30. Isabella ed Elia Cairel. N' Elyas Cairel, de l'amor

30. Isabella ed Elia Cairel.

Secondo la lezione di O, con alcune delle correzioni dello Schultz (Die prov. Dichterinnen, p. 22).

N' Elyas Cairel, de l'amor

qu'ieu e vos soliam aver, 

voil, sius platz, qem digatz lo ver, 

perque l'avetz cambiat aillor:

qe vostre chanz non vai si com solia, 

et anc vas vos nom sui salvatz un dia, 

ni vos d'amor nom demandetz anc tan 

q'ieu no fezes tot al vostre coman. 

Madomn' Eysabella, valor

joi e pretz e sen e saber 

soliatz qec jorn mantener, 

e s'ieu en dizia lauzor,

e mon chantar, nol dis per drudaria, 

mas per honor e pron q'ieu n'atendia, 

si con joglars fai de dompna prezan; 

mas chascun jorn m'es anada cambian.

N'Elyas Cairel, amador

no vim mais de vostre voler 

qui cambges dompna per aver; 

e s'ieu en disses desonor,

eu n'ai dig tant de be q' om nol creiria, 

mas ben podetz doblar vostra folia;

de mi vos dic qu'ades vau meilluran, 

mas endreig vos non ai cor ni talan. 

Domn', eu faria gran follor,

si stes gair' en vostre poder,

e ges per tal nom desesper,

s'anc tot non aic pron ni honor;

vos remanretz tals com la genz vos cria, 

et ieu irei vezer ma bell' amia

el sieu gen cors grail e benistan,

que no m' a cor menzongier ni truan. 

N' Elias Cairel, fegnedor 

resemblatz segon mon parer,

com hom qis feing de dol aver 

de zo dont el no sent dolor.

sim creziatz, bon conseil vos daria 

qe tornassetz estar en la badia;

e nous auzei anc mais dir mon semblan, 

mas pregar n' ei lo patriarch' Ivan.

Domn' Eysabel', en refreitor

non estei anc mattin ni ser; 

mas vos n'auretz oimais lezer,

q' en breu temps perdretz la color. 

estier mon grat mi faitz dir vilania, 

et ai mentit, q'eu non crei q'el mond sia 

domna tant pros ni ab beutat tan gran 

com vos avez, per q' ieu i hai agut dan.

Sius plazia, n' Elyas, ieu volria 

qem disesses qals es la vostr' amia, 

e digatz lom e no i anetz doptan,

q'eus en valrai, s'ela val ni a sen tan.

Dompna, vos m'enqerretz de grant follia,

qe per razon s'amistat en perdria;

qe per paor qe lauzengier mi fan,

pero non aus descubrir mon talan.

Capitol CII. Com la segona persona que mori de que la senyora se dolgue molt: fon Joseph spos seu.

Capitol CII. Com la segona persona que mori de que la senyora se dolgue molt: fon Joseph spos seu.

La segona persona cara: que la senyora perde en aquell temps per mort: fon lo glorios patriarcha Joseph spos de sa senyoria: e fon aço com lo senyor fill seu hague complit vint e cinch anys de la edat sua. Car veent lo dit senyor: que aquest sanct hom se affligia tant de les dolors e passions sues e que nunqua se era alegrat desque li esdeuengue aquell cars doloros de la perdua de sa magestat: ne james podia parlar de aço sens abundoses lagrimes stant tostemps ab gran recel que no ves ne sentis nouelles dolors en la persona de aquell senyor que tant carament amaua: perque dellibera sa clemencia mogut ab pietat molta: acostantse lo temps de la persecucio sua donar repos al virtuos vell e traurel de la vida present: E stant vn dia lo senyor ab la mare sua: rahonant se en la secreta cambra sua: sobreuengue lo dit joseph: lo qual ab molt plaer aculliren en lo seu parlament, car era molt digne de sentir los diuinals secrets. ¶ E lo senyor comença recomptar a la senyora mare sua e a Joseph: com lo temps de la persecucio sua se acostaua e que passats cinch anys se manifestaria al mon: e preycaria la ley euangelica per spay de quaranta mesos. En lo qual temps la persecucio sua seria tanta e tan crua: que no podia esser estimada ni recomptada. E hoynt aquest rahonament lo virtuos Joseph: fon axi trauessat de extrema dolor: que vingue en punct de mort. E ab grandissim plor lanças als peus de sa magestat: dient. ¶ Domine tu scis quia amo te: tege prius occulos meos. Volent dir. O senyor meu: vos sols sabeu yo quant vos ame: placia a la clemencia vostra tancar primer los meus vlls per mort: ans que yo no veja tanta dolor: durar ni comportar senyor no la poria.
¶ La senyora excellent moguda de molta pietat: agenollas dauant lo senyor fill seu. E ab gran abundancia de lagrimes dixli. O senyor e vida mia puix axi habeu ordenat: que la vida mia sia tan larga: que haja a veure la fi de les vostres dolors: placia a la clemencia vostra hauer pietat de aquest qui per pare teniu en la terra. Apartaulo senyor de tanta pena: atorgau li per merce la sua demanda. Car molt millor es a ell morir fill meu: que veure a vos en tanta dolor e turment. ¶ E lo senyor hoyda la peticio de la sua amada mare: e del virtuos Joseph e car seruidor seu: volentlo contentar del seu desig: dixli. O patriarcha venerable dignes son les vostres lagrimes de esser exaudides. Car proceexen de molta amor: la qual es per mi acceptada. eus faç cert pare meu que de açi a tres dies finara la penosa peregrinacio vostra: e anareu a reposar en lo si de Abraam ab los altres pares: als quals portareu la noua per ells tan desijada: Dient los quant es prop la redempcio sua: que vos per no veure la execucio de aquella: habeu demanat ab gran instancia sia abreujat (abreuiat) lo terme de la vida vostra. ¶ E joseph hoyda la resposta del senyor molt consolat lanças als peus de sa magestat: regraciant a sa clemencia la pietat e caritat que li hauia. E dix a sa senyoria. O rey de vida infinides gracies sien fetes a la pietat vostra: que axim voleu aconsolar e alegrar: apartant me de veure e sentir la gran desconexença de aquest poble: que a vos senyor e redemptor seu hagen a donar la mort. ¶ Aço senyor te la anima mia tan turmentada: que la mort que als mortals es tan spantosa a mi sera delitosa: segons diu job. ¶ Anime esurienti: amara dulcia esse videntur. Car a la anima famejant les coses amargues li paren dolçes. ¶ E axi senyor tota pena e turment me sera repos: puix yo no veja la vostra persona mal tractar: ne la vostra mare posada en tan extrema dolor. Car so cert que ella veent a vos sostenir pena en lo cors: sera axi turmentada en la anima: que la menor de les vostres dolors sera a ella pijor que mort. ¶ Donchs que fare yo senyor vehent les dos persones a mi tan cares en tan extrema angustia: la mort sola senyor es aquella que a mi pot apartar d´aquesta pena: per ço la deman e la desije: vinga senyor prestament done fi a la mia vida.