pot razos partir

Qu' ieu clam per dieu e per humilitat,

E si razos trai de lai sas ricors,

Ieu fauc de sai de merce mon capduelh;

E ges no pert son pretz fina lauzors,

Si chauzimens li daura son escuelh;

Qu' el dieus d' amor a ben per dreit jujat

Que dona deu son amic enriquir.


D' esser clamans mi devet e m despuelh,

Ans grazirai, si m denha neis auzir

Amors que m' es capdelhs e guitz e tors;

Em pays totz jornz de pessamen onrat,

De joy novelh me tenc be per paguat,

Quar no l' enguana en re lo miradors:

Totz temps la vuelh onrar et obezir

E car tener; qui s vuelha s' en janguelh!


Lai on son tug li valen ajustat,

T' en vai, chanso, ves Anduza de cors;

E sit vols far en bona cort grazir,

Crida soven Caslutz e Rocafuelh.


II.


Ab lo dous temps que renovelha,

Vuelh far er novelha chanso

Qu' amors novelha m' en somo

D' un novelh joy que mi capdelha;

E d' aquest joy autre joys nais,

E s' ieu non l' ai non poirai mais,

Mas ades azor e sopley

A lieys cui am de cor, e vey.


Tan mi par m' esperansa belha

Que be m val una tenezo,

E pus espers mi fai tal pro

Ben serai ricx, si ja m' apelha,

Ni m dis: “Bels dous amicx verais,

Be vuelh que per mi siatz guays,

E ja no s vir per nulh esfrey

Vostre fis cors del mieu dompney.”

Ara dic so que m plazeria,

E sai que no s pot avenir,

Que domna non ditz son dezir,

Ans cela plus so que volria

De son amic, si vol onrar;

E fai s' ades plus apreyar,

On plus la destrenh sos talans;

Mas be val dir lo belh semblans.


E qui ren sap de drudaria,

Leu pot conoisser e chauzir

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia;

Mas talant a de fadeyar

Qui so que te vol demandar;

Per qu' ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.


Mout sai que m tenran ad ufana,

Quar ieu ai dig que fis amicx

Hi fai mout que pros e que ricx,

Si quan pot de si dons s' apana;

Mas ieu non cug ges far orguelh,

Si la re qu' ieu plus am e vuelh

Bay et abras, e vuelh saber

S' il platz qu' ieu n' aya nulh plazer.


Lai, on es proeza certana,

Ves Arle t' en vai e no t tricx,

Chanso, qu' el senhers t' er abricx

Contra la falsa gent trefana;

E 'ls dos fraires de Rocafuelh

En cui pretz e jovens s' acuelh,

Sapchas a tos ops retener,

Si vols en bona cort caber.

//

Daude de Pradas est un troubadour originaire « d'un bourg du Rouergue du nom de Prades à quatre lieues de Rodez » (« Daude de Pradas si fo de Rozergue d'un borc que a nom Pradas que es pres de la ciutad de Rodez quatre leguas... »1).

Il vécut dans les trois premiers quarts du xiiie siècle. Il est auteur d'une vingtaine de poésies lyriques et de deux poèmes didactiques, l'un, sur les quatre vertus cardinales (El Romanz) et l'autre sur la fauconnerie (Dels Auzels Cassador).


Deodatus de Pradas, comme il est appelé dans les archives de Rodez, semble avoir eu une vie exceptionnellement longue, comme Peire Cardenal3. Il est signalé dans les archives à partir de 1214 jusqu'en 12824.


Si l'on en croit sa vida, « c'était un homme très lettré, à l'intelligence innée, qui composait facilement »5, qui fut chanoine de la cathédrale de Maguelonne, mais rien n'est moins sûr. En revanche, il est mentionné comme chanoine à Sainte-Marie de Rodez en 1214, puis vicaire général en 12665. Il est protégé successivement par Guillaume IV d'Orange (mort en 1218) puis par Estève de Chalançon, évêque du Puy-en-Velay de 1220 à 12312. Sur une miniature, il est représenté vêtu d'un long surcot mais tonsuré.


Œuvres


El Romanz

Ce poème sur les quatre vertus cardinales, écrit entre 1220 et 1231 et composé de 1812 vers octosyllabiques à rimes plates, est une traduction/adaptation en occitan de la Formula vitæ honestæ de Martin de Braga, dédicacée à Estève de Chalançon7.


Des auzels cassadors

Il s'agit d'un traité de fauconnerie, activité aristocratique, en 3792 vers, inspiré du De cura accipitrum d'Adélard de Bath et sans doute de divers traités en latin du siècle précédent. Il en existe quatre manuscrits complets dont deux à la BNF et un à la bibliothèque vaticane.

Les chansons

Daude de Pradas a chanté l'amour divin, « celui qui saisit tout sans fin ni commencement »9, mais sa qualité de chanoine ne l'a pas empêché d'écrire aussi des chansons d'amour profanes. Ses cansos, au nombre d'une vingtaine, décrivent comment Amor, Merces, Joi, Desir (Amour, Joie, Mercy et Désir) déterminent l'état d'esprit de l'amoureux. Il n'existe plus la mélodie que d'une seule.

Il a composé, vers 1220, un planh à l'occasion de la mort d'Uc Brunenc, son compatriote11. Il est aussi auteur d'une tenso dans laquelle il mentionne Gui d'Ussel3. Dans Le Roman de la Rose, écrit dans le premier tiers du xiiie siècle, un de ses poèmes (Belha m'es la votz autana) est cité (v. 4652-4659), traduit en langue d'oïl, Bele m'est la voiz altane, et présenté comme « une chanson auvergnate », ce qui semble indiquer que, de son vivant, ses chansons étaient connues au-delà de la sphère occitane.

http://www.trobar.org/troubadours/daude_de_pradas/

http://www.arlima.net/ad/daude_de_pradas.html

http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rbph_0035-0818_1950_num_28_3_2071_t1_1145_0000_3

domingo, 8 de octubre de 2023

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge
Ai auzit que s' esbaudeya
Per amor en son lenguatge,
E m fai si murir d' enveya,
Quar lieys cui dezir
Non vey ni remir,
Ni no m volc ongan auzir;
Pero pel dous chan
Qu' ilh e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge,
E m vau conortan
Mon cor en chantan,
So qu' ieu no cugei far oguan.

Empero nulh alegratge
No m don al cor ren qu' ieu veya,
Per qu' ieu conosc mon follatge;
Et es dreitz qu' aissi m' esteya:
E deu m' avenir,
Quar per fol cossir
Laisiey mon joy a chauzir;
Don sui en afan,
E n' ai ira e dan,
E conosc en mon coratge
Qu' ai perdut est an,
Qu' anc no i aic joi gran
Ni re que m vengues a talan.

E sitot planh mon dampnatge,
Mon cor aclin e sopleya
Vas lieys que a 'l senhoratge
En mi, tant com esser deya;
Car no m poc plus dir
Quan venc al partir,
Mas sa cara 'l vi cobrir,
Em dis sospiran:
“A dieu vos coman!”
E quan pens en mon coratge
L' amor e 'l semblan,
Per pauc en ploran
No m' auci, quar no ill sui denan.

Anc non falsiei mon viatge
Vas lieys cui mos cors s' autreya
Pus l' agui fait homenatge,
E non ai cor que m recreya
Ja del sieu servir;
Cui qu' enuey ni tir,
Sieus sui, e no m puesc giquir
De lieys tan ni quan;
Qu' autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu' ieu vuelha tan,
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.

Mi dons m' a per heretatge
Acli, cum selh que merceya,
Que no m' aia cor salvatge,
Ni fals lauzengiers non creya
De mi, ni s' albir
Que vas autra m vir;
Que per bona fe sospir,
E l' am ses enguan
E ses cor truan;
Qu' ieu non ai ges tal coratge,
Cum li fals drut an
Que van gualian,
Per qu' amors torna en soan.

Chansos, de te fatz messatge,
E vai ades e despleya
Lai on jois a son estatge,
A mi dons que tan me greya;
E poiras li dir
Qu' ieu muer de dezir;
E s' ilh te denh' aculhir,
Vai li remembran,
E non t' ans tarzan,
Lo mieu deziros coratge
E l' amor tan gran
Don muer deziran,
Quar non la remir en baizan.
Na Maria, tan
Avetz de pretz gran,

Per que son tuich d' agradatge

Mei dich e mei chan,

Per la lauzor gran
Que ieu dic de vos en chantan.

II.

Ab Cossirier plang,
En chantan, mon dampnatge
D' un joy que m sofrang
Per mon mezeis follatge,
Qu' en pays estrang
Sui, e no i vey messatge
De lieys cui sopley,
Don ges no m recrey;
Qu' ades on qu' estey
L' aclin ses cor volatge,
Sitot non la vey.

Mout fi belh guazang,
Quan pres mon homenatge,
Per qu' ieu non remang
En autrui senhoratge,
Ni a mi no s tang
Qu' ieu segua autre viatge,
Ni que ja desrey
En autrui domney,
Ans sos sers m' autrey
Humils ab fin coratge,
Qu' autra non envey.

Mi dons sui aclis
Vas on qu' ieu an ni venha,
Et al dous pays
On ilh estai e renha
Suavet m' aucis
Ab sa falsa entresenha;
E no sai per que
M' a destreg ancse,
Qu' ieu l' asegur be
Que ja d' autra no m fenha;
Mas ilh no m' en cre.

Mielhs fora m sofris

De lieys, cui jois mantenha,
Qu' ieu ja non la vis,
Qu' aitals maltraitz m' en venha.
Sola m' a conquis
La belha que no m denha,
Pus per sa merce
Mi retenc ab se;
Ar no l' en sove,
Quar m' es ops que m revenha,
Ni 'l membra de me.
Amors, que farai
S' aissi m dezasegura
Lo mals qu' ieu en trai,
E de mi non a cura?
Quar gelos savai,
Et avols gens tafura,
E croy lauzengier
Son d' amor guerrier;
Per que Jhesu quier
Que los met' en rancura
Et en encombrier.

Joyos, ben s' eschai
Qu' aya de joy fraitura
Qui ab joy estai
Et ab joy non s' atura;
E mos cors es sai
Lueng de bon' aventura
En greu cossirier;
E mon Santongier
Vey d' amor primier,
E si sa joya 'l dura
Be 'l vai a sobrier.

E tu, messatgier,
Porta 'l chant leugier
N Agout, on pretz s' atura,
Lai part Monpeslier.

III.

Tant ai sufert longamen gran afan,
Que, s' estes mais que no m' aperceubes,
Murir pogra tost e leu, si m volgues,
Qu' a la belha non penra ja dolors
En cui mala fos beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge;
E pus no m vol, segrai autre viatge,
Qu' a lieys non cal, ni no so ten a dan
De perdre me ni 'ls belhs digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu' es prezan,
E tal ren pert que ditz que l' es ben pres,
Que pueis li fai frachura meyns de bes;
Mas de mi dons es tan grans sa ricors
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors;
Doncs, be fis ieu outracuiat folatge
Quan percassiei ma mort e mon dampnatge,
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan
So don degra gen cobrir mon talan.

E pus mon cor e mei huelh trahit m' an,
E ma mala domna e ma bona fes,
Si que quascus m' agra mort si pogues,
Clamar m' en dei com de mals bailidors;
E ja mos huelhs messongiers traidors
Non creirai mais, ni fiansa ses gatge;
Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge,
E folhs qui cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Meravilh me, pus ab mi dons es tan
Pretz e valors, plazers e digz cortes,
Com pot esser que no i sia merces;
E m meravilh de lieys on es honors,
Sens e beutatz, que ja no i sia amors;
E m meravilh de domna d' aut paratge,
Belh' e gentil, qu' es de mal senhoratge,
Ni com pot far contra sa valor tan
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso ai meravilha gran;
E pus no 'l platz que si camge de res,
No m tenra mais enfrenat sos mals fres,
Qu' era m' en part, sitot m' es dezonors;
Et agra m' obs que fos del maltrag sors:
Pus alhors vau mudar mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor truan,
Qu' ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, s' ill plagues,
Mais qu' ab autra que mais de be m fezes;
Mas, pus no il platz, a tal vau per socors
De cui me ven al cor plazens dousors;

Belh' es e pros, franch' e de bon usatge,
Et a m mandat per un cortes messatge
Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an,
Am mais qu' al cel una
grua volan.

Mon Santongier m' ane mon sobregatge,
Quar ai conquist gran sen ab gran follatge,
E sai chauzir d' amor lo pro e 'l dan,
E jamais jorn no m' aucirai preyan.

Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an, Am mais qu' al cel una grua volan.


IV.

Sitot ai tarzat mon chan
E n' ai fag trop lonc estatge,
Ar ai ben cor e talan
Qu' ie 'n torn la perd' e 'l dampnatge,
Que 'l belha m met el viatge,
E m ditz qu' ieu mostr' en chantan
Lo joy e la valor gran
Que m donet, e l' alegratge,
Lo jorn que m retenc baizan.

Adoncs l' estei tan denan,
Mas jontas, de bon coratge,
De genolhos, en ploran,
Tro m pres en son senhoratge;
Mas al prim li fo salvatge,
Quar m' auzei enhardir tan;
Pueis vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Quar mi conoc ses enjan.

Amicx, quan se vol partir
De si dons, fai gran efansa,
Sitot no vol aculhir
Sos precx a la comensansa;
Qu' amors s' abriva e s' enansa
Ab honrar et ab servir;
E qui vol de lieys jauzir,
Sia de belha semblansa,
E sapch' amar e sofrir.

Mi dons am tant e dezir
Que, qui m mezes en eguansa
Vas lieys tot quant hom pot dir,
Non penria eu acordansa
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa,
Ni s camjesson mei cossir;
Ni no vuelh esdevenir
Senes lieys senher de Fransa;
Guardatz si vuelh qu' ilh m' azir!

Manthas sazos s' esdeve
Que pens tan fort e cossire
Qu' ieu non aug qui parla ab me,
Ni fatz mas tremblar e frire;
E pens com no volc assire
Dieus en una sola re
La beutat qu' ilh a en se,
E 'l gen parlar e 'l dous rire
Ab que s' amor me rete.

Tot ai per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi dons per merce
Que son cors del mieu no vire,
Quar sos hom e sos servire
Sui, et ai estat ancse;
Et ades pueia e ve
L' amors, e dobla 'l dezire
On ilh plus mi fai de be.

Linhaura, lai vir mon fre
Vas mon senhor cui dezire
E vuelh s' onor e son be.

V.

Si anc nulhs hom per aver fin coratge,
Ni per amar leialmen ses falsura,
Ni per sufrir franchamen son dampnatge,
Ac de si dons nulh' onrada aventura,
Ben degr' ieu aver
Alcun covinen plazer,
Qu' el ben e 'l mal, quals qu' ieu n' aya,
Sai sufrir, et ai saber
De far tot quan mi dons playa,
Si qu' el cor non puesc mover.

De ben amar sai segr' el dreg viatge,
Si que tant am mi dons outra mezura
Que far en pot tot quan l' es d' agradatge;
Qu' ieu no 'lh deman, tan tem dir forfaitura
Baizar ni jazer:
Pero si sai tan valer

Ad ops d' amar, qui qu' en braya,
Qu' honrat jorn e plazen ser
E tot don qu' a drut eschaya
Sai dezirar e voler.

Sitot la m vuelh, ieu non ai autre gatge,

Ni autre don, ni paraula segura,
Mas ilh es tan franch' e de belh estatge

Que la valors e 'l pretz qu' en lieys s' atura
Fai a totz parer
Qu' amors y puesca caber;
Quar lai on es valors gaya
Deuria merces valer;
Veus tot lo joy que m n' apaya,
E m tolh qu' ieu no m dezesper.

Mas, e que m val? qu' ieu non ai vassalatge
Ni ardimen que l' aus dir ma rancura!
Quar tan dopti s' onor e son paratge,
Son guay semblan e sa belha faitura,
Qu' aisso m fai temer
Qu' a lieys non puesca caler
De mal ni d' afan qu' ieu traya;
Mas, si m volgues retener,
No volgr' esser reys d' Armaya,
Tan com ab lieys remaner.

Ai auzit dir del savi ses folhatge,
C' om honra mal aisel don non a cura
Que ditz que 'l do dieus jove senhoratge;
Aquest honrat, sia tortz o drechura,
Ai d' amor per ver,
E s' ieu l' ai, no m deu doler;
Quar de pros domna veraya
Val mais qu' om bel dan esper,
Que tal don d' avol savaya
Qu' om no deu en grat tener.

Qu' ieu 'n sai una qu' es de tan franc usatge
Qu' anc no gardet honor sotz sa sentura;
E 'l tortz es sieus, s' ieu en dic vilanatge,
Quar, senes gienh et a descobertura,
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer;
E dona qu' ab tans s' asaya,
No us cugetz qu' ieu m' alezer
Que ja de lieys ben retraya,
Ni vuelh que s puesc' eschazer.

Na Maria, domna guaya,
Vos non etz d' aital saber
Que re no faitz que desplaya,
Ans faitz so que deu plazer.

VI.

Tug cilh que amon valor
Devon saber que d' amor
Mov larguez' e guais solatz,
Franchez' et humilitatz,
Pretz d' amar, servirs d' onor,
Gen teners, jois, cortezia;

Doncs, pois so 'n mov, ben deuria

Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver,
De fin' amor leialmen mantener.

Qu' aissi fan tut li melhor,
Cil qu' an bon pretz ab sabor;
Mas li fenhedor malvatz
An ab falsas amistatz
Volt pretz en avol color;
E s' ieu ver dir en volia,
Aquela meteissa via
Vezem al plus de las domnas tener,
Per que m sap mal quar en puesc dire ver.

Las falsas e 'l trichador
Fan tan que 'l fin preyador
An pois dan en lur baratz;
Qu' aital es preyars tornatz
Tot per doptansa de lor,
Que l' us en l' autre no s fia;
E qui per so s recrezia
Non auria vas amor fin voler,
Qu' amors no vol qu' amics si dezesper.


E sivals segon error
Las falsas e 'l fenhedor,
Volgra fosson ad un latz,
E quascus fos enganatz;
E 'l fin lial amador,
E las domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria;
Qu' enueitz es grans, en amor, a vezer
Que fals amans puesc' entr' els fins caber.

Mas una tals sazos cor
Que greu trob om bon senhor,
Ni domna don si' amatz
Totz sols, ses autres peccatz;

E s' ieu ab francha doussor
Trobes leyal senhoria,
Be m plagra, qu' aissi tanh sia,
Quan fin aman s' acordon d' un voler,
Tot quan l' us vol deu a l' autre plazer.

D' amor agr' ieu cor melhor
Que de re, mas la dolor
Sen don ieu sui galiatz;
E ges per so no m desplatz
Ni m fan li maltrag paor,
Ans sapchatz qu' ieu amaria
Mout voluntiers, si podia
Chauzir bon luec on pogues remaner,
Ni trobava qui m saubes retener.


Cor ses don no m' a sabor,
Ni dona senes amor,
Ni cavaliers dezarmatz,
Ni joves manens senatz,
Ni drutz mas d' una color,
Ni trop gabar ab folhia,
Ni solatz ab vilania,
Ni no m sap bo prometre ses aver,
Ni loncs preyars, quan pro no m pot tener.

Ves Monferat ten ta via
A mon Thesaur on que sia,
E di 'l, chanso, que sapcha miels valer
De nulh autre que hom puesca vezer.

//


Gaucelm Faidit, literally "Gaucelm the Dispossessed" c. 1156 – c. 1209) was a troubadour, born in Uzerche, in the Limousin, (Corrèze) from a family of knights in service of the count of Turenne. He travelled widely in France, Spain, and Hungary. His known patrons include Geoffrey II, Duke of Brittany and Dalfi d'Alvernha; he was also at one time in Poitiers at the court of Richard I of England, for whose death he wrote a famous planh (lament) in 1199. It is possible, though controversial, that Gaucelm took part in the Third Crusade from 1189–1191; it seems clear that in 1202 he set out on the Fourth Crusade, as did his then-patron, Boniface of Montferrat, but after 1202 there is no further historical trace of Gaucelm.

Three sources – the anonymous vida (biography) of Gaucelm, an exchange of verses between Gaucelm and Elias d'Ussel, and the satirical sirventes on rival troubadours by the Monk of Montaudon – allege that Gaucelm married a prostitute. According to the vida, her name was Guillelma Monja: "she was very beautiful and well educated" and accompanied her husband on Crusade. The vida also claims that Gaucelm was rather fat, and that after their marriage, Guillelma also put on weight.

About seventy of Gaucelm's poems and fourteen of his melodies survive. Six poems are addressed to Boniface of Montferrat, and twelve to Maria de Ventadorn. Several of his poems are accompanied in the manuscripts by detailed explanations (razós), usually concerning love affairs and rivalries that allegedly inspired the poems. These tales involve Gaucelm with Hugh IX of Lusignan, his son Hugh X, Alfonso II, Count of Provence, and others.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167–195.

Rossell i Mayo, Antoni. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Cabrera de Mar, Maresme [Espanya]: Galerada, 2013. pp. 10, etc.

http://trobar.org/troubadours/gaucelm_faidit/

https://es.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (ca. 1170 - ca. 1203) fue un trovador medieval. Se conservan 75 canciones y poemas atribuidos a su autoría.

Gaucelm nació en Uzerche (departamento de Corrèze) en el seno de una familia burguesa. Gaucelm Faidit perdió toda su fortuna en el juego y se hizo juglar. Su actividad poética se desarrolló poco más o menos entre 1180 y 1220.

Estuvo en relación con Elías d’Ussel y fue protegido por María de Ventadorn y por Ricardo Corazón de León. Habiendo pasado del Lemosín a Lombardía, acompañó en 1202 al marqués Bonifacio de Montferrato a la Cuarta Cruzada.

Faidit era un poeta de una gran sensibilidad, capaz de escribir un sentido planto ( elegía ) a la muerte de uno de sus protectores, el rey Ricardo Corazón de león, y deliciosos poemas de amor dedicados a María de Ventadorn.

Su obra es abundante, unas 75 composiciones líricas y de inspiración varia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la Quarta Croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix compongué nombroses poesies. N'han estat conservades gairebé setanta poesies (de les quals 14 amb melodia conservada), que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, a qui acompanyà a les croades (Fort chauza est que tot lo major dan; Riquer 1983, vol. 2, p. 770-773, núm. 148).


La major part de les seves poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadorn, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un dels primers llocs entre els trobadors.


Altres de les seves composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. Quant a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit es casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves corregudes.


Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.

Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 755-780.

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 240.

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 80-94 [Reproducció de la vida i diverses razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Enciclopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat