
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de octubre de 2026
Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge + Ara nos sia guitz + Al semblan del rei ties,

sábado, 27 de julio de 2024
3. 1. Pedro Saputo visite alguns pobles. Se trobe al torná en un gran empeño als del seu poble.
Llibre tersé.
Capítul I.
Pedro Saputo visite alguns pobles. Se trobe al torná en un gran empeño als del seu poble.
¡Venerable antigüedat, amor del cor, encanto de la imaginassió, dessich del tems presén, gloria y honor dels pobles, de les nassions y de la humanidat, ajuntán sempre lo sel en la terra, als deus en los homens! ¡Salve! Tamé yo me alimento de la teua memoria, me exalto de les teues maravilles, magnifico a los teus héroes y contemplo estátic y ansiós lo mágic resplandó dels teus nugols arrebolats.
Mol tems fáe que Pedro Saputo dessichabe visitá los pobles historics del nostre regne; y libre ara de tota preocupassió y abans de que lo cridare alguna nova obra, va determiná satisfé la seua curiosidat.
Va visitá, pos, los antics forts dels cristians, que eren Marcuello, que al seu tems encara se conserváe, Loharre, Montearagón y Alquézar (al qsar), que tan sélebres y nomenats són a les nostres histories.
A Alquézar habíe estat en los estudians, pero no va examiná les seues antigüedats, y va volé torná mol aposta a vóreles, y mes les pintures de la iglesia. Va vore unes opossisions de segón violín de aquella capelleta de música; aon van concursá sis opossitós. Per sert que al vore la parsialidat en la que se va jusgá la habilidat comparativa dels musics, va di: "Pamema de pamemes y tot pamemes es aixó de les opossisions; una cortina que cubrix una farsa; lo cumplimén de una ley lo seu espíritu no entre a la consiensia o se quede allí y no ix als efectes. Van competí aquí les mitres y les faldes, y van guañá les faldes.» Va sabé que ñabíe recomanassions de dos siñós obispos y de una siñora de títul, habense emportat la plassa lo recomanat per esta. Per lo demés, lo milló de ells li va pareixe sol mijanot. Y encara que en gust haguere agarrat lo violín y ficat en ridícul a tots, no va volé féu pera evitá la vanidat.
De Alquézar, per está tan prop y habé volgut sempre, va puchá a la serra de Guara. Va pujá, y una vegada a la punta va mirá infinidat de pobles que se veuen, sobre tot an aquell pressiós lienzo o llansol estés desde la falda al que diuen lo Semontano. Y va di: ¿ñaurá un atre paraís a la terra? Sol falte que u entenguen y valoron los que hi viuen.
Va mirá después cap al seu lloc (poble, vila), y va saludá a sa mare, a sa padrina, a san germaneta Rosa y a Eulalia; va bachá un atra vegada al poble, y va visitá lo alcázar de aon agarre lo nom aquella mol antiga y mol noble vila.
De ahí va pujá al Sobrarbe, y va visitá la seua capital, la famosa vila de Aínsa, poble entonses de singsens veíns y ara de poc mes de sen, habén sigut cremat a la guiarra de sucessió, y enrunats fée poc los seus valens forts; sén, sin embargo, una plassa que si tinguerem gobern siríe mes respetable y forta que la de Jaca y no menos importán y nessessaria.
Va pujá tamé a San Victorián; va visitá la antiga cova dels monjos, o sigue del san; va adorá lo cos de éste pensán en Alcoraz; va venerá lo sepulcre de don Gonzalo, y dudán del de Arista, va baixá y sen va aná a Jaca, desde aon va pujá a San Juan de la Peña.
¡Oh, en quin respecte y amor va venerá les sendres dels nostres reys allí enterrats, y dels héroes que al seu costat dormen an aquell antic panteón y cova aon están les memories y tota la gloria de lo nostre regne!
Va sentí lo del vol del caball o lo salt al aire just al canto de aquella altíssima peña; va vore, meneján lo cap, les columnes, altera Troja, de que mos parle lo bon pare Briz Martínez, y al sabé de les rentes del monasteri y veén qué poc les nessessitáen los monjos, se va di per an ell: eixes rentes han de pedrels, primé pedrán a Deu, después pedrán lo món.
Tamé va pujá a la cova mes alta del monte Oruel; y después de respirá fondo va baixá per lo camí real cap a Almudévar, pero passán per Riglos, perque va volé vore los Mallos, aquelles peñes que pareixen malls o martells en renglera, en lo mánec embutit a la montaña. S’hi va atansá, y los va vore, y va pujá an ells, y en un gabiñet va escriure lo seu nom al fron del que mes erguit y solt té lo cap.
Cuan arribáe prop del seu lloc va vore una gran gentada a la part de fora, se sentíe un gran estrapalussi, brogit, crits y veus com de mando. Y ¿qué ere? No u haguere volgut vore; sego haguere vullgut está. Habíe caigut un rayo a la torre de la iglesia y la habíe inclinat una mica cap a un costat desde lo radé cos; y lligada en redol una maroma passán per damún dels edifissis de les cases hasta lo campo, estáen tots agarrats an ella y estirán pera adressala.
Així que lo van vore y van coneixe se van alegrá mol y lo van cridá, perque esperáen que en lo seu bon discurs se inventaríe alguna trassa pera animá lo intento, y li van di lo que passáe, que prou veíe ell y sentíe. Pero va dissimulá y va maná portá mes cordes y lligales a la maroma de la que estiráen; va repartí la forsa entre totes, y va di que lo llas de la torre no estáe ben ficat; y que abans de fé lo gran estiró volíe ell compóndrel. Va escalá la torre com un gat, y en una navalla va retallá la maroma sense dixali mes que una veta sana, pera que al menos puguere atribuí la desgrassia al poble. Va fé desde la teulada de la iglesia la siñal convenida, y a una veu que va doná lo encarregat de la direcsió de les forses, van estirá tots en tanta forsa y tan rápit que se va trencá la maroma y van caure tots de cul a enterra; estáe mol humida y blana y va quedá un forat mol gran, tardán tots no poc en alsás, ya que no podíen desapegás del fang. Va ploure per la tarde y tota la nit y se va umplí lo forat de aigua, y pel matí se van trobá en una bassa feta y dreta que encara al nostre tems, después de tans añs desde lo fet, se diu la bassa de la culada (que es mol pareguda a la de Fórnols, lo poble del autó).
Original en castellá:
Libro tercero
Capítulo I.
Pedro Saputo visita algunos pueblos. Encuentra al volver en un grande empeño a los de su lugar.
¡Venerable antigüedad, amor del corazón, encanto de la imaginación, deseo del tiempo presente, gloria y honor de los pueblos, de las naciones y de la humanidad, juntando siempre el cielo con la tierra, los dioses con los hombres! ¡Salve! También yo me alimento con tu memoria, me exalto con tus maravillas, magnifico a tus héroes y contemplo estático y ansioso el mágico resplandor de tus nubes arreboladas.
Mucho tiempo hacía que Pedro Saputo deseaba visitar los pueblos históricos de nuestro reino; y libre ahora de todo cuidado y antes que le llamase alguna nueva obra, determinó satisfacer su curiosidad. Visitó, pues, los antiguos fuertes de los cristianos, que eran Marcuello, el cual en su tiempo aún se conservaba, Loharre, Montearagón y Alquézar, que tan célebres son en nuestras historias.
En Alquézar había estado con los estudiantes, pero no examinó sus antigüedades, y quiso volver muy adrede a verlas, y más las pinturas de la iglesia. Presenció acaso unas oposiciones de segundo violín de aquella capilla de música; adonde concurrieron seis opositores. Por cierto que al ver la parcialidad con que se juzgó la habilidad comparativa de los músicos, dijo: «Pamema de pamemas y todo pamemas es esto de las oposiciones; una cortina que cubre una farsa; el cumplimiento de una ley cuyo espíritu no entra en la conciencia o se queda allí y no sale a los efectos. Compitieron aquí las mitras y las faldas, y vencieron las faldas.» Porque supo que había recomendaciones de dos señores obispos y de una señora de título, habiéndose llevado la plaza el comendado por ésta. Por lo demás, aun el mejor de ellos le pareció sólo mediano. Y aunque con gusto hubiera tomado el violín y ajado a todos, no quiso por evitar la vanidad.
De Alquézar, por hallarse tan cerca y haberlo siempre deseado, quiso subir a la sierra de Guara. Subió, y puesto en la cumbre miró infinidad de pueblos que se descubren, especialmente en aquel hermosísimo lienzo tendido desde su falda que llaman el Somontano. Y dijo: ¿habrá otro paraíso en la tierra? Sólo falta que lo entiendan y correspondan sus moradores.
Miró después su lugar, y saludó a su madre, y a su madrina y a su hermanita Rosa y a Eulalia; y se bajó otra vez al pueblo, y visitó el alcázar de donde se ha corrompido el nombre que lleva aquella antiquísima y nobilísima villa.
De ahí subió a Sobrarbe, y visitó su capital, la famosa villa de Aínsa, pueblo entonces de quinientos vecinos y ahora de poco más de ciento, habiendo sido quemado en la guerra de Sucesión, y arruinándose poco ha sus hermosos fuertes; siendo, sin embargo, una plaza que si tuviéramos gobierno sería más respetable y fuerte que la de Jaca y no menos importante y necesaria. Subió también a San Victorián; visitó la antigua cueva de los monjes, o sea del santo; adoró el cuerpo de éste pensando en Alcoraz; veneró el sepulcro de don Gonzalo, y dudando del de Arista, se bajó y fue a Jaca, de donde subió a San Juan de la Peña.
¡Oh, con qué respeto y amor veneró las cenizas de nuestros reyes allí enterrados, y de los héroes que a su lado yacen en aquel antiguo panteón y cueva donde están las memorias y toda la gloria de nuestro reino! Oyó encogiéndose de hombros lo del vuelo del caballo o su salto al aire en el canto de aquella altísima peña; vio, meneando la cabeza, las columnas, altera Troja, de que nos habla el buen padre Briz Martínez, y al saber de las rentas del monasterio y viendo cuán poco las necesitaban los monjes, dijo entre sí: esas rentas han de perdellos, primero con Dios, después con el mundo.
También subió a la cueva más alta del monte Oruel; y saciando su ávido pecho se bajó por el camino real hacia Almudévar, pero pasando por Riglos, porque quiso ver los Mallos, aquellas peñas que parecen martillos en fila, con el mango metido en la montaña. Y fue, y los vio, y subió a ellos, y con un cuchillo escribió su nombre en la frente del que más erguida y suelta tiene la cabeza.
Cuando llegaba cerca de su lugar vio una gran multitud de gente a la parte de afuera, oyéndose un grande murmullo, y gritos y voces como de mando. Y ¿qué era? No lo hubiese querido ver; ciego quisiera haber sido. Había caído un rayo en la torre de la iglesia e inclinándola un poco a un lado desde el último cuerpo; y atada alrededor una cuerda valiente y pasándola por encima de los edificios de las casas hasta el campo, estaban todos asidos de ella y tirando para enderezarla. Así que lo vieron y conocieron se alegraron mucho y le llamaron, porque esperaban que con su buen discurso les inventaría alguna traza para lograr su intento, y le dijeron lo que pasaba, que harto veía él y sentía. Pero disimuló y mandó traer más cuerdas y atarlas a la única de donde tiraban; repartió la fuerza en todas, y dijo que el lazo abrazador de la torre no estaba bien puesto; y que antes de hacer el tirón quería él componerlo. Fue allá, se encaramó a la torre como un gato, y con una navaja cortó disimuladamente la cuerda sin dejarle más que un ramal sano, para que al menos pudiera atribuir a desgracia el no haber salido el pueblo con la empresa. Hizo desde el tejado de la iglesia la señal convenida, y a una voz que dio el encargado de la dirección de las fuerzas, tiraron todos con tal y tan súbito esfuerzo que se rompió la cuerda y cayeron todos de culo en tierra; la cual estaba muy llovida y blanda y quedó hecho un hoyo muy grande, tardando no poco en levantarse, no pudiendo desasirse del lodo. Llovió por la tarde y toda la noche se llenó el hoyo de agua, y por la mañana se encontraron con una hermosa balsa hecha y derecha que todavía en nuestro tiempo, después de tantos años y del suceso, la llamaron y se llama aún ahora la balsa de la culada.
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, T
| t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
| t'amagarás | te esconderás | ||
| t'entenguen | te entiendan | ||
| t'ha dixat | te ha dejado | ||
| t'has amagat | te has escondido | ||
| t'hay entés | te he entendido | ||
| ta mare | tu madre | ||
| tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
| tabaco | tabaco | ||
| tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
| tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
| tabáns | tábanos | ||
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
| tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
| taberné | tabernero | ||
| tabernes | tabernas | ||
| tabernés | taberneros | ||
| tablero, tableros | tablero, tableros | ||
| tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
| tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
| taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
| tacada | manchada, herida | ||
| tacál | mancharlo | ||
| tacála | mancharla | ||
| tacañería | tacañería | ||
| tacáre | manchara, manchase | ||
| tacaríen | mancharían | ||
| tacás | mancharse | ||
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
| tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
| taco, tacos | taco, tacos | ||
| tacte, tacto | tacto | ||
| tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
| tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
| talante, talán | talante | ||
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
| talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
| tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
| tallabe | cortaba | ||
| tallaben | cortaban | ||
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
| tallades | cortes de carne, chuletas | ||
| talladó de magre | cortador de jamón | ||
| talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
| talláli | cortarle | ||
| tállali | córtale | ||
| tallán (g) | cortando | ||
| tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
| tallánli | cortándole | ||
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
| talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
| tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
| talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
| talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
| tamé | también | ||
| tampoc | tampoco | ||
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
| tancabe | cerraba | ||
| tancaben | cerraban | ||
| tancada | cerrada | ||
| tancades | cerradas | ||
| tancáe, tancabe | cerraba | ||
| tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
| tancáen, tancaben | cerraban | ||
| tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
| tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
| tancamén | cierre, cerramiento | ||
| tancán (g) | cerrando | ||
| tancánla | cerrándola | ||
| tancánse | cerrándose | ||
| tancará | cerrará | ||
| tancaré | cerraré | ||
| tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
| tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
| tancás | cerrarse | ||
| tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
| tanco | cierro | ||
| táncon (que mos) | que nos cierren | ||
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
| tanque | cierra | ||
| tanquém | cerramos | ||
| tánquen, tanquen | cierran | ||
| tans | tantos | ||
| tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
| tantejáben | tanteaban | ||
| tantejátos | tantearos a vosotros | ||
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
| tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
| tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
| tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
| tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
| tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
| tapabe | tapaba | ||
| tapaben | tapaban | ||
| tapada | tapada | ||
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
| tapáe, tapabe | tapaba | ||
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
| tapál | taparlo | ||
| tapáls | taparlos | ||
| tapán (g) | tapando | ||
| tapánla | tapándola | ||
| tapánli | tapándole | ||
| tapánlos | tapándolos | ||
| tapánse | tapándose | ||
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
| tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
| tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
| tapó, tap | tapón | ||
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
| taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
| tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
| tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
| tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
| tardáen , tardaben | tardaban | ||
| tardán (g) | tardando | ||
| tardansa | tardanza | ||
| tardará | tardará | ||
| tardaríen | tardarían | ||
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
| tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
| taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
| tarot | tarot | ||
| tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
| tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
| tart (es, arribém) tard | tarde | ||
| tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
| tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
| tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tassa, tasses | taza, tazas | ||
| tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
| tassada de tassá | tasada | ||
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
| tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
| taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
| tauló, taulóns | tablón | ||
| taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
| té (ell, ella) | tiene | ||
| te de roca | té de roca | ||
| te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
| teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
| teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
| techo, techos | techo, techos | ||
| teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
| tecleje (él, ella) | teclea | ||
| técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
| técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
| tegua, teua | tuya | ||
| tegües, teues | tuyas | ||
| teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
| teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
| tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
| tele, teles | tele, teles | ||
| telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
| teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
| telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
| telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
| teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
| telepatía | telepatía | ||
| telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
| telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
| telescópicamen | telescópicamente | ||
| telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
| televisió, televissió | televisión | ||
| télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
| tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
| teló, telóns | telón, telones | ||
| tema, temes | tema, temas | ||
| temátic, temátics | temático, temáticos | ||
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
| temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
| teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
| teménu | temiéndolo | ||
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
| temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
| temíe (se) | temía (se) | ||
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
| temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
| tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
| tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
| templabe | templaba | ||
| templadamen | templadamente | ||
| templámos | templarnos | ||
| templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
| templansa | templanza | ||
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
| temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
| temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
| temporal, temporals | temporal, temporales | ||
| temporalidat | temporalidad | ||
| temporalmen | temporalmente | ||
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
| tems | tiempo | ||
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
| tenás | tenaz | ||
| tenasses | tenazas | ||
| tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
| tenassidat | tenacidad | ||
| tenda, botiga | tienda, botica | ||
| tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
| tendénsia | tendencia | ||
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
| tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
| tendeta | tiendecita | ||
| tendetes | tiendecitas | ||
| tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
| tendramen | tiernamente | ||
| tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
| tendresa | ternura | ||
| tendreses | ternuras | ||
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
| tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
| tendríe, tindríe | tendría | ||
| tendríen, tindríen | tendrían | ||
| tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
| tendríssima | tiernísima | ||
| tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
| tenen, ténen | tienen | ||
| tengut, tingut | tenido | ||
| tenía | tenía | ||
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
| teníe | tenía | ||
| teníem | teníamos | ||
| Teníen | tenían | ||
| teníes | tenías | ||
| teníeu | teníais | ||
| tením | tenemos | ||
| tenín (g) | teniendo | ||
| tenínla | teniéndola | ||
| tenínlo | teniéndolo | ||
| tenínme | teniéndome | ||
| tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
| tenínse | teniéndose | ||
| tenis | tenis | ||
| teníu | tenéis | ||
| teníume | tenedme | ||
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
| tens | tienes | ||
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
| tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
| tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
| tentá | tentar | ||
| tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
| tentada | tentada | ||
| tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
| tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
| tentassió | tentación | ||
| tentassións | tentaciones | ||
| tentat, tentats | tentado, tentados | ||
| teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
| teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
| teóns | tizones | ||
| teoría | teoría | ||
| teoríes | teorías | ||
| terápia, terápies | terapia, terapias | ||
| térbol, térbols | turbio, turbios | ||
| térbola, térboles | turbia, turbias | ||
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tergiversá | tergiversar | ||
| terme (munissipal) | término (municipal) | ||
| termes | términos | ||
| terminal | terminal | ||
| terminals | terminales | ||
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
| ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
| ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
| terra, terres | tierra, tierras | ||
| terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
| terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
| terrassa | terraza | ||
| terrasses | terrazas | ||
| terraza, terrassa | terraza | ||
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
| terrenals | terrenales | ||
| terrenes | terrenas | ||
| terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
| terres | tierras | ||
| terrestre | terrestre | ||
| terrible, terribles | terrible, terribles | ||
| terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
| territori, territoris | territorio, territorios | ||
| territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
| terror, molta temó, molta po | terror | ||
| terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
| terrorífics | terroríficos | ||
| terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
| ters | terso | ||
| tersé | tercero | ||
| tersera | tercera | ||
| tersera | tercera | ||
| terseres | terceras | ||
| tersés | terceros | ||
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
| térsio | tercio | ||
| tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tertúlia | tertulia | ||
| tertúlies | tertulias | ||
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
| tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
| testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
| testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
| testiga | testiga | ||
| testigo | testigo | ||
| testigos | testigos | ||
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
| testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
| testimoniaben | testimoniaban | ||
| testimonis | testimonios | ||
| tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
| tetris | tetris | ||
| teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
| teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
| teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
| teules | tejas | ||
| teus | tuyos | ||
| texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
| tía | tía | ||
| tiala, tela | tela | ||
| tiandra, tendra | tierna | ||
| tiandre, tendre | tierno | ||
| tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
| tibia | tibia | ||
| tibiamen | tibiamente | ||
| tibio | tibio | ||
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
| tientos | tientos | ||
| tiessa | tiesa | ||
| tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
| tigre, tigres | tigre, tigres | ||
| tilín | tilín | ||
| timbrasso | timbrazo | ||
| timbre | timbre | ||
| timbres | timbres | ||
| tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
| tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
| timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
| timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
| timós | tomillos | ||
| tin, ti ! | ten, toma ! | ||
| tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
| tinalles, tenalles | tinajas | ||
| tinc, ting | tengo | ||
| tindrá | tendrá | ||
| tindrán | tendrán | ||
| tindrás | tendrás | ||
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
| tíndrel | tenerlo | ||
| tíndrela | tenerla | ||
| tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
| tíndreles | tenerlas | ||
| tíndreli | tenerle | ||
| tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
| tindrém | tendremos | ||
| tíndretos | teneros | ||
| tindréu | tendréis | ||
| tindría | tendría | ||
| tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
| ting, tinc | tengo | ||
| tinga | tenga | ||
| tingám | tengamos | ||
| tingáu | tengáis | ||
| tinguda | tenida | ||
| tingudes | tenidas | ||
| tingue | tenga | ||
| tinguére | tuviera, tuviese | ||
| tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
| tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
| tiniebles | tinieblas | ||
| tinta, tintes | tinta, tintas | ||
| tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
| tintinejá | tintinear | ||
| tintineján | tintineando | ||
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
| tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
| tío | tío | ||
| tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
| tións, teóns | tizones | ||
| tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
| típic | típico | ||
| tipo - classe | tipo - clase | ||
| tipos | tipos | ||
| tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
| tira, tires | tira, tiras | ||
| tirabe | tiraba | ||
| tirada | tirada | ||
| tirada | tirada | ||
| tirades | tiradas | ||
| tirades | tiradas | ||
| tiráe o tirabe | tiraba | ||
| tiráen o tiraben | tiraban | ||
| tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
| tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
| tirán (g) | tirando | ||
| tiránlos | tirándolos | ||
| tiránloshi | tirándoselos | ||
| tiráns | tirantes | ||
| tiránse | tirándose | ||
| tirásseli | tirársele | ||
| tirat | tirado | ||
| tirats | tirados | ||
| tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
| tire | tira | ||
| tirém | tiramos | ||
| tiren | tiran | ||
| tiréula | tiradla | ||
| tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
| tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
| tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
| tiron | tiren | ||
| tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
| tírria, aversió | tirria, aversión | ||
| tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
| tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
| títul, títuls | título, títulos | ||
| titulá | titular | ||
| titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
| titulat, titulats | titulado, titulados | ||
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
| to, tono, tó | tono | ||
| toalla, toalles | toalla, toallas | ||
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
| tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
| toc de campana, toque | toque | ||
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
| tocabe, tocáe | tocaba | ||
| tocaben, tocáen | tocaban | ||
| tocada | tocada | ||
| tocades | tocadas | ||
| tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
| tocál | tocarlo | ||
| tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
| tocála | tocarla | ||
| tocáles | tocarlas | ||
| tocáli | tocarle | ||
| tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
| tocánme | tocándome | ||
| tocaríe | tocaría | ||
| tocaríen | tocarían | ||
| tocat | tocado | ||
| tocats | tocados | ||
| tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
| tochet | palito | ||
| tochets | palitos | ||
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
| toco | toco | ||
| tocon | toquen | ||
| tocos | toques | ||
| tocs de campana, toques | toques | ||
| toga, togues | toga, togas | ||
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
| tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
| toleránsia | tolerancia | ||
| tolerarém | toleraremos | ||
| tolerás | tolerarse | ||
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
| tolls | pozas | ||
| tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
| tomata, tomates | tomate, tomates | ||
| tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
| tomates | tomates | ||
| tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
| tombá | tumbar | ||
| tombabe, tombáe | tumbaba | ||
| tombaben, tombáen | tumbaban | ||
| tombada | tumbada | ||
| tombán (g) | tumbando | ||
| tombánse | tumbándose | ||
| tombare | tumbara, tumbase | ||
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
| tombat | tumbado | ||
| tómbat | túmbate | ||
| tombats | tumbados | ||
| tombo | tumbo | ||
| tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
| tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
| tons pares | tus padres | ||
| tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
| tontamen | tontamente | ||
| tontechá, tontejá | tontear | ||
| tontecho, tontejo | tonteo | ||
| tontejá | tontear | ||
| tontería | tontería | ||
| tonteríes | tonterías | ||
| tontes | tontas | ||
| tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
| tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
| topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
| toparéu | toparemos | ||
| tope | tope | ||
| topes | topes | ||
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
| topetáe, topetabe | topaba | ||
| topetat | topado | ||
| topetéu (tos) | topáis | ||
| topéu (tos) | os topáis | ||
| topí | puchero de cerámica | ||
| topíns | pucheros | ||
| topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
| topografía | topografía | ||
| toponímia | toponímia | ||
| toponímic | toponímico | ||
| toponímica | toponímica | ||
| toponímiques | toponímicas | ||
| toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
| toquen | tocan | ||
| toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
| toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
| toquéu | tocáis | ||
| toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
| toquiñánse | toqueteándose | ||
| toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
| torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
| torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
| tordolets | tortolitos | ||
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
| torna | vuelva | ||
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
| tornabe, tornaé | volvía | ||
| tornaben | volvían | ||
| tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
| tornades | devueltas | ||
| tornáem, tornabem | volvíamos | ||
| tornáen, tornaben | volvían | ||
| tornál | volverlo, devolverlo | ||
| tornála | volverla, devolverla | ||
| tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
| tornáles | devolverlas | ||
| tornáli | devolverle | ||
| tornáls | devolverles | ||
| tornálsi | devolvérselos | ||
| tórnam | devuélveme | ||
| tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
| tornámos | devolvernos | ||
| tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
| tornaré | volveré | ||
| tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
| tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
| torne | vuelve, devuelve | ||
| tornémi | volvamos a | ||
| tornen | vuelven | ||
| tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
| torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
| tornon | vuelvan, devuelvan | ||
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
| torpemen | torpemente | ||
| torpes | torpes | ||
| torpesa | torpeza | ||
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
| torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
| torradet | tostadito | ||
| torre | torre | ||
| Torredarques | Torre de Arcas | ||
| torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
| torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
| torres | torres | ||
| torreta | torrecilla | ||
| torron | tuesten | ||
| tórse | torcer | ||
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
| torsén (g) | torciendo | ||
| torsíe | torcía | ||
| torsíen | torcían | ||
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
| torsuda | torcida | ||
| torsut | torcido | ||
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
| tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
| tortes | tuertas, torcidas | ||
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
| torts | torcidos, tuertos | ||
| tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
| tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
| tortura, tortures | tortura, torturas | ||
| torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
| torturat, torturats | torturado, torturados | ||
| tos | tos | ||
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
| toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
| tossals | tozales | ||
| tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
| tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
| tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
| total | total | ||
| totalmen | totalmente | ||
| totalmén | totalmente | ||
| totes | todas | ||
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
| tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
| traball | trabajo | ||
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
| traballaba | trabajaba | ||
| traballabe (ell) | trabajaba | ||
| traballaben | trabajaban | ||
| traballadó | trabajador | ||
| traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
| traballat | trabajado | ||
| traballats | trabajados | ||
| traballe | trabaja | ||
| traballém | trabajamos | ||
| traballen | trabajan | ||
| traballets | trabajitos | ||
| traballo | trabajo | ||
| traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
| traballs | trabajos | ||
| trabán (g) | trabando | ||
| trac | saco, quito | ||
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
| tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
| tradissió, tradisió | tradición | ||
| tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
| traducsió | traducción | ||
| traducsións | traducciones | ||
| traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
| traém | sacamos, quitamos | ||
| traén (g) | sacando, quitando | ||
| traénla | sacándola | ||
| traénli | sacándole | ||
| traénse | sacándose | ||
| traéu | sacáis | ||
| traéume | sacadme | ||
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
| trafegán | moviéndose | ||
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
| traficán (g) | traficando | ||
| traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
| traficáns | traficantes | ||
| tragá, engullí | tragar, engullir | ||
| tragáe o tragabe | tragaba | ||
| tragám, traguém | tragamos | ||
| tragán (g) | tragando | ||
| tragassopes | tragasopas | ||
| tragat | tragado | ||
| tragédia | tragedia | ||
| trago | trago | ||
| tragos | tragos | ||
| trague | traga | ||
| traguen | tragan | ||
| traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
| traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
| traidó | traidor | ||
| traidós | traidores | ||
| traíe | sacaba, quitaba | ||
| traíen | sacaban, quitaban | ||
| traissió | traición | ||
| traissioná | traicionar | ||
| traissionat | traicionado | ||
| traissións | traiciones | ||
| traissións | traiciones | ||
| traje | traje | ||
| trajes | trajes | ||
| trajet, trajets | traje pequeño | ||
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
| tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
| trámit, trámits | trámite, trámites | ||
| trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
| trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
| tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
| tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
| tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
| tranquilamen | tranquilamente | ||
| tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
| tranquilidat | tranquilidad | ||
| tranquilisá | tranquilizar | ||
| tranquilisabe | tranquilizaba | ||
| tranquilisada | tranquilizada | ||
| tranquilisánse | tranquilizándose | ||
| tranquilisás | tranquilizarse | ||
| tranquilisat | tranquilizado | ||
| tranquilise | tranquiliza | ||
| tranquilisen | tranquilizan | ||
| tranquiliso | tranquilizo | ||
| tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
| tranquils | tranquilos | ||
| transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
| transcurríx | transcurre | ||
| transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
| transferí | transferir | ||
| transferíls | transferirles | ||
| transfigurat | transfigurado | ||
| transformá | transformar | ||
| transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
| transformadó | transformador | ||
| transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
| transformat, transformats | transformado, transformados | ||
| transforme | transforma | ||
| transformo | transformo | ||
| transformon | transformen | ||
| transisió | transición | ||
| transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
| transitória | transitoria | ||
| transitóries | transitorias | ||
| transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
| transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
| transmissós | transmisores | ||
| transmití, transmétre | transmitir | ||
| transmitíe | transmitía | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíli | transmitirle | ||
| transmitixgo | transmito | ||
| transmitixguen | transmitan | ||
| transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
| transparentabe | transparentaba | ||
| transport | transporte | ||
| transportá | transportar | ||
| transportat | transportado | ||
| transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
| tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
| trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
| trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
| trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
| trascolo | bebo (vino) | ||
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
| trasladaríe | trasladaría | ||
| traslade | traslada | ||
| traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
| traspás | traspaso | ||
| traspassá | traspasar | ||
| traspassán (g) | traspasando | ||
| traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
| trassa | traza | ||
| trassat | trazado | ||
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
| trassendí | trascender | ||
| trasses | trazas | ||
| trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
| traste, trastes | trasto, trastos | ||
| trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
| trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
| trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
| trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
| trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
| tratabe, tratáe | trataba | ||
| trataben, tratáen | trataban | ||
| tratál | tratarlo | ||
| tratála | tratarla | ||
| tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
| tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
| tratánla | tratándola | ||
| tratánlo, tratánli | tratándole | ||
| tratánme | tratándome | ||
| tratáns de animals | tratantes de animales | ||
| tratánse (de) | tratándose (de) | ||
| tratat | tratado | ||
| tratátos | trataros | ||
| tratats | tratados | ||
| tratáu, tratéu | tratáis | ||
| trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
| tratéume | tratadme | ||
| trato | trato (yo) | ||
| trau | saca, quita | ||
| tráuen | sacan, quitan | ||
| tráuli | sácale, quítale | ||
| traurá | sacará, quitará | ||
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
| tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
| tráurela | quitarla, sacarla | ||
| tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
| tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
| tráureli | quitarle, sacarle | ||
| tráures | sacarse, quitarse | ||
| tráures | quitarse, sacarse | ||
| tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
| tráuret | quitarte, sacarte | ||
| tráuretos | quitaros, sacaros | ||
| trauríen | quitarían, sacarían | ||
| traus | quitas, sacas | ||
| través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
| travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
| travessía | travesía | ||
| travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
| traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
| traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
| trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
| treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués![]() |
trabajar | ||
| treballabe | trabajaba | ||
| treballaben | trabajaban | ||
| treballadó | trabajador | ||
| treballadora | trabajadora | ||
| treballadós | trabajadores | ||
| treballáe, treballabe | trabajaba | ||
| treballáen, treballaben | trabajaban | ||
| treballáes, treballades | trabajadas | ||
| treballál | trabajarlo | ||
| treballáles | trabajarlas | ||
| treballán (g) | trabajando | ||
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
| treballat | trabajado | ||
| treballats | trabajados | ||
| treballe | trabaja | ||
| treballen | trabajan | ||
| treballs | trabajos | ||
| tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
| tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
| tremolá | temblar | ||
| tremolabe | temblaba | ||
| tremoladora | tembladora | ||
| tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
| tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
| tremolán (g) | temblando | ||
| tremolánli | temblándole | ||
| tremolen | tiemblan | ||
| tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
| trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
| tren, trens | tren, trenes | ||
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
| trencán (g) | rompiendo | ||
| trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
| trencats | rotos | ||
| trenquéu | rompáis | ||
| trenses | trenzas | ||
| trenta | 30 | ||
| trenta 30 | 30 | ||
| trentacuatre | 34 | ||
| trentanóu | 39 | ||
| trentaún, 31 | 31 | ||
| tres | Tres, 3 | ||
| tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
| tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
| tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
| tret | sacado | ||
| treta | sacada, treta | ||
| tretes | sacadas, tretas | ||
| trets | sacados | ||
| trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
| tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
| trevall, treball | trabajo | ||
| trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
| trevallán (g) treballán | trabajando | ||
| trevallat, treballat | trabajado | ||
| trevallats, treballats | trabajados | ||
| trevalle, treballe | trabaja | ||
| trevallen, treballen | trabajan | ||
| trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
| trevalls, treballs | trabajos | ||
| triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
| triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
| triáe | elegía | ||
| triála | elegirla | ||
| triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
| triará | elegira, separará | ||
| triat, triats | elegidos, separados | ||
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
| tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
| tribut, tributs | tributo, tributos | ||
| trie, tríe | elige, separa | ||
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
| trill | trillo | ||
| trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
| trilláles | trillarlas | ||
| trillán (g) | trillando | ||
| trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
| trills | trillos | ||
| trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
| trincá | trincar | ||
| trincada | trincada | ||
| trincat | trincado | ||
| trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
| tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
| tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
| tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
| tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
| tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
| tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
| triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
| triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
| trista | triste (femenino) | ||
| triste, trist – latín triste | triste | ||
| tristemen | tristemente | ||
| tristes | tristes | ||
| tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
| tristó | tristeza | ||
| tristón | tristón | ||
| tristos | tristes | ||
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
| triturá | triturar | ||
| triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
| triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
| triunfe | triunfa | ||
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
| tro, trons | trueno, truenos | ||
| trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
| trobades | encontradas, encuentros | ||
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
| trobáe o trobabe | encontraba | ||
| trobáen, trobaben | encontraban | ||
| trobáeu | encontrabais | ||
| trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
| trobála | encontrarla | ||
| trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
| trobám | encontrarme | ||
| trobámos | encontrarnos | ||
| trobán (g) | encontrando | ||
| trobánla | encontrándola | ||
| trobánlo | encontrándolo | ||
| trobánse | encontrándose | ||
| trobará | encontrará | ||
| trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
| trobarás | encontrarás | ||
| trobaré | encontraré | ||
| trobáre | encontrara, encontrase | ||
| trobarém | encontraremos | ||
| trobaren | encontraran | ||
| trobaréu | encontraréis | ||
| trobáreu | encontrarais | ||
| trobaríe | encontraría | ||
| trobaríen | encontrarían | ||
| trobaríes | encontrarías | ||
| trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
| trobássela | encontrársela | ||
| trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
| trobátos | encontraros | ||
| trobats | encontrados | ||
| trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
| trobém | encontramos | ||
| tróben, troben | encuentran | ||
| trobes, tróbes | encuentras | ||
| trobéu | encontráis | ||
| trobo | encuentro | ||
| trobon, tróbon | encuentren | ||
| trobos, tróbos | encuentres | ||
| trochemoche (a) | a trochemoche | ||
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
| trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
| tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
| tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
| trossos | trozos | ||
| trotá | trotar | ||
| trotán (g) | trotando | ||
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
| trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
| trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
| trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
| trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
| trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
| trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
| trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
| troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
| trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
| trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
| trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
| trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
| tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
| tuf, vore tufarrina | hedor | ||
| tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
| tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
| turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
| turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
| turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
| turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
| turno, turnos | turno, turnos | ||
| turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
| túsga (tussí) | tosa | ||
| túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
| túsgue (tussí) | tosa | ||
| túsguen (tussí) | tosan | ||
| túsgues (tussí) | tosas | ||
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
| tússen (tussí) | tosen | ||
| tússes (tussí) | toses | ||
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
| tussigám | tosamos | ||
| tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
| tussím | tosemos | ||
| tussín (g) | tosiendo | ||
| tussíu | toséis | ||
| tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
| tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |




