Mostrando entradas con la etiqueta Valentia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Valentia. Mostrar todas las entradas

martes, 25 de agosto de 2026

Valea, Valer, Val, Valensa, Valentia, Vaillimen, Valimen, Valia, Valor - Convalescencia

Valea, interj., cri de guerre des Angevins par opposition à celui des Tourangeaux.
Lhi un crido: Valea ! l' autre: Cossel !
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Les uns crient: Valea ! les autres: Cossel !
ANC. FR. Franceiz crient: Monjoe ! e Normanz: Dex aïe !
Flamenz crient: Asraz ! e Angevin: Valie !
Roman de Rou, v. 4666.
 
Manel Riu Fillat, Natxo Sorolla; Sota el llit te la mamaria
 
Valer, v., lat. valere, valoir, avoir du prix, du mérite, de la valeur.
Lo pretz e 'l sen que cen dobles valria.
Lamberti de Bonanel: En sai la.
Le mérite et le sens qui cent doubles (cent fois autant) vaudrait.
Val mais lo coms que autre bar.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut davantage le comte qu'autre baron.
Duy singular valon 1 plural. Leys d'amors, fol. 47.
Deux singuliers valent un pluriel.
- Profiter, être utile, aider.
En tal luec vos valra foldatz,
On sens no us poiria valer. 
P. Rogiers: Senher.
En tel lieu vous vaudra folie, où sens ne vous pourrait valoir.
Senhors, Dieus vos salv' e vos gart
E vos ajut e vos valha. 
Bertrand de Born: Un sirventes.
Seigneurs, que Dieu vous sauve et vous garde et vous aide et vous vaille.
Orguelh pensa: Si te vals, si me val.
Bernard de Venzenac: Iverns.
Orgueil pense: Ainsi tu vaux, ainsi je vaux.
Baros,...
Ai trobat mainz on non val ren trobars;
Tan son valen que val, tan m' an valgut.
Augier: Totz temps serai.
Barons,... j'ai trouvé maints où trouver ne vaut rien; tant je suis valant que je vaux, tant ils m'ont valu.
Part. prés.
Valen marques, senher de Montferrat.
(chap. Valén marqués, siñó de Monferrat.)
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Vaillant marquis, seigneur de Montferrat.
Mout li serai valens
En son afars.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Moult je lui serai aidant dans ses affaires.
Loc. Defendet a la gen de son empier
Qu' us d' els no i meses valhan denier.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Il défendit à la gent de son empire qu'un d'eux n'y mit valant denier (un denier vaillant).
Substantiv. Adoncs faria dels pros
E dels valens sos capdeus.
B. Calvo: En luec.
Alors il ferait des preux et des vaillants ses capitaines.
ANC. FR. Valt cinc sols à bon marchié. Roman du Renart, t. 1, p. 31.
Voyez Boton.
CAT. ESP. PORT. Valer. IT. Valere. (chap. Valdre; valé : valgo, vals, val, valem, valéu, valen; valgut, valguts, valguda, valgudes; valdré; valdría; si yo valguera.)

 

2. Val, s. m., valeur, prix.
Lo val d' una pauca briza.
Pierre d'Auvergne: Chantarai pus vey.
La valeur d'une petite miette.

3. Valensa, Valentia, s. f., lat. valentia, appréciation, valeur, prix.
Mans destriers de valensa.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Maints destriers de valeur.
Moral. S' ieu dizia lo quart de sa valensa.
R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Vas vos.
Si je disais le quart de sa valeur.
- Vaillance, vaillantise.
Lo qual avia faita la dita valentia. Chronique des Albigeois, col. 27.
Lequel avait fait ladite vaillance.
- Profit, aide, secours.
Maires de Crist, fai nos de precx valensa.
G. Riquier: Cristian son.
Mère de Christ, fais-nous aide de prières.
Ja pueis non quezera ren als,
Si m fessetz d' aitan valensa.
Elias de Barjols: Amors ben.
Jamais ensuite je ne chercherais rien autre, si vous me faisiez profit d'autant.
ANC. FR. Là eut de grands vaillances faites. Œuvres d'Alain Chartier, p. 145.
CAT. ESP. (Valentía) PORT. Valentia. IT. Valenzia, valenza. (chap. Valensa, valenses; valentía, valentíes; valén, valens, valenta, valentes.)

mosatros parlem valencià 

4. Vaillimen, Valimen, s. m., prix, mérite.
Hom fo de pauc solatz e de paubra enduta e de pauc vaillimen.
V. de Pistoleta.
Il fut homme de peu d'agrément et de pauvre apparence et de petit mérite.
- Aide, assistance.
Non aten socors
Ni valimen jamais.
Giraud de Borneil: Ses valer.
Je n'attends secours ni aide jamais.
CAT. Valiment. ESP. Valimiento. PORT. IT. Valimento. (chap. Valimén, valimens; preu, preus; mérit, merits.) 
5. Valeyssen, s. m., valeur, prix.
Loc. Maritz ja parssa non quier
Del valeyssen d' un denier.
Guillaume de Saint-Didier: D' una don' ai.
Mari jamais épargné ne réclame de la valeur d'un denier.

 

6. Valia s. f., valeur, prix.
Dels pezos de valia. 
Bertrand de Born: Ieu chan.
Des piétons de valeur.
ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Valia. (ESP. MOD. Valía. chap. Valía, valíes.)

7. Valor, s. f., prix, mérite, valeur.
Cavals de gran valor.
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Cheval de grand prix.
Moral. Hom non pot ges gran valor
Aver ses pena e ses affan.
T. d'Albert Marquis et de Gaucelm: En Gaucelm.
On ne peut point grand mérite avoir sans peine et sans tourment.
- Secours, aide, assistance.
Ieu non soi ges tant apres
Que miey prec m' aian valor.
Raimond de Miraval: A penas.
Je ne suis point tant appris que mes prières m'aient secours.
ANC. FR. En grant chierté l'aveit Rou por sa grant valor.
Roman de Rou, v. 1725.
CAT. ESP. PORT. Valor. IT. Valore. (chap. Valor, valors.)
 
Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

 

3. Valoros, adj., valeureux, estimé, prisé.
Linhage car
Don foro 'ls fraires valoros.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Lignage précieux dont furent les frères valeureux.
Cui mais creis sos ricx pretz valoros.
Guillaume de Saint-Didier: Ben chantera.
A qui davantage croît son noble mérite prisé.
ANC. CAT. Valoros. CAT. MOD. Valeros. ESP. PORT. Valeroso. IT. Valoroso.
(chap. Valerós, valerosos, valerosa, valeroses.)
 
Ghino de Tacco atrape al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte. Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballé del Hospital de Jerussalén.

 

9. Valedor, Validor, s. m., défenseur, protecteur.
Ieu no y trob valedor
Qu' ab lieis me puesc' ajudar.
P. Vidal: Pus tornatz.
Je n'y trouve pas protecteur qui avec elle me puisse aider.
A selh qu' ab nul validor
No s pot valer.
G. Riquier: Ad un fin.
A celui qui avec nul protecteur ne se peut aider.
- Adj. Valable, favorable.
Per qu' ieu dic qu' als fis amadors
Es valedors
Cosselh privatz.
Giraud de Borneil: Alegrar.
C'est pourquoi je dis qu'aux purs amants est favorable conseil privé.
Ab aquesta present carta valedoira per totz temps.
(chap. En esta presén carta valedora per tots tems.)
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., Toulouse, J, 328.
Avec cette présente charte valable pour tous temps.
CAT. ESP. PORT. Valedor. (chap. Valedó, valedós, valedora, valedores.)

10. Valentamen, adv., vaillamment, courageusement.
Se defenden ben e valentamen. Chronique des Albigeois, col. 72.
(chap. Se defenen be y valéntamen.)
Se défendent bien et vaillamment.
CAT. Valentement. ESP. Valientemente. PORT. IT. Valentemente. 
(chap. Valéntamen : en valentía o corache.)

11. Convalidar, v., convalider, fortifier, assurer.
Part. pas. Es convalidat, si lo forsat... y consent. Fors de Bearn, p. 1085.
Est convalidé, si le forcé... y consent.
(chap. Convalidá, fortificá, assegurá.)

 

12. Contravaler, v., équivaloir, être pareil.
Part. prés. Donon bestias a mieg creys que non podon morir, coma si eron de fer, e, si moron, ells ne emendo autras contravalens.
V. et Vert., fol. 14.
Donnent des bêtes à mi-croît qui ne peuvent mourir, comme si elles étaient de fer, et, si elles meurent, ils en exigent d'autres équivalentes.
Substantiv. No sabon mas so que far
Vezon a lurs contravalens.
P. Vidal: Abril issic.
Ne savent que ce qu'ils voient faire à leurs pareils.
ANC. FR. Tu cuides bien, e si est faille,
Que nus ne te contrevaille.
Marie de France, t. II, p. 290.
(chap. Contravalé : equivaldre.)

13. Desvaler, v., démériter, déprécier.
Siei fag, plus poderos de poder,
Qu' els autres fagz fazian desvaler.
Aimeri de Peguilain: Ara par ben.
Ses faits, plus puissants de pouvoir, qui les autres faits faisaient déprécier.
Per tot so c' om sol valer
Et esser lauzatz
Desval, et es encolpatz.
B. Calvo: Per tot so.
Par tout ce que l'homme a coutume de valoir et d'être loué il démérite, et est inculpé.
Part. prés. Sos cors crois, flacs, desvalens.
Esperdut: Qui non.
Son corps lâche, flasque, déméritant.
Substantiv. Domna fai valer ades
Los desvalens.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Dame fait valoir incessamment les dépréciés.
IT. Disvalere. (chap. Desvaldre : despressiá : desmereixe.)
 
Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.

 

14. Maisvalensa, s. f., plus-value, grand prix.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las maisvalensas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Je montrerai les connaissances des oiseaux et les plus-values.
Voyez Saber.
(chap. Plusvalía, plusvalíes : mesvalensa, mesvalenses.)

15. Sobrevaler, v., sur-valoir, surpasser, dépasser, être supérieur.
Sobreval part las melhors.
Raimond de Miraval: Anc no atendiei.
Surpasse au-delà les meilleures.
Tan sobreval vostra valors valenza.
Lanfranc Cigala: Quant en bon.
Tant votre mérite sur-vaut prix.
Subst. Ieu vos cug ab merce conquerir,
Que m' es escutz contra 'l sobrevaler.
Folquet de Marseille: S' al cor plagues.
Je vous crois avec merci conquérir, vu qu'elle m'est écu contre le sur-valoir.
Part. prés.
Com lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens.
Bertrand d'Allamanon: Molt m' es.
Comme le coeur du seigneur Blacas qui était sur-valant (de très haut mérite).
Ai ! pros dompna sobrevalens.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah ! noble dame sur-valante (de très haut mérite).
(chap. Sobrevalé, sobrevaldre : valdre mol : sobrepassá : sé superió.)

16. Convalescencia, s. f., convalescence.
Senhal de convalescencia. Eluc. de las propr., fol. 41.
Signe de convalescence.
CAT. ESP. Convalecencia. PORT. Convalecença, convalescença. 
IT. Convalescenza. (chap. Convalessensia, convalessensies.)
 
Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

lunes, 25 de marzo de 2019

Castellano, castellá, catalá, valensiá

Ne ñan moltes mes, y después están les que s'assemellen mol…
Com veém tots los idiomes fills del latín s'assemellen, pero aixó no vol di que siguen lo mateix.
Que lo valensiá encara s'apareix mes al catalá, normal, pero es mes be al revés, y es normal perque lo regne de Valencia i lo condat de Barcelona o Barchinona (Principat de Catalunya, Cathalunya) perteneixíen a la Corona de Aragó

Lligín llibres antics valensians y catalans, se veu que no se assemelláen tan hasta que a partí del siglo de or valensiá, lo catalá va aná cambián poc a poc per influensia del valensiá, un ejemple es lo arcaísme valensiá “Nosaltres”, natros y natres en chapurriau.

Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només abans de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.

 
Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.
 
 
 
Pompeyo Fabra, gramática, català
Pompeyo, sí, no Pompeu Fabra, Universidat Pompeyo Fabra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Castellano - Catalá
(N. E. Algunes paraules són del portugués)

agradar –– agradar
agregar –– agregar
ajusticiar, executar antic, ejecutar –– executar
alertar –– alertar
amar –– amar
amor –– amor
anotar –– anotar
arrancar –– arrancar
arrear –– arrear
atracar –– atracar
balda –– estante
banca –– banca
banda –– banda, faixa
bandera –– bandera
bar –– bar
batalla –– batalla
benefactor – benefactor
beneficiar –– beneficiar
bicicleta –– bicicleta
boicot –– boicot
broma – broma
cabal –– cabal
cantar –– cantar
carnaval –carnaval
causar –– causar
centrifugadora –– centrifugadora
coincidir –– coincidir
colador – colador
combinar –combinar
combustible –– combustible
comprar –– comprar
contra –– contra
convocar –– convocar
coronel –– coronel
cura –– cura
decidir –– decidir
dedicar –– dedicar
derrotar –– derrotar
desafiar –– retar, desafiar
desanimar –– desanimar
desistir –– desistir
destacar –– destacar
destinar –– destinar
dimitir – –dimitir
disciplina –– disciplina
drama –– drama
entrada –– entrada
esgrima –esgrima
estar –– estar
estatal –– estatal
estrofa –– estrofa
estudiar –– estudiar
evitar –– evitar
evolucionar –– evoluir
existir –– existir
explicar –explicar
extintor –– extintor
extorsionar –– extorquir
fabricar –– fabricar
familiar –– familiar
fauna –– fauna
figura –– figura
fiscal –– fiscal
flauta –– flauta
flor –– flor
flotar –– flutuar ?
frase –– frase
funeral –– funeral
furgoneta –– furgão
gaita –– gaita
gas –– gás
gen –– gen
gorra – gorra
gota –– gota
guardar –– guardar
guillotina –– guillotina
habilitar –– habilitar
habitar –– habitar
hemorroide –– hemorróides
hipotecar –– hipotecar
honor –– honor
honrar –– honrar
hora –– hora
horrible –– horríble
idioma – idioma
impedir –– impedir
iniciativa –– iniciativa
intentar –– tentar
judicial –judicial
jugador –– jugador
jungla – jungla
jurar –– jurar
justificar –– justificar
lapidar –– lapidar
legal –legal
legitimar –– legitimar
lexema –– lexema
lingüística –– lingüística
liquidar –– liquidar
lloro –– ploro
madrastra –– madrastra
mal –mal
maniobrar –, maniobrar
menor –– menor
mesa – mesa
mesura – mesura
militar –– militar
moneda –– moneda
mongol –– mongol
morfema –– morfema
motor –– motor
mundial –– mundial
nacional –– nacional
narrativa –– narrativa
neurona – neurona
neutro –– neutre
no – no
norma –norma
normal –– normal
numerar –– numerar
obra –– obra
octubre - octubre
ocupar – ocupar
oliva – oliva
opinar –– opinar
optimista – optimista
orador –– orador
ordenar –– ordenar
organdí –– organdi
pacificar –– pacificar
pagar – pagar
país –– país
pancarta – pancarta
perdonar – perdonar
pirata – pirata
plata –– plata
poca –– poca
poder –– poder
prestar – – prestar
primavera – primavera
protagonista – protagonista
puré – puré
rata – rata
renunciar – renunciar
residir – residir
retirar – – retirar
retornar – retornar
rigor –– rigor
robar – – robar
rosa – rosa
saber – – saber
sacarina – sacarina
salsa – salsa
sala -- sala
saltar – saltar
seguir – – seguir
senda – – senda
sensacional – sensational
sentir – – sentir
separar – – separar
ser – ser
si – si
similar – similar
simular – simular
síndrome – síndrome
singular – singular
sobrevalorar – sobrevalorar
solapa – solapa
sonata – sonata
sopa – sopa
superior – superior
tambor –– tambor
taxi – taxi
telefonista –– telefonista
tema – – tema
temporal –– temporal
tenor –– tenor
terrorista – – terrorista
torrar –– tostar
tortura –– tortura
transistor –– transistor
tribunal –– tribunal
tropa –tropa
úlcera –– úlcera
uniforme –– uniforme
universal –– universal
usar –– usar
usura –– usura
útil –– útil
valor –– valor
valorar – valorar
venda – venda
ventilador –– ventilador
verdura –– verdura
vinagreta –– vinagrete
vista –– vista
vocal – vocal
votar –votar
vulgar –– vulgar
zombi –– zombi