Mostrando las entradas para la consulta junqueras ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta junqueras ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 26 de marzo de 2019

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga

Los dirigens catalans que defenen la inmersió (menos per als seus fills)

https://gaceta.es/espana/dirigentes-catalanes-inmersion-linguistica-mas-junqueras-montilla-rahola-20180220-0650/

Dos bocs, mardans, borregos a pun de tossá:

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga, Arturo Mas, Oriol Junqueras
 

Imposen lo modelo de ‘inmersió lingüística’, defenen la seua nessessidat per a presservá lo catalá, pero los seus fills y filles estudien a colegios privats o escoles privades.

//

Estos días se debate la incorporación de una casilla en las matriculaciones para el próximo curso que dará opción a los padres a elegir que sus hijos estudien en castellano. Hasta el momento el catalán había sido impuesto como lengua vehicular, relegando el castellano a una materia residual.
 
A pesar de la ley y de las sentencias judiciales que fijan la obligatoriedad de cursar un 25% de materias en castellano, sólo hay 12 escuelas en toda la región que cumplen. Para acabar con esta situación –y como medida electoralista ahora que Ciudadanos sube en las encuestas- el Gobierno del PP ha puesto sobre la mesa la libertad de elección de los padres, un derecho constitucional que se ha obviado en Cataluña.
Los partidos separatistas y los socialistas -impulsores de este modelo lingüístico- han salido a criticar la iniciativa del PP. Todos coinciden en que enseñar en castellano dividirá a los niños y que el partido del Gobierno -residual hoy en el Parlament- no tiene potestad para modificar el sistema educativo.

Así educan los nacionalistas a sus hijos.

Pero, quienes defienden el modelo de inmersión lingüística, ¿lo aplican en su casa? El conocido blog Dolça Catalunya ha hecho un repaso de algunos primeros espadas del mundo ‘indepe’ y la educación que ofrecen a sus hijos.

El expresidente catalán Artur Mas tiene la suerte de dominar otros dos idiomas además del castellano y el catalán. Habla con fluidez inglés y francés gracias a su educación en el elitista Liceo Francés. Para sus hijos eligió la escuela Aula, cuyo precio es de alrededor de mil euros mensuales por alumno. Lo curioso del centro elegido por el expresidente regional para sus vástagos es que no emplea el catalán como lengua vehicular.

El propio centro explica en su web que ‘’el proyecto incluye el uso de las cuatro lenguas (castellano, catalán, inglés y francés) como vehiculares para cursar diferentes materias’’.
 
Oriol Junqueras publicaba un mensaje hace unos días en su cuenta de Twitter en el que decía lo siguiente: ‘’La escuela catalana es un patrimonio que hemos de construir entre todos. Y entre todos hemos de preservarla. Ayudemos a los docentes en su misión de educar a las futuras generaciones’’.

Missatge de Junqueras:
"L'Escola Catalana és un patrimoni que hem construït entre tots. I entre tots l'hem de preservar.
Ajudem els docents en la seva tasca d'educar a les futures generacions."

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam
Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam
 
 
 
El exvicepresidente, en prisión desde hace unos meses acusado de rebelión, defiende con empeño el modelo educativo catalán pero, como Artur Mas, también ha elegido educar a sus hijos en la privada. Junqueras cursó sus estudios en el Liceo Italiano, donde, recuerdan desde Dolça Catalunya, no hay inmersión lingüística.

Para justificar que sus hijos acudan al mismo centro que él, en una entrevista en La Vanguardia en 2012 Junqueras afirmó que se trata de una cuestión de ‘’tradición familiar’’.

Y los impulsores del modelo de inmersión lingüística.

Montilla es el padre del modelo educativo catalán,
 
Montilla es el padre del modelo educativo catalán, impulsado durante su etapa al frente del tripartito. Pero sus hijos estudiaron en el Colegio Alemán de Barcelona Santo Alberto Magno donde, sorpresa, solo se imparte una hora de catalán a la semana. Así lo confesó la esposa del expresidente, Anna Hernández, en unas memorias: ‘’Dan poco catalán, ésta es la verdad, una hora a la semana es poquísimo. Pero bueno, ya lo supliré yo más adelante. Prefiero que sepan alemán’’.

‘’Sólo por saber alemán ya encontrarán trabajo. Es como tener una carrera’’, confesaba también la esposa de José Montilla. Hace unos años La Gaceta publicó también que muchos de los consejeros del tripartito que impuso la inmersión lingüística optaron por educar a sus hijos alejados de este modelo. Son los caso de la entonces vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre; el exsecretario de organización del PSC, José Zaragoza; el exconsejero de Política Territorial, Joaquim Nadal; o la exconsejera de Trabajo, Mar Serna.
Y ya por último está Pilar Rahola, una de las separatistas más activas en Twitter. En los últimos días ha defendido con uñas y dientes la Educación catalana y ha cargado contra quienes pretenden que sus hijos estudien es castellano. Hace unos años llamó ‘’cerda y ruin’’ a Celia Villalobos en un tertulia televisiva por desvelar que la periodista llevaba a su hija a un internado privado en Suiza. (Quizás ahí su hija aprendió la lengua catalana de Suiza, :)

Alguna publicidad valiente y la ayuda desinteresada de muchos lectores como tú han hecho posible esta noticia. Conoces nuestra línea editorial, a contracorriente de la ideología dominante y desacomplejadamente comprometida con la dignidad humana, la unidad de España y la identidad de Europa. No es fácil ni es barato sostener un medio de comunicación que beba de estos postulados, siempre contra los más poderosos. Por eso te pedimos que nos ayudes con una aportación, que formes parte de nuestro proyecto, que ayudes a que sigamos incordiando al Poder. Puedes hacerlo de varias maneras, infórmate aquí.

lunes, 11 de septiembre de 2017

Los catalans tenim mes proximidat genética en los fransesos

Copia desde cachondeo Tomaset

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

Junqueras, ERC, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses. Salta a la vista.


Alain Fabien Maurice Marcel Delon (Sceaux, Altos del Sena, 8 de noviembre de 1935) es un actor de cine francés. Icono de la cinematografía europea de la década del 60-70 y ganador del Premio César, es así mismo muy reconocido como icono de la apostura masculina europea de los 60, además de ser un hombre de negocios y poseer su marca propia de perfumes, relojes y accesorios.

Vota oinc , orgía indepenacionalista de Cataluña, Oriol Junqueras

Vota oinc, orgía indepenacionalista de Cataluña

Ciu , Artur Mas, Oriol Junqueras, cerdo, chorizos

jueves, 13 de marzo de 2025

Junqueras, done igual que sen vaiguen los bancs

Junqueras, da igual que se vayan los bancos, pediremos a los catalanes que se impriman el dinero en casa. Gabriel Rufián con su impresora HP, porque él es un HP.

"done igual que sen vaiguen los bancs, los demanarem als catalans que se imprimixquen los dinés (o les perres) a casa".

 
Junqueras, da igual que se vayan los bancos, pediremos a los catalanes que se impriman el dinero en casa
 
 
Junts pel sí, el vot de la teva vida, Artur Mas, el vidente
 
Tú eres tonto y Artur Mas
 

 

martes, 19 de septiembre de 2017

Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

Oriol Junqueras en su nuevo trabajo después del Butifarréndum.
Nova faena después del Butifarréndum.
 
Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

 

La ONCE, que significa Organización Nacional de Ciegos Españoles, es una corporación de derecho público sin ánimo de lucro que trabaja para mejorar la calidad de vida de las personas ciegas, con resto visual y con discapacidad en España.

Fue fundada el 13 de diciembre de 1938 por Ramón Serrano Suñer.
La ONCE se financiaría a través de la venta de loterías, lo que le permite no solo generar ingresos sino también promover la inclusión y la autonomía de las personas con discapacidad.

El Grupo Social ONCE, que incluye a ONCE, Fundación ONCE e Ilunion, tiene como objetivo principal la plena inclusión y el acceso a la vida independiente de las personas ciegas y con otras discapacidades en España y en el mundo.
Esta organización es reconocida como el mayor generador de servicios sociales para personas ciegas y de empleo para personas con discapacidad en el mundo, y es el cuarto mayor empleador no público para personas con y sin discapacidad en España.

martes, 10 de octubre de 2017

Tranquilos que Cataluña será gobernada por uno de Borja, Zaragoza, Aragón

Tranquilos que Cataluña será gobernada por uno de Borja, Zaragoza, Aragón.

Oriolico Junqueras
 
Tranquilos que Cataluña será gobernada por uno de Borja, Zaragoza, Aragón.
Oriolico Junqueras

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ecce_Homo_de_Borja

El Ecce Homo (en latín; traducido: 'este es el hombre' o 'he aquí el hombre') de Borja es una pequeña pintura mural del profesor español Elías García Martínez,​ en el Santuario de Misericordia de Borja, Provincia de Zaragoza, España.


Según la prensa esta obra es de modesto valor económico y artístico ("valor escaso", "poca importancia artística"​) aunque adquirió fama en todo el mundo,​ debido a un intento de restauración por Cecilia Giménez Zueco (de acuerdo con las autoridades locales).

lunes, 8 de enero de 2024

Biais - Bizon

Biais, s. m., biais, détour.

Voyez Denina, t. II, p. 282.

Totz lo mons torn en tal biays,
Qu'ier lo vim mal et huei peior.
P. Vidal: Per pauc.
Tout le monde tourne en tel biais, qu'hier nous le vîmes mal et aujourd'hui pire.
Loc. M'en tol mon dret e mon biais.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Il m'en ôte mon droit et mon biais.
Els van dizen qu'amors torn en biays.
B. de Ventadour: Quan la.
Ils vont disant que l'amour tourne en biais.
Adv. comp. Ar vau dretz et ar en biais.
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Tantôt je vais droit et tantôt de biais.
Pus vei que vai de biais
Ni te autra via.
Rambaud de Vaqueiras: D'una dona.
Puisque je vois qu'elle va de biais et qu'elle tient une autre voie.
Car amatz Dieu e bonas gens onratz,
E ses biais en totz afars renhatz,
Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Car vous aimez Dieu et vous honorez les bonnes gens, et vous vous comportez sans détour en toute affaire.
ANC. FR. Quelque parole dicte de biais.
Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. I, p. 71.
ANC. CAT. Biais. CAT. MOD. Biax, biaix.
2. Biaisar, v., biaiser, détourner.
Ni m cambi ni m biays.
G. Faidit: Ges no m.
Je ne change ni me détourne.
Pois tenc ma carriera,
No m biais;
Ves Rochachoart m'eslais.
Bertrand de Born: Domna puois.
Puis je tiens ma carrière, je ne me détourne pas; je m'élance vers Rochechouart.
La genta
Covinenta...
Don joi no s biaizsa.
Augier: Era quan l'ivern.
La gentille convenante... de qui joie ne se détourne.
No conosc qu'en re biais.
R. de Miraval: Tuit sil.
Je ne connais pas que biaise en rien.
Drutz biais
Qu'ier se dec et oi s'estrais.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Amant biaise qui hier se donna et aujourd'hui se retire.
Part. pas. E del nas tort, mal talhat,
E del vezer biaisat. (N. E. Oriol Junqueras; chap. que mire de bislay, garcho)
Cominal: Comtor d'Apchier.
Et tors du nez, mal taillé, et louche du voir.
ANC. FR.
Biaizant la rondeur de ce grand univers.
Remi Belleau, t. 1, fol. 207.
Biaisant ceste mer, cherche un port asseuré.
Du Bartas, p. 233.
IT. Sbiecare.
 
Bizcoin, bitcoin, Oriol Junqueras, Catalunya, moneda; Biais
 
Bibla, s. f., lat. Biblia, bible.
Translatet en lati la maior partida de la Bibla dels Grexs.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 48.
Il traduisit en latin la plus grande partie de la Bible des Grecs.
CAT. ESP. PORT. Biblia. IT. Bibbia. (chap. Biblia, biblies.)
2. Biblaria, s. f., bibliothèque.
Pres de XXX melia libres avia en sa biblaria.
Cat. dels apost. de Roma, fol: 48.
Il avait près de trente mille volumes dans sa bibliothèque. (chap. Biblioteca, biblioteques.)
 
Bibla, s. f., lat. Biblia, bible.
 
Biga, Bigua, s. f., lat. biga, char, joug.
Volc qu'on mezes lo cors mort sobre una biga am bestias, e que las bestias lo menesso lai on volrio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 137.
Il voulut qu'on mît le corps mort sur un char avec bêtes, et que les bêtes le menassent là où elles voudraient.
Trop sofferra 'l col greu biga
Selh que d'autrui grays engraissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Celui qui engraisse de la graisse d'autrui souffrira au cou trop pesant joug.
- Chevron, solive.
Totas las paretz foro faytas e las biguas aparelhadas de pausar.
Philomena.
Toutes les murailles furent faites et les chevrons préparés à poser.
CAT. IT. Biga. (ESP. viga)
2. Bigal, adj., de bige, attelé au bige.
Cavals bigals, so es a dire deputatz a tyrar car que requier dos cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux de bige, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert deux chevaux.

Totas las paretz foro faytas e las biguas aparelhadas de pausar.

 

 
Bilho, s. m., billot, bâton.
Dans la basse latinité, billia a signifié billot, rameau, tronc d'arbre.
In billia vel in ramo silvae longae.
In dictis nemoribus... pro calefaciendo, exceptis billis, etc.
Tit. de 1198 el 1283. Du Cange, t. I, col. 1167.
Cascus seten deniers ven son carbo,
C'ilh non an plus de lhui miga un bilho.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Chacun vend son charbon sept deniers, de sorte qu'ils n'en ont plus mie un bâton.
 
Billo, s. m., billon, or ou argent dont l'alliage est au-dessous du taux.
Aur, argent o billon.
Cartulaire de Montpellier, fol. 219.
Or, argent ou billon.
- Monnaie décriée.
La dicha moneda sia... abatuda per que venga en bilho.
Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 425.
Que ladite monnaie soit... dépréciée pour qu'elle devienne en billon.
Qu'el bilon portetz, dins lo temps sobredig, als monediers o als cambis acostumatz. Tit. de 1308. DOAT, t. LI, fol. 453.
Que, dans le temps susdit, vous portiez le billon aux monnoyeurs ou aux changes accoutumés.
CAT. Velló. ESP. Vellón. PORT. Bilhão. IT. Biglione. (chap. Moneda de velló, vellons.)
 
 
Bioc, s. m., bioc, portion de vers, vers plus court que les autres.
Estan coma biocz e per lor fan bordo.
E cant hom pauza bioc de quatre sillabas, mestiers fay qu'el compas principals de cascun bordo sia maiors de VI sillabas.
Leys d'amors, fol. 17.
Sont comme biocs et par eux font vers.
Et quand on pose bioc de quatre syllabes, il fait besoin que la mesure principale de chaque vers soit de plus de six syllabes.
2. Biocar, v., bioquer.
Part. pas. Bordos biocatz apela hom aquel qu'om pauza en la fi d'alqun autre bordo, aprop lo complimen del principal bordo.
Li bordo biocat no devon passar la meitat dels bordos principals.
Leys d'amors, fol. 17.
On appelle vers bioqué celui qu'on pose à la fin d'aucun autre vers, après l'accomplissement du principal vers.
Les vers bioqués ne doivent dépasser la moitié des vers principaux.
 
Bis, adj., bis, brun.
Adonc venc Esclamar sus son caval mot bis.
Roman de Fierabras, v. 347.
Alors Esclamar vint sur son cheval très brun.
L' espalla drecha ac biza,
E la senestra tota grisa.
P. Vidal: Mai o.
Il eut l'épaule droite brune, et la gauche toute grise.
ANC. FR. Sor la roce sist la grans tors
Qui faite estoit de bise pierre...
De mur de bis marbre fermée.
Roman du comte de Poitiers, v. 889 et 385.
Maint escu bis è rouge e maint healme luisant.
Roman de Rou, v. 3982.
Qui ne fu ne brune ne bise,
Ains ere blanche comme nois.
Roman de la Rose, v. 1198.
ESP. Bazo (caballo bayo). IT. Bigio.
 
Bis, Bisso, s. m., lat. bissus, lin.
La cal era cuberta de bis e de polpra e de vermelho.
Trad. de l'Apocalypse, chap. 18.
Laquelle était couverte de lin et de pourpre et d'écarlate.
Vestir de polpra et de bisso que es bocaran.
V. et Vert., fol. 104.
Vêtement de pourpre et de lin qui est bougran.
ANC. FR.
Un vestement tissu et de soye et de bisse.
Du Bartas, p. 386.
IT. Bisso. (ESP. Lino.)
 
Bisa, Biza, s. f., bise, vent.
Juste Lipse, epist. 44, ad Belgas, dit que ce mot vient de l'ancien teutonique.
E vai en ivern a la bisa.
Un troubadour anonyme: Senior vos que.
Et va à la bise en hiver.
Quan la bruna biza branda
De la forest fraisses e faus.
G. Adhemar: Quan la bruna.
Quand la noire bise brandit les frênes et les hêtres de la forêt.
 
 
Bistens, s. m., trouble, hésitation, délai.
Conseil demandar 
D'aisso dont estau en bistenz.
Raimond de Salas: Domna.
Demander conseil de ce dont je reste en trouble.
Adv. comp. Denan te venga ses bisten.
Tug en un pong, en una hora,
Senes bisten, senes demora.
Trad. de l' Évangile de Nicodème.
Qu'il vienne devant toi sans délai.
Tous en un point, à une heure, sans hésitation, sans retard.
ANC. FR. De totes querelles et de touz bestans qui sont et péuent eistre antre nos.
Tit. de 1267. Carpentier, t. 1, col. 530.
IT. Bistento.
2. Bistensa, s. f., hésitation, retard.
No m vuoill plus tardar
Ni far longa bistensa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Je ne veux plus tarder ni faire longue hésitation.
Lo sanz lur respondet: No y metas bistenza.
V. de S. Honorat.
Le saint leur répondit: N'y mettez pas retard.
Mas ai tan rica entendensa
Que totz n'estauc en bistensa,
Que no poc anc complir mon gaug.
Rambaud d'Orange: Un vers.
Mais j'ai si haute inclination que j'en suis tout en hésitation, vu qu'elle ne put oncques accomplir mon bonheur.
Adv. comp. Veiam lo sens bistenza
Dreig vas els cavalgar.
B. Calvo: Mout.
Voyons-le chevaucher droit vers eux sans retard.
E m fer al cor ses bistensa.
P. Vidal: Tant an ben.
Et me frappe au coeur aussitôt.
3. Bistensar, v., troubler, retarder.
E 'l res que plus bistensa
Los caitius malahuratz.
P. Cardinal: Selh jorn.
Et la chose qui le plus trouble les chétifs malheureux.
Folhatges es, qui son afar bistensa.
Peyrols: Ab gran joy.
Qui retarde son affaire, c'est folie.
Savis om en ren no s bistenza.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
L'homme sage ne se trouble en rien.
ANC. FR. Se... li clers en voloient bestancier, ne's chalengier.
Tit. de 1239. Carpentier, t. 1, col. 531.
IT. Bistentar.
 
Bistoc, s. m., répugnance, dégoût.
Vomit li fai ais e bistoc...
Cant auzel a bistoc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dégoût et répugnance lui causent vomissement.
Quand un oiseau a du dégoût.
 
Ignacio Sorolla Vidal, Bistoc, s. m., répugnance, dégoût.
 
Bituminos, adj., lat. bituminosus, bitumineux.
Mar, en algus locs, es bituminoza.
Ardo una terra quays bituminoza.
Eluc. de las propr., fol. 153 et 170.
La mer, en certains lieux, est bitumineuse.
Ils brûlent une terre quasi bitumineuse.
ESP. Bituminoso. PORT. Betuminoso. IT. Bituminoso.
2. Betum, s. m., lat. bitumen, bitume.
Betum es terra viscosa, glutinosa.
En lac de asphalt o de betum apelat Mar Morta.
Eluc. de las propr., fol. 185 et 152.
Bitume est terre visqueuse, glutineuse.
Dans le lac d'asphalte ou de bitume appelé Mer Morte.
CAT. Betum. ESP. Betún. PORT. Betume. IT. Bitume. (chap. Betún o betum, betuns o betums.)
3. Batum, s. m., mastic, enduit.
Pietat es jonhens coma bon batum de que hom fai los murs sarasinesc que hom non pot derocar ab martell. V. et Vert., fol. 44.
La piété est joignante comme bon mastic avec quoi on fait les murs sarrasins qu'on ne peut abattre avec marteau.
4. Enbetumar, v., lat. bituminare, enduire de bitume.
Part. pas. Ni posca re sostenir que so sia enbetumat. 
Eluc. de las propr., fol. 152.
Ni puisse supporter rien que ce soit enduit de bitume.
CAT. Embetumar. ESP. Embetunar. PORT. Abetumar. IT. Imbitumare. (chap. Embetumá: embetumo, embetumes, embetume, embetumem o embetumam, embetuméu o embetumáu, embetumen; embetumat, embetumats, embetumada, embetumades; yo embetumaré; yo embetumaría; si yo embetumara.)
 
Bizon, s. m., lat. bison, bison, buffle.
Bubalis o bisons... So bubalis o bizons.
Eluc. de las propr., fol. 166.
Buffles ou bisons... Sont buffles ou bisons.
ESP. IT. Bisonte. (chap. Bisonte, bisontes; no es lo mateix que: búfalo, búfalos.)

jueves, 12 de abril de 2018

Roger

Roger es un antropónimo masculino que se puede encontrar en varios idiomas, como el dialecto catalán, ​el inglés o el francés.

Roger Torrent

Proviene de la composición de palabras germanas hrod (fama) y ger (lanza), con lo que su significado vendría a ser «famoso con la lanza». Su forma latina sería Rogerius y era muy habitual en la Edad Media.

En español, este nombre es Rogelio.

Rogelio Torrent, president,
Rogelio Torrente, presidente.

Si buscabas un torrent para descargar y te toca ver a este payaso catalanista, lo siento mucho, visita Tabarnia independent si estás en contra del separatismo catalán. Si estás a favor, sólo decirte que te vas a morir siendo rey Felipe VI o sus descendientes, Leonor (como la primera esposa de Jaime I), Sofía, etc.
Viva el rey y viva Cataluña española!

dolça Catalunya alucinante video del verdadero Roger Torrent lloverán hostias

Roger Torrent és el nou president del parlament, dicen que porque nadie quería serlo. Normal: es muy probable que antes de 1 año hayan sido inhabilitados y/o entrullados Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Artur Mas, Marta Rovira, Carme Forcadell, Carles Puigdemont y varios más.

Muchos se han tragado el discurso “conciliador” que Torrent nos soltó al asumir el cargo. Pues mire el vídeo, sepa lo que contaba Torrent en la intimidad el 11 de junio de 2017 (53ª edición del grupo de la ANC Piuladesalafresca) y piense que por cosas similares está hoy Junqueras en prisión. Sí, tenim un altre fanàtic al parlament.

Pase, vea y disfrute de Torrent “ahora que estamos en familia”.


Dolça i fanàtica Catalunya

Torrente presidente !

http://heraldica.levante-emv.com/torrent/

  • Varios personas tienen el nombre de Roger:
    • Roger Federer, jugador de tenis suizo.
    • Roger Torres, futbolista colombiano.
    • Roger Waters, integrante de Pink Floyd.
    • Roger Schutz, fundador de la Comunidad de Taizé.
    • Roger Grimau, jugador de baloncesto.
    • Roger Lemerre, entrenador de fútbol.
    • Roger D. Kornberg, premio Nobel de Química.
    • Roger Gual, director de cine español.
    • Roger Guerreiro, un futbolista brasileño nacionalizado polaco.
    • Roger Field, inventor
    • Roger Moore, actor de cine británico (conocido especialmente por su papel de James Bond 007).
    • Róger Sánchez Flores, caricaturista y dibujante nicaragüense.
    • Roger Soyer, excelente bajo barítono francés nacido el 1 de septiembre de 1939 en Thiais (París)
    • Roger Berruezo, actor y cantante catalán.
  • Nombre de varios nobles:
    • Roger de Flor
    • Roger de Lauria
    • Roger III de Carcasona
    • Roger Bernardo III de Castellbó
    • Varios condes de Foix:
      • Bernardo I Roger
      • Raimundo Roger I
      • Roger Bernardo I el Gordo
      • Roger Bernardo II el Grande
      • Roger Bernardo III de Foix
      • Roger I de Foix
      • Roger I el Viejo
      • Roger II de Foix
      • Roger III de Foix
      • Roger IV
  • Varios personajes de ficción:
    • Roger, un personaje de la serie American Dad.
    • Roger, un personaje corrupto de partida Dungeons & Dragons Rol Game.
    • Roger el Homunculo, un personaje del cómic Hellboy.
    • Roger (Tekken) personaje ficticio de la saga de videojuegos Tekken.
  • Puede referirse a la Jolly Roger, la bandera de la piratería.
  • Roger Rabbit, personaje de dibujos animados principal de la película ¿Quién engañó a Roger Rabbit?
  • En el mundo anglosajón, y en ámbitos tanto militares como de aviación, también se utiliza la palabra Roger en el sentido de "recibido" (received), para confirmar que se ha recibido la última transmisión.

Roger Torrent i Ramió, Sarria de Ter, Gerona, 19 de julio de 1979, es un politólogo y político español, presidente del Parlamento de Cataluña desde el 17 de enero de 2018 y diputado en la X, XI y XII legislaturas del Parlamento de Cataluña,

Licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y máster en estudios territoriales y urbanísticos por la Universidad Politécnica de Cataluña y la Universidad Pompeu Fabra .

Ha trabajado como técnico en la administración local. En 1998 entró en Juventudes de Esquerra Republicana de Cataluña y en Esquerra Republicana de Cataluña. Desde el año 1999 es concejal en el ayuntamiento de Sarriá de Ter y en el año 2007 pasó a la alcaldía. Entre el año 2011 y el 2012 fue diputado portavoz de su partido en la Diputación de Gerona.

En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2012 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Cataluña. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2015 vuelve a ser elegido en la candidatura Junts pel Sí y fue nombrado portavoz adjunto de su grupo parlamentario.

En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí donde iba como número dos de la candidatura por Gerona.

El 17 de enero de 2018 fue elegido Presidente del Parlamento de Cataluña.

  1.  «Los diputados del Parlament». El Periódico. 26 de noviembre de 2012.
  2.  «30-21-11: Así se reparten las fuerzas entre los diputados de Junts pel Sí»La Vanguardia. 29 de septiembre de 2015.
  3. «Los 135 diputados del Parlament de Catalunya tras el 21-D»
    La Vanguardia. 22 de diciembre de 2017.

jueves, 29 de febrero de 2024

Fardar - Fatigacio

Fardar, v., farder.

Voyez Denina, t. II, p. 297, et t. III, p. 22.

De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.

De farder et de polir et de friser leurs têtes.

 

Fardel, s. m., fardeau.

Voyez Denina, t. III, p. 22.

D' avol fardel

Se carga e d'avol fais.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.

ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.

Si ont moult bien apareillié 

Comme marcheanz lor fardel.

Roman du Renart, t. I, p. 139.

CAT. Fardell. ESP. (hato, fardo) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)

 

Farga, s. f., forge.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Com aurs en fuec e cum aciers en farga

S' afina.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Comme or en feu et comme acier en forge s'afine. 

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.

V. et Vert., fol. 66. 

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún, aon fique fabreguayar.)

2. Fargar, v., forger, fabriquer. 

En Guillelm Fabre sap fargar, 

Et anc nulh temps fabres no fo.

B. d'Auriac: En Guillem. 

(N. E. Ironía con el apellido Fabre, como Forges lo hizo con Fraguas.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

Le seigneur Guillaume Fabre sait forger, et oncques jamais il ne fut forgeron.

Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos, et il nous forge.

Fig. Quant autres fan enguanas farguar. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand les autres font forger tromperies. 

Part. pas. I bastays cargatz

Sol d' esterlis de nou fargatz. 

V. de S. Alexis. 

Un portefaix chargé seulement de sterlings fabriqués de neuf.

Can l' archa fon fargada.

Trad. de la 1re épître de S. Pierre.

Quand l'arche fut fabriquée. 

Aytal mot son finch e fargat segon lati. 

Leys d'amors, fol. 69.

De tels mots sont formés et forgés selon le latin.

CAT. ESP. PORT. Forjar. (chap. Forjá.)

 

Farina, s. f., lat. farina, farine.

Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.

Comme celui qui purge la pure farine du son. 

Prov. Mas aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant.

Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.

CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

2. Farnier, s. m., farinier. 

Per menador o per farnier.

Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa. 

Ieu son mouniers... o farniers. 

(chap. Yo soc moliné... o fariné.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141.

Par meneur ou par farinier. 

Que le meunier ou le farinier soit en faute. 

Je suis meunier... ou farinier.

ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).

3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.

So mantas especias de froment, alcu es dit far.

Eluc. de las propr., fol. 208. 

Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.

ESP. Farro (Triticum dicoccum). IT. Farro, farre.

 

Farsir, Frasir, v., lat. farcire, farcir, garnir, remplir, gonfler.

Las ronhonadas dels moutons... non... farcirai, ni sobre aquelhas neguna graissa non sobrepauzarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Je ne farcirai pas... les rognons des moutons, ni sur ceux-là aucune graisse je ne superposerai. 

Part. pas. Ventres replez e farsiz de grans viandas.

(N. E. No sé si Juaquinico Monclús entenderá esta frase en lengua occitana. Es el presidente de la Ascuma, sucursal del IEC en Aragón, en Calaceite.)

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

Trad. de Bède, fol. 9.

Ventres pleins et farcis de quantité d'aliments. 

Dos fadestols ab aur farcis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

Deux fauteuils garnis d'or.

(N. E. Más arriba: Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil, silla plegable, sillón.)

Sel de Milan ab lur farsida pansa.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Ceux de Milan avec leur panse gonflée. 

(N. E. No sé si se refiere a algunos antepasados de Oriol Junqueras.)

Oriol Junqueras, Alain Delon

Fig. Del trachor de Metaplana

Qu'es d'engan frasitz e ples.

Guillaume de Berguedan: Chansoneta.

Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.

CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

 

Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.

Deudes de Prades, Aus. cass.

Dégoût, c'est quand il ne peut manger. 

Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.

Eluc. de las propr., fol. 91. 

Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.

Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.

Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.

Hueimais fastics mi seria

Cobleiars d'aisso que no m cal.

B. Zorgi: Mout fai. 

Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.

Loc. Tenon s'a fastic

Qui tot non lor o gic.

P. Cardinal: Li clerc si.

Ils tiennent à ennui qui ne le leur laisse tout.

CAT. Fastig. ANC. ESP. (MOD. Hastío, asco) PORT. Fastio. IT. Fastidio.

(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)

Javier Giralt Latorre; Albelda; Litera, Llitera; Enfollir

2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.

Fastigos,

Chufaniers e vils janglos.

P. Vidal: Abril issic.

Dégoûté, railleur et vil hableur.

CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)

3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.

Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)

Ma bel' amia.

G. Faidit: Solatz e chantar.

Car je ne veux ennuyer ma belle amie.

IT. Fastidire.

4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.

Pueis donatz la

A sel auzel que fastica.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.

Part. pas. Tant es malvatz,

Qu' eu fastigatz

Sui e lassatz.

Esperdut: Qui non. 

Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé. 

CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, lo tonto del poble

 

Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.

Ay avut aytal fat tota ora,

C' amoros soi et amoros serai.

(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)

Perdigon: D' amor non puesc.

J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.

Vos volem demostrar, 

Per entendre pus clar, 

Qu' es astres ni qu' es fatz.

Nat de Mons: Al bon rey.

Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.

Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.

Roman de Fierabras, v. 787.

Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.

ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283. 

CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)

2. Fada, s. f., lat. fatua, fée. 

Toza, fi m ieu, gentil fada 

Vos adastret, quan fos nada, 

D'una beutat esmerada.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure. 

Selhui fadet gentils fada 

A cui fon s' amors donada.

Marcabrus: Estornelh. 

Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.

ANC. ESP.

Que las mis fadas negras no se parten de mi. 

Arcipreste de Hita, cop. 798. 

CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)

- Sorte d'araignée.

Aranhas c'om apela fadas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Araignées qu'on appelle fées.

3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.

Fachuriers e devins

Et autres galiarts que sabien diablias.

(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)

V. de S. Honorat.

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Li non cast, li fachilador, li homicidi.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22. 

Les non chastes, les sorciers, les homicides.

ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats o trencats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.

Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo a La Almunia de Doña Godina. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)

4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.

Las faitileiras pudens.

Marcabrus: Pus mos. 

Les sorcières puantes.

Crezo vilhas fachilieiras. Brev. d'amor, fol. 131.

Croient vieilles sorcières.

ANC. CAT. Fatillera. PORT. Feiticeira.

5. Fachilhayritz, s. f., sorcière.

Falsas vielhas fachilhayritz 

Per cosselhar qualque bevenda.

Brev. d'amor, fol. 131.

Fausses vieilles sorcières pour conseiller quelque breuvage.

6. Fachillamens, Faitilhamens, s. m., enchantement, sorcellerie.

Cill que fan faitilhamens.

Marcabrus: Pus mos. 

Ceux qui font sorcelleries.

Fachillamens se trouve dans des variantes.

7. Fadar, Faidar, v., féer, douer, enchanter.

En aissi m fadet mos pairis 

Qu'ieu ames e no fos amatz.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ainsi mon parrain me féa que j'aimasse et ne fusse aimé.

Aissi m fadero tres serors

En aquella ora qu'ieu sui natz,

Que totz temps fos enamoratz. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Ainsi trois soeurs me douèrent en cette heure que je suis né, que je fusse toujours enamouré. 

Part. pas. Nuls hom faidatz.

Pistoleta: Aitan sospir.

Nul homme féé.

So qu'es predestinat 

O fadat per natura.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Ce qui est prédestiné ou doué par nature. 

ANC. FR. Je cuit que cist hom est faez.

Fables et cont. anc., t. III, p. 430. 

C'est une chose faée.

Charles d'Orléans, p. 264.  

Sachiez de voir que l'espée 

Est en tel manière faée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 144.

ANC. ESP. Que los que a vos fadaron

Non sean verdaderos en lo que adevinaron.

Arcipreste de Hita, cop. 125.

ANC. CAT. Fadar. ESP. MOD. Hadar. PORT. Fadar. IT. Fatare.

8. Fachurar, Faiturar, v., enchanter, ensorceler, fasciner.

Ab sos bels huoills amoros, 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m'a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas.

Avec ses beaux yeux amoureux, avec quoi m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.

ANC. CAT. Fatillejar.

L'ancien français employait le substantif faiture et faicturerie pour sorcellerie.

Sorceries, charoiz et faitures soubs le sueil de l' uys de l'hostel. 

Lett. de rém. de 1376. Carpentier, t. II, col. 348.

Par leurs sorceries et faictureries. 

Lett. de rém. de 1446. Carpentier, t. II, col. 348.

 

Fat, adj., lat. fatuus, fat, fou, ignorant, sot, simple, imbécile.

(N. E. Esta palabrica la conocen bien algunos fatos de Huesca, como los de la CHA, que salieron después del diluvio a regar con botas de goma y chubasquero.)

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

Si m partetz un juec d'amor, 

No suy tan fatz

No sapcha triar lo melhor

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour, je ne suis si sot que je ne sache choisir le meilleur entre les mauvais.

Quar ab vos son fadas las conoissens.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Car avec vous sont sottes les savantes

Qui s vuelha m'en tenha per fat.

R. Rigaut: Tota domna.

Qui se veuille m'en tienne pour imbécile

Falhon per fadas enpreizos.

H. Brunet: Lanquan son.

Manquent par folles entreprises. 

Substantiv. Sa beutatz

Fai 'ls fols e 'ls fatz 

Tornar senatz. 

Raimond de Miraval: Forniers per mos. 

Sa beauté fait retourner sensés les fous et les simples. 

Proverb. Si voletz el segle parer,

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbaut.

Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats. 

ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians.
Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)

Tomás Bosque; Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí; gos, gossos, gossa, gosses; gosset, gossets, gosseta, gossetes

2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)

Si la sal es fada, en que la saborares?

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9. 

Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?

De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271. 

De saveur... fade.

CAT. Fad. IT. Fado.

3. Fadamen, adv., follement, sottement.

Quan fadamen 

Parl' om soven.

Giraud de Borneil: Quar non ai. 

Quand on parle souvent sottement.

4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.

Fadet joglar, 

Con potz pensar 

Aquo qu'es greu per eyssernir?

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?

5. Fadelh, adj., fat, fou.

Trobat m'an nesci e fadelh,

Quar no sai aver ajustar.

B. Martin: Farai un vers. 

Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.

6. Faduc, adj., fade, fastidieux, ennuyeux, méprisé.

Vos, drutz, etz gent faduca.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Vous, galants, vous êtes gent ennuyeuse. 

Pel joglareiar faduc.

Garins d' Apchier: Aissi con. 

Par le bouffonner fastidieux. 

Substantiv. En totz bos sens ab los faducx. 

Marcabrus: Al departir. 

En tous bons sens avec les ennuyeux.

7. Fatonier, Fantonier, adj., fou, niais, fantastique, faquin, fanfaron.

Albertet, ben vos teng per fatonier, 

Car mais prezatz foudat que sen.

T. d' Albertet et de Pierre: En Peire. 

Albertet, je vous tiens bien pour fou, car vous prisez plus folie que sens.

Non amest cusson ni fantonier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Vous n'aimâtes goujat ni faquin. 

Ni vuellas esser menuziers

En tos avers ni fatoniers.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ni veuilles être mesquin ni fanfaron dans tes richesses.

CAT. Furios. ESP. PORT. IT. Furioso. (chap. Furiós, furiosos, furiosa, furioses.) Marcel Pena, lo pena de Marcel

8. Fatuitat, s. f., lat. fatuitatem, fatuité, sottise, niaiserie.

Gran re de paraulas, las quals escriure es fatuitatz.

Leys d'amors, fol. 120. 

Beaucoup de paroles, lesquelles écrire c'est sottise.

CAT. Fatuitat. ESP. Fatuidad. PORT. Fatuidade. IT. Fatuità, fatuitate, fatuitade. (chap. Fatuidat, fatuidats.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, quína grassia que fa lo catalaniste

9. Fades, s. m., fadaise, impertinence, fatuité.

En crides pueis mon fades.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

En criât ensuite mon impertinence. 

Loc. Sitot m'o tenetz a fades.

Rambaud d'Orange: Escotatz. 

Quoique vous me tenez cela à fadaise.

10. Fadeza, s. f., fadaise, sottise, fatuité.

Corona del sabi es sa richesa, e 'l no sens del fol es fadeza.

Trad. de Bède, fol. 36.

Couronne du sage est sa richesse, et le non-sens du fou est folie.

Fig. Ab un ram de fadeza,

Del portar temeros 

Estara vergonhos.

G. Riquier: Si m fos. 

Avec un rameau de fatuité, il restera honteux du porter modeste.

ANC. FR. J'abhorre, en y pensant, moy-mesme et ma fadesse.

Ronsard, t. II, p. 1302. 

CAT. Fadea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana.)

Mario Sasot; Las gens s' enfolezisso per mantas manieiras de fulhias

11. Fadenc, s. m., fadaise, niaiserie. 

Ab los cortes apren hom cortesias,

Et ab los pecx, fadencx e gamusias.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec les courtois on apprend courtoisies, et avec les sots, niaiseries et bêtises.

Tug lor fait son de fadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Tous leurs faits sont de fadaises.

12. Fadeiar, v., extravaguer, gausser, ridiculiser.

Mas talant a de fadeiar 

Qui so que te vol demandar.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Mais a désir de gausser qui ce qu'il tient veut demander.

Mesura m dis qu' eu non domnei, 

Ni ja per domnas no fadei.

Garins le Brun: Nuoitz e jorn. Var. 

Raison me dit que je ne fasse pas le galant, ni que jamais je n'extravague pour dames.

Com cel qu' en tot cant vol far se fadeya. 

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Comme celui qui en tout ce qu'il veut faire se ridiculise.

13. Enfadezir, v., faire le fou, bouffonner, rendre fou

Ben poiras, fol, enfadezir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar

Tu pourras bien, fou, bouffonner. 

No m' en pot nuls fagz enfadezir.

Folquet de Marseille: Ja non cug. 

Nul fait ne m'en peut rendre fou. 

CAT. Enfadeir.

 

Fatigar, v., lat. fatigare, fatiguer.

Part. pas. Jhesus fon fatiguat.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.

Jésus fut fatigué.

Fig. Els esperitz d'aquels... fatigatz de sol l'auzir.

Leys d'amors, fol. 114. 

Les esprits de ceux-là... fatigués seulement de l'entendre. 

CAT. ESP. PORT. Fatigar. IT. Faticare. (chap. fatigá, fatigás: yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguem o fatigam, fatiguéu o fatigáu, fatiguen; fatigat, fatigats, fatigada, fatigades; cansá, agotá, baldá, chafá, etc.) 

2. Fatigacio, s. f., lat. fatigatio, fatigue.

Ses enueg et fatigacio.

De labor et fatigacio.

Eluc. de las propr., fol. 106.

Sans ennui et fatigue.

De labeur et fatigue.

ESP. Fatigación (fatiga). (chap. fatiga, fatigues; cansamén, cansamens; baldamén, baldamens; agotamén, agotamens; chafamén, chafamens.)