N'Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. fils fo d'un paubre vavassor;... si ac gran ren de fraires majors
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de octubre de 2026
37. Ugo di Saint Circ. Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui,
N'Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. fils fo d'un paubre vavassor;... si ac gran ren de fraires majors
sábado, 24 de octubre de 2026
Sordel. Planher vuelh en Blacatz en aquest leugier so,
martes, 17 de octubre de 2023
VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran
VI.
Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran
De totz aquels que s leveiron mati;
Seigner Conratz l' a plus fin ses enjan
Que s defen lai a Sur d' En Saladi
E de sa mainada croia;
Secora 'l dieus, qu' el socors vai tarzan;
Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan.
Seigner Conrat, a Jesu vos coman,
Qu' eu fora lai ab vos, so vos affi,
Mas lassei m' en, quar se tarzaven tan
Li comt e ill duc e ill rei e li princi,
Pois vi mi dons bell' e bloia,
Per que s' anet mos cors afreollan,
Qu' eu fora lai, ben a passat un an.
Seigner Conrat, eu sai dui rei qu' estan
D' ajudar vos, ara entendatz qui,
Lo reis Felips es l' uns, quar va doptan;
Lo reis Richart es l' autr', e dopt aissi;
Ar fos uns quecs d' els en bonia
D' En Saladin, pos van de deu gaban,
Quar son crozat e d' anar mot no fan.
Seigner Conrat, tot per vostr' amor chan,
Ni ges no i gart ami ni enemi,
Mas per so 'l fatz que ill crozat vau reptan
Del passatge qu' an si mes en obli;
Non cuidon qu' a dieu enoia
Que ill se paisson e se van sojornan,
E us enduratz fam, set, et ill stan.
Seigner Conrat, la roda s vai viran
En aquest mon pur en mal a la fi,
Quar paucs en sai que no s' anon penan
Com enganon vezi e non vezi;
Mas cel que pert no ill par joia;
Doncs sapchan ben, cill qu' ieu dic qu' aiso fan,
Que dieus escriu so que dig e faig an.
Seigner Conrat, lo rei Richart val tan,
Sitot quan voill de lui gran mal m' en di,
Qu' el passera ab tal esfort ogan
Com far poira, so aug dir tot de fi,
E 'l reis Felips en mar poia
Ab autres reis c' ab tal esfort vendran
Que part l' albre sec irem conquistan.
Bel Papiol, vas Savoia
Ten ton camin e vas branditz brochan,
E passa 'l mar, c' al rei Conrat ti man.
Quan seras lai no t' enoia,
Tu li diras que s' ar no ill vaill ab bran,
Ill valrai tost, si 'ls reis no m van bausan.
Mas ben es vers qu' a tal domna m coman,
S' el passatge no ill platz, non crei que i an.
martes, 10 de octubre de 2023
Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel
Gui d' Uisel.
I.
Anc no cugey que m desplagues amors,
Ni m tornes tan ad enuech ni a fays,
Quar manthas vetz ab me mezeis m' irays
Quar anc un jorn dezirei sas dolors;
Mas ieu cum folhs cujava fos honors,
Quar amava leyalmen ses bauzia;
Mas ara vey qu' en amar no m valria
Re menhs d' amor, per qu' ieu d' amar mi lays.
De totz mestiers es dessemblad' amors,
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays,
Qu' ab pauc de be fay los folhs ricx e guays,
E 'l profiegz es totz dels gualiadors,
Per que m sembla qu' amar sia folhors;
Doncx be mi suy entendutz en folia,
Qu' anc ses amor no saubi viur' un dia,
Ni anc ses ben tan de mal hom non trays.
Pero, si fos aitals cum sol amors,
Non dic ieu ges que la valgues nulhs jays,
Qu' ilh lonhava de cossirs e d' esmays
Silh qu' eron sieu, e 'ls teni' en doussors;
Pueys era pretz e largueza et honors,
Essenhamens, sabers e cortezia;
Que baisset tot quan falset drudaria,
E sinon tot, al menhs areire s trays.
Mas era es aitals tornad' amors
Qu' ans que sapchan quals es pros ni savays,
Volon amar las dompnas ab essays,
Per que camjon plus soven amadors;
Et esta piegz us usatges qu' es sors,
Que ses amor pot hom aver amia;
Non dirai plus, per que quar mielhs chastia,
Quant o ditz gen amicx, que quan s' irays.
Mas empero sitot m' a mort amors,
Si m dey tener qu' en trop dir no m' eslays,
Que ben leu er alcun amans verays
Cui seria mos castiars languors;
Et a fin drut deu hom faire socors,
E non blasmar tan cum sec dreita via,
Quar tot son dig e son afar perdria,
Entro s' amors per si mezeissa s bays.
E s' amors val, ylh val per Na Maria,
On es beutatz e cortezi' e jays.
II.
Ges de chantar no m falh cor ni razos,
Ni m falh sabers, si chans m' era grazitz;
Mas ieu era vas amor tan falhitz,
Per qu' ai estat marritz e cossiros;
E pus fagz m' es del falhimen perdos,
Deserenan mi coven a chantar,
Pus en mi dons puesc a totz jorns trobar
Novelh sen, novelha valor,
E beutat plus fina e maior.
Tan son plazens e bellas sas faissos
De lieis qu' ieu am, e bel parlars chauzitz,
Que quan la vei me cug far yssernitz;
Et ieu m' espert on plus m' a belh respos,
E de paor vau fenhen ochaizos,
Com s' ieu era vengutz per autre afar,
E tot aisso ven me per sobramar;
Que ja no m feira tal paor,
Si no m vengues de fin' amor.
Totz temps serai de preyar temeros;
Sabetz per que? quar sui d' amar arditz:
Quar miels quier hom un don quant es petitz,
No fai un gran don tug son enveyos;
E per aisso quar es tan rics lo dos,
Sitot lo m vuelh, ieu non l' aus demandar;
Pero be sai, s' elha lo m volgues dar,
Qu' ieu agra del mon la melhor,
Et elha 'l pus fin amador.
Ab meynhs de be me pogra far joyos,
Mas no m' en es tan de joy escaritz,
Ni non lo 'lh quier que non seri' auzitz,
Mas parli m' en quar en sui cobeytos;
Q' uzatges es d' ome qu' es amoros,
Quan plus non pot, se deleyt en parlar;
Et ieu sivals, pus al re non puesc far,
Ten mi lo parlar ad honor,
Mas paor mi fan parlador.
Sivals aitan dirai en mas chansos
Totz sos fins pretz es de fin joy guarnitz,
Se i fos merces qu' es de totz bes razitz;
Mas en lieys falh, et ieu volgra que y fos,
Quar trop hi ai gran dan manthas sazos;
Et enquer m' es plus greu a sufertar
Qu' om en mi dons puesca ren esmendar:
Mas ja no 'lh calgra esmendador,
S' agues merce de ma dolor.
Don' Alazaitz, d' aitan vos faitz lauzar
A tot lo mon, c' a mi non cal parlar;
Mas ja dieus no m don ben d' amor,
S' ieu non am pus bell' e melhor.
III.
L' autre jorn, cost' una via,
Auzi cantar un pastor
Una chanson que dizia:
“Mort m' an semblan traydor!”
E quant el vi que venia,
Salh en pes per far m' onor,
E ditz: “Dieus sal mo senhor,
Qu' er ai trobat ses bauzia
Leyal amic celador,
A cui m' aus clamar d' amor.”
E quant ieu vi qu' el volia
Far de s' amia clamor,
Ieu li dis, ans que plus dia,
Que sofr' en patz sa dolor,
Q' ieu l' am, e ges no volria
Fezes de son mal peior
Per dig de lauzenjador:
Qui ben ama ben castia,
E qui conorta folhor
Vol qu' om la fassa maior.
El pastre, qu' el mal sentia,
Tornet son cantar en plor,
E ditz: “Mout ai gran feunia,
Quar vos aug castiador,
Vos que dig avetz manh dia
Mal de donas e d' amor,
Per qu' ieu sui en gran error:
Ar sai que ver ditz Maria,
Quant ie 'l dis que cantador
Son leugier e camjador.”
“Er auiatz tan gran feunia,
Fi m' ieu, d' aquest parlador,
Que quant ieu 'lh mostri la via
D' esser franc e sofridor,
M' apelhet de leujairia;
Mas ieu say sufrir aor
Tan que, quan prenc deshonor,
Dic que servit o avia;
Et apella m peccador,
Quan totz lo peccatz es lor.”
Ab tan vi venir s' amia,
Lo pastor de culhir flor,
E viratz li tota via
Camjar paraula e color.
“Bella, si anc jorn fos mia
Ses par d' autre preyador,
Er no us quier autra ricor,
Mas del tort qu' ieu vos avia
Par vencuda e d' amor,
Tro que la m fassatz maior.”
Elha respon al pastor
Que 'lh es sa leyals amia,
E feira 'lh semblan d' amor,
Si no li fos per paor.
Et ieu qu' era sols ab lor,
Quan vi qu' enuey lor fazia,
Laissiey lieys a l' amador,
Parti m d' elhs, e tinc alhor.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Gui_d%27Ussel
Gui d'Ussel, d'Ussèl, or d'Uisel (fl. 1195–1209) was a troubadour from the Limousin. Twenty of his poems survive: eight cansos, two pastorelas, two coblas, and eight tensos, several with his relatives and including a partimen with Maria de Ventadorn. Four of his cansos melodies remain.
According to his vida, Gui was the youngest of three sons of a wealthy noble family of the castle Ussel-sur-Sarzonne, northeast of Ventadorn. He and his brothers Ebles and Peire, as well as his cousin Elias, are all reputed troubadours and castellans of Ussel according to the author of the vida, who makes Gui himself a canon of Montferrand and Brioude in the diocese of Clermont. Among his relatives Gui was known for his cansos. The only confirmation of Gui's family from outside his vida is a reference to the brothers Guido and Eblo Usseli donating land to the abbey of Bonaigue. Gui's biographer believed him to have been in love with Malgarita, wife of Rainaut VI, viscount of Aubusson. He supposedly later fell in love with Guillemette de Comborn, wife of Dalfi d'Alvernha, and composed many songs about her. Gui spent almost his entire life in the Limousin and Auvergne, rarely travelling abroad.
Gui addresses several of his songs to Maria de Ventadorn (including the partimen) and makes reference to Peter II of Aragon in one which survives with a melody. The reference to Peter's queen in the song's razo puts the date of its composition in 1204 or later, after Peter's marriage to Marie of Montpellier. His vida records how Gui obeyed a papal injunction from Pierre de Castelnau to cease composing in 1209 and the fact that none of his poems can be reliably assigned later than that date and none mention the Albigensian Crusade, it is probable that Gui did indeed obey papal orders and cease writing.
Gui's poetry to some measure imitates that of his contemporary Cadenet, whom he mentions in one piece. His melodies have something in common with those of Gaucelm Faidit, whom he may have met in Ventadorn. His melodies all stay within a minor tenth interval and use numerous thirds and traids, but never repeating phrases in the AAB form. His music is characterised by motivic variety and he has been praised for his "subtle and creative compositional faculty". The later troubadour Daude de Pradas referred to Gui in a tenso and his melody has given some indication that it may have been influenced by those of Gui.
Gui's works were reproduced in the anthology of Ferrarino Trogni da Ferrara.
viernes, 8 de mayo de 2026
Sautarella, Sauze, Sautz, Savai, Savay, Savena, Savina
viernes, 16 de octubre de 2026
Sordels. Planher volh en Blacatz en aquest leugier so
miércoles, 6 de diciembre de 2023
Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui,
Hugues de Saint-Cyr.
Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui,
Que farai a falhensa mandar a 'N Guillami,
Et al comte Gui Guerra, e 'N Miquel Morezi,
Et a 'N Bernart de Fosc, et a sier Ugoli,
Et als autres que son layns de lor fesi;
E sapchan cum calor de laintre esti,
Qu'el sens e 'l noms e 'l pretz laus qu' om de lor di
Los corona d' onor, sol fassan bona fi.
Bona fi deu ben far, e Dieus li deu far be,
Qui franqueza et dreitura e la gleyza mante
Contra sel que non a en Dieu ni en leis fe,
Ni vida apres mort, ni paradis non cre,
E dis c'om es niens depueis que pert l' ale,
E crueltatz l' a tolta pietat e merce,
Ni tem layda falhida fayre de nulla re;
E totz bos faitz desonra, baysa e descapte.
Si 'l chapte 'l coms Reimons gart qu'en fassa son pro,
Qu' ieu vi qu' el papa 'l tolc Argens' et Avinho,
E Nemz' e Carpentras, Vennasqu' e Cavalho,
Uzetge e Melguer, Rodes e Boazo,
Tolzan et Agenes, e Caors e Guordo,
E 'n mori sos coynhatz lo bons reis d' Arago;
E s' el torna la preza per aital ochaizo,
Encar l' er a portar el man l' autrui falco.
Lo falcos, fils de l' aigla, que es reys dels Frances,
Sapcha que Fredericx a promes als Engles
Qu'el lor rendra Bretanha, Anjou e Toarces,
E Peytau e Sayntonge, Lemotges, Engolmes,
Tolonj' e Normandia e Guiana e 'l Paes,
E venjara Tolsan, Bezers e Carcasses;
Doncs besonh a que Fransa mantenha Milanes
E 'N Albaric, que tolc que lay passatz non es.
Passatz lai fora ben, si 'lh n' agues lo poder,
Que de ren als non a desirier ni voler,
Mas cum Frans' e la gleysa el pogues decazer,
E la soa crezensa e sa ley far tener;
Don la gleysa e 'l reys y denhon pervezer,
Que ns mandon la crozada, e ns venhan mantener;
Et anem, lai en Polla, lo regne conquerer,
Quar selh qu'en Dieu non cre non deu terra tener.
Ges Flandres ni Savoya no 'l devon mantener,
Tan lor deu del elieg de Valensa doler.
domingo, 18 de octubre de 2026
Gui de Cavaillon. Senheiras e cavals armatz
viernes, 13 de octubre de 2023
X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,
X.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,
Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,
Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,
E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:
Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso
Que jamais si revenha, s' en aital guiza no
Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro
Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.
Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es,
L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes
Per forsa conquistar, quar lui teno conques,
E viu deseretatz malgratz de sos Ties.
E deseguentre lui manj' en lo reys frances,
Pueys cobrara Castella que pert per nescies;
Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,
Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.
Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,
Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,
E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,
Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.
E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,
Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;
Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos,
Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.
Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,
Que aisso lo fara de l' anta descarguar
Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar
No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.
Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,
Que valia mais coms que reys, so aug comtar;
Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,
Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.
Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,
Si 'l membra so que sol tener ni so que te,
Quar si ab autre cor sa perda non reve,
No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.
E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove
C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,
E sitot ab esfors si defen ni s capte,
Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.
Li baron volran mal de so que ieu dic be,
Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.
Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce,
A mon dan met quascun que per amic no m te.







