Mostrando entradas con la etiqueta TROBARETS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TROBARETS. Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de octubre de 2021

LA ALQUIMIA. L'ART DE LA ALQUIMIA.

LA ALQUIMIA.

Esta composición forma parte de un antiguo códice de letra del siglo XIV o últimos del XIII, que perteneció a la biblioteca del convento de Santo Domingo de Palma, y se halla hoy día en la del Instituto Balear: en cuyo códice se lee también el poema el Desconsuelo, y algunas obras en prosa de Lulio. Aun prescindiendo de su valor, esta poesía, desconocida de todos los autores y bibliógrafos que han hablado de Raimundo, se hace reparable por el objeto a que va dirigida. Ella es la prueba más patente e irrecusable de la sinrazón con que los más ardientes admiradores de las virtudes y de la ciencia del bienaventurado doctor, han tratado de negar a este la gloria de haberse dedicado al estudio y a la práctica de las operaciones de la alquimia, la de haber escrito sobre esta ciencia los voluminosos tratados que bajo su nombre corren y han corrido, y la más alta todavía de haber hecho importantísimos descubrimientos y sentado luminosos principios en este ramo del humano saber, como si la ciencia del alquimista fuese incompatible con la aureola del mártir. El libro llamado de Quinta esencia, que es uno de los consagrados a la alquimia que más se hacen notar entre los de Lulio, se omite en varios de los catálogos de las obras de éste, así como los demás de igual naturaleza y objeto. Mas la poesía de que nos ocupamos, cuya autenticidad no puede ponerse en duda, viene a demostrar cuán errados anduvieron, si es que por una preocupación tan mal entendida como censurable no cerraron sus ojos a la evidencia, los que no convencidos de los inmensos conocimientos químicos de Raimundo Lulio por las pruebas que dio de ellos en muchas de sus obras sobre el Arte general, negaron la autenticidad de sus especiales tratados sobre la materia.

Colocamos en este lugar la indicada poesía, que no lleva fecha, atendida la probabilidad que hay de que la escribiese Raimundo durante la época de 1293 en que, residiendo en Nápoles, escribió el libro sobre la Levedad y peso de los elementos, y otros, y aun quizás el de Quinta esencia; época en que mayores y más íntimas relaciones tuvo con el célebre alquimista Arnaldo de Villanueva, y en que con tanta asiduidad se dedicó a las experiencias y a la parte especulativa de la alquimia.

El contenido de esta pieza, que se presenta de suyo algo oscuro, nos hace presumir si ella más bien que una composición suelta y aislada, es la introducción de un poema didáctico de mayores dimensiones, o de otra obra en prosa sobre el arte a que va dirigida.


L'ART DE LA ALQUIMIA.

Cobles, las quals feu mestre RAMON LULL sobre l' Art de la Alquimia, de la qual Art feu un libre apellat de la Quinta essencia.


Amor me fay ayço rimar,

Ab corrupció porás saber,

Car sens ella no 's pòt liar

Generació de son esser;

Essencia fá quinta obrar

Si unitat vols d' aço fer,

no 't vuyl pas mays declarar

Covet plural amor haver.


D' aço 't daray cesta semblança.

Conexerás per l' ens extens

Del simple per concordança

L' altre qu' apeyla hom intens;

Saber haurás ab dessemblança,

D' ayre será congelaments

Qu' amor fá ab concordança

Per concordar li elemens.

Vosaltres ab li ens concrets

Per fantastiga criatura,

Si lo genus aver volets

Dels ens reals haurets mesura,

Si ens abstrachs sercar devets
Del faedor per la factura,

Especialment ho trobarets

Conexent sa propia natura.

Ab obra artificial

D' ira farás tornar amor,

Tú hi mesclant la natural

La ira fará amador;

Mas si natura no ti val
Ja tú no serás sabidor,
Per ignorar l' art altre tal
De transsubstanciar l' humor.

D' essencia e d' accident
Ab totas ses parts substancials,
Cové esser lo trasmudament
E semblantment accidentals;
Apres qu' en sia novament
Renunciant als altres senyals
Convertint en altre essent
De sos graus elementals.

Ab accident esser noveyl
Adonchs l' art no pot defaylir
Que no sia de altre peyl,
Mas defaylex per fals cosir;
Si vols entrar per est porteyl
Per tal que bé 't sapias regir,
Obs te fará portar capdeyl
Que pusques entrar e axir.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, T.

T.

T‘. pron. Te.

TA. pron. Tu. (posesivo; ta mayre, ta mare no té naston pare eschato ...)

T' ABASTAR 'n. Te bastará en.

TABUXAT. part. pas. de “tabuxar”. Herido, combatido, agitado, chocado, empujado.

TALAN. V. TALANT.

TALANT. Talante, deseo, voluntad, gusto, inclinación, disposición. - A son talant: a su talante, a su voluntad. - Ab mal talant: de mala gana.

TALENT. sust. c. Talante. - Otras veces significa apetito.

TALIÓ. sust. c. Castigo proporcionado al delito o culpa (ley del Talión): y también: buen proceder, sin caer en ninguna culpa.

TALÓ, sust. c. Talón.

T' AM. Te amo.

TAN CAR. adv. Tan caramente(queridamente)

TANTOST. adv. Así que, desde luego, tan luego como, luego, enseguida.

TANY. v. Atañe, pertenece, corresponde, debe, cumple.

T‘ AOR. Te adoro. (ador; francés t‘adore, Dior)

TARDANÇA, sust. c. Tardanza.

TARDAR. v. modo inf. Tardar. (Se pronuncia tardá, como el apellido del retardat de ERC)

TARDEN. v. Tarden, tardan.

TARIDA. sust. c. Especie determinada de embarcación. Tarida.

TÁRTRES, sust. c. pl. Tártaros.

TAS. pron. Tus. (también tes)

T‘ AY. Te he, te tengo. (T‘ HAY)

TAYN. V. TANY.

TAYNLI. Le cumple, le corresponde, le pertenece, le atañe.

TEMBLAR. v. modo inf. Temblar. (tremolar: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoleu o tremolau, tremolen.)

TEMBRE. v. modo inf. Temer y alguna vez tiemble (temblar anterior).

TEMBRETS. V. Temeréis, temáis.

TEMBRETZ. V. TEMBRETS.

TEMEM. v. Temamos.

TEMÉN. V. TEMENT.

TEMENT. v. gerundio de "temer”. Temiendo. - Usado como adjetivo, temeroso.

TEMENTS. adj. pl. Temerosos.

TEMER. v. modo inf. Temer.

TEMERA. v. Temiera.

TEMERÓS, adj. Temeroso.

TEMETS. v. Temed, teméis.

TEMME. Me temo. (me tem)

TEMPLE. sust. p. La orden del temple o de los templarios.
(
Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici)

TEMPLER. sust. c. Templario. - Li templer: los templarios.

TEMPRANÇA. sust. c. Templanza.

TEMPRANSIA. V. TEMPRANÇA.

TEMPRAT, TEMPRADA. part. pas. de "temprar”. Templado, templada.

TEMPTA. v. Tenta. (tienta)

TEMPTACIÓ. sust. c. Tentación.

TEMPTADOR. sust. c. Tentador, el que tienta.

TEMPTA 'L. Tienta el. (le tienta, lo tienta)

TEMPTAMENT. sust. c. Tentación.

TEMPTÁN. v. gerundio de “temptar". Tentando.

TEMPTAR. v. modo inf. Tentar.

TEMPTAT. part. pas. de “temptar". Tentado (por el demonio).

TEMPTA ‘T. Te tienta.

TÉ 'N. Tiene en.

T' EN. Te (de ello). - T' en pots guardar: te puedes de ello guardar.

TENCH. v. Tuvo y otras veces tengo.

TENCHLA. Téngola, túvola. (la tengo, la tuvo)

T‘ ENCLINAS. Te inclinas.

TENDUT. part. pas. de “tendre”. Tendido, extendido, desplegado.

TENEBRÓS. adj. term. mas. Tenebroso

TENER. v. modo inf. Tener, detener.

TENIR. v. modo inf. Tener. - Úsase también como sustantivo.

TENITS. v. Tened, tenéis.

TENITSM ‘UY. Tenedme de hoy.

TENON. v. Tienen.

TENRÁ. v. Tendrá. (tindrá)

TERÇ, TERÇA. Nombre numeral. Tercero, tercera.

TERSA. V. TERÇA.

TERMENADAMENT. adv. Limitadamente.

TERMENAR. v. modo inf. Limitar. (poner término)

TERMENAT. TERMENADA. part. pas. de “termenar”. Limitado, limitada; terminado, terminada.

TERMEVAT. sust. c. Término, límite.

TERMENS, sust. c. pl. Términos.

T‘ ES. Te es, te está.

TEST. sust. c. Texto.

TESTES. sust. c. pl. Testas, cráneos.

TEU. pron. Tuyo y otras veces tu.

T‘ HA. Te ha, te tiene.

T' HA ‘L. Te ha el, te tiene el.

T' HAURÁ. Te habrá, te tendrá.

T' HAVEM. Te hemos, te habemos, te tenemos.

THEOLOGIA. sust. c. Teología.

T' HO. Te lo. - Vuyl t' ho mostrar: te lo quiero enseñar.

TI. Te (allí o en aquel lugar). - No ti val: no te vale allí o en aquel lugar. (t' hi)

TINA. sust. c. Tina, tonel, cuba.

TINCH. v. Tengo. (tinc, ting)

TIRAR. v. modo inf. Tirar, atraer, arrastrar tras sí, traer consigo, arrastrar.

TOCARÁ 'L. Tocará el.

TOCAMENTS. sust. c.pl. Tocamientos.

TOCH. sust. c. Toque, el acto de tocar, golpe. En sentido metafórico, el punto en que consiste o estriba alguna cosa, el auxilio o inspiración de Dios.

TOCHAT. part. pas. de "tochar". Tocado, golpeado. (toquat)

TOL. v. Quita, arrebata. (tolre, toldre)

TOLA. v. Quite, arrebate.

TOLIA. v. Quitaba, arrebataba.

TOLL. V. TOL.

TOLLATS. v. Quitéis, arrebatéis.

TOLRE. v. modo inf. Quitar, arrebatar, cortar, desmembrar, desasir, desviar, coger.

TOLS. v. Quitas, arrebatas.

TOLT, TOLTA. part. pas. de “tolre”. Quitado, quitada; arrebatado, arrebatada.

TORBADAMENT. adv. Con turbulencia, con turbación.

TORBATS. part. pas. de "torbar”. Turbados.

TORCER. v. modo inf. Torcer, doblar, encorvar, tergiversar, obrar con doblez.

TORCIA. v. Torcía, doblaba, tergiversaba.

TORN. v. Torno, vuelvo.

TORN. sust. c. Vuelta, turno, rueda, torno, reaparición, retorno. - En torn: en torno, al rededor.

TORNAM. v. Volvimos.

TORNARENSEN. v. Volviéronse. (se volvieron, a su casa)

TORNARETS. v. Volveréis.

TORNÁS. v. Volviese.

TORNATS. part. pas. de "tornar". Devueltos, vueltos.

TORR. sust. c. Torre. (Torra, como el apellido del torrat ex president)

TORS. sust. c. pl. Torres.

TORT. part. pas. de "torcer". Torcido. - Usado como adjetivo: tuerto, de una manera torcida, injusto. (“desfacer entuertos”)

TORT. sust. c. Injusticia, agravio, perjuicio contra alguno, culpa, sinrazón. (entuerto)

TOST. adv. Pronto, luego, de prisa.

TOSTEMPS. adv. Siempre, en todo tiempo. (tots temps)

TOTALITAT. sust. c. Totalidad.

TOT' HORA. A cada momento, continuamente.

TOTSTEMPS. V. TOSTEMPS.

TRABAL. V. TRABAYL.

TRABALLATS. part. pas. pl. de “traballar”. Trabajados, fatigados.

TRABAYL. sust. c. Trabajo, pena, fatiga, tormento.

TRABAYLAR. v. modo inf. Trabajar, dar pena, tormento o fatiga.

TRABAYLAT. part. pas. de “trabaylar". Trabajado, fatigado, atormentado.

TRABAYLATS. v. Trabajáis, dais pena o fatiga, atormentáis.

TRACIÓ. sust. c. Traición. (traició)

TRACTA. v. Trato, trata. .

TRACTAMENT. sust. c. Tratado. - Del cual bon disputar havem fayt tractament: de cuya importante controversia hemos escrito un tratado.

TRACTE. v. Trate.

TRAEN. v. Traen, llevan, sufren, soportan.

TRAIMENT. V. TRACIÓ.

TRAMENT. Variante de TRAMET. - Véase esta palabra.

TRAMES, TRAMESA. part. pas. de "trametre”. Enviado, enviada.

TRAMESLÍ. Le envió.

TRAMET. v. Envía.

TRAMETA. v. Envíe.

TRAMETETS. v. Enviad, enviáis.

TRAMETRIA. v. Enviaría.

TRAMETRÁ. v. Enviará.

TRAMETRE. v. modo inf. Enviar.

TRANSFRETAR. v. modo inf. Pasar de un punto a otro.

TRANSSUBSTANCIAR. v. modo inf. Transustanciar. (transustanciación)

TRAS. adv. Detrás.

TRASMUDAMENT. sust. c. Trasformación.

TRASPASSAMENT. sust. c. Muerte, el acto de morir, traspaso.

TRASPASSÁN. v. gerundio de “traspassar”. Traspasando, muriendo.

TRASTOT. V. TRESTOT.

TRASTOTA. ajd. Toda, entera.

TRAYR. v. modo inf. Hacer traición. (traicionar)

TRAYDOR. sust. c. Traidor.

TRAYMENT. V. TRACIÓ.

TREBAL. V. TRABAYL.

TREBALL. V. TRABAYL.

TREBALLATS. V. TREBAYLATS.

TREBAYL. V. TRABAYL.

TREBAYLAR. V. TRABAYLAR. (menys samba y mes trabaylar)

TREBAYLATS. v. Trabajáis.

TREBAYLATS. part. pas. pl. de “trebaylar". Trabajados, atormentados, fatigados.

TREMES. part. pas. de "tremetre” Enviado. (tremés, tramés)

TREMESES. part. pas. de "tremetrer". term. fem. pl. Enviadas.

TREMOLOSA. adj. term. fem. Temblorosa.

TRENCATS. part. pas. pl. de "trencar". Quebrados, rotos.

TREPASSANT. v. gerundio de “trepassar”. Traspasando, muriendo.

TRÉR. v. modo inf. Sacar. (traure, treure)

TRESALL. V. Se arma, se hace fuerte.

TRESOR. sust. c. Tesoro.

TRESTOT. adj. Todo, entero.

TRESTURA. sust. c. Tristeza.

TRESTUYT. V. TRESTOT.

TRIATS. part. pas. pl. de "triar". Escogidos.

TRIGA. sust. c. Tardanza, dilación.

TRIGAT. part. pas. de "trigar". Tardado, retardado, diferido.

TRIGUÁ. v. modo inf. Tardar. (trigar)

TRINANT. adj. Trino, triple. (trinidad)

TRINITAT. sust. c. Trinidad. (Mari Trini)

TRISTANÇA. sust. c. Tristeza, duelo.

TRISTICIA. V. TRISTANÇA.

TRISTOR. V. TRISTANÇA.

TRO. sust. c. Trono, trueno, cielo, firmamento, orden o coro de ángeles. (orde de trons)

TRO. adv. Hasta. (tro a, tro al, fins a, fins al, etc)

TROB. adv. V. TROP.

TROB. v. Encuentro, encuentre.

TROBARAY. v. Encontraré.

TROBARETS. v. Encontraréis.

TRO ‘L. Hasta el.

TROP. adv. Demasiado, mucho.

TROVADOR. V. TROVAYRE.

TROVAR. v. modo inf. Trovar.

TROVAYRE. sust. c. Trovador.

TUA. pron. Tu, tuya.

TUAS. pron. Tus, tuyas.

TU 'L. Tu el.

TU ‘N. Tu (de ello) (ne). - Tu ‘n pòts far responimens: tú de ello puedes hacer respuestas.

TURMEN. V. TURMENT.

TURMENT. sust. c. Tormento.

TURMENT. v. Atormente.

TURMENTABLE. adj. Lo que puede atormentar o ser atormentado.

TURMENTAR. v. modo inf. Atormentar.

TURMENTAT. part. pas. de "turmentar". Atormentado.

TU ‘T. Tu te, ti te. - Que tú ‘t ligas: que tú te ligas (atas). (Tú ‘t fas, tú te fas mal)

TU 'T GARDA. Tú guárdate.

TUYT, TUYTA. adj. Todo, toda.

domingo, 16 de abril de 2017

trobá

trobá,
castellano: 
encontrar

Infinitiu, presén:

trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben.

trobadó o trovadó, trovadós o trobadós


DCVB:

TROBAR
 (i ant. atrobar).

I. || 1. ant. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d'abansLa rahó per la qual cauayleria és atrobada, Lull Cavall. 14 voLa ànima... ha trobades diverses figures de letres, Metge Somni i. Aquells qui han trobades arts e les han divulgades, Metge Somni iii. Aquell dia fo atrobat lo misteri de la sancta Missa, cor de abans no era, Serra Gèn. 186. Per qual rahó aquest joch fou trobat, Scachs 7. 
|| 2. especialment, Compondre una cançó, una obra poètica; cast. trovar. Lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment... als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Lull Cont. 352, 30.
II. || 1. Veure presentar se una cosa que cercàvem o que apareix per casualitat sense cercar-la; cast. encontrar, hallar. Per una via anaua un hom ab sa muller, e en aquella via atrobaren una gran serpent, Lull Felix, pt. iv, c. 11. Met en la vila dels millors hòmens d'armes que trops, Desclot Cròn., c. 2. Matauen e enderrocauen dels moros alí on los trobauen, Jaume I, Cròn. 60. Si dins aquella nau seran atrobats, perden lo cap, doc. a. 1391 (Archivo, v, 199). Aquí trobarets port plaent contra tota tempestat, Genebreda Cons. 152. Yo devallí en Infern, hon trobé Eurídices muller miaMetge Somni iii. Los falsos juheus amagaren la creu..., e depuys per temps la trobà la regina Elena, Serra Gèn. 226. 
Prin una salsa la pus gran que tròpies, Flos medic. 243 v. Quan troba un cingle altívol, lo voreja, Canigó ii. Anar a trobar algú: anar al lloc on és, per veure'l, parlar-li, etc. Jo aniré a trobar-lo en sa casa, Lacavalleria Gazoph. Arriba't a trobar l'Arcalde, Vilanova Obres, xi, 35. a) recípr. Esser presents dos o més (persones, animals, etc.) en un mateix lloc. En una bella plana se atrobaren Na Renart e el bouLull Felix, pt. vii, c. 4. Ab tant trobam-nos ab los siruents, Jaume I, Cròn. 63. Ens trobaríem a la placeta de l'esglésiaRuyra Parada 15.—b) amb pron. refl. datiu ètic. Anant a la església me trobé una agulla, Egidi Romà, i, 1a, 5. Quant jo'm despertí trobé'm lo infant mort al costat, Serra Gèn. 118.

|| 2. Experimentar, sentir una cosa; obtenir, atènyer; cast. encontrar. Com més lo mandauen calar, él mas clamaue mercè a nostre seinor, e per zo trobà mercè, Hom. Org. 4 voSi per auentura poria atrobar remey en sa tristícia, Lull Gentil 5. Prech vos que'm vullau dir, si desplaer no hi trobats, què és Infern, Metge Somni ii. Jo desig fer per misser Corrado ço en què ell tròpia plaer, Decam. ii, 77. Major bé, fora tu, ma pensa no troba, Tirant, c. 316. En nostra casa trobareu estatge, Alcover Poem. Bíbl. 35. 

|| 3. Veure presentar-se (quelcom o qualcú) sota una determinada forma, aspecte, manera d'esser o d'estar, etc.; cast. encontrar. Totes les vegades que hom jaurà ab elles les atrobarà puncelesLull Gentil 287. Com lo rey... entra en la ciutat... atroba totes les carreres empaliades e encortinades, Lull Cont. 103, 2. E trobe la porta tancada, Jaume I, Cròn. 32. Tota hora trobà-lo de bon enteniment envers lo rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 87. Lurs cambres e altres lochs secrets trobaràs plens de fornells, Metge Somni iii. Jacob se acostà a ell, e Isaach lo palpà e trobà-lo pelós al coll e en les mans, Serra Gèn. 28. A qualseuulla part que tastes la mar, salada la trobaràs, Tirant, c. 340. Un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat, Ruyra Parada 49. 

|| 4. Atribuir (a quelcom o a qualcú) una qualitat, un estat determinat; reputar, considerar com a tal o tal; cast. encontrar. Si atrobaran aquell esser suficient..., sia reebut en confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 79). Si atroba ab consell la sentència dels dits cònsols esser ben donada, Consolat, c. 15. Que els ne troba de tristos, aquells màrgens, Canigó x. Lo que trob més raro del senyor és que... no hey venga colca vegada, Penya Mos. iii, 29. No ho trobo pas gaire divertit, Ruyra Parada 35.

|| 5. Opinar, creure, considerar probable (val., bal.); cast. creer, parecer. «¿Què trobes?»: ¿què et sembla? Diu-vos que abans que vengan tres mesos, troba que haurà la ciutat de Bona, Muntaner Cròn., c. 52. Jo trobo que vós no teniu culpa, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Considerar-se, sentir-se de tal o tal manera. Tan ignorant me trobe yo en tota res, Pons Auca 83. Quant l'ànima cansada | se troba en les converses de la vida, Costa Poes. 2.

|| 6. refl. Estar (en tal o tal situació, de tal o tal manera); cast. encontrarse. Per ço que pus poderosos se tròpien los huns contra los altres, Pere IV, Cròn. 395. Trobant-me en tal necessitat, Vent. Pel. 4. Los hòmens qui's trobaran en estament de gràcia, Villena Vita Chr., c. 47. En altra congoixa semblant no us trobeuProc. Olives 206. Qui sab si vostè se troba en aquest matex cas, Penya Mos. iii, 29. Atordit per la insistent idea de trobar-me altre cop malalt, Pons Com an. 68. 
|| 7. refl. Esser en un lloc, estar-hi present; cast. encontrarse. D'on me trobí... en cambra ben tancada, Somni J. Joan 92. En aquell dia te hages a trobar en la una de aquestes quatre ciutats, Tirant, c. 13. 
a) No trobar-s'hi: no poder acostumar-se a un lloc, a una situació.
«No puc fer feina, i no m'hi trob». «D'ençà que el noi se n'ha anat, no m'hi trob».

    Loc.
—a) No trobar aigua a la martenir poca traça per a trobar les coses cercant-les. «Anessis a la mar, no hi trobaries aigua».—b) Tant m'estimo això (o tant se me'n dóna d'aixòcom lo que he trobat avui: es diu per expressar indiferència o menyspreu envers alguna cosa. A mi tant me s'i dóna de lo que poden dir, com de lo que m'he trobat you hui, Rond. de R. Val. 49. «Tu i lo que m'hai trobat avui, tot és u»: es diu per manifestar menyspreu a alguna persona (Morella).
    
Refr.
—a) «Tal faràs, tal trobaràs»; «Qui mal fa, mal trobarà»: significa que les males accions solen arribar a esser castigades.
—b) «Cercant cercant (o «demanant demanant») troben Roma»: significa que esforçant-se i demanant informació, s'arriba allà on es vol.—c) «Les persones es troben, que les muntanyes no»; «Són els homes que es troben, i no les muntanyes»: vol dir que el qui ha estat perjudicat per algú, arriba a tenir ocasió de venjar-se.—d) «Qui troba, estoja; i qui perd, cerca»: vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure (Men.).

    Fon.: 
tɾuβá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); tɾoβá (occ., mall.); tɾoβáɾ (val.).

    Conjug.: 
segons el model cantar, però dialectalment presenta algunes particularitats: per exemple, les formes trobs trob (segona i tercera persones singulars del present d'indicatiu), usades a la zona nord de Catalunya en lloc de trobes troba que són les formes regulars. Més esteses encara estan les formes de subjuntiu en -ia o en -iga (tròpia tròbiga tròpiga, trópies tròbigues tròpigues, tropiguem, etc.), de les quals es deriven les formes de pretèrit imperfet de subjuntiu tropigués tropiguesses etc.

    Etim.: 
probablement d'un verb llatí tardà *tropare, que originàriament devia significar ‘parlar amb figures (llatí tropus), amb llenguatge figurat’, i després ‘compondre versos’; de la idea de ‘arribar amb esforç i enginy a veure la imatge o figura’, es degué passar al significat de ‘inventar, descobrir amb treball i enginy allò que se cercava’, i d'aquí al significat general de ‘veure presentar-se allò que se cercava’ i secundàriament ‘veure aparèixer una cosa sense cercar-la’.
Aquesta teoria, exposada per Gaston Paris, sembla més acceptable que la de Diez EWb 331, que feia venir 
trobar del llatí tŭrbare amb el sentit de ‘desordenar, descompondre’, perquè el qui cerca una cosa mesclada amb altres les remou i descompon; Schuchardt Rom. Etym. ii, 74 i ss., acceptava la mateixa idea de Diez, però concretant-la més: deia que de turbare aquam, ‘remoure l'aigua’, operació feta pels pescadors per cercar els peixos, havia arribat a tenir el significat de ‘cercar’ i després el de ‘trobar’. Spitzer és partidari de l'etimologia *tropare i explica aquesta forma com a extreta del verb contropare, documentat en llatí tardà amb el significat de ‘parlar figuradament’ (cf. Corominas DECast, s. v. trovar).