Mostrando las entradas para la consulta pros ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pros ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de octubre de 2023

IV, Razos es e mezura,

IV.


Razos es e mezura,

Mentr' om el segle dura,

Que aprenda chascus

De sels que sabon plus.

Ja 'l sens de Salamon,

Ni 'l saber de Platon,

Ni l' engeinz de Virgili,

D' Omer ni de Porfili,

Ni dels autres doctors

Qu' avetz auzitz plusors,

No fora res prezatz,

S' agues estat selatz;

Per qu' ieu soy en cossire

Com pogues far e dire

Tal re que m fos honors,

E grazit pels melhors.

Mas negus non entenda

Qu' ieu aquest fais mi prenda

Que l' encrim de folhor,

Ni m tengna per doctor.

De saber no m fenh ges,

Mas de so qu' ai apres,

Escotan e vezen,

Demandan et auzen;

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Mos sabers non es grans,

Mas qu' en tira 'l talans

D' aprendre e d' auzir

So qu' om degues grazir.

Que eys lo mieu aprenre

Si nulhs es de mi menre

De sen ni de sciensa.

Segon la conoissensa

Qu' ieu ai ni sent ni sai,

Del segle mostrarai

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver:

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar,

Car sens non es grazitz

Mas per los essernitz,

E s' o es, non es guaire.

Per so vuelh ieu retraire

Al rey cuy es Lerida,

Cui jois e jovens guida,

Primieiramen mos ditz

Si com los ai escritz;

Non per tal que 'l sofranha

Res qu' a bon pretz s' atanha,

Mas car es conoissens

En totz faitz avinens,

Li prec qu' el esmend me,

S' ieu y mespren en re.


Qui vol corteza vida

Demenar ni grazida,

Ab ferm cor e segur,

Per tal que son pretz dur,

Sapcha dieu retener

Et onrar e temer;

Car pretz ni cortezia

Ses dieu non cre que sia.

De totas encontradas,

Estranhas e privadas,

Aprenda de las gens

Faitz e captenemens;

E demand' et enqueira

L' esser e la maneira

Dels avols e dels pros,

Dels malvatz e dels bos:

Lo mal e 'l ben aprenga

E 'l mielhs gart e retenga;

Tot quant es deu saber

E 'l ben sol retener;

Pueis poira s mielhs defendre,

Si nuls lo vol reprendre.

Ja non aura proeza

Qui no fug avoleza,

E non la pot fugir

Qui non la sap chauzir:

Ni cortes non er ja

Qui non conois vila,

Ni bos, si dieus mi sal,

Qui non conois lo mal;

Per so no s deu tardar

D' auzir e d' escoutar

Nuls hom qu' en pretz enten,

Car, pel meu escien,

Entr' els nessis e 'ls fatz

Pot chauzir lo senatz

Tal ren qu' a lui er bos,

Et ad els non ten pros.

Qui sap sens e foldatz

Melhers n' es sos solatz;

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc

On se fan aretraire

Per sels qu' o sabon faire.


Del segle us dic aitan,

Segon que m' es semblan,

Selui ten ieu per pro

Que sap guardar sazo

De sas antas venjar

E 'ls bens guazardonar,

Qu' aitals es bos uzatjes;

E requier o paratjes

Qu' om sia humils als bos

Et als mals ergulhos:

Mas una re us dirai,

Segon lo sen qu' ieu ai,

Non an proeza bona

Ges tuit cill qu' om razona,

Qu' entr' els desconoissens

E per avols guirens

Es proeza jutjada,

E per mans autreiada

Qu' anc non saubron que fos

Proeza per razos.

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas;

Las unas son cabals

E las autras venals;

Mas, cui que pes o plassa,

Ja no us dirai que s fassa

Pretz de gap ni d' ufana

Ab proeza certana,

C' aisso don s' asegura

Tan quant el segle dura.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

Don nais ni don soste,

Car ses aisso non cre

Que nuls hom bon pretz aia, 

Qui que s' en crit ni 'n braia; 

Per fals razonador

Qui non conois valor

En si ni en autrui,

No son, si be s fan brui,

Ges, avol li blasmat

Ni pros cill qu' an lauzat.

D' els no us vuelh pus parlar,

Mas laissarai estar

Los pros ab los prezatz

E 'ls nessis ab los fatz,

E si dirai als gais

De proeza don nais.

Ges no nais ni comensa

Segon autra naissensa,

Qu' ins el cor, so sapchatz,

La noiris voluntatz.

Er no us sia veiaire

S' el filhs fo de bon paire,

Hom no s' en meravilh,

Si non pareis al filh;

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja,

Si de son cor non l' a;

Per que pretz senhoreya,

E cre que far o deya

Sobre totas honors,

E n' es caps e colors;

Paratge d' auta gen,

Poders d' aur ni d' argen

No us daran ja bon pretz,

Si ric cor non avetz,

Ric cor, sens desmezura,

Que d' autre non ai cura.

Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge;

Et entendetz apres

Per cuy estai en pes:

Conoissensa e sabers,

Sens, largueza e poders

Donon pretz per tos temps,

Qui 'ls sap aver essems.

En aquest cinc, senz pliu,

Nais proeza e reviu.

Conoissensa e largueza

Son las claus de proeza;

Poders es la serralha,

E qui gen la baralha

Ni la sap desfermar,

Non pot guaire durar;

Per qu' el sens y cove

Que las claus gard e te;

Sabers n' es messatgiers

Cortes e plazentiers

Que dis plazers e 'ls fai

Lay on ve que s' eschai.

Ses aquest cinc no vey

Emperador ni rey,

Duc, comte ni baro

Ni nulh autre home pro

Cui pretz puesca durar,

Si be s fan razonar.

Li flac ric de paratge,

Sofraitos de coratge

Fan dir a lur privatz:

Senher, aisso sapchatz,

Mo senher fora pros

Ab qu' el poders y fos.

Aquest razonamens

Es us devinamens;

Qu' ieu no y conosc ren al,

Ni ab mi non lur val,

Ni ja no 'ls en creirai,

Car conosc ben e sai

Que tos temps fon et er

Que totz pros hom conquier,

Ab sen et ab saber

Et ab ric cor, poder.

Pero ieu ges non dic

Que cill qu' el cor an ric

Puescan far tota via

Tot quant ben estaria;

Mas qui tan quant pot fai

D' aisso qu' a pretz s' eschai,

De qualque poder sia,

Pros es senes falhia.

Pero non entendatz

Qu' ieu a totz los prezatz

Autrei proeza enteira

En neguna maneira;

En cort non o diria,

Car sai qu' ieu falhiria;

Pretz y a et honors

De diversas lauzors,

Car tug cill que pretz an

Non l' an ges d' un semblan.

Li cavalier an pretz

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir;

L' un son pros cavalier,

L'  autr' en cort plazentier.

Cist aibs que us ai comtatz

Son greu essems trobatz;

Mas qui mais n' a ab se,

Mais de bon pretz rete;

E qui negun non a,

Si ja pueis li rema

Lo noms de cavalier,

No 'l tenc per dreiturier. 


Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens;

Las unas gen parlans,

Las autras benestans.

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz,

Mas sobre tot l' agensa

Sabers e conoissensa,

Que fai chacun onrar

Segon que s tanh a far.


Li borzes eissamens

An pretz diversamens:

Li un son de paratge

E fan faitz d' agradatge,

Li autre natural

E fan tot atretal;

D' autres n' i a mot pros,

Cortes, francx e joyos 

Que lay on falh l' avers 

Sabon gen dir plazers;

En cort son presentiers,

Et ades plazentiers;

E sabon de domney

De trep e de bordey;

Et estan gen garnens

Mes totz los conoissens,

Garnitz de cortezia

E de bela paria.

Dels autres no son mot,

Enans m' en lays del tot;

Qui no fai be ni 'ls ditz

No 'l lays metz los grazitz,

Ni sera en ma carta,

Ans dic ben que s' en parta.


Li clerc, per cui ancse

Sab hom lo mal e 'l be,

An pretz, si cum s' eschai,

Aital cum ie us dirai;

L' un de bona clercia,

L' autre de cortezia;

Li un de gen parlar,

L' autre de rics faitz far;

Li un de gran bontat,

L' autre de larguetat;

Et en aissi, senhors,

Diversas son lauzors

Donadas a chascun;

Mas non y a negun,

Ja celar no us o quier,

Dona ni cavalier

Ni clerc, so m' es veiaire,

Don hom puesca retraire:

Pretz aissi del tot fi

Qu' om no i trob que chasti;

Qu' aissi parti natura,

Gracia et aventura

Los dons entre las gens.

Non es uns tan valens

El segle ni tan pros

Ni tant aventuros,

De qualque poder sia,

Qu' en alcuna partia

De lauzor no il sofranha

Tal ren don se complanha.

Mas ja li pus prezat

No m' en sapchan mal grat,

S' ieu dic lurs malvestatz,

Car ieu 'ls n' ay ben proatz

Qu' ades son sordeyors

On pus an de ricors.

Doncs qui mais ditz e fai

D' aquo qu' a pretz s' eschai

Pro es aventuros,

Si melher es dels pros.

Vers es so c' aug retraire,

Qu' el temps del premier paire,

Des que cregon las gens,

Per bos captenemens

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz

E merces e mezura

E largues' e dreitura

Maiormen qu' en autrui.

Mas s' eras non destrui

Chascus e non auci

Aicel que son vezi,

Non cuida esser prezatz,

Tant es otracuidatz

Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza,

E mesclat ab maleza!

Ieu o planc per joven

E pel destric que y pren

Plus qu' ieu no fas per me,

Qu' a mi non greva re;

S' el segles se dechay,

Non puesc aver esmay

De ren que veia far,

Ab sol que dieus me guar

Ma dona doss' e cara

Que m capdela e m gara

De tot autre cossir,

Mas de lieys obezir.


Dona, pros e valens

Corteza et avinens,

S' en ren ai conoissensa,

La vostra sovinensa,

Que m' es cor et escrima

La m dona e la m' aprima;

Per qu' ieu de totz mos bes

Vos ren laus e merces,

E us o grazisc ades,

Car m' es del cor pus pres,

Dona!


Arnaud de Marueil.

domingo, 8 de octubre de 2023

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.



I.

Savis e folhs, humils et orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s' eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz o per non poder.

En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop arditz, quar tan ric joy esper.

Belha domna, tal gaug mi ven de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat enuios;

Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.

D' amor ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh mais conquerer.

Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e 'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m' amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o sai e per vezer.

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.

Na Beatritz, vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz del vostre ric pretz ver.

II.

Era m requier sa costum' e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai mes en lieys mon cor e m' esperansa.

Anc non amet tant aut cum ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M' enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.

Anc Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.

Bona domna, aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.

Ja mos Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d' Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu' en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de fizansa.

Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.

Na Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls enantisc ab sa belha semblansa.
III.

Truan, mala guerra
Sai volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra e foc e fum e polverieyra.

La ciutatz s' ajosta
Per far murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.

Donas de Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de Savoya.

N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N' Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li 'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha

Que lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e novella.

La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.

La ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.

Per lors murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.

Na Biatritz monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol, e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.

Na Biatritz, be m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.

Bels Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.


Pons de la Garda.

Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a dire.

Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha fazenda.

Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.

Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.

En aisso fai amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.

Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//


Vacqueyras, Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.


Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.


The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.


In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.


Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.


A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.


Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.


The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.


http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/



Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.


Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.

Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.

Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.

Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1​ es considerada una de las mejores melodías de trovadores.

En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.

http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm

https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft


lunes, 4 de diciembre de 2023

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Arnaud de Marueil


La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

E 'l verais pretz e la bona lauzors

E 'l cortes aips e la fresca colors

Que son en vos, bona domn' e plazens,

Mi donan gienh de chantar e sciensa;

Mas grans paors m' en tolh e grans temensa,

Qu' ieu non aus dir, dona, qu' ieu chan de vos;

E ren no sai si m' er o dans o pros. 


Ieu vos am tan, dona, celadamens

Que res no 'l sap mas quant ieu et Amors,

Ni vos eyssa, tan grans sobretemors 

Me tolh ades que no us aus far parvens!

Tal paor ai qu' ira e malsabensa

N' aiatz, domna, quar vos port entendensa! 

E pus no us aus ren dire a rescos, 

Dirai vos o sivals en mas chansos.


Ja non serai vencutz ni recrezens

De vos amar, sia sens o folhors;

Quar s' ieu follei per vos, mais m' er honors

Que s' ab autra m' aondava mos sens;

E si ricors mi tolh vostra valensa,

Per merce us prec qu' umilitatz vos vensa,

Sivals d' aitan, dona genser qu' anc fos, 

Que mos servirs vos plas' e us sia bos.


Aissi us autrei, pros domna conoissens,

Mon cor, e ja no m virarai alhors:

E vos, faitz mi, quan vos plaira, socors,

Qu' ieu vos serai de totz los mals sufrens,

Sol que us plassa que m donetz mantenensa,

O cor, domna, que d' amor vos cossen fa (1)

Que non siatz de semblant orgulhos

Vas mi, que us suy fizels et amoros.

(1: (sic) Pour la mesure du vers, lisez fassa.)


Dona, genser qu' anc fos de nullas gens,

E la melher de totas las melhors,

Per vos morrai, so m ditz ades paors,

Si no us en pren merces e chauzimens:

Bona domna, aiatz en sovinensa

Al cor, e ja no m' en fassatz parvensa,

Tro conoscatz que ben sia sazos

Que m n' eschaia qualque ricz guizardos.


Mos Belhs Esgars a tan gran conoissensa

Que tuit bon aib esmeron sa valensa; 

Per qu' ieu retrai son fin pretz cabalos

Al mielhs qu' ieu sai, en totas mas chansos.

___


Us guays amoros erguelhs

De lieys cui beutatz s' autreia,

Per la gensor que anc formes

Amors e per la plus guaya,

E per lieys qu' es plus valens

Massa dic tot mon coratge,

Si qu'en paresc als avols ergulhos,

E son plus francs et humilhs als plus pros.


Don mercey lo cors e 'ls huelhs,

Quar en tant honrad' enveya

Lor plai qu' enardir m' auzes;

Qu' el mon non cre tant ric n' aya

Que no i agues honramens,

E no i fezes vassalatge; 

Mas elha m fes un dous plazen respos,

Tant avinen qu' ie 'n viu guays e joyos.


Belha domna, ferms capduelhs 

Del vostre pretz, on qu' estia,

M' es ades d' el cors plus pres, 

Qu' ieu non ai poder m' estraya

De vos a tot mon viven,

Ni del vostre senhoratge;

E si no us platz mos enans e mos pros,

Volrai m' en mal, domn', et amarai vos.


Amors, merce, quar acuelhs 

Que paratges te sopleya; 

Qu' ieu tem que m dezesperes, 

Mas una res m' en apaya 

Don pren cor et ardimen, 

Qu'enans qu' om tries paratge, 

T' ensenhoritz tan sobr'els poderos

Que, quant que t plac, fo pueys ades razos.


Tant es sobr' els aussors fuelhs

Lo sieus pretz, e senhoreya,

Que negun trebal en res

No m tenh ni dolor que n' aya,

Qu' ieu am mays, quar es plus gaya,

Sofrir un honrat dampnatge,

Que far guazanh ont ieu honratz no fos,

Ni 'l cortez digz falsar de mas chansos.


Dona, de bon coratge

Vos am, e ja no m fass' amors joyos,

Si el mon es res qu' ieu am tan cum vos.

___


Mout eron dous mei cossir

E ses tot marrimen,

Quan la belh', ab son cors gen,

Humils, franca e de bon aire,

Me dis de s' amor estraire

Don ieu non m puesc partir;

E quar ilh no m rete,

Ni l' aus clamar merce,

Tuit solatz me son estranh

Pus de lieys jois mi sofranh.


Domna, si us plagues sofrir

Per vostre chauziment 

Qu'ab doutz precs, cars, humilmen

Merceian, cum fis amaire, 

Vos auzes mon cor retraire

En loc d' autre jauzir,

Vos non costera re,

Et a mi feratz be,

Qu'el malhautes, quan se planh,

Si no 'l val, si se refranh.


Doussa domna, cui dezir,

Per vostr' ensenhamen,

Vostre bel aculhimen

No m vedetz, que m soletz faire;

Del plus no us aus preiar gaire,

Tan sui espaventatz,

Car etz de tan rics plays;

Mas Ovidis retrays 

Qu'entr'els corals amadors 

Non paratge i a ricors.


Tant es per tot eyssausatz

Vostre rics pretz e cars, 

Tem que no i val mos lauzars;

Pero, vers es ses duptansa, 

Sitot s' es plena 'l balansa,

Qui 'n met mays vas l' un latz

Sol un gra, peza mays

Vas celha part lo fays;

Atressi s creys vostra valors

On hom mays ne dis lauzors.


Qu' ensenhamen e beutatz,

Cortezia e gen parlars,

Gent aculhirs et honrars 

Joyos, ab franca semblansa,

Vos fan sobr'autras honransa;

Per que joys e solatz

Ab vos reviu e nays

Vas qualque part biays,

E no m' o fay dir amors,

Mas vers e vostras valors.


Frances, qui que s biays, 

Vostre pretz creys e nays, 

Tant es sobr'els aussors,

Melhuran sobr'els melhors.


Genoes, so sapchatz:

Si cum abrils e mays

Es d' autres temps plus guays,

Es vostre rics pretz colors

Resplendens sobr'els meillors. 

___


A gran honor viu cui joys es cobitz 

Quar d' aqui mov cortezia e solatz,

Ensenhamenz e franqueza e mezura

E cor d' amar et esfortz de servir

E chauzimenz, sabers e conoissensa

E gens parlars ab avinen respos

E tuit bon ayp, per qu' hom es guays e pros.


Totz temps er joys per me coltz e servitz,

A mon poder car tengutz et honratz,

M' esperansa i ai mes e m' aventura;

Mas quar tan tart vey lieys qu' ieu plus dezir,

N' ai en mon cor vergonha e temensa,

No m' en razon quar no m' en val razo,

Mas chauzimenz e merces e perdos.

Bona domna, cui joys e pretz es guitz,

Esguart mon cor la vostr' umilitatz;

E si trobatz en me nulha falsura

Ja 'l vostre cors plazens, que m fai languir,

No m fassa mais de fin joy mantenensa

Qu'el nom que m detz, don', ab digz amoros,

N' escriu el cor per qu' ieu sui d' engan blos.


Vas on qu' ieu m' an, lo cor e l' esperitz

S'es el vostre senhoriu autreyatz;

E s' a vos platz no m gitetz a non cura,

Qu'ab sol aitan me podetz enriquir; 

Suffretz qu' ie us am, quar sitot no us agensa, 

Non puesc esser de mon cor poderos

Que mais no us am que nulha res qu' anc fos.


Quar vos enquier, ben i fas que arditz;

Mas a totz jorns dobla ma voluntatz,

De ben amar et s' esmer' e s melhura

Qu'els bens qu' Amors sol als autres partir

Lur va tolhen, quar i conoys falhensa,

E dona 'ls me que suy fins, francs e bos,

Qu' estiers, dona, non auzera amar vos.


Mon Gen Conquis, Dieus vos det conoyssensa

E totz bos ayps per qu' estatz honoros

E fis e cars e valens sobr' els bos. 


Vas Aragon, al rey cui joys agensa, 

Tramet mon chan, quar es cortes e pros,

Et ab luy tanh humils et ergulhos.

-----

Aissi cum mos cors es

Francs et fis vas amor,

Ab mays d' umilitat 

M' a joys a sa part pres, 

Que maltrach ni dolor 

No m planc si m' es cozens, 

Qu' ans i conosc honor;

Mas be us dic ses clamor, 

Bona dona valens, 

Tan me vezetz cochat, 

Si merces no m socors, 

Tem que n' auretz peccat.


E si ja m vengua bes

Ni gaugz de vostr' amor, 

Tan fina voluntat

Non cre mais hom agues 

Vas domna ni senhor; 

Qu'ab belhs digz avinens

Enans vostra honor,

Et am tan de gran cor

Lo vostre enantimens, 

E m ven parlars per grat, 

La boca n' a sabor 

Quant a d' autras parlat.


Domn' ab cor guay cortes,

Flors de joy e d' amor

E miralhs de beutat,

Pros ni rics no sui ges

Contra vostra valor,

Mas pro suy conoissens

Qui m fay be ni honor,

Et, en luec de ricor,

Suy vos obediens

De tan fin' amistat

Qu' ades en trob melhor 

Mon fin cor esmerat.


Amors, qu' els fins cors ves, 

Si 'lh nom es vers d' amor, 

Merce e pietat,

A ley d' omes conques

Cui son obs valedor,

Te clams, qu' els aturs vens 

Que m fassatz tan d' onor 

Qu'ab lieys, vas cui ador,

M' en rendon chauzimens; 

Qu'el cor i ai pausat 

Si que no 'l vir alhor, 

En nulh autre pessat. 


E si us adui merces

Que m fassatz tan d' amor

A lei d' amant amat!

Ai! dolsa franca res,

Ar ai dig gran folhor,

Quar mi pres ardimens 

Qu' ie us quezes tan d' onor;

Mas a fin amador

Deu venir jauzimens

De ric joy e d' onrat. 

S' ieu sui el gra aussor

Sia mi perdonat.

Gen Conquis, la lauzor

E 'ls bos ensenhamens 

Que vos a Dieus donat, 

En un jorn de pascor 

No serion comtat.

___


La franqua captenensa

Qu' ieu non puesc oblidar,

E 'l doutz ris e l' esgar

E 'l semblan, qu' ie us vi far,

Mi fan, domna valens, 

Melhor qu' ieu no sai dir,

Ni del cor cossirar; 

E si per me no us vens 

Merces e chauzimens, 

Sai que m n' er a morir.


Ses geinh e ses falhensa

Vos am, e ses cor var,

Plus c'om non pot pensar;

D'aitan no us puesc forsar 

Part vostres mandamens. 

Ai! domna, cui desir, 

Si conoissetz ni us par 

Que sia falhimens 

Car vos sui benvolens, 

Soffretz m' aquest falhir.


Tant etz de gran valensa,

Mais vos am ab cor clar,

Si puesc merce trobar, 

Qu'ab autra gazanhar. 

E 'l vostre chauzimens, 

Pus no m' en puesc partir,

Fassa us humiliar 

Tan qu' el vostre cors gens, 

Amoros e plazens

Si no m val no m' azir.


Domna, per gran temensa,

Tan vos am e us tenc car, 

No us aus estiers preyar.

Mas plus fai ad honrar

Us paupres avinens, 

Qu'en sap honor grazir 

E 'ls bes d' amor celar, 

Qu' us rics desconoissens

Cui par que totas gens 

Lo deion obezir.


Non ai tant de plivensa,

Ni puesc razon trobar 

Don m' aus assegurar 

Que ja m denhetz amar; 

Ans dic mos ferms talens 

Que poiri' avenir; 

No m dei dezesperar, 

Que tals es pauc manens 

Qu' el fai astres e sens 

En gran ricor venir.


D' onratz faitz avinens

Del rey e d' autras gens

Vos faitz a totz grazir.

----


Franqueza e noirimens

M' an dig e chauzimens

Qu' ades am, ses falsura, 

Quals que sia lo bes. 

Ieu am trop mais ab vos,

Belha domna e pros,

Totz temps far mon dampnatge,

Qu'ab autra conqueses; 

Don, tan grans honors m' es,

Totz mos maltraitz melhura.


Tant es ferms mos talens 

En vos, domna valens,

No i puesc aver mezura;

Mais vos am, e no us pes,

Que autra re qu' anc fos;

C' aisso es l' ochaizos

Don m' avetz cor salvatge,

E d' aisso, si us plagues,

S' autre tort no us agues

No m degratz far rancura.


Pros don' e conoissens, 

En vos es pretz e sens 

E beutatz fin' e pura 

Que natura i mes;

Cors guay et ergulhos,

Ab semblan amoros

De joy e d' agradatge;

E son en totas res

Tug vostre fag cortes

Mielhs d' autra creatura.


On plus vostre cors gens

Me dona espavens

Ni m' en dezasegura;

Quar amors, que m' a pres, 

M' en fay plus enueyos,

E tenc vostras faissos 

Plus pres de mon coratge,

E mostra m que merces 

A maynhs autres conques;

Veus tota m' aventura.


Franca res avinens, 

En cuy joys e jovens

E totz bos pretz s' atura,

A tort m' avetz repres.

Qui tan quan pot es bos,

Que plus no i quier razos,

Ni non es de paratge,

Sera, coms o marques,

Avols hom mal apres

Qui 'l jutja per dreitura.


Chanso, vas mon Franques

T'en vai, quar ab luy es

Joy e bon' aventura.


Senher En Genoes,

Lo fin pretz qu'en vos es

Creys ades e melhura.

jueves, 12 de octubre de 2023

VI, Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

VI.


Gaucelm Faiditz, ieu vos deman

Qual vos par que sion maior

O li ben o li mal d' amor,

Diguatz m' en tot vostre semblan;

Qu' el bes es tan dous e tan bos,

E 'l mals tan durs et angoissos,

Qu' en chascun podetz pro chauzir

Razons, s' o voletz a dreit dir.


Albertz, li maltrag son tan gran,

E ill ben de tan fina sabor,

Greu trobaretz mais amador

Non anes el chauzir doptan;

Mas ieu dic qu' el bes amoros

Es maier qu' el mals per un dos

Ad amic que sap gen servir,

Amar e celar e sufrir.


Gaucelm Faiditz, no us en creiran

Li conoissen entendedor,

Que vos e l' autre trobador

Vei que us anatz d' amor claman;

E pois ieu aug dire a vos

Et als autres, en lurs chansos,

Qu' anc d' amor no us poguetz jauzir, (N. E. n* us, hay una mancha)

On son aquist be que us aug dir?


Albertz, mant fin leial aman

N' an fait per descuiar clamor,

Qu' enaissi creisson lor dolor

E lor joi tenon en baissan;

E pois es en amor razos

Qu' el mals deu esser bes e pros,

E tot quant s' en pot avenir,

Deu drutz en be penr' e grazir.


Gaucelm, sill c' amon ab enguan

Non senton los maltraitz d' amor;

Ni hom non pot fort gran valor

Aver ses pena e ses afan;

Ni nuls hom non pot esser pros

Ses maltrag ni far messios;

Et amors fes N Andreu morir,

Qu' anc bes que fos no 'l poc garir.


Albertz, tug li maltrag e ill dan

Perdon lur forsa e lur vigor,

E tornon en doussa sabor

Lai on nuils bes se trai enan;

Que ja amicx, pos er joyos,

Non er membratz qu' anc iratz fos;

Aissi fa 'l bes lo mal fugir:

Doncs es el maier ses faillir.


Gaucelm Faiditz, nostra tensos

An' a la comtessa, qu' es pros,

d' Engolesme, qu' en sabra dir

Lo ben e 'l mal, e 'l miels chausir.


Albertz, be m plai que la razos

An' a lieis qu' es valens e pros,

Mas nostra terra fai delir,

Car non vol de Fransa venir.


        Albert Marquis et Gaucelm Faidit.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

//

Lo radé vers se podríe dedicá a Puigdemont:

Car non vol de Bélgica venir.