Mostrando entradas con la etiqueta troben. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta troben. Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de septiembre de 2024

Pauc - Pauqueza

 

Pauc, adj., lat. paucus, petit, court.

Un pauc auzel en mon punh, que no s n' an,

Am mais, qu' al cel una grua volan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Un petit oiseau en mon poing, qui ne s'en aille pas, j'aime davantage qu'au ciel une grue volant.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

De lieis me clam c' ai plus amada

Que nula dona c' anc fos nada, 

E amey la pauca e toza.

Guillaume de Berguedan: Amicx senher. 

Je me plains de celle que j'ai plus aimée que nulle dame qui oncques fut née, et je l'aimai petite et jeune fille.

Troben, sobre una aigua, dos paucs mostiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86. 

Trouvent, sur (le bord d') une eau, deux petits moutiers.

Substantiv. Trop rozetz las mas... 

Als paucs et als grans.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Trop vous rongez les mains... aux petits et aux grands.

Vey cazer per los fossatz 

Paucs e grans per l' erbatge.

Bertrand de Born: Be m platz.

Je vois tomber dans les fossés petits et grands sur l'herbage.

- Adv. Peu.

Pauc vey lieys qu' ieu azor.

Sordel: Aylas.

Je vois peu celle que j'adore.

Si mi dons, qu'ieu am tan

Et amarai, no m desam, 

Pauc tem autra desamor.

A. Catalans: Als entendens.

Si ma dame, que j'aime tant et j'aimerai, ne cesse pas de m'aimer, je crains peu autre indifférence.

Del papa sai que dara largamen,

Pro del perdon e pauc de son argen.

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes.

Du pape je sais qu'il donnera largement, beaucoup du pardon et peu de son argent.

ANC. FR. Celui qui parle pauc.

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bibl. bibl. Ms., p. 1396.

Substantiv. E 'l trop velhar e 'l pauc dormir.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et le trop veiller et le peu dormir.

Entr' el trop e 'l pauc mesura jatz.

Guillaume de Montagnagout: Nulhs hom.

Entre le beaucoup et le peu gît sagesse.

Loc. Dix a totz que anesso manjar 1 pauc. Philomena.

Dit à tous qu'ils allassent manger un peu.

De mon cor qu' avetz tot, un pauc rendre.

Peyrols: Ben dei. 

De mon coeur que vous avez tout, rendre un peu.

Loc prov. Gran be fai

Un pauc de chauzimen.

Arnaud de Marueil: Bel m'es. 

Grand bien fait un peu de gracieuseté. 

ANC. FR. Revenez un pau devant mydi. Poëme d'Hugues Capet, fol. 13.

CAT. Poc. ESP. Poco. PORT. Pouco. IT. Poco.

(chap. Poc, pocs, poca, poques; poquet, poquets, poqueta, poquetes.)

Adv. comp. Aissi m mis pauc a pauc en la via. 

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Ainsi je me mis peu à peu dans la voie.

Pauc e pauc se laissa dechazer.

(chap. Poc a poc se dixe caure o decaure.)

Bertrand de Born: S'ieu fos.

Peu à peu se laisse déchoir.

CAT. A poch a poch mon esforc sent descreixer. (N. E. Esforç)

Ausias March: La mia por.

ESP. E fueron las razones poco a poco cambiando.

Poema de Alexandro, st. 241. 

PORT. Milhor sera servir vos d' elhs poco e poco.

Docum. de 1446. Elucidario, t. I, p. 66.

IT. Sicchè vada a poco a poco succiandola. 

Sagg. di Natur. esper., 4. 

Venc suau, celadamen, 

Pauc cada pauc.

Raimond l'Écrivain: Senhors l'autr' ier.

Vint doucement, en cachette, petit à petit. 

So fo Roma la grans, pauc cada pauc creissens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Ce fut Rome la grande, peu à peu croissant.

Un sac li vai mostrar de deniers pauc mens plen. V. de S. Honorat. 

Un sac lui va montrer de deniers à peu près plein. 

ANC. FR. Estoit de sept palmes, peu moins. Rabelais, liv. V, c. 42.

No us deman oltra grat pauc ni gaire.

Berenger de Palasol: Bona dona. 

Je ne vous demande outre gré peu ni beaucoup. 

Ab pauc no m rompet mos corretz.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Peu s'en fallut (si) ma courroie ne rompit.

A pauc lo cors no m' esclata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Peu s'en faut (si) le coeur ne m'éclate. 

ANC. FR. E ma dame truis de merci si dure 

Qu' à pou ne dis qu' en son cuer faut nature. 

Eustache le Peintre. Ess. sur la Mus., t. II, p. 192.

Se tint à pou que il ne furent tuit mort et pris. Villehardouin, p. 86.

A pou que il ne m' ont tué. Roman du Renart, t. III, p. 129.

A poc li cuers ne li part souz l' axele.

Roman de Gerard de Vienne, v. 2416. 

CAT. A poc. (chap. Per poc)

ESP. Tan anhimado que a pocos se le saliera el alma.

Poema de Alexandro, cop. 8. 

IT. A poco ensieme la dec menave alla chiara luce.

Volgar. delle Pist. di Seneca, pist. 94. 

De pauc en pauc receup conort. Passio de Maria. 

De peu en peu elle reçut encouragement.

En pauc, dona, me pogras tan

Far d'amor e de bel semblan.

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Avec peu, dame, vous pourriez me faire tant d'amour et de belle apparence.

El cors e 'l cor, e 'l saber e 'l veiayre, 

E l' ardimen e 'l sen e la vertut

Ai mes en lieys, e no n' ai retengut 

Ni pauc ni pro per negun autr' afaire. 

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Le corps et le coeur, et l' esprit et la pensée, et le courage et le sens et la valeur j'ai mis en elle, et je n'en ai retenu ni peu ni prou pour nulle autre affaire. 

Quan m'albir qu' eu sui de joi loingnatz, 

Per pauc mos cors del tot no s desespera. 

Raimond de Salas: Si m fos grazitz. 

Quand je pense que je suis éloigné de plaisir, peu s'en faut (si) mon coeur ne se désespère entièrement.

CAT. Per poc lo taca. Dicc. cat. cast. lat. 

ESP. Por poco non vos digo que villanos semeiades.

Poema de Alexandro, cop. 238. 

IT. Corse al cuor a Biancafiore una subita letizia e per poco non lo core... per debolezza non perì. Boccaccio, Filoc., lib. IV. 

Che per poco è che teco non mi risso. Dante, Inferno, c. 30.

A per pauc no m sui laissatz de chan. 

Cadenet: Quan la neus. 

Peu s'en est fallu (si) je ne me suis pas lassé de chant.

Quant ar vos m' oblidatz, 

Per un pauc non muer dese.

B. de Ventadour: Conortz era. 

Quand maintenant vous m'oubliez, peu s'en faut (si) je ne meurs sur-le-champ.

Conj. comp. Ben sapchan qu' els pretz aitan 

Pauc com ilh me. 

Sordel: Planher vuelh. 

Qu'ils sachent bien que je les prise aussi peu comme eux moi.

2. Pauquet, adj. dim., petit, mince, faible. 

Sel que son pauquet poder

Fa volontiers, non deu esser blasmatz. 

Le moine de Montaudon: Ara pot. 

Celui qui fait volontiers son petit pouvoir, ne doit pas être blâmé. Substantiv. Non es hom el mon, per can que sia nafrat, 

Qu'en begues un pauquet, c'ades no fos sanat.

Roman de Fierabras, v. 853. 

Il n'est homme au monde, pour combien qu'il soit blessé, qui en bût un petit (un peu), qui incontinent ne fut guéri.

CAT. Poquet. ESP. Poquito. IT. Pochetto.

(chap. Poquet, poquets, poqueta, poquetes.)

3. Pauqueza, s. f., petitesse, petite quantité.

Quant a grandeza et pauqueza. Eluc. de las propr., fol. 231.

Quant à grandeur et petitesse.

Per pauquesa de sanc. Trad. d'Albucasis, fol. 44.

Par petite quantité de sang.

ANC. CAT. Poquea (N. E. lengua valenciana, como pobrea). 

ANC. ESP. Poqueza. IT. Pochezza.

domingo, 16 de abril de 2017

trobá

trobá,
castellano: 
encontrar

Infinitiu, presén:

trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben.

trobadó o trovadó, trovadós o trobadós


DCVB:

TROBAR
 (i ant. atrobar).

I. || 1. ant. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d'abansLa rahó per la qual cauayleria és atrobada, Lull Cavall. 14 voLa ànima... ha trobades diverses figures de letres, Metge Somni i. Aquells qui han trobades arts e les han divulgades, Metge Somni iii. Aquell dia fo atrobat lo misteri de la sancta Missa, cor de abans no era, Serra Gèn. 186. Per qual rahó aquest joch fou trobat, Scachs 7. 
|| 2. especialment, Compondre una cançó, una obra poètica; cast. trovar. Lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment... als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Lull Cont. 352, 30.
II. || 1. Veure presentar se una cosa que cercàvem o que apareix per casualitat sense cercar-la; cast. encontrar, hallar. Per una via anaua un hom ab sa muller, e en aquella via atrobaren una gran serpent, Lull Felix, pt. iv, c. 11. Met en la vila dels millors hòmens d'armes que trops, Desclot Cròn., c. 2. Matauen e enderrocauen dels moros alí on los trobauen, Jaume I, Cròn. 60. Si dins aquella nau seran atrobats, perden lo cap, doc. a. 1391 (Archivo, v, 199). Aquí trobarets port plaent contra tota tempestat, Genebreda Cons. 152. Yo devallí en Infern, hon trobé Eurídices muller miaMetge Somni iii. Los falsos juheus amagaren la creu..., e depuys per temps la trobà la regina Elena, Serra Gèn. 226. 
Prin una salsa la pus gran que tròpies, Flos medic. 243 v. Quan troba un cingle altívol, lo voreja, Canigó ii. Anar a trobar algú: anar al lloc on és, per veure'l, parlar-li, etc. Jo aniré a trobar-lo en sa casa, Lacavalleria Gazoph. Arriba't a trobar l'Arcalde, Vilanova Obres, xi, 35. a) recípr. Esser presents dos o més (persones, animals, etc.) en un mateix lloc. En una bella plana se atrobaren Na Renart e el bouLull Felix, pt. vii, c. 4. Ab tant trobam-nos ab los siruents, Jaume I, Cròn. 63. Ens trobaríem a la placeta de l'esglésiaRuyra Parada 15.—b) amb pron. refl. datiu ètic. Anant a la església me trobé una agulla, Egidi Romà, i, 1a, 5. Quant jo'm despertí trobé'm lo infant mort al costat, Serra Gèn. 118.

|| 2. Experimentar, sentir una cosa; obtenir, atènyer; cast. encontrar. Com més lo mandauen calar, él mas clamaue mercè a nostre seinor, e per zo trobà mercè, Hom. Org. 4 voSi per auentura poria atrobar remey en sa tristícia, Lull Gentil 5. Prech vos que'm vullau dir, si desplaer no hi trobats, què és Infern, Metge Somni ii. Jo desig fer per misser Corrado ço en què ell tròpia plaer, Decam. ii, 77. Major bé, fora tu, ma pensa no troba, Tirant, c. 316. En nostra casa trobareu estatge, Alcover Poem. Bíbl. 35. 

|| 3. Veure presentar-se (quelcom o qualcú) sota una determinada forma, aspecte, manera d'esser o d'estar, etc.; cast. encontrar. Totes les vegades que hom jaurà ab elles les atrobarà puncelesLull Gentil 287. Com lo rey... entra en la ciutat... atroba totes les carreres empaliades e encortinades, Lull Cont. 103, 2. E trobe la porta tancada, Jaume I, Cròn. 32. Tota hora trobà-lo de bon enteniment envers lo rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 87. Lurs cambres e altres lochs secrets trobaràs plens de fornells, Metge Somni iii. Jacob se acostà a ell, e Isaach lo palpà e trobà-lo pelós al coll e en les mans, Serra Gèn. 28. A qualseuulla part que tastes la mar, salada la trobaràs, Tirant, c. 340. Un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat, Ruyra Parada 49. 

|| 4. Atribuir (a quelcom o a qualcú) una qualitat, un estat determinat; reputar, considerar com a tal o tal; cast. encontrar. Si atrobaran aquell esser suficient..., sia reebut en confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 79). Si atroba ab consell la sentència dels dits cònsols esser ben donada, Consolat, c. 15. Que els ne troba de tristos, aquells màrgens, Canigó x. Lo que trob més raro del senyor és que... no hey venga colca vegada, Penya Mos. iii, 29. No ho trobo pas gaire divertit, Ruyra Parada 35.

|| 5. Opinar, creure, considerar probable (val., bal.); cast. creer, parecer. «¿Què trobes?»: ¿què et sembla? Diu-vos que abans que vengan tres mesos, troba que haurà la ciutat de Bona, Muntaner Cròn., c. 52. Jo trobo que vós no teniu culpa, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Considerar-se, sentir-se de tal o tal manera. Tan ignorant me trobe yo en tota res, Pons Auca 83. Quant l'ànima cansada | se troba en les converses de la vida, Costa Poes. 2.

|| 6. refl. Estar (en tal o tal situació, de tal o tal manera); cast. encontrarse. Per ço que pus poderosos se tròpien los huns contra los altres, Pere IV, Cròn. 395. Trobant-me en tal necessitat, Vent. Pel. 4. Los hòmens qui's trobaran en estament de gràcia, Villena Vita Chr., c. 47. En altra congoixa semblant no us trobeuProc. Olives 206. Qui sab si vostè se troba en aquest matex cas, Penya Mos. iii, 29. Atordit per la insistent idea de trobar-me altre cop malalt, Pons Com an. 68. 
|| 7. refl. Esser en un lloc, estar-hi present; cast. encontrarse. D'on me trobí... en cambra ben tancada, Somni J. Joan 92. En aquell dia te hages a trobar en la una de aquestes quatre ciutats, Tirant, c. 13. 
a) No trobar-s'hi: no poder acostumar-se a un lloc, a una situació.
«No puc fer feina, i no m'hi trob». «D'ençà que el noi se n'ha anat, no m'hi trob».

    Loc.
—a) No trobar aigua a la martenir poca traça per a trobar les coses cercant-les. «Anessis a la mar, no hi trobaries aigua».—b) Tant m'estimo això (o tant se me'n dóna d'aixòcom lo que he trobat avui: es diu per expressar indiferència o menyspreu envers alguna cosa. A mi tant me s'i dóna de lo que poden dir, com de lo que m'he trobat you hui, Rond. de R. Val. 49. «Tu i lo que m'hai trobat avui, tot és u»: es diu per manifestar menyspreu a alguna persona (Morella).
    
Refr.
—a) «Tal faràs, tal trobaràs»; «Qui mal fa, mal trobarà»: significa que les males accions solen arribar a esser castigades.
—b) «Cercant cercant (o «demanant demanant») troben Roma»: significa que esforçant-se i demanant informació, s'arriba allà on es vol.—c) «Les persones es troben, que les muntanyes no»; «Són els homes que es troben, i no les muntanyes»: vol dir que el qui ha estat perjudicat per algú, arriba a tenir ocasió de venjar-se.—d) «Qui troba, estoja; i qui perd, cerca»: vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure (Men.).

    Fon.: 
tɾuβá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); tɾoβá (occ., mall.); tɾoβáɾ (val.).

    Conjug.: 
segons el model cantar, però dialectalment presenta algunes particularitats: per exemple, les formes trobs trob (segona i tercera persones singulars del present d'indicatiu), usades a la zona nord de Catalunya en lloc de trobes troba que són les formes regulars. Més esteses encara estan les formes de subjuntiu en -ia o en -iga (tròpia tròbiga tròpiga, trópies tròbigues tròpigues, tropiguem, etc.), de les quals es deriven les formes de pretèrit imperfet de subjuntiu tropigués tropiguesses etc.

    Etim.: 
probablement d'un verb llatí tardà *tropare, que originàriament devia significar ‘parlar amb figures (llatí tropus), amb llenguatge figurat’, i després ‘compondre versos’; de la idea de ‘arribar amb esforç i enginy a veure la imatge o figura’, es degué passar al significat de ‘inventar, descobrir amb treball i enginy allò que se cercava’, i d'aquí al significat general de ‘veure presentar-se allò que se cercava’ i secundàriament ‘veure aparèixer una cosa sense cercar-la’.
Aquesta teoria, exposada per Gaston Paris, sembla més acceptable que la de Diez EWb 331, que feia venir 
trobar del llatí tŭrbare amb el sentit de ‘desordenar, descompondre’, perquè el qui cerca una cosa mesclada amb altres les remou i descompon; Schuchardt Rom. Etym. ii, 74 i ss., acceptava la mateixa idea de Diez, però concretant-la més: deia que de turbare aquam, ‘remoure l'aigua’, operació feta pels pescadors per cercar els peixos, havia arribat a tenir el significat de ‘cercar’ i després el de ‘trobar’. Spitzer és partidari de l'etimologia *tropare i explica aquesta forma com a extreta del verb contropare, documentat en llatí tardà amb el significat de ‘parlar figuradament’ (cf. Corominas DECast, s. v. trovar).