Mostrando las entradas para la consulta tafalleta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tafalleta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de abril de 2018

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña

http://www.abc.es/espana/aragon/abci-chapurriau-lengua-mana-planta-cara-independentismo-201804050055_noticia.html

la asociación cultural amics del chapurriau NO planta cara al independentismo, solo queremos mantener y defender nuestra habla, lo chapurriau. Contra el independentismo tiene que luchar el gobierno central y los catalanes que no quieren la independencia. Todo según la Constitución española.

 
Franja Viva comenta como suele hacer esta página de Facebook y los catalanistas en general. Göbbeliana se refiere a Paul Joseph (Pep) Goebbels (Rheydt29 de octubre de 1897-Berlín1 de mayo de 1945) Göbbels.
 
Paul Joseph (Pep) Goebbels
 
 
fue un político alemán que ocupó el cargo de ministro para la Ilustración Pública y Propaganda (ANC, Òmnium) del Tercer Reich (Països Catalans) entre 1933 y 1945. 
 

Carles Puigdemont, nazi, traje alemán

Carlos Puigdemont, Karl I von Katalonien
 
 
Uno de los colaboradores más cercanos de Adolf Hitler,Pujol, Goebbels fue conocido por su dominio de la oratoria,​ como Arturo Quintana, profundo antisemitismo​ (odio al charnego) —que se ponía de manifiesto en sus declaraciones públicas— y respaldo a una discriminación racial más progresiva —que entre otras cosas, acabaría dando lugar al exterminio de los judíos durante el llamado Holocausto
 
Raza catalana y vasca
Raza catalana y vasca
 
 
 
La franja del meu cul, Franja Viva, Franja Morta, ABC
 
Lo mateix fique la Institució Cultural de la Franja del meu cul, ICF
 
 

Tafalleta comenta como si se hubiese leído todos los libros en catalán y sobre el catalán, algunos sí, pero los que les interesan a los ascumitas.

Tafalleta, Francisco Celma Tafalla, Valderrobres
 

 
 
En Valderrobres, se dice y se puede escribir si os da la gana, sin usar la gramática de Fabra, más reciente que el chapurriau:
 
Es trist no tindre en cuenta sens de biblioteques plenes de llibres, estudis fets, investigassions, aplecs de música, tot l'esfors d'añs d'estudi de tanta y tanta gen. No se tindríe que parlá hasta que lo últim o radé llibre no s'haigue lligit y estudiat.
 
Dones pena, Tafalleta, ademés de escriure lo chapurriau de Valderrobres com escriuríe Fabra lo dialecte barseloní, escrius Vall-de-Roures, que només u diuen los catalanistes, sol te falte di kamaku, perque bonic ya u escrius, majo. 
 
Si consideres que lo que parles a Valderrobres es catalá, podríes escriure lo que dius en ortografía catalana, pero no u feu casi ningú dels que defenéu la llengua catalana. Algunes coses son complicades de escriure en chapurriau, pero si no ten ixes de la teua capassidat literaria, se pot escriure de tot en chapurriau, hasta traduí llibres.
 
Foie, francés, pronunciación, fuá
Foie
 
Esta noche, en cuarto milenio, curiosos casos del chapurriau, por ejemplo la palabra Natros o Natres, que se escribe Nosaltros Nosaltres, tindre tenir, cuenta compte, sens cents, aplecs reculls, estiguere estiguès. 
 
Al catalá de Fabra passe com al fransés, com se note que lo catalá es un fransés sureño. O mes ben dit, un ocsitá sureño.
 
No patiguéu si tos diuen feixistes, paraula inventada per al catalá normatiu, fascistes, si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú
 
si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú.
 
 
Extracto de la web de ABC :
 
Nace una plataforma ciudadana para defenderla, frente a los intentos del nacionalismo catalán por fagocitarla.
 
«Soy de Aragón y parlo lo chapurriau» (soy de Aragón y hablo el chapurriau). Es el lema con el que ha echado a andar un movimiento ciudadano dirigido a reivindicar la singularidad lingüística del chapurriau, nombre con el que históricamente se ha conocido a pie de calle la lengua histórica del Aragón oriental.
Organizados en torno a la nueva asociación cultural Amics del Chapurriau, decenas de aragoneses de la zona limítrofe con Cataluña se están uniendo para poner en valor este patrimonio lingüístico, frente a quienes desde el independentismo exigen que esa lengua aragonesa se regule como el catalán.
 
Comentaris a la página de Facebook de la Institució Cultural de la franja del meu cul
 

FB Begoña Navarro

Que pena , no es pot ser mes ruc que ells mateixos, devaluont  el seu idioma inventanse noms de lléngües que no existeisent. Perqué am de renunciá a algún benefici que tenim com per exémple quan els nostres fills acabent la ESO i els convalidente el títol B de català?, de veritat no ho entenc , pos si digon lo que dgon parlem lo que parlem no ho cambiarém, i ens anteném en tothom, sí nos entendemos con todos, tenemos la capacidad de hablar lo que hablamos pero entendemos a los castellanos, a los catalanes y hasta los que decís que habláis chapurriau. A ver si nos dan también el título de este idioma, y así tendremos más curriculum lingüístico.

champoiral, chapurriau, champouirau, jargon
///

A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem? (chapurriaus)
 
 
Toni Dimoni, A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?
 
La ICF demostre lo que són:
 
I tant que es pot viure, i sense "espanyol" pel mig
 
ICF, institució cultural franja

martes, 18 de agosto de 2026

Trocha, Trochia, Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, Trulhar, Trompa, Tromba, Trompador, Trumpador, Trompeta

Trocha, Trochia, s. f., loche, sorte de petit poisson.
Quar era dissapte, Thomas no volc manjar carn, e portec hom a K. XII trochias, las qualhs K. donec a Thomas. Philomena.
Parce qu'il était samedi, Thomas ne voulut pas manger de chair, et on porta à Charles douze loches, lesquelles Charles donna à Thomas.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 
Que an nom trochas e tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend tout l'an, qui ont nom loches et goujons.

Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir. 
Semblon razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull.)
T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.
Semblent raisins pressés en treuil.
Fom plus sorna la piscina
Non es most en trueyll o en tina.
Trad. d'un Évang. apocr.
Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.
La vit del trolh. Eluc. de las propr., fol. 121.
La vis du pressoir.
ANC. FR.
Abbreuve cuve et treul où bientost le raisin 
Est porté vendangé, pour en tirer le vin.
P. Hegemon, p. 27.
CAT. Trull. IT. Torcolo. (chap. Lo trull de les raboses a Valderrobres, trulls.
ESP. Trujal.)

trull, trujal; Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir.

2. Trulhar, v., lat. torculare, presser, comprimer.
Part. pas. Razims...
Culit se desfay ins al truelh,
Trulhat se depura colan.
Leys d'amors, fol. 36.
Le raisin... cueilli se défait dans le pressoir, pressé il se dépure en coulant.
(chap. Trullá : prensá : comprimí.)

La prensa, vista desde el portal del Pilar, Beceite, Beseit

trull, prensa, vi, oli, almazara

Trompa, Tromba, s. f., trompe, trompette.
Voyez Just. Lipse, Epist. ad Belgas, 44.
Trompas, tabors, seinheiras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Li bruit e il crit e il masan
Que il corn e las trombas fan.
Pierre de Bergerac: Bel m'es cant. 
Les bruits et les cris et les tapages que les cors et les trompettes font.
Loc. fig. Qui malsdysens ama, ama la trompa del diable.
Liv. de Sydrac, fol. 108.
Qui aime les médisants, aime la trompette du diable.
CAT. ESP. PORT. Trompa. IT. Tromba. (chap. Trompa, trompes; la trompeta de Francisco Celma Tafalla o Tafalleta de Valderrobres, trompetes.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Trompador, Trumpador, s. m., trompeteur, corneur. 
Cridon li trompador
Que tuit prengan las armas, li majer e 'l menor.
Li crit e las senheiras e 'l corn e 'l trumpador
Fan retentir la vila.
Guillaume de Tudela.
Les trompeteurs crient que tous prennent les armes, les grands et les petits.
Les cris et les enseignes et les cors et les trompeteurs font retentir la ville.
IT. Trombadore. (chap. Trompeté, trompetés, la trompetera té petera, trompeteres.)

En marzo del 2011, después de hibernar, se fueron a dar un paseo hasta el pantano y ya no volvieron a la finca.

3. Trompeta, s. m., trompette, celui qui sonne de la trompe, ou trompette.
Reys d' armas, heraultz, trompetas. Fors de Béarn, p. 1090.
(chap. Reys d'armes, heraldos, trompetes.)
Rois d'armes, hérauts, trompettes.
CAT. ESP. Trompeta. PORT. Trombeta. IT. Trombetta.
(chap. Tafalleta lo trompeta, trompetes com lo conegut Pepe.)

Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons


4. Trompar, Trumpar, v., trompeter, publier au son de la trompe.
K. fe trompar per tota la ost e per vilha. Philomena.
Charles fit trompeter par toute l'armée et par la ville.
Cum flautar o trumpar. Eluc. de las propr., fol. 281. 
Comme flûter ou trompeter.
Laissetz Marcelh' aunidamen,
Quar non issitz trompan o combaten.
Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.
Laissa Marseille honteusement, car il ne sortit pas trompetant et combattant.
ANC. FR. Pour ce fist-il tromper et buisiner toute la nuit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201.
IT. Trombare. (chap. Trompá; trompetejá; pregoná a so de trompeta.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

sábado, 25 de julio de 2026

Tocar, Tochar, Toquar, Toc, Tocha, Tocamen, Atocar

Tocar, Tochar, Toquar, v., toucher, manier, tâter, frotter.
Voyez Muratori, Diss, 33.
Om no las auza tocar ni penre. Liv. de Sydrac, fol. 44.
On ne les ose toucher ni prendre.
Els aguza e 'ls esmol
E 'ls toca coma coutelh.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Les aiguise et les émoule et les frotte comme couteau.
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
(chap. Que va di que or fore (siguere) tot lo que ell tocare (tocaríe) : Midas.)
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Qui dit qu'or fut tout (ce) qu'il toucherait. 
Un sol carbo ardent encent totz los carbos que se tocan entorn luy.
V. et Vert., fol. 85.
Un seul charbon ardent enflamme tous les charbons qui se touchent autour de lui.
Loc. prov. Qui toca la pez s' en entacha. Trad. de Bède, fol. 35.
(chap. Qui toque la pez se ('n) taque : se taque o embrute en ella; la pez de una bota de vi; brea pera calafatejá embarcassions.)
Qui touche la poix s'en salit.
- Frapper, battre, maltraiter. 
Li pregeron 
Que l' effant no vuelha tocar.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Lui firent la prière que l'enfant il ne veuille pas toucher.
Vedec lor que no 'l toquesso ni li fesso malh. Philomena.
(chap. Los va vedá (prohibí) que no lo tocaren ni li faigueren mal.)
Leur défendit qu'ils ne le touchassent ni lui fissent mal.
Que toca a la porta perseveramens. V. et Vert., fol. 8. 
(chap. Que toque (pique, truque) a la porta perseveranmen : en perseveransia.)
Qui frappe à la porte persévéramment.

picaport, collons, ous

Fig. Tant es cozens lo mal que m toca.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Tant est cuisant le mal qui me touche.
Ben conosc que m' amors lo toca. 
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Bien je connais que mon amour le touche.
- Jouer d'un instrument.
Aissi com fan il estrumen
C' om toca de mas o d' arzo.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ainsi comme font les instruments qu'on touche de mains ou d'archet.
(chap. Instrumens tocá. De aixó ne saben mol Francisco Celma Tafalla, “tafalleta” de Valderrobres, Tomás Bosque, Ángel Villalba y datres catalanistes juglarets.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Toucher instruments.
- Atteindre.
Que tocava entro al cel. V. et Vert., fol. 100.
(chap. Que tocabe hasta lo sel. Casi com la torre de Babel.)
Qui touchait jusqu'au ciel.
- Copuler, coïter.
S' ieu anc m' ajustiey
Ab Maria ni la toquiey. 
Trad. d'un Évangile apocr.
Si moi oncques je m'ajustai avec Marie ni la touchai.
(chap. Copulá, follá, cardá, practicá lo coito, gitás en : tocá.)
- Conduire, faire marcher.
Toquiey azes e saumiers.
(chap. Vach tocá (conduí, portá, arreá, afuetá) burros (rucs, ases) y someres. Aixó es mol fássil, només cal vore a Juaquinico Monclús a la Ascuma.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je touchai ânes et bêtes de somme.
Le mot toucher est resté dans la langue française pour exprimer l'action de faire partir les chevaux en les touchant du fouet.
Anc de joc d'amor pueis no saup tener Toc. 
] du É P. Bremon Ricas Novas: En la mar. 
Oncques de jeu d'amour depuis ne sut soutenir 
- Concerner, importer. 
En tant quant a cascuna de lor toqua et apperte, et pot toquar et appertenir. 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
En tant qu'à chacune d'elles touche et appartient, et peut toucher et appartenir. 
Part. prés. fig. Per autras causas tocans l' offici de cossolat.
(chap. Per atres coses tocans a l'ofissi de consulat : cónsul.)
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.
Pour autres choses touchantes l'office de consulat.
Part. pas. K., que s sentic toquat, fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.
(chap. Carlos, que se va sentí tocat, lo ferix en la espasa Joyosa per (de) nom. Fixeutos que Joyosa está escrit en y griega, com Villajoyosa, Vilajoyosa. Este Carlos de la frasse no es Rallo Badet, Pininfarinetes.)

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Charles, qui se sentit touché, le frappe avec l'épée Joyeuse par nom.
Ab aquestas paraulas an lors saumiers tocatz.
Roman de Fierabras, v. 4011.
Avec ces paroles ils ont leurs bêtes de somme touchées.
- Traiter, expliquer. 
Part. pas. D' est albre d' amor declaran 
Tot so que ai tocat denan.
Abreviadament escrichas 
E tocadas trop subtilmen.
Segon que dessus ai toquat.
Brev. d'amor, fol. 6 et 34.
De cet arbre d'amour déclarant tout ce que j'ai traité auparavant.
Écrites en abrégé et traitées trop superficiellement. 
Selon que dessus j'ai traité.
Loc. L' ai tocat al viu. 
Sordel: Sol que.
Ja l'ai touché au vif.
Subst. Ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz.
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Je sais jouer sur coussin à tous touchés.
ANC. FR. Ho! je n'y tocque.
Les Repues franches, p. 59.
CAT. ESP. PORT. Tocar. IT. Toccare. (chap. Tocá, tocás: yo me toco, te toques, toque, toquem o tocam, toquéu o tocáu, toquen; tocat, tocats, tocada, tocades; tocaré; tocaría; si yo tocara. Vore toquitiá. Fruita tocada per la pedregada de Massalió; Manel Riu Fillat está mol tocat;
Carlos Rallo Badet está mol tocadet; tocadura, tocadures de les caballeríes : llaga, llagues; ferida, ferides.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Toc, s. m., toc, heurt, coup.
Tan tost qu' es feritz d' un toc,
Se descologa de son loc.
Leys d'amors, fol. 20.
Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu. 
Loc. Anc de joc d' amor pueis no saup tener toc.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Oncques de jeu d'amour depuis ne sut soutenir toc.
CAT. Toc. ESP. PORT Toque. IT. Tocco. (chap. Toc, tocs; per ejemple, de campana, campanes, toc a morts - vore Lo Camí, XX; toc de espasa, copet al coche de “copet” de Valderrobres; un toc de atensió; un toc en un tocho es una tochada, en una branca es una brancada, en un simal es una simalada, en un tubot es una tubotada, en la ma uberta es una esplanissada o galtada si es a la galta.)

3. Tocha, s. f., touche, attouchement, heurt.
Loc. Tocha per tocha et segond lo nombre de lors focx.
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
Touche par touche (proportionnellement) et selon le nombre de leurs feux.

4. Tocamen (Tocament), s. m., tact, sens du toucher.
Al tocament et al gustament. Eluc. de las propr, fol. 28.
(chap. Al tacto y al gust.)
Au toucher et au goût.
- Attouchement, frottement.
Ben gardar... las mas de folls tocamens. V. et Vert., fol. 85.
Bien préserver... les mains de fols attouchements.
Per lo tocamen de la peira. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Par le frottement de la pierre.
ANC. FR. Débattant avecques luy du touchement des cordes, le chantre luy dit: Dieu nous garde, sire, que tu sçaiches cecy mieulx que moy.
Macault, Apophthegmes (Apophtegmes), fol. 190.
CAT. Tocament. ESP. Tocamiento. IT. Toccamento. (chap. Tocamén de collons, tocamens de figues blanes. Aixó abunde a la Ascuma.)

Tocamén de collons, tocamens de figues blanes. Aixó abunde a la Ascuma.

5. Atocar, v., toucher, manier.
Part. pas. Los sants quatre Evangelis de Dieu per me... atocats.
(chap. Los sans cuatre Evangelios de Deu per mí... tocats; corporalmen sol está dabán de tocats. Es una fórmula mol coneguda dels textos en latín y en romans. Vore los juramens del añ 842, lo chapurriau mes antic.)
Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 177.
Les quatre saints Évangiles de Dieu par moi... touchés.

Los juramens del añ 842, lo chapurriau mes antic.

miércoles, 1 de agosto de 2018

Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña

Tos recomano lo llibre "Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña" de Javier Barraycoa aon ix aixó:

Las barras de Aragón o por qué Cataluña no tiene bandera
Aixó no estabe al meu llibre de História de Cataluña

//

¿Sabía que Cataluña fue una de las regiones más taurinas y donde se recogen los testimonios más antiguos de las corridas de toros en España? ¿O que una de las hijas de el Cid se casó con un conde de Barcelona?... ¿Y que soldados catalanes lucharon para el Imperio español desde la Patagonia hasta Alaska

//

Aquí imagineutos a Tafalleta en la trompeta tocán lo toc de eixida del bou a la plassa.


//


Las historias de los pueblos están llenas de tópicos, falsas leyendas… y olvidos. El Principado de Cataluña no podía ser menos. Lejos de ser un pueblo encerrado en sí mismo, participó en la construcción de España con igual o más entusiasmo que el resto de sus compatriotas. Los catalanes, junto al rey de Aragón, participaron en la contienda de las Navas de Tolosa, al igual que de sus tierras salieron los mejores oficiales de marina que participaron en la batalla de Lepanto, sin olvidar que hubo multitud de voluntarios en las sucesivas campañas de África.

Barcelona
fue la primera capital de la España visigoda y toda Cataluña que colaboró en la aventura del Nuevo Mundo con virreyes, soldados y misioneros, al igual que aportó ministros y presidentes a la Primera República del pasado siglo. Entre los estereotipos que nos hemos creado sobre esta Comunidad está, por ejemplo, el de ser los inventores del «pan con tomate», cuando en realidad lo pusieron de moda los murcianos que emigraban a Barcelona para construir el Metro o ser los padres de la «escudella», que no es otra cosa que una variante de los cocidos de cualquier provincia, introducida por los judíos sefardíes y a la que se le añadía carne de cerdo para no ser acusados de falsos conversos. Igualmente, la sardana nunca fue un baile popular en Cataluña excepto en algunos pueblos de la Costa Brava.

José Ventura, Pep, jienense, Jaén, sardana
Baile sardo, Cerdeña, Sardinia, sardana:


los famosos «castells» provienen de las «moixigangas» - construcciones de figuras con cuerpos humanos - que se celebraban 300 años antes en Valencia, y la conjunción copulativa «i» entre apellidos se trataba de un atributo castellano que fue copiado por moda.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica, catalán con boina.

Los catalanes aparecen a lo largo de nuestra historia en los lugares y las situaciones más diversas: En Barcelona se celebró la conquista de Granada con más entusiasmo que en ninguna otra parte de España, albergaron el botín de la batalla de Lepanto, acudieron en masa a la llamada del general Prim a la Guerra de África al grito de
«¡Visca Espanya!» ... 


y, para estupor de muchos seguidores merengues, fundaron el Real Madrid. Estas y otras muchas curiosidades son las que encontramos en estas rigurosas y amenas páginas.

lunes, 26 de marzo de 2018

Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Teruel, Aragón, catalanista de debò

Francisco Celma Tafalla, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también. Seguramente se ha leído hasta el último libro publicado en dialecto catalán y sobre el catalán.
Desde hace años se publica todo lo escrito en catalán, tenga calidad o no.

https://ca-es.facebook.com/francisco.celmatafalla

 
Francisco, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también.
 
 
Sus amigos de Franja Morta son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente catalanista y catanazi, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.
 
Sus amigos de Franja Morta son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente catalanista y catanazi, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.
 
 
Hace un tiempo que los catalanistas recurren a la RAE más a menudo que al DCVB.
Escriben Vall-de-Roures pero en cambio NO escriben Barchinona o Barcino (Barcelona)
 
 
Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Vall de Roures, Ascuma, ascumita
 
Paquito, lo teu amiguet Arturo Quintana que va está a Alemania exiliat de España (com yo) no negará per casualidat que lo cagat de Puigdemont, lo que li va ficá la Creu de Sant Jordi, perteneix a la extrema dreta catalana?
U dic perque an alguns chapurriaus mos diuen faches, falangistes y a Puchi lo va a vore a la presó la extrema dreta alemana
 
 
En la imagen de abajo, tercero por la izquierda. De momento no cambia el nombre por Francesc, Cesc o variantes catalanizadas, conserva el nombre del Papa de Roma actual. El próximo quizá sea el cardenal Omella de Cretas, Queretes.
 
No respetan ni toleran el chapurriau, se tiene que decir que es catalán y escribir como le mandó a Pompeyo Fabra Prat de la Riba, y a ellos les mandó Arturico Quintanilla y Fuentecica.
 
dialectes-occitans-catalan-compres-alibert-gramatica-occitana
 
Tenéis que ir conociendo a estos demócratas, tolerantes, que lluiten per la llengua. En esta foto hay doce "llepasubvencions", quizás trece si la foto no se hizo de forma automática. Falta el actual presidente, Juaquinico Monclús
 
Ascuma, miembros, junta
 
El día de la huelga (vaga ponía) feminista en Valderrobres estaba por ahí para que se colocara la pancarta en catalán de Pompeyo Fabra en el ayuntamiento. Vaga en Valderrobres es una mujer que trabaja poco, femenino de vago. Un vago es también un solar.
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos
 
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 3
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 4
 
Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve
 
 
 
Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons 
tots som bons, tots som bons, baile de Cerdeña, Sardenya, Sardinia, Sardana
 
En Francesc tocán una sardana a Calaseit.
 
 
 
Tafalleta, estamos negando todos los estudios lingüísticos hechos por consenso de catalanistas.

Valenciano, balear y chapurriau NO son dialectos del dialecto occitano catalán.

 
Occitano similar catalán
 
No podeu di vatros o vatres y escriure vosaltros, vosaltres, lo el, mos ens, hai fet he fet, si dius majo no escrigues bonic.

 

Podéu di que parléu y escribiu catalá, pero no reneguéu de la vostra forma de parlá lo chapurriau.
 
En castellá a España la gen ya escriu papa y papas, no sol patata

Pataca en chapurriau. 
 
Pataqué, Miguel Ángel (o Santiago), estáe a la presentassió de la asociación cultural amics del chapurriau
 
Hay muchos errores en el DRAE como los habrá en diccionarios de catalán, occitano, balear, valenciano, algunos adrede y otros sin querer evitarlo. 
 
https://www.fondodeculturaeconomica.com/obra/suma/r2/buscar.asp?word2=papa%20/%20patata
 
A los tubérculos redondeados y carnosos de cierta planta herbácea, hoy importante alimento de casi todo el género humano, en España se les llama patatas y, en el resto del mundo hispánico, papas. Patata, por tanto, es un españolismo que, como tal, debería consignarse en el DRAE. Sin embargo, si se consulta esa obra, se verá que es en la entrada patata donde se define el vocablo, como si ésa fuera la designación etimológica y recomendable y, por lo contrario, en el artículo papa simplemente se remite al artículo patata, como si papa fuera una variante léxica de menor uso.
.....
 
En efecto, en el quechua del Perú, de donde proviene esa planta y ese tubérculo (ver tu culo o franja no), se le llama papa, no patata.
 
(avui, 20.2.2025 lo Papa Francisco I está a pun de estirá la garra; pronte tindrem fumata blanca y triarán al de Queretes com a nou Papa de Roma, habemus Papam!, que se dirá Juan José I)