Mostrando las entradas para la consulta razos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta razos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 10 de octubre de 2023

Deudes, Daude, Prades, Pradas

Deudes de Prades.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


I.


Ben ay' amors, quar anc me fes chauzir

Lieys que no m vol ni m denha ni m' acuelh;

Quar, si m volgues aissi cum ieu la vuelh,

Non agra pueys don la pogues servir;

Precx e merces, chauzimens e paors,

Chans e dompneys, sospirs, dezirs e plors

Foran perdut, si fos acostumat

Que engualmen fosson aman amat.


Us joves cors complit de gran beutat,

Guai, amoros, cortes, de bon agrat,

On es fis pretz renovelhatz e sors

M' a si conquis non puesc pensar alhors;

Qu' ieu non estauc vas autra part ni m vir

Qu' ades mon cor non tir lai e mey huelh;

E s' ieu aisso lur vet nulh temps ni tuelh,

Ja fin' amors no m' en fassa jauzir.


Gaug e plazer mi ven on plus mi duelh,

E sui pagatz tan m' es bon a sufrir,

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir

Qu' autra m don so don ella m fai erguelh;

Qu' ieu no vuelh ges aver quist ni trobat

Dona que trop m' aya leu joy donat;

Quar non es joys, si non l' adutz honors,

Ni es honors, si non l' adutz amors.


S' amors o vol, e m fai merces secors,

Ieu serai tost gueritz de mas dolors

E dels maltragz on ai lonc temps estat;

Mas si m destrenh razos e m fier e m bat,

Que tot quan pes me torna d' autre fuelh;

Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir

So que no s pot ni no s deu avenir,

E non per tan qu' ieu remanc tals cum suelh.


Ges de mi dons no m pot razos partir

Qu' ieu clam per dieu e per humilitat,

E si razos trai de lai sas ricors,

Ieu fauc de sai de merce mon capduelh;

E ges no pert son pretz fina lauzors,

Si chauzimens li daura son escuelh;

Qu' el dieus d' amor a ben per dreit jujat

Que dona deu son amic enriquir.


D' esser clamans mi devet e m despuelh,

Ans grazirai, si m denha neis auzir

Amors que m' es capdelhs e guitz e tors;

Em pays totz jornz de pessamen onrat,

De joy novelh me tenc be per paguat,

Quar no l' enguana en re lo miradors:

Totz temps la vuelh onrar et obezir

E car tener; qui s vuelha s' en janguelh!


Lai on son tug li valen ajustat,

T' en vai, chanso, ves Anduza de cors;

E sit vols far en bona cort grazir,

Crida soven Caslutz e Rocafuelh.


II.


Ab lo dous temps que renovelha,

Vuelh far er novelha chanso

Qu' amors novelha m' en somo

D' un novelh joy que mi capdelha;

E d' aquest joy autre joys nais,

E s' ieu non l' ai non poirai mais,

Mas ades azor e sopley

A lieys cui am de cor, e vey.


Tan mi par m' esperansa belha

Que be m val una tenezo,

E pus espers mi fai tal pro

Ben serai ricx, si ja m' apelha,

Ni m dis: “Bels dous amicx verais,

Be vuelh que per mi siatz guays,

E ja no s vir per nulh esfrey

Vostre fis cors del mieu dompney.”

Ara dic so que m plazeria,

E sai que no s pot avenir,

Que domna non ditz son dezir,

Ans cela plus so que volria

De son amic, si vol onrar;

E fai s' ades plus apreyar,

On plus la destrenh sos talans;

Mas be val dir lo belh semblans.


E qui ren sap de drudaria,

Leu pot conoisser e chauzir

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia;

Mas talant a de fadeyar

Qui so que te vol demandar;

Per qu' ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.


Mout sai que m tenran ad ufana,

Quar ieu ai dig que fis amicx

Hi fai mout que pros e que ricx,

Si quan pot de si dons s' apana;

Mas ieu non cug ges far orguelh,

Si la re qu' ieu plus am e vuelh

Bay et abras, e vuelh saber

S' il platz qu' ieu n' aya nulh plazer.


Lai, on es proeza certana,

Ves Arle t' en vai e no t tricx,

Chanso, qu' el senhers t' er abricx

Contra la falsa gent trefana;

E 'ls dos fraires de Rocafuelh

En cui pretz e jovens s' acuelh,

Sapchas a tos ops retener,

Si vols en bona cort caber.

//

Daude de Pradas est un troubadour originaire « d'un bourg du Rouergue du nom de Prades à quatre lieues de Rodez » (« Daude de Pradas si fo de Rozergue d'un borc que a nom Pradas que es pres de la ciutad de Rodez quatre leguas... »1).

Il vécut dans les trois premiers quarts du xiiie siècle. Il est auteur d'une vingtaine de poésies lyriques et de deux poèmes didactiques, l'un, sur les quatre vertus cardinales (El Romanz) et l'autre sur la fauconnerie (Dels Auzels Cassador).


Deodatus de Pradas, comme il est appelé dans les archives de Rodez, semble avoir eu une vie exceptionnellement longue, comme Peire Cardenal3. Il est signalé dans les archives à partir de 1214 jusqu'en 12824.


Si l'on en croit sa vida, « c'était un homme très lettré, à l'intelligence innée, qui composait facilement »5, qui fut chanoine de la cathédrale de Maguelonne, mais rien n'est moins sûr. En revanche, il est mentionné comme chanoine à Sainte-Marie de Rodez en 1214, puis vicaire général en 12665. Il est protégé successivement par Guillaume IV d'Orange (mort en 1218) puis par Estève de Chalançon, évêque du Puy-en-Velay de 1220 à 12312. Sur une miniature, il est représenté vêtu d'un long surcot mais tonsuré.


Œuvres


El Romanz

Ce poème sur les quatre vertus cardinales, écrit entre 1220 et 1231 et composé de 1812 vers octosyllabiques à rimes plates, est une traduction/adaptation en occitan de la Formula vitæ honestæ de Martin de Braga, dédicacée à Estève de Chalançon7.


Des auzels cassadors

Il s'agit d'un traité de fauconnerie, activité aristocratique, en 3792 vers, inspiré du De cura accipitrum d'Adélard de Bath et sans doute de divers traités en latin du siècle précédent. Il en existe quatre manuscrits complets dont deux à la BNF et un à la bibliothèque vaticane.

Les chansons

Daude de Pradas a chanté l'amour divin, « celui qui saisit tout sans fin ni commencement »9, mais sa qualité de chanoine ne l'a pas empêché d'écrire aussi des chansons d'amour profanes. Ses cansos, au nombre d'une vingtaine, décrivent comment Amor, Merces, Joi, Desir (Amour, Joie, Mercy et Désir) déterminent l'état d'esprit de l'amoureux. Il n'existe plus la mélodie que d'une seule.

Il a composé, vers 1220, un planh à l'occasion de la mort d'Uc Brunenc, son compatriote11. Il est aussi auteur d'une tenso dans laquelle il mentionne Gui d'Ussel3. Dans Le Roman de la Rose, écrit dans le premier tiers du xiiie siècle, un de ses poèmes (Belha m'es la votz autana) est cité (v. 4652-4659), traduit en langue d'oïl, Bele m'est la voiz altane, et présenté comme « une chanson auvergnate », ce qui semble indiquer que, de son vivant, ses chansons étaient connues au-delà de la sphère occitane.

http://www.trobar.org/troubadours/daude_de_pradas/

http://www.arlima.net/ad/daude_de_pradas.html

http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rbph_0035-0818_1950_num_28_3_2071_t1_1145_0000_3

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Marcabrus - Montant Sartre

Marcabrus, t. III et IV. Environ quarante pièces.

Marcabrus si fo gitatz a la porta d' un ric homes, ni anc no saup hom qui 'l fo ni don. En Aldrics del Vilar fetz lo noirir: apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, q' el comenset a trobar; et adoncx avia nom Panperdut, mas d' aqui enan ac nom Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridat et auzit pel mont e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfairon li castellan de Guian, de cui avia dich mout grant mal.
Marcabrus si fo de Gascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna, si com el dis en son cantar:
Marcabruns, lo filhs Na Bruna,
Fo engendratz en tal luna
Qu' el saup d' amor q' om degruna.
Escoutatz,
Que anc non amet neguna
Ni d' autra no fon amatz.
Trobaire fo dels premiers q' om se recort. De caitivetz vers e de caitivetz sirventes fez; e dis mal de las femnas e d' amor. Aisi comensa so de Marcabrus que fo lo premier trobador que fos.
Qui ses bauzia
Vol amor alberguar,
De cortezia
Deu sa maison joncar;
Giet fors folia
E fol sobreparlar;
Pretz e donar
Deu aver en baylia
Ses ochaizo.
Lo vers comensa.

Quecx auzels que a votz sana
Del chantar s' atilha,
E s' esforsa si la rana
Lonc la fontanilha;
E 'l chauans ab sa chauana,
S' als non pot, grondilha.
El mes quan la.

Fams ni mortaldatz ni guerra
No fai tan de mal en terra
Com amors qu' ab engan serra;
Escoutatz,
Quan vos veira en la bera,
No sera sos huehls mulhatz.

Dirai vos d' amor cum sinha;

De sai guarda, de lai guinha,

Sai baiza e lai rechinha;
Escoutatz,
Be us semblara fuec de linha,

Si sol la coa 'l rozatz.

Amors solia esser drecha,
Mas aras es torta e brecha
Et a culhida tal decha,
Escoutatz,
Que, lai on no mort, ilh lecha
Pus asprament no fai chatz...

Qui ab amor pren barata
Ab diable s' acoata;
No 'l cal qu' autra vergua 'l bata;
Escoutatz,
Plus non sent que selh que s grata

Tro que s' es vius escorjatz...

Amors a usatge d' egua
Que tot jorn vol qu' om la segua,

E ditz que no 'l dura tregua,

Escoutatz,
Mas que pueg de legu' en legua,

Sia dejus o dirnatz.

Cuiatz vos qu' ieu non conosca
D' amor si 's orba o losca?
Sos fatz aplana e tosca;
Escoutatz,
Plus suau ponh qu' una mosca,
Mas pus greu n' es hom sanatz...

Amors es com la beluga
Que coa 'l fuec en la suga,
Art lo fust e la festuga;
Escoutatz,
Pueis no sap en qual part fuga
Selh qui del fuec es guastatz.
Dirai vos senes.

Pus la fuelha revirola
Vei de sobr' els sims chazer,
Qu' el vens la romp e degola
Que no s pot mais sostener,
Mais pretz lo freg temporal
Que l' estieu plen de grondilh
On creis putia et enueya.

Graissans ni serps que s' amola
No m fai espaven ni mal,
Mosca ni tavan que vola,
Escaravat ni bertal;
No sen brugir ni oler
Aquest malvais volatil
Don francx yverns nos nedeya.
Pus la fuelha.

Soudadier, per cui es jovens
Mantengutz e jois eisamens,
Entendetz los mals argumens
De las falsas putas ardens.
En puta qui si fia
Es hom traitz;
Lo fols, quan cuia ill ria,
Es escarnitz.

Salamos ditz et es guirens
C' al prim es dousa com pimens,
Mas al partir es plus cozens,
Amara, cruels c' un serpens;
Tant sap de tricharia
La pecairitz
Que cels qu' ab leis se lia
S' en part marritz.
Soudadier per cui.

Qui anc fon prezatz ni amans
Per domnas ben s' en deu geguir,
Qu' aitan s' en aura us truans
O mais, si mais li pot bastir;
Et ieu poiria o ben proar
Per ma dona Na Cropafort,
Mas ja no la 'n vuelh decelar.
Hueymais dey esser.

D' aiso laus dieu
E Sanh Andrieu
Qu' om non es de maior albir
Qu' ieu suy, so m cug,
E non fas brug,
E volrai vos lo perque dir.

Qu' assatz es lag,
S' intratz en plag,
Si non sabetz a l' utz issir;
E non es bo
Qu' enquier razo
E no la sap ben defenir.

D' enginhos sens
Sui si manens
Que mout sui greus ad escarnir;
Lo pan del folh
Caudet e molh
Manduc e lays lo mieu frezir...

D' aiso laus dieu.

Dirai vos en mon lati
De so que vei e que vi:
Segle no cug dure gaire
Segon que l' escriptura di;
Qu' eras falh lo filh al paire
E 'l pair' al filh atressi...


Cum mouniers vira 'l moli,
Qui ben lia ben desli;
E 'l vilas dis tras l' araire:
Bon frug eys de bon jardi
Et avolh filh d' avol maire
E d' avol cavalh rossi.
Dirai vos en mon.


Tant cant bons jovens fon paire
Del segle e fin' amors maire,
Fon proessa mantenguda
A cellat et a saubuda;
Mas aras l' an avilada
Duc e rei et emperaire.
Al son deviat.

Al departir del brau tempier,
Quan per la branca pueia 'l sucs
Don reviu la genest' e 'l brus
E floreysson li presseguier,
E la rana chant el vivier,
E brota 'l sauzes e 'l saucs;
Contra 'l termini qu' es yssucs.
Al departir del.

L' iverns vai e 'l temps s' aizina
E floreysson li boysso;
E par la flors en l' espina
Don s' esjauzon l' auzelo,
Ay!
E ja fai amors hom guay;
Qusquecx ab sa par s' atray,
Oc,
Segon plazensa conina.
L' iverns vai e 'l temps.

Lanquan fuelhon li boscatge
E par la flors en la prada,
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan de sus la ramada
L' auzelet per la verdura,
E pus lo temps si melhura,
Elhs an lur joya conquisa.
Lanquan fuelhon.
Nostrad. 208. Crescimbeni, 137. Bastero, 89. Millot, II, 250. P. Occ. 175.

Marcoat. Deux pièces presque indéchiffrables, dont les couplets ne sont que de trois vers:
De favas a desgranar
E de notz a scofellar
Lancant hom las escofena.
Mentre M.

L' autre pièce commence ainsi:
Una re us dirai en serra,
Pois m' escometez de guerra
De Saint Segur que l' aiatz.
Una re.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot, III, 418.

Marie de Ventadour, t. IV.
Ben avetz auzit de ma dompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus prezada dompna qe anc fos en Lemozin, et aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l' ajudet sos senz, e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d' Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor et en tristessa. Et avia lonc temps q' el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d' aqella encontrada n' eron fort dolentas; e ma dompna Maria plus qe totas, per so qu' En Gui d' Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz N Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella l' avia fait tan d' onor e d' amor com dompna pot far a cavallier. Et un dia el dompneiava com ella, e si agon una tenson entre lor, q' el coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s' amor ni 'l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver aitan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E ma dompna Maria defendia qe l' amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d' Uisels si era en la cort de ma dompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia q' els amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. E d' aqesta razon ma dompna Maria si l' escomes de tenson.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot III, 13. P. Occ. 266.

Marquis. Une tenson avec Giraut Riquier, laquelle il soumet au jugement du seigneur de Narbonne:
Del bon senhor de Narbona, on renha
Fis pretz tot l' an, Guiraut, vuelh que retenha
Nostra razos e la jutje de cors,
E qu' en dia si 'l cre chantes d' amors.
Guiraut Riquier a sela.
Millot, III, 419.

Matfre Ermengaud de Beziers, auteur du Bréviaire d' amour, qui commence ainsi:
El nom de dieu nostre senhor
Que es fons e payre d' amor...
Matfres Ermenguau de Bezes...
En l' an que om ses falhensa
Comptava de la nayshensa
De Ihesum Crist mil e dozens
V chanta VII, ses mais, ses mens,
Domentre qu' als no fazia,
Comensec, lo primier dia
De primavera sus l' albor,
Aquest breviari d' amor...
Il donne un précis de l' histoire sainte; il parle de diverses sciences, et examine les péchés qu' on peut commettre plus particulièrement dans chaque état.
Ensuite il rapporte l' histoire de Jésus-Christ, etc. Enfin on trouve:

Lo tractat d' amor de donas segon que n' an tractat li antic trobador en lor cansos. Il rapporte textuellement des passages des troubadours qu' il cite rarement, et s' attribue des réponses qu' il emprunte à leurs pièces mêmes.
Ainsi, sous la rubrique: “Li aymador se complanhon d' amor a Matfre,”

on lit, entre autres, le couplet de Bernard de Ventadour, t. III, p. 71:
Amors m' a mes en soan, etc.
Et, sous la rubrique suivante: “Matfres respon, e reprenhen los aymadors car an menassat amor e car se son complan de lieys,” se trouve, entre autres, le couplet de Gaucelm Faidit, t. III, p. 291:
Amicx quan se vol partir
De si dons fai gran efansa, etc.
Ce troubadour adressa une épître à sa sœur: “Ayso es la pistola que trames fraires Matfres, menres de Bezes, la festa de nadal a sa sor Na Suau.”
On trouve encore de lui une pièce, dont voici quelques vers:
Dregz de natura comanda
Dont amors pren nayssemen
Qu' hom per befagz ben renda
A selh de cui lo ben pren,
Et aissi l' amor s' abranda,
Guazardonan e grazen;
Pero razos es qu' hom prenda
A bon cor per sufficien;
Ben i fag e guazardo
De selh que non a que do
Ni far no pot autr' esmenda...


Razos es qu' ieu amor blanda
Per tos temps de bon talen,
Et en lieis servir despenda
De bon cor tot mon joven,
Qu' ilh m' a presentat a randa
Tot so qu' anava queren;
E no crey qu' a autr' estenda
Joy tant amorozamen,
Per qu' ieu li m' en abando,
Et ai ne mout gran razo
Ab qu' en derrier no m' o venda.
Dregz de natura.
Millot, III, 418.


Mathieu de Querci. Une tenson avec Bertrand, et une pièce sur la mort de Jacme, roi d' Aragon, dont voici quelques passages:
Joya m sofranh e dols mi vey sobrar
E no trop re que m fassa be ni pro;
Quan mi sove del bon rey d' Arago,
Adoncx mi pren fortmen a sospirar
E prezi 'l mon tot atrestan com fanha,
Quar el era francx, humils, de paucx motz
E de grans faitz, si que sobr' els reys totz,
Que hom aya ja trobatz en Espanha,
Era plus alt per valor conquerer;
E pus qu' el rey tan sabia valer,
Razos requer que totz lo mons s' en planha.


Tot lo mons deu planher e doloyrar
La mort del rey per drech e per razo,
Quar anc princeps negus melhor no fo,
El nostre temps, e sa ni dela mar,
Ni tant aya fach sobre la gen canha
Ni tant aya eyssausada la crotz
On Ihesum Crist fon pauzatz per nos totz.
Ay! Aragos, Cataluenha e Sardanha
E Lerida, venetz ab mi doler,
Quar ben devetz aitan de dol aver
Cum per Artus agron selhs de Bretanha...

En l' an mile qui ben los sap comtar
Que Ihesum Crist pres encarnatio
CC e mais LXXVI que so,
Lo reys Jacmes e 'l sete kalendar
D' agost feni, donc preguem que s' afranha
Ihesums a lui e 'l gart del prevon potz
On dieus enclau los angels malvatz totz,
E 'lh do los gauchz en que l' arma s refranha,
E 'l corone e 'l fassa lay sezer
En selh regne on non a desplazer,
Quar aitals locx crey que de lui se tanha.

A tota gens don eyssampl' en paucx motz;
Lo reys Jacmes es apellatz per totz;
E dieus a 'l mes ab Sant Jacm' en companha,
Quar lendema de Sant Jacme, per ver,
Lo rey Jacmes feni, qu' a dreyt dever
De dos Jacmes dobla festa ns remanha.


Matieus a fait per dol e per corrotz
Son planh del rey qu' amava mais que totz
Los altres reys, e que totz hom s' en planha,
E qu' el sieu nom puesca el mon remaner,
E qu' en puesca dels filhs del rey aver
E dels amicx plazers en que s refranha.
Tant suy marritz.
Millot, II, 262.

Le moine, t. IV. Une tenson avec Albertet.

Le moine de Foissan, t. IV. Trois pièces, dont l' une est remarquable en ce que chaque couplet finit par un vers emprunté à un autre troubadour.
Dans une autre pièce, on trouve ce couplet:
Per cal semblan sui ieu de falhizos
Repres car fas l' enamoratz chantars
Cais que non tanh selui chan ni trobars
Cui ten estreg vera religios?
Mas ges laissar no m' en dey ieu per tan
Qu' enquer non es tan nozens la semblansa
Que no m valha mais la bon' esperansa
E 'l faitz e 'l ditz per que m demor en chan.
Ben volria.
Millot, II, 224. P. Occ. 167.

Le Moine de Montaudon, t. III et IV. Vingt pièces.
Lo Monges de Montaudo si fo d' Alverne, d' un castel que a nom Vic, qu' es pres d' Orlac. Gentils hom fo: e fo faichz morgues de l' abaia d' Orlac, e l' abas si 'l det lo priorat de Montaudon, e lai el se portet ben far lo ben de la maison. E fazia coblas, estan en la morgia, e sirventes de las razons que corion en aquela encontrada. E ill cavalier e ill baron si 'l traissen de la morgia e feiron li gran honor, e deiron li tot so qu' el volc; et el portava tot a Montaudon, al sieu priorat.
Mout crec e melhuret la soa glesia, portan tota via los draps mongils.

E tornet s' en ad Orlac al sieu abat, mostran lo melhuramen qu' el avia fach al priorat de Montaudon; e preguet que ill li des gracia que s degues regir al sen del rei 'N Amfos d' Arragon; e l' abas det; e 'l reis li comandet qu' el manges carn, e domneies e cantes e trobes: et el si fes. E fo faich seigner de la cort del Puoi Sainta Maria, e de dar l' esparvier. Lonc temps ac la seignoria de la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet. E pois el s' en anet en Espaingna, e fo li faitz grans honors e grans plazers per totz los reis e per totz los baros e 'ls valens homes d' Espaigna. Et a un priorat en Espaigna que a nom Villafranca, qu' es de l' abaia d' Orlac, e l' abas lo ill donet: et el lo crec e l' enrequi e 'l meilloret, e lai el mori e definet.
Mot m' enueia, s' o auzes dire,
Hom parliers qu' es d' avol servire;
Et hom que vol trop autr' assire
M' enueia, e caval que tire;
Et enueia m, si dieus m' aiut,
Joves homs, quan trop port' escut
Que negun colp no y a avut,
Capellan e monge barbut,
E lauzengier bec esmolut.

E tenc dona per enueioza,
Quant es paubra et ergulhoza,
E marit qu' ama trop s' espoza,
Neys s' era dona de Toloza;
Et enueia m de cavalier
Fors de son pays ufanier,
Quan en lo sieu non a mestier
Mas de sol pizar el mortier
Pebre, o d' estar al foguier.

Et enueia m de fort maneira
Hom volpilhs que porta baneyra,
Et avol austor en ribeira
E pauca carns en gran caudeyra;
Et enueia m, per Sanh Marti,
Trop d' aigua en petit de vi,
E quan trueb escassier mati
M' enueia, e dorp atressi,
Quar no m' azaut de lor tray.


enueia m longua tempradura,
E carn quan es mal cuecha e dura,
E pestre que ment e parjura...
E enueia m, per Sanh Dalmatz,
Avols hom en trop gran solatz,
E corre a caval per glatz;
E fugir ab caval armatz
M' enueia, e maldir de datz...

Et enueia m, per Sant Salvaire,
En bona cort avol viulaire,
Et ab pauca terra trop fraire,
Et a bon joc paubre prestaire;
Et enueia m, per Sant Marcelh,
Doas penas en un mantelh,
E trop pariers en un castelh,
E ricx hom ab pauc de revelh,
Et en torney dart e cairelh.


Et enueia m, si dieus mi vailha,
Longua taula ab breu toalha,
Et hom qu' ab mas ronhozas talha,
Et ausberc pezan d' avol malha;
Et enueia m' estar a port,
Quan trop fa greu temps e plou fort;
Et entre amicx dezacort
M' enueia, e m fai piegz de mort,
Quan sai que tenson a lur tort...


Enquar hi a mais que m' enueia;
Cavalgar ses capa de plueia,
E quan truep ab mon caval trueia
Que sa manjadoira li vueia;
Et enueia m, e no m sap bo,
De sella quan crotla l' arso,
E finelha ses ardalho,
E malvat hom dins sa maizo
Que no fa ni ditz si mal no.
Mot m' enueia.

Autre pièce semblable pour la forme:
Be m' enueia, per Sant Salvaire,
D' ome rauc que s fassa chantaire...
Paubre renovier non pretz gaire...
E ricx hom que massa vol traire.


Et enueia m de tot mon sen...
Escudier qu' ab senhor conten...
E donzelos barbatz ab gren...


Be m' enueia capa folrada,
Quan la pelh es vielha et uzada,
E capairo de nov' orlada...
Et enueia m rauba pelada,
Pus la San Miquels es passada.


Et enueia m tot eyssamen
Maizo d' ome trop famolen,
E mel ses herba e pimen...
Be m' enueia.
Bastero, 89. Crescimbeni, 200. Millot, III, 156. P. Occ. 294.

Mola. Couplet en réponse à Guillaume Raimond.
Reis aunitz, reis dels enoios,
Per que voletz ab me tenzos?
Nonca volgra ab vos barailla,
Pero drutz es, e fos espos
De tal don avetz compagnos
Plus que milans en batailla.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199.

Montan. Deux tensons, dont l' une avec Sordel auquel il répond:
S' entr' els malvatz baros cor galiars,
Meraveilla, En Sordel, no m' en pren;
Tan n' es granz fais era prez e donars
Que cor non pot far boca ver disen,
Mas avols hom s' en cug aissi defendre
Ab gen mentir; pero al sen dechai
Qu' als entendenz non pot hom far entendre
Que ben estei aisso que mal estai.
Be m meraveill.

Il y a encore sous son nom un fragment qui commence ainsi:
Quascus deu blasmar sa follor
A son amic, si com s' eschai,
E lauzar so que ben l' estai,
S' il vol portar leial amor;
Quar qu' il sap dir del mal azaut blasmor,
Ni 'l sap mostrar adreichamen lo be
Greu er qu' en ben a far non vir lo fre...
Crescimbeni, 201. Millot, III, 419.

Montant Sartre. Un sirvente adressé au comte de Toulouse:
Coms de Tolsan, ja non er qu' ie us o priva,
Veiaire m' es que 'l guerra recaliva
Del rei franses, e s' ara no s' abriva
Vostra valors, non es veira ni viva,
Ni us en ten
De prez valen...

Coms, a honor no podetz mais jorn viure,
Si a lur dan vos vesem tot desliure
De fals Franses qui van nueg e jorn iure...

Si no vesem vostra seinha destorta
Contra Franses qu' an vostra terra morta
Del vostre fag nuls hom no si conorta,
Ni o pot far mas que leves l' esporta
De salvamen;
Pueis diran s' en:
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Anc plus temsutz de guerra en son repaire
Non fon marques ni ducs ni emperaire
Tan quan vos fostz, seinher, dezhacaire;
Ar atendon Artus cil de Belcaire
E ploran s' en
Lo pair' e 'l fils e 'l fraire
Quar i anatz tan len.
Coms de Tolsan.
Millot, III, 419.

martes, 5 de diciembre de 2023

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Hugues Brunet.


Cuendas razos, novelhas e plazens

Contem hueimais e aiam bels solatz,

E laissem nos d' enuegz e de foudatz,

E recobrem cortesias e sens,

Car de foudat sec dans totas sazos,

E de sen sec gaugz e honors e pros.


Entr' els joios deu hom esser jauzens

E gen parlans ab los enrazonatz,

Qu' atretan son de bons motz, si 'ls cercatz,

Cum de vilas ni de dezavinens:

E gentz parlars ab avinens respos 

Adutz amicx, e non creys messios.


Mas d' una ren m' es vengutz pessamens: 

Don viura joys, pus cantars n' es ostatz? 

Ni com sera cors benanans triatz,

Si hom non es plus jogans ni rizens

Per els o dic embroncatz, cossiros, 

Que a las vetz se fenhon Salamos.


E qui us cuiatz que us sia defendens, 

Si avols etz, qu' om no us apel malvatz? 

Que temps avetz, e poder vos es datz, 

E no y vezetz mentr' el lums es ardens!

Gardatz vos y, qu' el temps es tenebros, 

E no y veyretz quan lo lums er rescos.


Quar us perilhs ve sobre totas gens, 

Mortz, que destruy los cuendes e 'ls prezatz;

Per que val mais si faitz que si pessatz,

Qu'en breu de temps i ven alongamens: 

Pero los faitz sion avinens e bos, 

Que no s' i paus malvaisa ochaisos.

viernes, 20 de octubre de 2023

XLVII, Razos es qu' ieu m' esbaudey,

XLVII.


Razos es qu' ieu m' esbaudey,

E sia jauzens e guays

El temps que fuelha e flor nays,

Et un sirventes despley,

Quar lialtatz a vencut

Falsedat; e non a guaire

Que ieu ai auzit retraire,

Q' uns fortz trachers a perdut

Son poder e sa vertut.


Dieus fai e fara e fey,

Si com es dous e verays,

Dreitz als pros et als savays,

E merce segon lur ley:

Quar a la pagua van tut

L' enguanat e l' enguanaire, 

Si com Abels e son fraire; 

Que 'l traytor seran destrut 

E li trahit ben vengut.


Dieu prec que trachors barrey

E los degol e 'ls abays

Aissi com fos los Alguays,

Quar son de peior trafey:

Mas aisso es ben sauput,

Pieger es tracher que laire.

Atressi com hom pot faire

De covers morgue tondut,

Fai hom de trachor pendut.


De lops e de fedas vey

Que de las fedas son mays;

E per un austor que nays 

Son mil perditz, fe que us dey: 

Ad aquo es conogut

Que hom murtrier ni raubaire

No platz tant a dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut

Com fai del pobol menut.


Assatz pot aver arney

E cavals ferrans e bays,

E tors e murs e palays,

Ricx hom, sol que dieu reney:

Doncx ben a lo sen perdut

Totz hom a cuy es veiaire

Que, tollen l' autrui repaire,

Cuge venir a salut,

Ni 'l don dieus quar a tolgut.


Quar dieus ten son arc tendut

E trai aqui on vol traire;

E fai lo colp que deu faire

A quec, si com a mergut,

Segon vizi e vertut.


Pierre Cardinal.

viernes, 13 de octubre de 2023

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XIV.


Razos non es que hom deya chantar

De so don a dolor e marrimen,

Mas mi cove en chantan remembrar

La mort del plus pro e del plus valen

Baro qu' anc fos, mil an a, en Proensa,

Qu' es mortz, don ai ira e malsabensa,

Quar elh era de totz bes ayps complitz,

E per los bos e pels autres grazitz.


A! Proensal, vos devetz tug plorar

L' onrat senhor del Baus, quar veramen,

Pus l' onratz coms mori, a mi non par

Perdessetz, tan cum ar avetz perden,

De pretz lo frug, la flor e la semensa,

En mon senhor En Barral, don dolensa

Ai e mon cor, que tan fort suy marritz

Que ges non cug esser mais esbauditz.


E cavallier e donzelh e joglar

Devon venir en Proensa temen,

Quar selh es mortz que sabia renhar,

Retenen grat de dieu e de la gen,

Si qu' anc ves pretz nulh temps no fes fallensa,

Ni anc no 'l plac nulh' hora recrezensa;

Ar es pretz mortz e paratges delitz

En Proensa, quar elh lor es fallitz.


Ni eu, las! mai no cug per ver trobar

Tan bon senhor, tan franc, tan conoyssen,

Que tot aquo sabia dir e far

Qu' a senhor car cove et estai gen;

Eras es mortz, ai! tan greu penedensa

Sufriran silh qu' avion benvolensa

Ab mon senhor En Barral, que auzitz

Era sos pretz per tot lo mon e ditz.

Dieus, que s laisset per nos en crotz levar,

Per cuy venran li bon a salvamen,

Li denh, si 'l platz, per merce perdonar,

E l' acuella en son regne plazen,

Aissi com elh, a bona chaptenensa,

Acullia en sa cort de plazensa;

E 'l salv' e 'l gui' aissi sans Esperitz,

Cum elh era a pretz capdelhs e guitz.


Si per l' onrat frug de bona semensa

Que a laissat lo pros bars en Proensa

No fos que es de pretz sims e razitz,

Ieu me fora de chantar relenquitz.

De selh o dic cuy es lo Baus gequitz,

Quar elh es sai de pretz sims e razitz.


Paulet de Marseille.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Nat de Mons - Nicolet de Turin

Nat de Mons. Six pièces, dans l' une desquelles il parle de l' influence des astres sur la destinée des hommes; cette pièce, adressée au roi de Castille, commence ainsi,:

Al bon rey de Castela
N Anfos, car se capdela
Ab valor cabaloza,
Natz de Mons de Tholoza
Senhoriva lauzor
Ab creissemen d' onor...


Elle est terminée par le jugement que le troubadour met dans la bouche du prince:
Auzidas las razos,
Volens jutjamen dar
Dig a son comensar:
Anfos per las vertutz
De dieu endevengutz,
Augutz tos temps creissens...
Als savis daus totz latz
Per cuy nostre dictatz
Er vist et entendutz
Gracias e salutz...
E per so platz a nos
La suplicatios
Que Nat de Mons nos fa,
Car motas razos a
Pauzadas ad honor...
Al bon rei.

Dans une pièce, qui contient plus de quinze cents vers, on trouve ces avis à un jongleur:
Mas, segon que s cambia
L' uzatjes de las jens,
Deu hom captenemens
E sabers cambiar...
Per que us coselh premier
Que vos, ses sen leugier,
Vulhatz e tengatz car
L' autrui saber comtar...
C' om se fai escarnir
Can cuia trop saber;
Hom deu, per far plazer,
L' autrui saber comtar,
E 'l sieu segon qu' el pes
Que l' er mielh pres en grat.
E li joglar valen
Son tug gen en arnes
Dels plazers e dels bes
C' an dels baros onratz...
Si voles saber cals
An bo cor en ben far,
Demandatz son afar
A sels que l' an vezat,
Car en son vezinat...
Anatz premieiramen
Al noble rey senhor
D' Arago que tan val...
Sitot non es.
Millot, II, 186. P. Occ. 164.

Naudoy. On trouve sous son nom une pièce attribuée aussi à Raimond de Durfort:
Turcs Malecs, en vos me tenh
Per far a N' Aya captenh;
E pus ieu ab vos m' en prenh,
Ben ai ab mi tot l' art e 'l gen
E ja non vuelh qu' om m' o ensenh;
Ans volgra fos en ver compenh
Sel que del cornar ac desdenh,
Mal esta quar hom no 'l destrenh
Tan que cornes una egua prenh.
Turcs Malecs.

Nicolet de Turin. Deux couplets; l' un en réponse à Hugues de Saint-Cyr, l' autre à Folquet de Roman. En voici deux d' une tenson avec Jean d' Aubuzon:

Joan d' Albuzon, l' aigla demostrava
L' emperador que ven per Lombardia;
E lo volar tant haut significava
Sa gran valor per que chascun fugia
De tot aicels que tort ni colpa li an,
Que ja de lui defendre no s poiran
Terra ni oms ni autra ren que sia
Qu' aissi com taing del tot segnor non sia.


Joan, l' aigla que tan fort ventava
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire, e la naus que portava
Es la grans ost dels Alamans bandia
A cui dera del gran tesaur tan
Que l' ost fara per toz loc son talan;
Et plaz mi fort qu' els enemicx castia
Aquels amicx meillor, e bon lur sia.
En Nicolet d' un.
Bastero, 89. Crescimbeni, 202. Millot, III, 420.

jueves, 12 de octubre de 2023

VI, Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

VI.


Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

Qual vos par que sion maior

O li ben o li mal d' amor,

Diguatz m' en tot vostre semblan;

Qu' el bes es tan dous e tan bos,

E 'l mals tan durs et angoissos,

Qu' en chascun podetz pro chauzir

Razons, s' o voletz a dreit dir.


Albertz, li maltrag son tan gran,

E ill ben de tan fina sabor,

Greu trobaretz mais amador

Non anes el chauzir doptan;

Mas ieu dic qu' el bes amoros

Es maier qu' el mals per un dos

Ad amic que sap gen servir,

Amar e celar e sufrir.


Gaucelm Faiditz, no us en creiran

Li conoissen entendedor,

Que vos e l' autre trobador

Vei que us anatz d' amor claman;

E pois ieu aug dire a vos

Et als autres, en lurs chansos,

Qu' anc d' amor no us poguetz jauzir, (N. E. n* us, hay una mancha)

On son aquist be que us aug dir?


Albertz, mant fin leial aman

N' an fait per descuiar clamor,

Qu' enaissi creisson lor dolor

E lor joi tenon en baissan;

E pois es en amor razos

Qu' el mals deu esser bes e pros,

E tot quant s' en pot avenir,

Deu drutz en be penr' e grazir.


Gaucelm, sill c' amon ab enguan

Non senton los maltraitz d' amor;

Ni hom non pot fort gran valor

Aver ses pena e ses afan;

Ni nuls hom non pot esser pros

Ses maltrag ni far messios;

Et amors fes N Andreu morir,

Qu' anc bes que fos no 'l poc garir.


Albertz, tug li maltrag e ill dan

Perdon lur forsa e lur vigor,

E tornon en doussa sabor

Lai on nuils bes se trai enan;

Que ja amicx, pos er joyos,

Non er membratz qu' anc iratz fos;

Aissi fa 'l bes lo mal fugir:

Doncs es el maier ses faillir.


Gaucelm Faiditz, nostra tensos

An' a la comtessa, qu' es pros,

d' Engolesme, qu' en sabra dir

Lo ben e 'l mal, e 'l miels chausir.


Albertz, be m plai que la razos

An' a lieis qu' es valens e pros,

Mas nostra terra fai delir,

Car non vol de Fransa venir.


        Albert Marquis et Gaucelm Faidit.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

//

Lo radé vers se podríe dedicá a Puigdemont:

Car non vol de Bélgica venir.

XIV, Gui d' Uiselh, be m peza de vos,

XIV.


Gui d' Uiselh, be m peza de vos,

Quar vos etz laissatz de chantar,

E quar vos i volgra tornar:

Per que sabetz d' aitals razos,

Voill que m digatz si deu far engualmen 

Domna per drut, quan lo quier francamen, 

Com el per lieys tot quan tanh ad amor, 

Segon lo dreg que tenon l' amador.


Domna, Na Maria, tensos

E tot chant cuiava laissar;

Mas aoras non aus mudar

Qu' ieu no chant al vostre somos:

E respon vos de la domna breumen,

Que per son drut deu far comunalmen,

Com el per lieys, ses garda de ricor;

Qu' en dos amics non deu aver maior.


Gui, tot so don es cobeitos

Deu drutz ab merce demandar;

E domna deu l' o autreiar,

Mas ben deu esguardar sazos;

E 'l drutz deu far precx e comandamen,

Com per amigua e per domn' eissamen;

E domna deu a son drut far honor,

Com ad amic e no com a senhor.


Domna, sai dizen entre nos

Que, lai on domna vol amar,

Engualmen deu son drut honrar,

Quant engualmen son amoros:

E s' esdeve qu' ill l' am plus finamen,

Li dig e ill fag o devon far parven;

E s' a ves lieys fals cor ni trichador,

Ab bel semblan deu cobrir sa dolor.


Gui d' Uiselh, ges d' aitals razos

No son li drut al comensar;

Ans ditz cascus, quan vol preiar,

Mas junthas e de genolhos:

Domna, vulhatz que us serva humilmen

Com lo vostr' om; e s' ella enaissi 'l pren,

Ieu lo jutge per dreg a traydor,

Si s fai pariers e s det per servidor.


Domna, ben es plaitz vergonhos

Ad ops de domna razonar,

Que no tenha celui per par

Cui aura fag un cor de dos.

O vos diretz, e no us estara gen,

Qu' el drutz la deu amar plus leialmen;

O vos diretz qu' ill son par entre lor,

Que re no ill deu lo drutz mas per amor.


Gui d' Uisel et Marie de Ventadour.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel

lunes, 4 de diciembre de 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Pierre Raimond de Toulouse.


Us novels pessamens m' estai

Al cor, per qu' eu n' ay greu cossir, 

Don fas mant angoissos sospir;

E n' ai soven mon cor plus guay,

E m gart miels de far desplazer,

E m' esfors en ben captener,

Quan vey que n' es luecx e sazos;

E selh qu' a son poder es bos,

Ben deu aver mais d' onransa.


Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sap en patz sufrir

Son dan, o belhamen cubrir,

Mantas vetz, so qu' al cor no 'l play;

E qui sobritas sap tener

De far e de dir non dever, 

Ges non s' en merma sa razos; 

Per qu' om non deu esser coytos

De far gran desmezuransa. 


Desmezura conosc hueymai

Que fai ma dona, ses mentir,

Pus que a se m fetz aissi venir, 

E so que me promes er m' estray; 

Que qui non a vezat aver 

Gran be, plus leu sap sostener 

Afan, que tals es belhs e bos, 

Qu'el maltraitz l' es plus angoissos, 

Quan li sove 'l benanansa.


Benanansa e fin joi verai 

Aic ieu de mi dons al partir. 

Partitz non suy, per qu' ieu m' azir, 

Quar a mos precs braus respos fay.

Denan sos pes l' irai cazer,

S'a lieys platz que denhe voler 

Que de lieys fasa mas chansos, 

Quar de me no suy poderos, 

Qu'en autra paus m' esperansa.


Ben esper, per l' afan que n' ai,

Que m vuelha mi dons mantenir,

Que non es autr', al mieu albir,

Ni fon tan belha, sotz lo ray.

Sopleian, quier que m denh valer;

Qu' ieu conosc, segon mon saber, 

Qu'ab los melhors se fai hom bos;

Et es assatz belha razos

Aver joy de fin' amansa.

jueves, 12 de octubre de 2023

VII, Perdigons, vostre sen digatz;

VII.


Perdigons, vostre sen digatz;

Que us par de dos maritz gelos?

L' us a moiller qu' es bella e pros,

Franca, cortesa e chausida,

E l' autres laida e marrida,

Villana e d' avol respos;

Chascuns es gardaire d' amdos:

E pos tant fols mestiers lor platz,

Ni aital es lor voluntatz,

Quals en deu esser meins blasmatz?


Gaucelm Faidit, ben voill sapchatz

Que de domna ab bellas faissos

Don tot lo mons es enveios,

Qui l' a pres de si aizida,

Non fai ges tan gran faillida,

Si 'l la garda e n' es cobeitos,

Com l' autres desaventuros

Qu' es tant de totz mals aips cargatz,

Qu' en gardar no 'l forsa beutatz

Ni res mas laidesa e cors fatz.


Perdigons, en fol razonatz;

E com ausetz anc dire vos

Q' om tenga so qu' es bel rescos,

Ni q' om gart domna eissernida,

Bella, de valor complida?


Doncs no la garda sos sens bos?

Mas la laida ab ditz enoios

Deu gardar lo maritz senatz,

Per q' om no veia sas foudatz

Ni com el es mal moilleratz.


Gaucelm, entr' els nescis agratz

Gent cubert blasme vergoignos;

Pero mal conseillatz l' espos,

Quan disetz qu' aia tal vida

Que gart sa mala escarida,

Ni fassa d' un malastre dos;

Miels a de gardar ochaizos

Bella domna on es grans beutatz,

Don par q' om sia enamoratz,

E deu n' esser meins encolpatz.


Perdigons, on plus en parlatz

Plus desmentetz vostras chansos,

Que gelosia es fols ressos,

Don totz lo mons brai' e crida

Q' om gart domna issernida,

Et es laitz blasmes entre nos;

Mas l' autre gardars es razos,

Ses gelosia e ses peccatz,

Q' om resconda so qu' es malvatz,

E mostre so dont es honratz.


Gaucelm, s' avol aver gardatz, 

D' avol thezaur etz poderos;

E no m par ges sens cabalos,

Qui pretz perd ni joi oblida

Per malvaisa causa aunida;

Mas qui per bel aver joios

Faill ni 'l trembla sens a sazos,

D' amor par qu' en sia forsatz;

E si d' aisso us meraveillatz,

Be m meravil si vos amatz.


Totz temps duraria ill tensos,

Perdigons, per qu' ieu voill e m platz

Qu' el Dalfin sia 'l plaitz pauzatz,

Qu' el jutje e la cort en patz.


Gaucelm, tant es vera ill razos

Qu' ieu defen, et el tan senatz,

Que, s' en lui es lo plaitz pauzatz,

Voill que per lui sia jutjatz.

Gaucelm Faidit et Perdigon.


Perdigons.

Perdigo. Perdigon.