(chap. Temporalmen.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 15 de julio de 2026
Temps, Temporal, Tempora, Temporalitat, Temporalment, Tempesta, Tempestuos
(chap. Temporalmen.)
martes, 12 de diciembre de 2023
Vie de Saint Trophime. Sant Tropheme.
Vie de Saint Trophime.
Plusieurs morceaux de ce poëme ont été imprimés dans différents ouvrages. Anibert en a donné un certain nombre de vers dans le tome III, 2e part., page 400, de ses Mémoires sur l' ancienne république d' Arles. On en trouve également dans Millin: Voyage dans les départements du Midi, tome III, page 586, et Essai sur la langue et la littérature provençale, Magasin Encyclopédique, tome II, pages 62-89 et 224-259. Enfin il en a été inséré au tome III, p. 157, de la Statistique des Bouches-du-Rhône, un assez long fragment que les auteurs de cette Statistique ont cru à tort être le poëme entier. En voici un passage du commencement tiré du manuscrit de Sainte-Palaye, déposé à l' Arsenal, et coté Bell.-Lett. fr., n° 140, in-fol., en tête duquel on lit de la main de cet ami zélé de notre ancienne littérature: “Copie d' un ms. in-8° écrit sur papier, vers le XVIe siècle, dont je possède l' original.”
Tos temps aus dir qu' om deu aver conselh
Dels ancians, e c'om prengua espelh
En lur bels fats e 'n lur ditz eissament;
E car l' antic, en lur comensament,
Pregavan Dieu, lo payre glorios,
Tot en ayssin lo devem pregar nos,
Que elh nos don complir nostre dechat,
A sa honor e senes falsetat.
Tengut nos an enclaus aquest escrig
Nostre clergues, tro que om lur o a dig,
Per pereza o per nescietat,
Mas aras l' an de novel revelat,
Car conoison que, per lur gran pereza,
Per lur delieg e per lur avareza,
An perduda la renda que avian
En Aliscamps, tant quant ben lo servian,
Qu' yeu ay auzit que gran devocion
I avian totas las gens del mon.
Con ayso sia ver, demandas als vielz
Qu'els o diran plus gent que ieu e mielz...
E per aquo car tota gent non sap
La gran vertut qu' el sementeri a,
Hieu o diray a tot lo mon per ver,
Sol del auzir aian gauc e plazer.
So fon apres la Sancta Pacion
De Jhesu Crist e la resurecion...
... Sant Peyre lo bon pastor
E l' apostol Sant Pol, que era am lor,
Los discipols volgron totz enviar,
Que per lo mont anesson predicar
La sancta fe que Crist lur ensenhet,
E 'l sant baptisme que el meseis lur donet...
A lo cors sans, Sant Tropheme, lo bar,
La sieutat d' Arle e tota la region
De riba mar entro sus a Lion...
Cant aquest Sant, de Crist bon cavalier,
Ac fag bastir la gleisa e 'l mostier,
De seguentre I fort petit de tems,
Le bons princes, que regie la gens, (1: (sic) Lisez regia.)
A la sieutat d' Arle volc repayrar.
Cant o saup Sant Tropheme lo bar,
Mot alegres e gausent venc ves lui...
De Jhesu Crist e de la santa fe
Katholica e del sant batisme
Tant autament lo Sans li prediquet,
E tant azaut la fe li demostret
Que lo prince fon tot enluminat,
E de la fe fon mot fort escalfat,
Si que tan tost volc esser batejat
A la honor de Sancta Trinitat,
Am Patrici, lo sieu filh piatos,
Qu'era tozet bon e religios.
E, quant foron ambeduy batejat,
Lo bon prince per sa terra a mandat
Al pobol, que tutz prenam la fe
De la gleisa e lo sant batisme;
E crec tant fort la gran devosion
Del bon prince e la religion,
Que tot cant hac donet per l' amor
Del filh de Dieu, Jhesu Nostre Senhor.
Sas belas salas, son palais eysament
Donet per Dieu, son aur e son argent
E sos castels e tot cant el avia
Det a la gleysa, e tot cant possezia...
Apres ayso, las obras de Dieu fasent,
Visquet lonc temps lo Sans entre las gens.
martes, 14 de marzo de 2023
sábado, 10 de noviembre de 2018
POESÍA A VALDERROBRES, Juan Carlos Abella
Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.
san de disfrutá poc a poc,
prénte tems pa fet una foto
o pa assomát al riu, que dingú tu conto.
entrendrás per qué agrade a tanta gen
tamé están la fonda y lo Pelleric
y fan un conjún mol bonic.
relluix ben orgullós tot ell,
es una joya del art aragonés
cada día que passe lo volém més.
potsé lo seu monumén mes bonic
y a la seua vora te lo campanal
tan gran que te fara mirá cap a dal.
fesu tamé mol poc a poc,
vorás tanta bellesa a cada racó
que eixirás ben plé de emosió.
tamé se tenen que visitá,
les seues cases en les parets de pedres
pareixen noves de tan ben cuidades.
lo carré Plá, y los llavadós
lo del Ball, y lo carré Bonaire
de bonics animen a que la gen vaigue.
pos tamé es mol visitada.
Plassa Santa Águeda, carrés Parras y Solanet
fan un conjún mol boniquet.
no te enfados mol, aixó li diu,
que cuán traus lo genio me fas patí
pos que ñá mol perill te volía dí.

no pare de tirá per abán,
es aon vivím la mayoría
allí fem la vida de nit y de día.
natros tamé los volém mol,
tota la vida mos porten vigilán
quina sort que mos cuido algo tan gran !
en lo pantano, no són consevol cosa.
San Miquel y lo Tossal del Rey
allá adal imposen la seua ley.
són ermites en molta solera,
están voltades de pins y de carrasques
que fan sombra pa que tu hi vaigues.
en la que tots sempre ham parlat
orgullosos li diém lo Chapurriau
y es una llengua plena de pau.
pos es part del nostre patrimoni,
a la nostra identidat la fa espessial
per aixó sempre tením que guardál.
cuan volen juns per damún del riu
ficsat cuanta bellesa que ñá
de aquí no mon podém aná.
de los mes majos, los millós,
per aixó en tan espessial
y ve tanta gen a visitál.
y cuan sen ván, algún ne plore
no se pensáen trobá tanta bondat
y de este poble san enamorat.
per a així juntes podé cantá:
"Valderrobres cause furor
pos es bellesa y es amor".
domingo, 29 de julio de 2018
culmené


Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provinsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants, abans de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...


