Mostrando entradas con la etiqueta sofre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sofre. Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Soler, Solfa, Solfre, Sulpre, Solpre, Sollicitar

Soler, v., lat. solere, souloir, avoir coutume.
Tu qui m sols goernar. Poëme sur Boèce. 
(chap. Tú que me sols goberná.) 
Toi qui as coutume de me gouverner.
Adoncs solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir.
B. de Ventadour: En abril. 
Alors je soulais penser comment je pourrais me réjouir d'amour.
ANC. FR. Les grevoit plus et apressoit plus que leur anemi ne soloient faire.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 211.
Et tel vie seulent mener
Cil qui s'entremetent d'amer.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 166.
CAT. ESP. Soler. PORT. Soer. IT. Solere. (chap. Solé o soldre : solgo, sols, sol, solem, soléu, solen. An este verbo li passe com a volé o voldre, pugué, moldre, y al antic verbo toldre, tolre, del latín tollere, traure, pendre.)
 
Solfa, s. f., solfège, terme de musique.
Tota la solfa sai e los set mudamens.
(chap. Tota la solfa sé y los set (sat, siat) mudamens o cambiamens.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tout le solfège je sais et les sept changements.
CAT. ESP. (solfeo) PORT. IT. Solfa. (chap. Solfa, com lo hotel - restaurán de Beseit, solfes; solfeo; v. solfejá.) 
 
Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!  y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.
 
Solfre, Sulpre, Solpre, s. m., lat. sulfurem, soufre.
Solfre et argen viu mesclat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Soufre et vif-argent mêlés.
Lo sulpres eis de folzers que cazo sobre las rocas e las ardo e las esqualfo; aqui esdeven sulpres. Liv. de Sydrac, fol. 47.
Le soufre sort des foudres qui tombent sur les roches et les enflamment et les échauffent; là vient soufre.
Can lo focs s' alumpna e 'l solpres es fondutz. Guillaume de Tudela.
Quand le feu s'allume et le soufre est fondu.
CAT. Sofre. ESP. Asufre (azufre). PORT. Xofre. IT. Solfo. (chap. sofre, sofres; v. ensofrá, per ejemple, la viña, alguns abres fruitals. Cremá la mecha de sofre a dins del carretell. Yo ne vach cremá una al institut de Valderrobres, al lavabo de les chiques. Ah, chiquets, quín tuf y fumarrines eixíen d'allí, pareixíe que los dimonis del infern estaben adins.)

cojón de gato, vi, colló de gat

 

2. Solpros, adj., lat. sulphurosus, sulfureux.
Terra solproza e pudens. V. et Vert., fol. 102.
(chap. Terra sulfurosa o sulfúrea y pudenta.)
Terre sulfureuse et puante.
CAT. ESP. (sulfúreo) PORT. IT. Sulfureo. (chap. Sulfurós, sulfurosos, sulfurosa, sulfuroses; sulfúreo, sulfúreos, sulfúrea, sulfúrees.)

Yo ne vach cremá una (mecha de sofre) al institut de Valderrobres, al lavabo de les chiques.
 
3. Sulphurenc, Sulfurenc, adj., lat. sulphurantem, sulfureux.
Ethna es un mont respirant... foc sulfurenc. 
Aygas..., algunas sulphurencas.
Eluc. de las propr., fol. 158 et 150.
L'Etna est un mont exhalant... feu sulfureux.
Eaux..., aucunes sulfureuses.
 
4. Sulphureitat, s. f., sulfurosité, état de ce qui a le goût, la nature du soufre.
Per mixtio ab malas qualitats, com es sulphureitat.
Eluc. de las propr., fol. 88.
Par mixtion avec mauvaises qualités, comme est sulfurosité.
 
Sollicitar, v., lat. sollicitare, solliciter.
Quan Guillen... l' en sollicitera.
(chap. Cuan Guillermo... lay (la hi) solisitará. Este títul en chapurriau del 1059 se entén prou be; se pot referí a un castell, que un castellá o catalá té en feudo de Guillermet.)
Tit. de 1059. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230.
Quand Guillaume... l'en sollicitera.
CAT. Sollicitar (N. E. ¿Raynouard no encontraba la palabra dividida o con la L geminada?). ESP PORT. Solicitar. IT. Sollicitare, sollecitare. (chap. Solisitá : solisito, solisites, solisite, solisitem o solisitam, solisitéu o solisitáu, solisiten; solisitat, solisitats, solisitada, solisitades; solisitaré; solisitaría; si yo solisitara un castell o fortalesa a un catalá o castellá meu, y no me 'l vullguere entregá, ñauríe guerra y escampamén de sang.)
 
si yo solisitara un castell o fortalesa a un catalá o castellá meu, y no me 'l vullguere entregá, ñauríe guerra y escampamén de sang

 

2. Sollicit, adj., lat. sollicitus, soigneux, attentif.
Cove qu' el fleubotomador sia fermat e sia sollicit en totas aquestas causas.
Trad. d'Albucasis, fol. 53.
Il convient que le phlébotomiste soit ferme et soit soigneux en toutes ces choses.
CAT. Sollicit. ESP. (solícito) PORT. Solicito. IT. Sollicito. (chap. Solísit, solisits, solísita, solísites; atento; cuidadós.) 

 

3. Sollicitador, s. m., lat. sollicitator, solliciteur.
Avocat ni sollicitador. Fors de Béarn, p. 1076.
Avocat et solliciteur.
CAT. Sollicitador. ESP. PORT. Solicitador. IT. Sollicitatore, sollecitatore.
(chap. Solisitadó, solisitadós, solisitadora, solisitadores.)

 

4. Sollicitut, s. f., lat. sollicitudo, sollicitude.
Prenetz las vostras armas am sollicitut. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Prenez les votres armes avec sollicitude.
CAT. Sollicitut. ESP. Solicitud. PORT. Solicitude. (chap. Solisitut o solissitut, solisituts o solissituts, per ejemple les que se van presentá al Gobern de Aragó.)
 
amics del chapurriau, Zaragoza, Saragossa
 
Soloecisme, s. m., lat. soloecismus, solécisme
Voyez Sosip. Charisii Inst. gram., lib. IV, col. 239. Ed. Putsch.
Soloecismes, es vicis que s fay en oratio. Leys d'amors, fol. 104.
Solécisme, c'est vice qui se fait dans le discours.
CAT. Solecisme. ESP. PORT. IT. Solecismo. (chap. Solecismo, solecismos : errada a una frasse, a la sintaxis; fallo de concordansia entre sujeto y predicat, falta de alguna prepossisió, etc.)

martes, 17 de octubre de 2023

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VI.


Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran 

De totz aquels que s leveiron mati; 

Seigner Conratz l' a plus fin ses enjan 

Que s defen lai a Sur d' En Saladi

E de sa mainada croia;

Secora 'l dieus, qu' el socors vai tarzan;

Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan.


Seigner Conrat, a Jesu vos coman,

Qu' eu fora lai ab vos, so vos affi,

Mas lassei m' en, quar se tarzaven tan

Li comt e ill duc e ill rei e li princi,

Pois vi mi dons bell' e bloia,

Per que s' anet mos cors afreollan,

Qu' eu fora lai, ben a passat un an.


Seigner Conrat, eu sai dui rei qu' estan

D' ajudar vos, ara entendatz qui,

Lo reis Felips es l' uns, quar va doptan;

Lo reis Richart es l' autr', e dopt aissi;

Ar fos uns quecs d' els en bonia

D' En Saladin, pos van de deu gaban,

Quar son crozat e d' anar mot no fan.


Seigner Conrat, tot per vostr' amor chan, 

Ni ges no i gart ami ni enemi,

Mas per so 'l fatz que ill crozat vau reptan

Del passatge qu' an si mes en obli;

Non cuidon qu' a dieu enoia

Que ill se paisson e se van sojornan,

E us enduratz fam, set, et ill stan.


Seigner Conrat, la roda s vai viran

En aquest mon pur en mal a la fi,

Quar paucs en sai que no s' anon penan

Com enganon vezi e non vezi;

Mas cel que pert no ill par joia;

Doncs sapchan ben, cill qu' ieu dic qu' aiso fan, 

Que dieus escriu so que dig e faig an.

Seigner Conrat, lo rei Richart val tan,

Sitot quan voill de lui gran mal m' en di,

Qu' el passera ab tal esfort ogan

Com far poira, so aug dir tot de fi,

E 'l reis Felips en mar poia

Ab autres reis c' ab tal esfort vendran

Que part l' albre sec irem conquistan.


Bel Papiol, vas Savoia

Ten ton camin e vas branditz brochan, 

E passa 'l mar, c' al rei Conrat ti man.


Quan seras lai no t' enoia,

Tu li diras que s' ar no ill vaill ab bran,

Ill valrai tost, si 'ls reis no m van bausan.


Mas ben es vers qu' a tal domna m coman,

S' el passatge no ill platz, non crei que i an.


Bertrand de Born.