Mostrando las entradas para la consulta gleisa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gleisa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

37. Ugo di Saint Circ. Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui,

37. Ugo di Saint Circ. * 

Secondo il testo edito dallo Zingarelli (Miscellanea di filologia e linguistica in mem. Caix-Canello, Firenze, 1886, p. 250).

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ

Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui, 
que farai a Faiensa mandar a 'n Guillelmi 
et al compte Gui Guerra e 'n Miquel Moresi 
et a 'n Bernart de Fosc et a sier Ugoli,
et als autres que son lains de lor vesi;
e sapchan, com c'a lor de laintre esti, 
quel sens el noms el pretz el laus c'om de lor di, 
los coronan d'onor, sol fassan bona fi.
Bona fin deu ben far, e Dieus li deu far be, 
qui franquez' e dreitura e la gleisa mante
contra cel que non a en Dieu ni en leis fe, 
ni vida apres mort ni paradis non cre;
e dis c'om es nienz despueis que pert l'ale, 
e crueltaz l'a tolta pietat e merce,
ni tem laida failhida faire de nuilla re, 
e totz bos faitz deshonra e bais' e deschapte.
Sil chaptel coms Reimons gart qu'en fassa son pron
qu' eu vi quel papa tolc Argens' e Avignon,
e Nemz' e Carpentras, Vennasqu' e Cavailhon, 
Uzetge e Melguer, Rodes e Boazon, 
Tolzan et Agenes e Caortz e Gordon, 
e 'n mori sos coingnatz lo bons reis d'Arragon;
e s' el torn' a la preza per aital ocaizon, 
encar l' er a portar el man l'autrui falcon. 
Lo falcons, fils de l'aigla, quez es reis dels Franses,
sapcha que Frederics a promes als Engles, 
qu' el lor rendra Bretaingna, Anjou e Toarces 
e Peytau e Saintonje, Limotge et Engolmes, 
Toroinn' e Normandia e Guien' el Paes, 
e venjara Tolsan, Bezers e Carcasses;
doncs besoingna que Fransa manteingna Milanes
e n'Albaric que tolc que lai passatz non es. 
Passatz lai fora ben, s'el n'agues lo poder, 
que de ren als non a desirier ni voler,
mas com Frans' e la gleisa el pognes decazer, (pogues)
e la soa crezensa e sa lei far tener. 
doncs la gleisa el reis i devon pervezer
quens manden la crozada ens veingnan mantener; 
et anem, lai en Poilla, lo regne conquerer, 
quar cel qu'en Dieu non cre non deu terra tener. 
Ges Flandres ni Savoia nol devon mantener, 
tant lor deu de l'eleg de Valensa doler.

* Dalla Biografia edita dallo Chabaneau (op. cit. p. 51):
N'Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. fils fo d'un paubre vavassor;... si ac gran ren de fraires majors
de se, e volgron lo far clerc e manderon lo a scola a Monpeslier. e quant ill cuideron que ampares letras, el amparet cansos e vers & sirventes e tensos e coblas, els fach els dich dels valens homes e de la (las) valens domnas que eron el mon ni eron estat, e com aquel saber s'ajoglari... et estet lonc temps en Gascoingna paubres... e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia & en la Marcha Trevisana; e tolc moiller en Trevisana...

martes, 12 de diciembre de 2023

Vie de Saint Trophime. Sant Tropheme.

Vie de Saint Trophime.

Plusieurs morceaux de ce poëme ont été imprimés dans différents ouvrages. Anibert en a donné un certain nombre de vers dans le tome III, 2e part., page 400, de ses Mémoires sur l' ancienne république d' Arles. On en trouve également dans Millin: Voyage dans les départements du Midi, tome III, page 586, et Essai sur la langue et la littérature provençale, Magasin Encyclopédique, tome II, pages 62-89 et 224-259. Enfin il en a été inséré au tome III, p. 157, de la Statistique des Bouches-du-Rhône, un assez long fragment que les auteurs de cette Statistique ont cru à tort être le poëme entier. En voici un passage du commencement tiré du manuscrit de Sainte-Palaye, déposé à l' Arsenal, et coté Bell.-Lett. fr., n° 140, in-fol., en tête duquel on lit de la main de cet ami zélé de notre ancienne littérature: “Copie d' un ms. in-8° écrit sur papier, vers le XVIe siècle, dont je possède l' original.”


Tos temps aus dir qu' om deu aver conselh 

Dels ancians, e c'om prengua espelh

En lur bels fats e 'n lur ditz eissament; 

E car l' antic, en lur comensament, 

Pregavan Dieu, lo payre glorios, 

Tot en ayssin lo devem pregar nos, 

Que elh nos don complir nostre dechat, 

A sa honor e senes falsetat. 

Tengut nos an enclaus aquest escrig 

Nostre clergues, tro que om lur o a dig, 

Per pereza o per nescietat, 

Mas aras l' an de novel revelat, 

Car conoison que, per lur gran pereza, 

Per lur delieg e per lur avareza,

An perduda la renda que avian

En Aliscamps, tant quant ben lo servian,

Qu' yeu ay auzit que gran devocion

I avian totas las gens del mon.

Con ayso sia ver, demandas als vielz

Qu'els o diran plus gent que ieu e mielz...

E per aquo car tota gent non sap

La gran vertut qu' el sementeri a,

Hieu o diray a tot lo mon per ver,

Sol del auzir aian gauc e plazer.

So fon apres la Sancta Pacion

De Jhesu Crist e la resurecion...

... Sant Peyre lo bon pastor

E l' apostol Sant Pol, que era am lor,

Los discipols volgron totz enviar, 

Que per lo mont anesson predicar 

La sancta fe que Crist lur ensenhet, 

E 'l sant baptisme que el meseis lur donet... 

A lo cors sans, Sant Tropheme, lo bar, 

La sieutat d' Arle e tota la region 

De riba mar entro sus a Lion... 

Cant aquest Sant, de Crist bon cavalier, 

Ac fag bastir la gleisa e 'l mostier,

De seguentre I fort petit de tems, 

Le bons princes, que regie la gens, (1: (sic) Lisez regia.)

A la sieutat d' Arle volc repayrar.

Cant o saup Sant Tropheme lo bar,

Mot alegres e gausent venc ves lui...

De Jhesu Crist e de la santa fe

Katholica e del sant batisme

Tant autament lo Sans li prediquet,

E tant azaut la fe li demostret

Que lo prince fon tot enluminat,

E de la fe fon mot fort escalfat,

Si que tan tost volc esser batejat

A la honor de Sancta Trinitat,

Am Patrici, lo sieu filh piatos,

Qu'era tozet bon e religios.

E, quant foron ambeduy batejat,

Lo bon prince per sa terra a mandat

Al pobol, que tutz prenam la fe

De la gleisa e lo sant batisme;

E crec tant fort la gran devosion

Del bon prince e la religion,

Que tot cant hac donet per l' amor

Del filh de Dieu, Jhesu Nostre Senhor.

Sas belas salas, son palais eysament

Donet per Dieu, son aur e son argent

E sos castels e tot cant el avia

Det a la gleysa, e tot cant possezia...

Apres ayso, las obras de Dieu fasent,

Visquet lonc temps lo Sans entre las gens.

domingo, 4 de octubre de 2026

17. Giraldo di Bornelh, Si per mon Sobretotz no fos,

17. Giraldo di Bornelh. *

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

La prima poesia è secondo il testo pubblicato dal Raynouard (Lexique roman, 1, 379); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la seconda si riproduce il testo pubblicato pure dal Raynouard (Choix des poésies originales des Troubadours, IV, 290); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la terza e la quarta si dà la lezione del canz. A, con correzioni da C per la terza, e da B per la quarta.

Si per mon Sobretotz no fos,
quem ditz qu'ieu chant e sia gays,
jal suaus temps, quan l'erba nays,
ni pratz ni rams ni bosc ni flors,
ni durs senhers ni van' amors
nom pogram metre en eslays:
mas d'aissom tenc ab lui
que, pos joys falh e fui,
merma pretz e barnatz;
e pois las poestatz
s' estraigneron de jay,
de quan quel piegers fay
no fon per mi lauzatz;
qu'aissim suy cosseillatz,
que nul ric non envey
que trop mal senhorey.
Selha vetz eral segles bos
quan per tot aondava jays,
e selh grazitz on n'eral mays,
e pretz s' aveni' ab ricors;
ar appell' om pros los pejors
e sobrier selh que pieitz s' irais;
e selh que mais adui
cum ques pot de l'autrui,
sera plus envejatz.
de quem tenh per forsatz,
qu'om d'avol plait savay
cuelha bon pretz veray
don degr' esser blasmatz,
e vos, quar non pessatz
sis tanh qu'om pretz autrey
Mal fon capdelada razos
des qu'om tenc per pros los savays,
els francs els cortes els verays
razonet hom per sordejors,
e moc la colpa dels aussors
quant de vers brezillet ni frays,
qu'eras no sai per cui
tol hom l'onor selui
que n'era adreit cazatz;
e sils encoreillatz
diran que ben estay;
mas selh qu' ieu no diray,
sera trop miells armatz;
e pueis sius embarjatz
de pretz ni de domney,
mens avetz el conrey.
Ieu vi qu'om prezava chansons
e que plasia tresc' e lays,
mas eras vei pus que hom s'estrays
de solatz ni de fagz gensors,
ni l'afars dels fis amadors
se viret de dreit en biays,
que totz devers defui;
que ja s'om se deblui
las carns nils vis nils blatz,
e se l' acompagnatz,
a pretz non o tenray
ni crezutz non seray;
mas nom segral peccatz,
que lai val pauc rictatz
qui la men' a desrey,
ni dreg non sec ni ley.
Er aug del rey qu'era plus pros
e plus valens en totz assays
de totz selhs que vianda pays,
que sobret mejans e majors,
e crec sos pretz e sas honors
e non temia afan ni fays;
que si lo planhon dui, 
lo ters lor o destrui; 
quem par mal ensenhatz, 
qu'ieu non cug qu'anc fos natz, 
de Karlemagn' en say, 
reys per tant bel essay 
mantengutz e prezatz; 
mas ja leu non crezatz 
qu'afars tant mal estey 
qu'esems lo plaignon trey. 
E que val doncs bella faissos 
ni grans poders qu'aissi s'abays? 
e ja passava part Roays
lo noms el pretz e la paors, 
entrels pagans galiadors
qu'anc us sols areire nols trays;
per que falh quis desdui, 
pus aissi leu s'esdui
so qu'om plus vol nil platz, 
de qu'ieu tenc per grevatz 
selhs que mais podon say, 
si non adobon lay; 
quan camjaran rictatz, 
qu'ajan qualque solatz 
de lur gran galaubey 
denant lo major rey. 
Quel trefas segles envejos
dona piegz, s'elh que plus s'atrays
non a suenh mas quel cors s'engrays,
e fassa cum ques pot son cors,
e l'arma pert ses lo socors
de lui cui sos covens a frays;
qu'om tan gen no s'estui
ni nos serra nis clui
de belhs murs dentelhatz, 
quan sera lai passatz 
al port on no s'eschay, 
qu'om merme son esmay 
totz non sia enserratz; 
per qu'es conseills senatz
qu'om de sai se castey, 
que sos tortz de lai nol grey.
Per solatz revelhar, quar es trop endormitz,
e per pretz qu'es fayditz aculhir e tornar,
mi cuyei trebalhar; mas er men sui giquitz, 
per so quar sui falhitz, quar non es d'acabar; 
cum plus m'en ven voluntatz e talans, 
plus creys de lai lo dampnatges el dans. 
Greu es a sofertar, a vos o dic qu'auzitz 
cum era jois grazitz e tug li benestar, 
hueymais podetz jurar que ja de fust no vitz
ni vilas miels formitz estra grat cavalgar:
lagz es l'afars e greus e malestans 
don hom pert Dieu e reman malanans. 
Ieu vi torneis mandar e segre gens garnitz, 
e pueys del miels feritz una sazo parlar; 
ar es pretz de raubar buous, motos e berbitz;
cavaliers si' aunitz ques met a domnejar, 
pus que toca dels mans motos belans, 
ni que rauba gleizas ni viandans.
On son gandit joglar qu'ieu vi gent aculhitz, 
qu'a tal mestier fo guitz que solia guidar? 
e vey senes reptar anar tals escarits, 
pus fon bos pretz failhitz que solia menar 
de companhos, e no sai dire quans, 
gent en arneis e bels e benestans.
E vi per cortz anar de joglaretz petitz
gen caussatz e vestitz, sol per domnas lauzar;
ar non auzon parlar, tant es bos pretz delitz, 
dont es lo tortz issitz d'elas mal razonar. 
diatz de quals d'elhas o dels amans, 
ieu dic de totz, quel pretz n'a trag enjans. 
Qu'ieu eys que suel sonar totz pros hom issernitz, 
estauc tant esbaitz que nom sai cosselhar;
qu'en luec de solassar aug en las cortz los critz,
qu'aitan leu s'es grazitz, de lans e de bramar 
lo comtes entre lor cum us bos chans 
dels rics afars e dels temps e dels ans. 
Mas a cor afrancar, que s'es trop endurzitz, 
non deu hom los oblitz nils viels faitz remembrar
que mal es a laissar afar pus es plevitz, 
el mal don sui guaritz nom qual ja mezinar;
mas so qu'om ve, volv e vir en balans, 
e prenda e lais e forss' e dams los pans. 
D'aitan me puesc vanar qu'anc mos ostaus petitz
no fon d'els envazitz; sels cui aug totz duptar
anc no fetz mas honrar los volpils mal arditz;
doncs mos senher chauzitz si deuria pensar
que non l'es ges pretz ni laus ni bobans 
qu'ieu quem laus d'el sia de lui clamans.
Eras non plus per que no m'o demans, 
que blasmes er, si vau d'aissi clamans, 
so dil Dalphins que conois los bons chans.

Er auziretz encabalitz chantars, 
q'ieu sui amics encabalitz e pars; 
aujatz si fo anc mais dicha 
tant grans foillia en chantan; 
greu n'escamparai ses dan, 
s'ab lieis m'apareil ni m'ec 
cui sui plus liges que sers.
terra, tu cum o sofers?
Ai, tantas vetz m'a trait necis parlars 
joi d'entrels mans, per qen devenc liars!
el cors, pois en ren s'aficha
don s'alegra tan ni qan, 
volgra ieu chantes gaban, 
q'era tro que s'esparec
tenial dreg per envers, 
tant fui ves amor esmers.
E qen diretz si l'esciens es rars 
el cors es leus? valram ja sobramars? 
non jes, tant es auta e richa
cella, cals remaigna ab tan. 
ja ren laus no mi valran, 
mou mas chanssos e mos vers
cum fols de saber esters.
Anc nuills effreis non fo valens ni cars
tro que moc loing de joi sobregabars;
e pois dic c'amors me tricha
per un petit de semblan,
et ieu pert per so que nom blan
lieus parlars, c'us dans men crec
quem ten pres plus greu q'en fers
per ti, bocha, qe 'n mal mers.
Aras nom letz qan mi valgra prejars; 
qerre merce si fai que mos trobars,
pois tant s'es m'amors africha
c'autra non qier nin deman,
clamail merce, qui qeil chan
celliei cui deschausir lec;
fouz descuidatz e despers,
tot trobaras so que quers.
El bes qet fetz, si n'eras el fuoc ars,
poz loill grazir; fo doncs mas us baisars?
folla res e cel que picha
non vai l'obra meilluran; 
ben as pauc saber d'enfan
e sit fetz mais que non dec;
piejer que cill de Beders
tu cals merces l'en refers?
Tal que lai dreitz mos huoills on bat la mar
el cors es fis e doutz e francs e clars
vas celliei on jois s'abricha
loing d'avol pretz e d'engan
e de mi qen vauc pensan,
per q'en magrezisc e 'n sec, 
volven de tort en travers 
plus abronquitz d'un covers
E cuidatz setz m'enuoi ni dejunars
nim tenga dan non fai c'us doutz penssars
m'aduria ab una nicha
san e let al cap d'un an.
fol, c'as dig? pauc t'en creiran
de so c'anc vers non parec;
si fara si loil enquers
mos Lignaure lai part Lers. 
Joios qui per bon eders 
no s' alegra, fols es mers.
Sim sentis fizels amics
per ver encusera amor, 
mas er men lais per paor 
qem dobles l'anta el destrics; 
mas aisso puosc dir ses dan,
c'anc d'engan ni de no fe
nom membret, puois amai be; 
anz n'ai sofertz de grans mals, 
c'aissi s'aven als leials.
E si non grana l'espics 
si cum pareis a la flor, 
cujatz que plass'al seignor? 
anz l'en creis ira e genzics; 
e par que consir de l'an 
en avan, car sap e ve
que sos affars noill ave; 
q'ieu vi c' us jorns ferials 
m'era mieiller c' us nadals. 
E vi ja mentr'era rics, 
segon lo temps q'era cor, 
q'ieum tenia a desonor
mainz plaitz don er sui abrics; 
c'um vencutz sofrire, qui blan
soffertan, qe pietz l'en ve 
so que plus li desconve, 
qe segon qe l'era egals, 
l'amors era ab mi cabals. 
Aujatz, joves ni antics, 
puois en sa baillia cor, 
tri de dos mals lo major, 
non farial reis Lodoycs. 
deu hom ben doncs rire d'aman 
qui l'afan d'amor soste 
e nol sap loignar de se, 
puois ve que li retz venals 
es doncs dans d'amor' aitals. 
Eraus semblara prezics
mos chans; mas si Dieu ador, 
peç' a non vitz amador
cui meins noca anta ni trics;
mas per mieills assire mon chan, 
vau cercan bos motz en fre
que son tuit cargat e ple
d'us estrains sens naturals;
mas non sabon tuich de cals.
E sitot s'enfeing enics
per espaventar los lor,
si plans valors noi acor,
pauc i val precs ni chastics.
deus om doncs aucire prejan?
dreig n'ai gran, qu'ieu sai e cre,
mas jes non o dic per re,
q'alz verais amics corals
non vai enan lor captals.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 14): 
Girautz de Borneill si fo de Lemozi, de l'encontrada d'Esidueill, d'un ric castel del vescomte de Lemoges. e fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural. e fo meiller trobaire que negus d'aquels qu'eron estat denan ni foron apres lui; per que fo appellatz maestre dels trobadors, & es ancar per totz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d'amor e de sen. fort fo honratz per los valens homes e per los entendens, e per las dompnas qu'entendian los sieus maestrals ditz de las soas cansos. e la soa vida si era aitals que tot l'ivern estava a scola & aprendia, e tota la estat anava per cortz, e menava ab se dos cantadors que cantavan las soas cansos. non volc mais moiller, e tot so qu'el gazaingnava dava a sos paubres parens & a la gleisa de la vila on el nasquet; la qual gleisa avia nom & a encaras Saint Gervasi.
Girautz de Borneil si amava una dompna de Gascoina que avia nom n'Alamanda d'Estanc. mout era prezada dompna de sen e de... valor e de beutat, & ella si sofria los precs e l'entendemen d'en Giraut, per lo gran enansamen qu'el li fazia de dretz e d'onor e per las bonas chansos qu'el fasia d'ella, don ella s'en deleitava mout, per qu'ella las entendia ben. lonc temps la preget, & ella com bels ditz e com bels honramenz e com bellas promissions se defendet de lui cortezamen, que anc noil fetz d'amor nil det nuilla joia, mas un son gan; dont el visquet lonc temps gais e joios, e pueis n'ac mantas tristessas quant l'ac perdut; que madomna n'Alamanda, quan vi qu'el la preissava fort qu'ella li fezes plaser d'amor, e saub qu'el avia perdut lo gan, ella s'en corozet del gan, dizen que mal l'avia gardat, e qu'ella noil daria nulla joia ni plaser noil faria mais d'amor, e que so qu'ella li avia promes li desmandava, qu'ella vesia ben qu'el era fort loing eissitz de sua comanda. quant Girautz ausi la novella ocaison el comjat que la domna li dava, mout fo dolens e triz...
Per la dolor e per l'ira qu'en Girautz de Borneil ac de la mort del rei Richart d'Engleterra, e per l'engan que l'a fait la sua dompna n'Alamanda, si s'era laissatz de chantar e de trobar e de solatz. mas en Ramons Bernartz de Rovigna, qu'era trop valens hom de Gascoingna e trop sos amics, com qui el clamava se Sobretotz, lo preget e volc qu'el chantes e fos gais, don el fetz aquesta chanso que diz: Si per mon Sobretotz non fos...
Girautz de Borneil, quan Guis lo vescoms de Lemotges l'ac fait raubar la sua maiso de sos libres e de tot son arnes, e vi que pretz era fugitz e solatz adormitz e dompneis mortz e proesa faillida e cortezia perduda & enseignamenz volz en deschausiment, e que engans era entraz en amdoas las parz, en las amairessas & en los afans el se volc penar de recobrar solatz e joi e pretz, e si fetz aquesta chanson que diz: Per solatz reveillar.

viernes, 15 de marzo de 2024

Franc - Defraudar

Franc, adj., franc, libre, exempt.

S'anc fos francs, ar es sers ses doptansa.

P. Vidal: Lanza marques.

Si jamais il fut franc, maintenant il est serf sans doute.

- Sincère.

Francx e liais ses bauzia.

Augier: Per vos belha. 

Franc et loyal sans tromperie.

- Vrai, véritable.

Fig. Aquest malvais volatilh

Don francs yverns nos nedeya.

Marcabrus: Pus la fuelha. 

Ce mauvais volatile dont franc hiver nous nettoie.

ANC. ESP. Quien es franc e ardido.

Poema de Alexandro, cop. 66.

CAT. Franc. ESP. MOD. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs, franca, franques; Franco es lo apellit preferit dels catalanistes y roigets. Lo volíen mol a Barselona, al Camp Nou. Canfranc.)

Franc, Francisco Franco Bahamonde, franqueza, franquesa

2. Francament, Francamen, Franchamen, adv., franchement, librement, sincèrement.

Francament... cum sian gens de paubretat.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Franchement... comme ils soient gens de pauvreté.

Que eu tenia francament.

Tit. de 1263. DOAT, t. CXXXIX, fol. 88.

Que je tenais franchement.

Li respondet tot franchamen.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui répondit tout franchement.

Mas tan m' ausi ab dols martyre, 

Qu' ie 'lh perdo ma mort francamen. 

G. Faidit: Coras que m des. 

Mais me tue avec si doux martyre, que je lui pardonne ma mort sincèrement.

CAT. Francament. ESP. PORT. IT. Francamente. (chap. Francamen)

3. Francal, adj., franc, affranchi. 

Exceptat lo fiu francal, cavaleyral.

Cout. de Saussignac, tit. de 1319.

Excepté le fief franc, de chevalier.

4. Franquetat, s. f., franchise, liberté, affranchissement.

Franquetatz pot esser donada a servs o en gleisa, o entre sos amicx, o per letras. Trad. du Code de Justinien, fol. 74. 

Affranchissement peut être donné à esclave ou en église, ou entre ses amis, ou par lettres. 

Lors franquetatz e lors establiments.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 134. 

Leurs franchises et leurs institutions.

5. Franquesa, Franqueza, s. f., franchise, droiture, liberté, exemption.

Franquesa de peadge. Tit. de 1271. DOAT, t. LXXIX, fol. 231.

(chap. Franquesa de peache; impost de passá a peu per algún puesto. Si ere per un pon, de pontache.)

Franchise de péage.

Previlegi et... franquezas. V. et Vert., fol. 16.

(chap. Privilegi y... franqueses.)

Privilége et... franchises. 

Mout estai gent franquez' ab gran beutat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Moult gentiment est franchise avec grande beauté.

Treis manieyras son de franquezas... la primieyra es franc albiri o franca voluntat, que hom puesca far o elegir francament lo be o lo mal.

V. et Vert. fol. 33. 

Trois sortes sont de libertés... la première est libre arbitre ou libre volonté, qu'on puisse faire ou choisir librement le bien ou le mal. 

CAT. Franquesa. ESP. PORT. Franqueza. IT. Franchezza. (chap. Franquesa, franqueses. Ara me ve al cap una masada que ña a Horta de San Juan, que se diu la Franqueta. Es un puesto mol majo per a rostí carn del Lilo, si es que dixen, agarrá aigua a les fons del camí, fé excursions, etc.)

6. Franc, s. m., franc, monnaie. 

Per lo pretz e la soma de detz francs.

Terrier de la Confr. du S.-Esprit de Bordeaux.

(chap. Per lo preu y la suma de deu francs.)

Pour le prix et la somme de dix francs.

Per lo pretz et soma de tretze francx. 

Tit. de 1468. Bordeaux, bibl. Monteil.

Pour le prix et somme de treize francs.

ESP. PORT. IT. Franco. (chap. Franc, francs.)

7. Frances, s. m.. Français.

Quar li Frances no son Gasco.

(chap. Perque los fransesos no són gascons; y los Gascón no són fransesos, sino alguns de La Codoñera, Valderrobres, etc.)

A. Daniel: D'autra guisa. 

Car les Français ne sont Gascons.

- Langue française.

E 'l li a en Frances durament demandat: 

“D'on iest tu natz, vilhart?”

Roman de Fierabras, v. 2698.

Et il lui a demandé durement en français: 

“D'où es-tu né, vieillard?”

CAT. Francesc (N. E. Como el nombre Cesc, Xesc, Xisco, Xiscu, Francisco, Paco, Paquito, Curro, y los de mujer.)

Francesc Franc B.

ESP. Francés. PORT. Francez. IT. Francese. (chap. Fransés, llengua fransesa.)

8. Franquir, v., affranchir.

Que m devria, s'ieu era sers, franquir. 

Lanfranc Cigala: Tant franc. 

Qui me devrait, si j'étais serf, affranchir. 

ANC. FR. Fussent franchi de leur propres segneurs.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 142.

9. Affranquiment, s. m., affranchissement.

Aquest affranquiment... ei faig.

Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20. 

(chap. Hay fet este afranquimén.)

J'ai fait... cet affranchissement. 

Als quals aquesta presen remissio et affranquiment toca.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLIX, fol. 27. 

Auxquels cette présente rémission et affranchissement touche.

10. Afranquir, v., affranchir, apprivoiser, adoucir.

Afranquir sas possessios.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131. 

Affranchir ses possessions. 

S'ieu te donei un meu serv per so que tu l' afranquisses, anquara l'aias tu afranquit, eu lo posc demandar. Trad. du Code de Justinien, fol. 24. 

Si je te donnai un mien esclave pour ce que tu l'affranchisses, encore que tu l'aies affranchi, je le peux demander.

Dona, leos ja s' afranquis.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Dame, le lion incessamment s'apprivoise. 

Fig. Vos afranquis merces vas me.

Berenger de Palasol: De la gensor. 

Merci vous adoucit envers moi. 

Part. pas. Car mais val paubre afranquit 

No fa 'l servent trop enrequit. 

Libre de Senequa. 

Car plus vaut pauvre affranchi que ne fait le servant fort enrichi. 

CAT. Afranquir. (chap. Afranquí: afranquixco o afranquixgo, afranquixes, afranquix, afranquim, afranquiu, afranquixen; afranquit, afranquits, afranquida, afranquides.)

11. Afranquezir, v., affranchir.

Part. pas. Fig. Afranquezit de la servitut del dyable.

V. et Vert., fol. 33. 

Affranchi de la servitude du diable.

12. Afrancar, v., affranchir, adoucir, amollir.

Ei afrancat per tots temps Guillem Gautier.

Tit. de 1209. DOAT, t. CXV, fol. 20.

J'ai affranchi pour toujours Guillaume Gautier. 

Afranca lo cor, e l'esmov a far be. Liv. de Sydrac, fol. 114. 

Adoucit le coeur, et l'excite à faire bien. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Afrancar. IT. Affrancare. (chap. Afranquí. Imache de Francho Nagore Laín.)

Calatayud, Francho Nagore

 

Franger, Franher, Fraingner, Frainher, Frainer, v., lat. frangere, briser, rompre, casser, séparer.

Franger i podetz mil bastos.

Giraud de Borneil: Obs m' agra. 

Casser y pouvez mille bâtons. 

Lo fais dels fruz frain los rams.

(chap. Lo feix, pes, dels fruits trenque les rames.)

Trad. de Bède, fol. 35.

Le faix des fruits rompt les rameaux. 

On plus chai d' aut pretz, plus fraing e pesseya. 

Aimeri de Peguilain: Destreitz. 

Où plus tombe de haut mérite, plus il se brise et se met en pièces.

Ieu d' amor non ai poder que m frangna.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Je n'ai pouvoir que je me sépare d'amour. 

Anc no s frais 

S' amors, ni no l' a en biais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Oncques son amour ne se brisa, ni elle ne l'a en biais.

- Enfreindre, ne pas observer.

Fig. No il fraissi son mandemen.

Giraud de Borneil: M' amiga. 

Je ne lui enfreignis son commandement. 

Aquels que franheran las festas. Cartulaire de Montpellier, fol. 181.

Ceux qui enfreindront les fêtes.

- Adoucir, fléchir.

Dregz es que domna s franha

Ves selui qu' a cor d'amar.

B. de Ventadour: Estat ai cum. 

Est juste que dame s' adoucisse envers celui qui a coeur d'aimer.

Part. pas. Entiers ni fragz non seria.

B. Martin: D' entiers vers. 

Entier ni rompu ne serait.

Manta testa fracha.

(chap. Molta testa fracturada, chafada, trencada, badada, esbadocada; Mols caps fracturats, chafats, trencats, badats, esbadocats, etc.)

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Mainte tête cassée.

Subst. A triar lo fraich del entier.

Marcabrus: Doas cuidas.

A trier le brisé de l'entier.

ANC. FR. Fraindre lances et peschoier.

Roman de Rou, v. 6735.

Cuidiez vos qu'il fraingnent la pes? 

Roman du Renart, t. I, p. 71. 

Homs ne doit freindre ne desjoindre 

Cels q'asembler velt Diex et joindre. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 34.

ANC. ESP. Frañer, frangir. IT. Frangere.

2. Frascar, Fruschar, v., briser, rompre, casser, déchirer.

Lansas frascar, escutz traucar, e fendre 

Elmes brunitz.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Briser lances, trouer écus, et fendre heaumes brunis. 

Cui el fier escreventa, o s' asta fruscha. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.

Il renverse celui qu'il frappe, ou rompt sa lance.

Malvestatz franh e fruscha.

Marcabrus: Belh m' es quan. 

Méchanceté casse et brise. 

Mas l'ira del mal temps frascat lur a la vela. V. de S. Honorat.

Mais l'ire du mauvais temps leur a déchiré la voile.

3. Frangible, adj., frangible, fragile.

Frangible, quar sa granda siccitat corrump sa ductibilitat.

Arena es... frangibla de leu en partidas no numerablas.

Eluc. de las propr., fol. 192 et 183.

Frangible, car sa grande siccité altère sa ductilité.

Arène est... frangible facilement en parties innombrables.

ESP. Frangible. PORT. Frangivel. IT. Frangibile.

4. Frangibilitat, s. f., frangibilité, propriété des corps frangibles, fragilité.

Quan es fondut, a ductibilitat; mas freg et dur,... frangibilitat.

Eluc. de las propr., fol. 193. 

Quand il est fondu, il a ductilité; mais froid et dur,... frangibilité.

IT. Frangibilità, frangibilitate, frangibilitade.

5. Fraccio, s. f., lat. fractio, fraction, brisure.

La qual obliquitat apelam fraccio de rach. 

Eluc. de las propr., fol. 120. 

Laquelle obliquité nous appelons fraction de rayon. 

CAT. Fracció. ESP. Fracción. PORT. Fracção. IT. Frazione.

6. Fracha, s. f., fracture, brisure, cassure.

A pres fracha que anc no pres tal. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

A reçu fracture que jamais il ne reçut telle.

7. Fractura, Frachura, s. f., lat. fractura, fracture, brisure, cassure.

Fractura en la coyssa.

(chap. Fractura a la cuixa.)

Fractura del os.

(chap. Fractura del os; Segons lo sompo de Pininfarinetes, hauría de escriure en apóstrofes, de l'os, com en fransés. Este tonto inútil aragonés catalanista hauríe de lligí una mica mes y no pedre tan tems online en perfils falsos repetín com un papagayet o loret la mateixa cantinela.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, lo tonto del poble

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 56.

Fracture à la cuisse.

Fracture de l'os.

Si com, ses frachura faire, 

Vai et ven rais, quan solelha,

Per la fenestra vezina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Ainsi comme, sans faire brisure, quand le soleil luit, le rayon va et vient par la fenêtre voisine.

CAT. ESP. PORT. Fractura, IT. Frattura.

8. Frachissa, s. f., jointure, articulation.

Las frachissas dels detz de las mas.

(chap. Les juntes, articulassions, dels dits de les mans.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 139. 

Les articulations des doigts des mains.

9. Franhadura, s. f., fracture, cassure, brisure.

La franhadura liaretz

Ab un fil.

(chap. La fractura lligaréu en un fil.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lierez la fracture avec un fil.

10. Fragment, s. m., lat. fragmentum, fragment.

Si... ha fragmentz de hos, extratz totz aquels que podes.

Trad. d'Albucasis, fol. 41.

Si... il y a fragments d'os, extrayez tous ceux que vous pouvez.

CAT. Fragment. ESP. PORT. Fragmento. IT. Frammento. (chap. Fragmén, fragmens; v. fragmentá)

11. Fragil, Fragel, adj., lat. fragilis, fragile, faible.

Nos avem aquest tresaur en fragels vaycels. 

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Nous avons ce trésor en fragiles vaisseaux. 

Tant era viellz e fragel, per lo gran temps c' avia. V. de S. Honorat.

Tant il était vieux et faible, par le grand âge qu'il avait.

Fig. Mortals es e dechables e fragils. Trad. de Bède, fol. 16. 

Est mortel et périssable et fragile. 

Mout tenc per fol son sen e per fragil. 

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Moult je tiens son sens pour fol et pour fragile. 

ANC. CAT. ESP. (frágil) PORT. Fragil. IT. Fragile. (chap. Frágil, fragils; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; débil, debils, débiles.)

12. Fragilitat, s. f., lat. fragilitatem, fragilité, faiblesse.

Fig. La fragilitat de la carn. Liv. de Sydrac, fol. 21.

La faiblesse de la chair.

(chap. La fragilidat, debilidat de la carn.)

Considerans la humanal fragilitat.

Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 1. 

Considérant la fragilité humaine. 

Reconoyssen sa fragilitat. Eluc. de las propr., fol. 6. 

Reconnaissant sa fragilité.

ANC. CAT. Fragilitat. ESP. Fragilidad. PORT. Fragilidade. IT. Fragilità, fragilitate, fragilitade. (chap. Fragilidat, fragilidats; debilidat, debilidats; fluixera, fluixeres.)

13. Fragileza, s. f., fragilité, faiblesse.

Fig. Tos temps deu regardar sa fragileza. Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Doit toujours regarder sa faiblesse. 

IT. Fragilezza.

14. Afragner, Afraigner, Afranher, v., briser, soumettre, fléchir, apaiser, calmer. 

En autr' amor non puesc mon cor afragner.

Albertet de Sisteron: Mout es. 

A autre amour je ne puis soumettre mon coeur. 

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor.

Giraud le Roux: A ley de bon. 

En qui s'adoucit et s'apaise le mal que j'ai par pur amour. 

Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna. 

Aicartz del Fossat: Entre dos reis.

Par quoi l'affaire s'avance et ne s'apaise. 

IT. Affragnere.

15. Afrai, s. m., débris, rupture.

Fig. Leu dechai

L' amistat, e torn en afrai.

Giraud de Borneil: Tos temps me. 

Facilement l'amitié déchoit, et tourne en rupture.

16. Esfranger, Esfranher, Esfraingner, Esfrainher, Esfrainer, Effranher, v., détruire, rompre, briser. 

Fig. Lo compraire vol effranher la covenensa.

(chap. Lo compradó vol rompre, trencá la conveniensia, l' acord, lo pacte.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 41. 

L'acheteur veut rompre la convention. 

Que n' esfrangna la tregua.

Saïl de Scola: Gran esfortz.

Que j'en rompe la trêve. 

Part. pas. Non pert pois sa forsa ni non es efragz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 61. 

Ne perd après sa force ni n'est rompu. 

Mas si el dis denant VII garens que el volia que valgues aquel divizemens, ben es effraigz, si el ordenet pois las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 61. 

Mais s'il dit devant sept témoins qu'il voulait que ce partage valût, il est bien rompu, s'il ordonna après les siennes choses.

ANC. FR.

Ne mur tant aut, qu'à la terre n' enfragne. 

Monin, Roman de Roncevaux. 

IT. Infragnere.

17. Effranhement, Enfrangement, s. m., infraction, dérogation, interruption.

Senes degun effranhement. Tit. de 1267. DOAT, t. LXXIX, fol. 190.

Sans aucune infraction.

(chap. Sense cap infringimén, infracsió; v. infringí.)

O gardaria ses enfrangement.

Tit. de 1307. DOAT, t. CXXIV, fol. 84.

Observerait cela sans infraction. 

Gardar e tener a totz temps, ses tot effranhement.

Tit. de Périgord de 1271. 

Observer et tenir à toujours, sans aucune interruption.

Ieu ai peccat en effranhemen de mos votz.

Cartulaire de Montpellier, fol. 173.

J'ai péché en infraction de mes voeux.

18. Enfractio, s. f., lat. infractio, infraction.

A... gardar sens deguna enfractio.

Tit. de 1412. DOAT, t. CXLVII, fol. 222.

A... observer sans nulle infraction. 

CAT. Infracció. ESP. Infracción. PORT. Infracção. IT. Infrazione.

(chap. Infracsió, infracsions.)

19. Defragner, v., rompre, casser, estropier.

Part. pas. fig. Mas quar iest vielhs e defrags.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec.

Mais parce que tu es vieux et cassé.

Substantiv. Exceptat deffrach.

Tit. de 1313 et de 1326. DOAT, t. XXXVIII et XXXIX, fol. 182 et 43. Excepté estropié.

20. Refranher, Refragner, v., tempérer, adoucir, soulager.

E 'l rossinholet el ram 

Volt e refranh et aplana

Son dous chantar, e l' afina.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Et le rossignol sur le rameau roule et tempère et polit son doux chanter, et l'épure.

El malautes, quan se planh, 

Si no 'l val, si s' en refranh.

Arnaud de Marueil: Mout eron. 

Le malade, quand il se plaint, si ne lui vaut, pourtant s'en soulage.

Ab que m conort e m refranh.

Giraud de Borneil: Si 'l cor no m. 

Avec quoi je m'encourage et me soulage. 

ANC. FR. Que vos vantises et haulx parlers veuillez refraindre.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 84. 

Quand ce oy li emperères si refranist I poi de se ire.

Chronique de Cambray.

PORT. Refranger. IT. Rifrangere.

21. Refraccio, s. f., lat. refractio, réfraction.

Quan si ajusto en loc de refraccio.

Eluc. de las propr., fol. 120. 

Quand ils s'adaptent en lieu de réfraction. 

CAT. Refracció. ESP. Refracción. PORT. Refracção. IT. Rifrazione.

(chap. Refracsió, refracsions; se diu aixina perque se fracturen, trenquen los rayos de llum.)

22. Refranh, Refrim, s. m., refrain, fanfare.

Chans e retins, dousas votz e refranhs.

E. Cairel: Lo rossinhols.

Chants et roulades, douces voix et refrains. 

De trompas refrims.

(chap. Fanfarries de trompes, trompetes.)

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Fanfares de trompes.

Dansa es us dictatz gracios, que conten I refranh, so es I respos solamen. Leys d'amors, fol. 40. 

La danse est une composition gracieuse, qui contient un refrain, c'est-à-dire une réplique seulement. 

CAT. Refrá. ESP. Refrán. PORT. Refrão. IT. Refreno. (chap. Refrán, refrans, tros que se repetix a una cansó; fanfarria, fanfarries.) 

23. Refranhamen, s. m., soulagement.

Quar fis amicx a gran refranhamen

Quant au si dons lauzar et enantir.

Aimeri de Bellinoi: Aissi col pres.

Car fidèle ami a grand soulagement quand il entend louer et exalter sa dame.

24. Refrandres, s. m., adoucissement. 

Jois e repaus e sojorn er refrandres.

Guillaume de S. Didier: Lo greus desir. 

Joie et repos et plaisir sera adoucissement.

 

Frapar, v., frapper.

Son venguts sailhir per frapar sur lo dit sety.

Volria salhir dessus per frapar.

Sur lo dit Bocard et sas gens son anats frapar.

Chronique des Albigeois, col. 11, 12 et 43.

Sont venus sauter pour frapper sur ledit siége.

Voudrait sauter dessus pour frapper.

Sur ledit Bouchard et ses gens sont allés frapper. 

ANC. CAT. Frappar. IT. Frappare.

 

Frau, s. m., lat. fraus, fraude, fourberie, fausseté.

L' un ab forsa, l' autr' ab frau.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

L'un avec force, l'autre avec fraude. 

Adv. comp. Gent e covinent e non a frau. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Bien et convenablement et non en fraude. 

Cofonda Dieus la lengua 

Que ditz a frau ni a saubut.

Rambaud d'Orange: Er quan sembla. 

Que Dieu confonde la langue qui parle en secret et en public.

Baisson joi a present et a frau.

P. Vidal: Drogoman. Var. 

Abaissent joie à découvert et en cachette.

CAT. Frau. ESP. PORT. IT. Fraude. (chap. Fraude, fraudes; v. defraudá.)

2. Fraudament, s. m., fraude.

Per tolir plusors fraudaments et engans.

Statuts de Provence. BOMY, p. 13.

(chap. Per a toldre : traure, evitá fraudes y engañs.)

Pour ôter plusieurs fraudes et tromperies.

IT. Frodamento.

3. Fraudulent, adj., lat. fraudulentus, frauduleux.

Es fraudulenta. Doctrine des Vaudois. 

(chap. Es fraudulenta. Estos textos dels Vaudois són del añ 1100 y anteriós; encara se parle este romans a Suiza, Vaud, se li diu romanche.)

Elle est frauduleuse.

CAT. Fraudulent. ESP. PORT. Fraudulento. IT. Fraudolente, fraudolento.

(chap. Fraudulén, fraudulens, fraudulenta, fraudulentes.)

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable

4. Fraudulenment, Fraudulenmen, Fraudulentament, adv., frauduleusement. 

Violenment o fraudulenment.

(chap. Violentamen o fraudulentamen.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 32. 

Violemment ou frauduleusement.

Fetz partir fraudulenmen l' emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 165. 

Fit partir frauduleusement l'empereur. 

Servir fraudulentament a las idolas. Doctrine des Vaudois.

Servir frauduleusement aux idoles.

CAT. Fraudulenment. ESP. PORT. Fraudulentamente. IT. Fraudolentemente, fraudulentemente. (chap. Fraudulentamen)

5. Fraudar, v., lat. fraudare, frauder, frustrer. 

Part. pas. Per sos devers fraudatz e no pagatz. Cout. de Condom.

Par ses dettes fraudées et non payées. 

ANC. ESP. PORT. Fraudar. IT. Fraudare.

6. Defraudar, v., dépouiller, frustrer. 

Part. pas. Car lo senhor i es defraudatz. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 193.

Car le seigneur y est frustré. 

Que ly efans no sian deffraudat de lor leyal part.

Cont. de Saussignac, de 1319.

Que les enfants ne soient pas frustrés de leur part légale.

CAT. ESP. PORT. Defraudar. IT. Defraudare. (chap. Defraudá: defraudo, defraudes, defraude, defraudem o defraudam, defraudéu o defraudáu, defrauden; defraudat, defraudats, defraudada, defraudades. Defraudadó, defraudadós, defraudadora, defraudadores.)

separatismo baturro, Echenique, Podemos, podemita