Mostrando las entradas para la consulta sapchan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sapchan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

37. Ugo di Saint Circ. Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui,

37. Ugo di Saint Circ. * 

Secondo il testo edito dallo Zingarelli (Miscellanea di filologia e linguistica in mem. Caix-Canello, Firenze, 1886, p. 250).

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ

Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui, 
que farai a Faiensa mandar a 'n Guillelmi 
et al compte Gui Guerra e 'n Miquel Moresi 
et a 'n Bernart de Fosc et a sier Ugoli,
et als autres que son lains de lor vesi;
e sapchan, com c'a lor de laintre esti, 
quel sens el noms el pretz el laus c'om de lor di, 
los coronan d'onor, sol fassan bona fi.
Bona fin deu ben far, e Dieus li deu far be, 
qui franquez' e dreitura e la gleisa mante
contra cel que non a en Dieu ni en leis fe, 
ni vida apres mort ni paradis non cre;
e dis c'om es nienz despueis que pert l'ale, 
e crueltaz l'a tolta pietat e merce,
ni tem laida failhida faire de nuilla re, 
e totz bos faitz deshonra e bais' e deschapte.
Sil chaptel coms Reimons gart qu'en fassa son pron
qu' eu vi quel papa tolc Argens' e Avignon,
e Nemz' e Carpentras, Vennasqu' e Cavailhon, 
Uzetge e Melguer, Rodes e Boazon, 
Tolzan et Agenes e Caortz e Gordon, 
e 'n mori sos coingnatz lo bons reis d'Arragon;
e s' el torn' a la preza per aital ocaizon, 
encar l' er a portar el man l'autrui falcon. 
Lo falcons, fils de l'aigla, quez es reis dels Franses,
sapcha que Frederics a promes als Engles, 
qu' el lor rendra Bretaingna, Anjou e Toarces 
e Peytau e Saintonje, Limotge et Engolmes, 
Toroinn' e Normandia e Guien' el Paes, 
e venjara Tolsan, Bezers e Carcasses;
doncs besoingna que Fransa manteingna Milanes
e n'Albaric que tolc que lai passatz non es. 
Passatz lai fora ben, s'el n'agues lo poder, 
que de ren als non a desirier ni voler,
mas com Frans' e la gleisa el pognes decazer, (pogues)
e la soa crezensa e sa lei far tener. 
doncs la gleisa el reis i devon pervezer
quens manden la crozada ens veingnan mantener; 
et anem, lai en Poilla, lo regne conquerer, 
quar cel qu'en Dieu non cre non deu terra tener. 
Ges Flandres ni Savoia nol devon mantener, 
tant lor deu de l'eleg de Valensa doler.

* Dalla Biografia edita dallo Chabaneau (op. cit. p. 51):
N'Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. fils fo d'un paubre vavassor;... si ac gran ren de fraires majors
de se, e volgron lo far clerc e manderon lo a scola a Monpeslier. e quant ill cuideron que ampares letras, el amparet cansos e vers & sirventes e tensos e coblas, els fach els dich dels valens homes e de la (las) valens domnas que eron el mon ni eron estat, e com aquel saber s'ajoglari... et estet lonc temps en Gascoingna paubres... e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia & en la Marcha Trevisana; e tolc moiller en Trevisana...

sábado, 24 de octubre de 2026

Sordel. Planher vuelh en Blacatz en aquest leugier so,

Sordel. 

Sordel, Sordello, Goito, Goit

Planher vuelh en Blacatz en aquest leugier so,
ab cor trist e marrit, et ai en be razo,
qu'en lui ai mescabat senhor et amic bo
e car tuit l'aip valen en sa mort perdut so:
tant es mortals lo dans qu'eu non ai sospeisso
que ja mais si reveigna, s'en aital guiza no
qu'om li traga lo cor, e qu'en manjo l baro
que vivon descorat, pueis auran de cor pro.
Premiers manje del cor, per so que grans ops l'es,
l'emperaire de Roma, s'el vol los Milanes
per forsa conquistar, car lui tenon conques,
e viu deseretatz, malgrat de sos Ties.
E deseguentre lui manj' en lo reis frances,
pueis cobrara Castella qu'el pert per nescies;
mas si pesa sa maire, el no n manjara ges,
car ben par a son pretz qu'el non fai ren que l pes. 
Del rei engles me platz, car es pauc coratjos,
que manje pro del cor, pueis er valens e bos
e cobrara la terra, per que viu de pretz blos,
que l tol lo reis de Fransa, car lo sap nualhos.
E lo reis castelas tanh qu'en manje per dos,
car dos regismes ten, e per l'un non es pros;
mas s'el en vol manjar, tanh qu'en manj' a rescos,
que, si l mair' o sabia, batria l ab bastos.
Del rei d'Arago vuelh del cor deia manjar,
que aisso lo fara de l'anta descargar,
que pren sai de Marselha e de Millau, qu'onrar
no s pot estiers per re que puesca dir ni far.
Et apres vuelh del cor don hom al rei Navar,
que valia mais coms que reis, so aug comtar.
Tortz es, quan Dieus fai home en gran ricor poiar,
pos sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
Al comte de Toloza a ops qu'en manje be,
si l membra so que sol tener ni so que te;
quar si ab autre cor sa perda non reve,
no m par qu'ela reveigna ab aquel qu'a en se.
E l coms proensals tanh qu'en manje, si l sove
e si tot ab esfors si defen ni s capte,
ops l'es manje del cor pel greu fais qu'el soste.
Li baro m volran mal de so que ieu dic be;
mas ben sapchan qu'ieu ls pretz aitan pauc com il me.
Bels Restaurs, sol qu'ab vos puesca trobar merce,
a mon dan met cascun que per amic no m te.

martes, 17 de octubre de 2023

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VI.


Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran 

De totz aquels que s leveiron mati; 

Seigner Conratz l' a plus fin ses enjan 

Que s defen lai a Sur d' En Saladi

E de sa mainada croia;

Secora 'l dieus, qu' el socors vai tarzan;

Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan.


Seigner Conrat, a Jesu vos coman,

Qu' eu fora lai ab vos, so vos affi,

Mas lassei m' en, quar se tarzaven tan

Li comt e ill duc e ill rei e li princi,

Pois vi mi dons bell' e bloia,

Per que s' anet mos cors afreollan,

Qu' eu fora lai, ben a passat un an.


Seigner Conrat, eu sai dui rei qu' estan

D' ajudar vos, ara entendatz qui,

Lo reis Felips es l' uns, quar va doptan;

Lo reis Richart es l' autr', e dopt aissi;

Ar fos uns quecs d' els en bonia

D' En Saladin, pos van de deu gaban,

Quar son crozat e d' anar mot no fan.


Seigner Conrat, tot per vostr' amor chan, 

Ni ges no i gart ami ni enemi,

Mas per so 'l fatz que ill crozat vau reptan

Del passatge qu' an si mes en obli;

Non cuidon qu' a dieu enoia

Que ill se paisson e se van sojornan,

E us enduratz fam, set, et ill stan.


Seigner Conrat, la roda s vai viran

En aquest mon pur en mal a la fi,

Quar paucs en sai que no s' anon penan

Com enganon vezi e non vezi;

Mas cel que pert no ill par joia;

Doncs sapchan ben, cill qu' ieu dic qu' aiso fan, 

Que dieus escriu so que dig e faig an.

Seigner Conrat, lo rei Richart val tan,

Sitot quan voill de lui gran mal m' en di,

Qu' el passera ab tal esfort ogan

Com far poira, so aug dir tot de fi,

E 'l reis Felips en mar poia

Ab autres reis c' ab tal esfort vendran

Que part l' albre sec irem conquistan.


Bel Papiol, vas Savoia

Ten ton camin e vas branditz brochan, 

E passa 'l mar, c' al rei Conrat ti man.


Quan seras lai no t' enoia,

Tu li diras que s' ar no ill vaill ab bran,

Ill valrai tost, si 'ls reis no m van bausan.


Mas ben es vers qu' a tal domna m coman,

S' el passatge no ill platz, non crei que i an.


Bertrand de Born.

martes, 10 de octubre de 2023

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel

Gui d' Uisel.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel


I.


Anc no cugey que m desplagues amors,

Ni m tornes tan ad enuech ni a fays,

Quar manthas vetz ab me mezeis m' irays

Quar anc un jorn dezirei sas dolors;

Mas ieu cum folhs cujava fos honors,

Quar amava leyalmen ses bauzia;

Mas ara vey qu' en amar no m valria

Re menhs d' amor, per qu' ieu d' amar mi lays.


De totz mestiers es dessemblad' amors,

Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays,

Qu' ab pauc de be fay los folhs ricx e guays,

E 'l profiegz es totz dels gualiadors,

Per que m sembla qu' amar sia folhors;

Doncx be mi suy entendutz en folia,

Qu' anc ses amor no saubi viur' un dia,

Ni anc ses ben tan de mal hom non trays.


Pero, si fos aitals cum sol amors,

Non dic ieu ges que la valgues nulhs jays,

Qu' ilh lonhava de cossirs e d' esmays

Silh qu' eron sieu, e 'ls teni' en doussors;

Pueys era pretz e largueza et honors,

Essenhamens, sabers e cortezia;

Que baisset tot quan falset drudaria,

E sinon tot, al menhs areire s trays.


Mas era es aitals tornad' amors

Qu' ans que sapchan quals es pros ni savays,

Volon amar las dompnas ab essays,

Per que camjon plus soven amadors;

Et esta piegz us usatges qu' es sors,

Que ses amor pot hom aver amia;

Non dirai plus, per que quar mielhs chastia,

Quant o ditz gen amicx, que quan s' irays.


Mas empero sitot m' a mort amors,

Si m dey tener qu' en trop dir no m' eslays,

Que ben leu er alcun amans verays

Cui seria mos castiars languors;

Et a fin drut deu hom faire socors,

E non blasmar tan cum sec dreita via,

Quar tot son dig e son afar perdria,

Entro s' amors per si mezeissa s bays.


E s' amors val, ylh val per Na Maria,

On es beutatz e cortezi' e jays.


II.


Ges de chantar no m falh cor ni razos,

Ni m falh sabers, si chans m' era grazitz;

Mas ieu era vas amor tan falhitz,

Per qu' ai estat marritz e cossiros;

E pus fagz m' es del falhimen perdos,

Deserenan mi coven a chantar,

Pus en mi dons puesc a totz jorns trobar

Novelh sen, novelha valor,

E beutat plus fina e maior.


Tan son plazens e bellas sas faissos

De lieis qu' ieu am, e bel parlars chauzitz,

Que quan la vei me cug far yssernitz;

Et ieu m' espert on plus m' a belh respos,

E de paor vau fenhen ochaizos,

Com s' ieu era vengutz per autre afar,

E tot aisso ven me per sobramar;

Que ja no m feira tal paor,

Si no m vengues de fin' amor.


Totz temps serai de preyar temeros;

Sabetz per que? quar sui d' amar arditz:

Quar miels quier hom un don quant es petitz,

No fai un gran don tug son enveyos;

E per aisso quar es tan rics lo dos,

Sitot lo m vuelh, ieu non l' aus demandar;

Pero be sai, s' elha lo m volgues dar,

Qu' ieu agra del mon la melhor,

Et elha 'l pus fin amador.


Ab meynhs de be me pogra far joyos,

Mas no m' en es tan de joy escaritz,

Ni non lo 'lh quier que non seri' auzitz,

Mas parli m' en quar en sui cobeytos;

Q' uzatges es d' ome qu' es amoros,

Quan plus non pot, se deleyt en parlar;

Et ieu sivals, pus al re non puesc far,

Ten mi lo parlar ad honor,

Mas paor mi fan parlador.


Sivals aitan dirai en mas chansos

Totz sos fins pretz es de fin joy guarnitz,

Se i fos merces qu' es de totz bes razitz;

Mas en lieys falh, et ieu volgra que y fos,

Quar trop hi ai gran dan manthas sazos;

Et enquer m' es plus greu a sufertar

Qu' om en mi dons puesca ren esmendar:

Mas ja no 'lh calgra esmendador,

S' agues merce de ma dolor.


Don' Alazaitz, d' aitan vos faitz lauzar

A tot lo mon, c' a mi non cal parlar;

Mas ja dieus no m don ben d' amor,

S' ieu non am pus bell' e melhor.



III.


L' autre jorn, cost' una via,

Auzi cantar un pastor

Una chanson que dizia:

“Mort m' an semblan traydor!” 

E quant el vi que venia,

Salh en pes per far m' onor,

E ditz: “Dieus sal mo senhor,

Qu' er ai trobat ses bauzia

Leyal amic celador,

A cui m' aus clamar d' amor.” 


E quant ieu vi qu' el volia

Far de s' amia clamor,

Ieu li dis, ans que plus dia,

Que sofr' en patz sa dolor,

Q' ieu l' am, e ges no volria

Fezes de son mal peior

Per dig de lauzenjador:

Qui ben ama ben castia,

E qui conorta folhor

Vol qu' om la fassa maior.


El pastre, qu' el mal sentia,

Tornet son cantar en plor,

E ditz: “Mout ai gran feunia,

Quar vos aug castiador,

Vos que dig avetz manh dia

Mal de donas e d' amor,

Per qu' ieu sui en gran error:

Ar sai que ver ditz Maria,

Quant ie 'l dis que cantador

Son leugier e camjador.” 


“Er auiatz tan gran feunia,

Fi m' ieu, d' aquest parlador,

Que quant ieu 'lh mostri la via

D' esser franc e sofridor,

M' apelhet de leujairia;

Mas ieu say sufrir aor

Tan que, quan prenc deshonor,

Dic que servit o avia;

Et apella m peccador,

Quan totz lo peccatz es lor.” 


Ab tan vi venir s' amia,

Lo pastor de culhir flor,

E viratz li tota via

Camjar paraula e color.

“Bella, si anc jorn fos mia

Ses par d' autre preyador,

Er no us quier autra ricor,

Mas del tort qu' ieu vos avia

Par vencuda e d' amor,

Tro que la m fassatz maior.” 


Elha respon al pastor

Que 'lh es sa leyals amia,

E feira 'lh semblan d' amor,

Si no li fos per paor.


Et ieu qu' era sols ab lor, 

Quan vi qu' enuey lor fazia, 

Laissiey lieys a l' amador, 

Parti m d' elhs, e tinc alhor.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Gui_d%27Ussel

Gui d'Ussel, d'Ussèl, or d'Uisel (fl. 1195–1209) was a troubadour from the Limousin. Twenty of his poems survive: eight cansos, two pastorelas, two coblas, and eight tensos, several with his relatives and including a partimen with Maria de Ventadorn. Four of his cansos melodies remain.

According to his vida, Gui was the youngest of three sons of a wealthy noble family of the castle Ussel-sur-Sarzonne, northeast of Ventadorn. He and his brothers Ebles and Peire, as well as his cousin Elias, are all reputed troubadours and castellans of Ussel according to the author of the vida, who makes Gui himself a canon of Montferrand and Brioude in the diocese of Clermont. Among his relatives Gui was known for his cansos. The only confirmation of Gui's family from outside his vida is a reference to the brothers Guido and Eblo Usseli donating land to the abbey of Bonaigue. Gui's biographer believed him to have been in love with Malgarita, wife of Rainaut VI, viscount of Aubusson. He supposedly later fell in love with Guillemette de Comborn, wife of Dalfi d'Alvernha, and composed many songs about her. Gui spent almost his entire life in the Limousin and Auvergne, rarely travelling abroad.

Gui addresses several of his songs to Maria de Ventadorn (including the partimen) and makes reference to Peter II of Aragon in one which survives with a melody. The reference to Peter's queen in the song's razo puts the date of its composition in 1204 or later, after Peter's marriage to Marie of Montpellier. His vida records how Gui obeyed a papal injunction from Pierre de Castelnau to cease composing in 1209 and the fact that none of his poems can be reliably assigned later than that date and none mention the Albigensian Crusade, it is probable that Gui did indeed obey papal orders and cease writing.

Gui depicted as a knight in armour bearing a mace.

Gui's poetry to some measure imitates that of his contemporary Cadenet, whom he mentions in one piece. His melodies have something in common with those of Gaucelm Faidit, whom he may have met in Ventadorn. His melodies all stay within a minor tenth interval and use numerous thirds and traids, but never repeating phrases in the AAB form. His music is characterised by motivic variety and he has been praised for his "subtle and creative compositional faculty". The later troubadour Daude de Pradas referred to Gui in a tenso and his melody has given some indication that it may have been influenced by those of Gui.

Gui's works were reproduced in the anthology of Ferrarino Trogni da Ferrara.

viernes, 8 de mayo de 2026

Sautarella, Sauze, Sautz, Savai, Savay, Savena, Savina

Sautarella, s. f., sauterelle, sorte de pantomètre.
Pren una sautarella. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 35.
Prend une sauterelle.
ESP. Saltaregla (saltamontes). (chap. llangosto, llangostos. Vore: Loqusta, s. f., lat. locusta, langouste, sorte de sauterelle. Los agraden mol a les perdius.)

chap. llangosto, llangostos. Vore: Loqusta, s. f., lat. locusta, langouste, sorte de sauterelle. Los agraden mol a les perdius



Sauze, s. m., lat. salicem, saule.
Brota 'l sauzes e 'l saucs.
Marcabrus: Al departir.
Pousse le saule et le sureau.
La perga de sauze sera.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La perche sera de saule.
CAT. Salzer. ESP. Salce, sauce. IT. Salceio (salice). (chap. Sauce, sauces; lo saúc ya va apareixe, y vach ficá la imache.) 

2. Sautz, s. m., saule.
Fuelh e flor paron de pomier,
E son, al fruchar, sautz e sauc.
Marcabrus: Al departir.
Feuilles et fleurs paraissent de pommier, et (ce) sont, au produire des fruits, saules et sureaux.
3. Sauci, s. m., lat. salicium, saussaie, lieu planté de saules.
Lo fan dinar lat un sauci.
Vi la senha de K. per un saucis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 111 et 25.
Le font diner à côté d'une saussaie.
Je vis l'enseigne de Charles parmi une saussaie.
ESP. Salcedo. IT. Saliceto.
4. Sauzeda, s. f., saussaie.
Coma albareda per sauzeda. Leys d'amors, fol. 68.
Comme albarède pour saussaie.
ESP. Salceza.

Que sapchan quals es pros ni savays.
Gui d'Uisel: Anc no.
Qu'ils sachent quel est preux et lâche.
Jovens que guerra non pais
Esdeve leu flacx e savais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Jeune homme que guerre ne nourrit pas devient bientôt flasque et lâche. 
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns creis vostra valor veraya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Malgré de la gent fourbe, à toujours croît votre vraie valeur.
Per avols faitz savais
Que fai desconoissemen.
Gaubert, Moine de Puicibot: Pres sui.
Par lâches faits méchants que produit ingratitude.
Subst. Li sordeior e 'ls savais
An lo mielhs e 'l meinhs del fais.
Pierre d'Auvergne: En estiu.
Les plus avilis et les lâches ont le mieux et le moins du faix.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,















Savena, s. f., lat. savena, voile, mousseline.
Velum beatæ Mariæ quod dicitur sancta savena.
Tabul. S. Vict. Massiliensis. Carpentier, t. III, col. 704.
Tot entorn son cap liada
Saven' *so' prima d' un folleil,
Ab que son estreit sei cabeil.
Roman de Jaufre, fol. 56. 
Tout autour de sa tête lié elle eut un voile mince comme un feuillet, avec quoi sont attachés ses cheveux.
ANC. FR. Item, pour chacune tête savene babine filoselle.
Tit. de 1544. Carpentier, t. III, col. 730.
(ESP. Sábana; velo. chap. Llansol, llansols; vel, vels.)

Savina (Sabina), s. f., lat. sabina, sabine, sorte de plante. 
Savina..., sas fuelhas so medicinals. Eluc. de las propr., fol. 233.
(chap. Sabina..., les seues fulles són medissinals.)
Sabine..., ses feuilles sont médicinales. 
Lessiu clar de sabina.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Lessive claire de sabine.
CAT. ESP. PORT. IT. Sabina. (chap. Sabina, sabines.)

viernes, 16 de octubre de 2026

Sordels. Planher volh en Blacatz en aquest leugier so

Sordels.

Sordel, Sordello, Goito, Goit

7225.

Lo Sordels si fo de Sirier de Mantoana (Goito), fils d'un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletaise en cansos aprendre et en trobar, e briguet con los bons homes de cort et apres tot so qu'el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s'en à la cort del comte de San Bonifaci, e'l coms l'onret molt; et enamoret se de la moiller del comte à forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que'l coms estet mal con los fraires d'ella, e si s'estraniet d'ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d'ella, si la feirent envolar al comte à sier Sordel; e s'en venc estar con lor en gran benanansa. E pois s'en anet en Proensa, on il receps grans honors de totz los bos homes; e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.

2701, 7225-6.

Planher volh en Blacatz en aquest leugier so
Ab cor trist e marritz; et ai eu ben razo,
Qu'en lui a mescabat senhor et amic bo,
E quar tut l'aip valen en sa mort perdut so.
Tant es mortals lo dans qu'ieu non ai sospeisso
Q'unca mais se revenha, s'en aital guiza no
Qu'om li traga lo cor e qu'en manjo'l baro
Que vivon descoratz, pois auran de cor pro.

Premier mange del cor, per so que grans ops l'es,
L'emperaire de Roma, s'el vol lo Milanes
Per forsa conquistar; quar lui tenon conques
E viu dezeretatz malgrat de sos Ties.
E de seguentre lui mang'en lo reis Frances,
Pos cobrara Castela qu'el pert per nescies:
Mas si pes' à sa mair' el non manjara res,
Quar ben par à son pretz qu'el no fai ren que l pes.

Del rei Engles me platz, quar es pauc coratjos,
Que mange pron del cor; pois er valens e bos
E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,
Que l tol lo rei de Fransa quar lo sab nualhos.
E lo reis Castelas tanh qu'en mange per dos,
Quar dos regismes ten ni per l'un non es pros:
Mas s'il en vol manjar tanh qu'en manj'à rescos,
Que si'l mair' o sabia batria l ab bastos.

Del rei d'Aragon volh del cor deja manjar,
Que aisso lo fara de l'anta descargar
Que pren sai de Marselh' e d'Amilhau; qu'onrar
No s pot estiers per re que posca dir ni far.
Et apres volh del cor don hom al rei Navar,
Que valia mais coms que reis, so aug contar.
Tortz es quant dieus fai hom'en gran ricor pojar,
Pos sofracha de cor de pretz lo fai baissar.

Al comte de Toloz' a ops qu'en manje be,
Si l membra so que sol tener e so que te;
Quar si ab autre cor sa perda non reve,
No m par que la revenh' ab aquel qu'a en se.
El coms Proensal tanh qu'en manje, si l sove
Qu'om que dezeretatz viu gaire non val re:
E si tot ab esfors si defen ni s capte,
Ops l'es manje del cor pel gran fais que soste.

Li baro m volran mal de so que ieu dic be;
Mas be sapchan qu'ie la pretz aitan pauc com ilh me.

Bel-restaur, sol qu'ab vos posca trobar merce,
A mon dan met quascun qui per amic no m te.

miércoles, 6 de diciembre de 2023

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui,

Hugues de Saint-Cyr.


Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui,

Que farai a falhensa mandar a 'N Guillami, 

Et al comte Gui Guerra, e 'N Miquel Morezi, 

Et a 'N Bernart de Fosc, et a sier Ugoli, 

Et als autres que son layns de lor fesi; 

E sapchan cum calor de laintre esti, 

Qu'el sens e 'l noms e 'l pretz laus qu' om de lor di

Los corona d' onor, sol fassan bona fi.


Bona fi deu ben far, e Dieus li deu far be, 

Qui franqueza et dreitura e la gleyza mante 

Contra sel que non a en Dieu ni en leis fe, 

Ni vida apres mort, ni paradis non cre, 

E dis c'om es niens depueis que pert l' ale, 

E crueltatz l' a tolta pietat e merce, 

Ni tem layda falhida fayre de nulla re;

E totz bos faitz desonra, baysa e descapte.


Si 'l chapte 'l coms Reimons gart qu'en fassa son pro,

Qu' ieu vi qu' el papa 'l tolc Argens' et Avinho,

E Nemz' e Carpentras, Vennasqu' e Cavalho,

Uzetge e Melguer, Rodes e Boazo,

Tolzan et Agenes, e Caors e Guordo,

E 'n mori sos coynhatz lo bons reis d' Arago;

E s' el torna la preza per aital ochaizo,

Encar l' er a portar el man l' autrui falco.


Lo falcos, fils de l' aigla, que es reys dels Frances,

Sapcha que Fredericx a promes als Engles

Qu'el lor rendra Bretanha, Anjou e Toarces, 

E Peytau e Sayntonge, Lemotges, Engolmes, 

Tolonj' e Normandia e Guiana e 'l Paes, 

E venjara Tolsan, Bezers e Carcasses; 

Doncs besonh a que Fransa mantenha Milanes

E 'N Albaric, que tolc que lay passatz non es.


Passatz lai fora ben, si 'lh n' agues lo poder,

Que de ren als non a desirier ni voler,

Mas cum Frans' e la gleysa el pogues decazer,

E la soa crezensa e sa ley far tener;

Don la gleysa e 'l reys y denhon pervezer,

Que ns mandon la crozada, e ns venhan mantener;

Et anem, lai en Polla, lo regne conquerer,

Quar selh qu'en Dieu non cre non deu terra tener.


Ges Flandres ni Savoya no 'l devon mantener,

Tan lor deu del elieg de Valensa doler.

domingo, 18 de octubre de 2026

Gui de Cavaillon. Senheiras e cavals armatz

Gui de Cavaillon.

Gui de Cavaillon. Senheiras e cavals armatz



Florissait en 1210. Hist. génér. de Provence, T. II, p. 407.


Guis de Cavaillon fo un gentils bars de Proensa, seingner de Cavaillon, larcs hom e cortes, et avinens cavalliers, e mout amat de domnas e per totas gens; e bons cavaliers d'armas e bons gerrers. E fetz bonas tensons e bonas coblas d'amor e de solatz. E si se crezet q'el fos drutz de la comtessa Garsenda, moiller que fo del comte de Proensa, qe fo fraire del rei d'Aragon.

M.

Ab vassals valens e prezatz 
Auran oimais loc e sazon; 
E mand al don de corteson,
Si tot s'es ab Frances juratz, 
Que non cuja estar en patz 
Contra'l cossolat d'Avignon.

E ja non volh esser celatz
Que'l dans d'aquel del Bauz mi platz; 
Et ai en be dreit e razon,
Qu'il me fonderon Robion
Et ancar no m'en sui vengatz: 
Mas domentres qu'eu tenc los datz 
Lor en cug rendre guizardon.

Nostre mieg-prince s'es clamatz
Reis de Viena coronatz, 
So sabon be tut siei baron. 
Ar li vai dire, Bernardon,
Que non iesca de sos regnatz 
Si fort be non era guiatz, 
Que trop soven cai en preison.

Coms, si voletz esser presatz,
Sias adreg et enseingnatz, 
Larcs e de bella mession: 
Qu'enaissius tenra hom per bon, (Qu'enaissi us)
Si als estrains et als privatz 
Donatz, e'ls enemics baissatz;
E qu'ametz mais dir oc que non.

7226.

Senher Coms, saber volria
Qual tenriatz per melhor,
Si l'apostolius rendia (l'apostoli us)
Vostra terra per amor,
O se per cavalairia
La conqueretz ab honor
Sufertan freit e calor:
Qu'ieu sai be lo qual volria,
S'era homs de gran valor,
Que'l maltrach torn en legor.

Lo Coms de Toloza li respondet:

Per dieu, Gui, mais amaria
Conquerre pretz e valor,
Que null'autra manentia
Que m tornes à desonor.
Non o dic contra clerzia
Ni m'en esdic per paor,
Qu'ieu no volh castel ni tor
S'ieu eis no la m conqueria:
E miei onrat valedor
Sapchan que'l gazanh es lor.

// Guionet //

viernes, 13 de octubre de 2023

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

X.


Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,

Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,

E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:

Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso

Que jamais si revenha, s' en aital guiza no

Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro

Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.


Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es, 

L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes

Per forsa conquistar, quar lui teno conques,

E viu deseretatz malgratz de sos Ties.

E deseguentre lui manj' en lo reys frances,

Pueys cobrara Castella que pert per nescies;

Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,

Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.


Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,

Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,

E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,

Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.

E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,

Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;

Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos, 

Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.


Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,

Que aisso lo fara de l' anta descarguar

Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar

No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.

Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,

Que valia mais coms que reys, so aug comtar;

Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,

Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.


Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,

Si 'l membra so que sol tener ni so que te,

Quar si ab autre cor sa perda non reve,

No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.

E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove

C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,

E sitot ab esfors si defen ni s capte,

Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.


Li baron volran mal de so que ieu dic be,

Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.


Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce, 

A mon dan met quascun que per amic no m te.


Sordel.

martes, 6 de octubre de 2026

40. Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz

40. Sordello. *

Della prima poesia do il testo ricostituito sui mss. A D I K dal De Lollis (nella edizione che sta preparando di questo trovatore); della seconda do il testo ricostituito sur mss. A C H I R S dal Meyer (Rec. d'anc. textes, p. 93).

Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz



Lo reproviers vai averan, som par, 
c'us fals volpills qeis fai ab det mostrar, 
tant fort se feing, a pres desobre se 
mon sirventes, de cui qez eu faich l'aia, 
car en son cor sap totz los mals qei son, 
e pois per sieu lo pren, qui qu'el retraia, 
far l'ai l'onor q'a lui l'autrei el don.
Ges nom degra de bausia reptar, 
q'ieu sui leials et el tant fals q'en re 
non ausaria ad un gat tornas far
nis fari' el del dreich c'auria be:
c'om que nuill temps non fetz colp ni pres plaia, 
no m'es semblan pogues far nuill faich bon; 
car aitant tost cum el s'arma s'esmaia, 
c'anc hom d'aital fautonia non fon.
Ben a gran tort car m'apella joglar, 
c'ab autre vau et autre ven ab me, 
e don ses penre et el pren ses donar, 
q'en son cors met tot qant pren per merce; 
mas eu non pren ren don anta m'eschaia,
anz met ma renda e non vuoill guizardon, 
mas sol d'amor, per qem par q'el deschaia
et eu poje, qui nos jutga a razon.
Car sol se sap peigner et afaitar
e car se feing tot jorn, non sap de que;
e car se sap torser e remirar,
cre qeis n'azaut tota domna de se.
mas eu non crei que pros domna s'atraia
vas tant vil cors per tant vil ochaison; 
mas car als crois se taing dompna savaia, 
trobar la pot sus el castel Babon.
En luoc d'ausberc fai camisa redar 
e per caval vol amblan palafre, 
et en luoc d'elm fai capiron fresar
e per escut pren mantel el rete.
e si per so ai d'amor ren qeil plaia,
reptar pot hom amor de tracion: 
mas non o fai mas per semblanssa gaia 
lo fals feignens, car al res noil ten pron. 
Gen l'a saubut lo valens coms onrar 
de Tolosa, si cois taing nis cove; 
c'a Marseilla l'a faich a zaut tornar, 
perque laisset son seignor e sa fe. 
mas el non tem vergoigna ni s'esmaia, 
don degr' estar marritz tota sazon
lo fals volpills q'a nom, car pauc s'essaia,
cor de conill ab semblan de leon.


Plaingner voill en Blacatz en aquest leugier so 
ab cor trist e marrit, et ai en ben raso, 
qu'en lui ai mescabat seignor et amic bo 
e car tuit l'aib valen en sa mort perdut so. 
tant es mortals lo dans qu' ieu non ai sospeiso
que jamais si reveingna, s'en aital guisa no 
c'om li tragua lo cor e qu'en manjol baro 
que vivon descorat, pois auran de cor pro.  
Premiers mange del cor, per so que grans obs l'es,
l'emperaire de Roma, s'el vol los Milanes 
per forsa conquistar, car lui tenon conques 
e viu deseretatz malgrat de sos Ties. 
e deseguentre lui manj' en lo reis Frances; 
pois cobrara Castella qu'el pert per nessies. 
mas, si pesa sa maire, el non manjara ges,
quar ben par a son pretz qu'el non fai ren queil pes.
Del rei Engles me platz, car es pauc corajos, 
que manje pro del cor, pois er valens e bos, 
e cobrara la terra per que viu de pretz blos, 
quel tol lo reis de Fransa quar lo sap nuaillos. 
e lo reis Castellans taing qu' en manje per dos 
quar dos regismes te e per l'un non es pros; 
mas, s' il en vol manjar, taing qu' en mange a rescos
que sil mair' o sabia, batria l'ab bastos. (batria'l ab) 
Del rei d' Arago voil del cor deia manjar, 
quez aisso lo fara de l' anta descargar 
que sai pres de Marseilla e de Millau, c' onrar 
nos pot estiers, per re que posca dir ni far. 
et apres voil del cor don hom al rei Navar
que valia mais coms que reis, so aug comtar. 
tortz es, quan Dieus fai home en gran ricor pojar
poi sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
Al comte de Tolosa a obs qu' en manje be 
sil membra so que sol tener ni so que te, 
car si ab autre cor sa perda non reve 
nom par que la revenha ab aquel qu' a en se. 
el coms Proensals taing qu' en manje, sil sove 
c'om que deseritatz viu gaire, no val re; 
e sitot ab esfors si defen nis capte 
obs l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste. 
Li barom volran mal de so quez eu dic be, 
mas ben sapchan qu' ieuls pretz aitan pauc com il me.

Bel Restaurs, sol c' ab vos posca trobar merce, 
a mon dan met chascun que per amic nom te.

* Biografia, secondo il testo edito dello Chabaneau (op. cit. p. 106): 
Sordels fo de Mantoana, d'un castel que a nom Got, gentil catanis, e fo avinens hom de la persona, e fo bons chantaire e bons trobaire e grans amaire. mas mout fo truans e fals vas dompnas e vas los barons ab cui el estava. et entendet se en madompna Conissa, sor de ser Aicelin e de ser Albric de Romans, qu' era moiller del conte de Saint Bonifaci, ab cui el estava. e per voluntat de miser Aicelin el emblet madompna Conissa e menet lan via. e pauc apres & el s' en anet en Onedes ad un castel d' aquels d' Estrus, de ser Henric e de ser Guillem e d' en Valpertin, qu' eran mout siei amic. et esposet una soa seror celadamens, que avia nom Otha. e venc s' en puois a Trevis e quant aquel d' Estrus lo saup, si li volia offendre de la persona, eill amic del comte de Sain Bonifaci eissamens; don el estava armatz sus en la casa de miser Aicelin. e quant el anava per la terra, el cavalgava en bos destriers ab granda compaignia de cavalliers, e per paor d' aicels queil volion offendre, el se partic & anet s' en en Proenssa, & estet ab lo comte de Proenssa. et amet una gentil domna e bella de Proenssa; et apellava la en los sieus chantars que el fazia per lieis, Doussa enemia...