Mostrando entradas con la etiqueta purtat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta purtat. Mostrar todas las entradas

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

martes, 12 de diciembre de 2023

Aysso es le libre de Senequa.

Aysso es le libre de Senequa.


Extrait d' un manuscrit conservé dans la Bibliothèque de l' Arsenal,

sous le n° 10.

Quoique le titre de ce petit poëme moral porte, Aisso es le libre

de Senequa (ceci est le livre de Sénèque), on reconnaîtra aisément,

dans le cours de l' ouvrage, que l' auteur a puisé à d' autres sources

que dans les écrits du philosophe romain.


Si cum del solel hieyss lo rais,

Tot en ayssi saviesa naiss

De Dieu e governa lo mon,

Tot cant es sa jos ni amon...

Pura es e neta e digna,

Humil, ben holent e benigna,

Per que non pot en cor malvatz,

Ples de vicis ni de peccatz,

Per neguna res, habitar,

Ni en l' arma d' ome avar;

E, car ela es celestials,

Vol que sia nedes sos hostals.

Els purs coratges fai son loc,

Quar de purtat nasquet e moc...

E qui vol esser sos amix,

Venga e s' auia sos castix,

Que al fol dona entendement

E fai be de paubre manent.

Comensamens de tot sen es

Qu'om am Dieu sobre totas res

E 'l dupte en tot cant fara,

Qu'el sieu poder viu e morra.

Doas causas ha home en se:

Voluntat e sen qui 'l rete.

En cascun home si combat

Lo sens contra la voluntat;

E, can lo sens estay sobratz,

Aquel savi est' acertatz;

E can la voluntat pot mays

Fay li, en derrier, gratar lo cays.

Fils, atempra tas voluntatz

Si vols estar el mon honratz;

E dona en ton cor poder

Al sen, qu' el te fara valer;

Ama lo sobre totz amix,

Car per luy endevenras rix.

Sen fay segre via segura,

Lo cors salva e 'ls bes milhura;

Cel que sen no a, non es als

Mais que am las bestias es engals.

Salomos al solel aderma

Lo savi que de sen no merma.

Al comensar de tota re,

Prega Dieu que sia ab te,

E que t garde de tot mescap,

E que tos faitz men' a bon cap,

Qu'el coratge soven devisa

So que Dieus adutz d' autra guisa.

Dieus a dat un jugament fort:

Que tota carn passe per mort.

Non duptas donchas a murir,

Mas veias so qu' es a venir.

No t venga res soptanament

Aias ho vist prumeyrament.

La peyra que hom ve venir,

Non te dan, qu' om s' en pot gandir.

Met en Dieu totz tos endevens,

No en sortz ni en autras gens,

Ni metas en autre ta cura,

Que als non es mas sens e mesura;

Car si tu fas ben ton afar,

Gran astre hy poyras trobar;

E si fas mal et hiest astruc,

Ades devenras malastruc,

Car si luns homs astrucs nasques

Astruc fora, tant quant visques.

No ti fises en aventura

Que trop es falsa et escura;

Cant home a levat en aut,

Pueis li fa far en jos gran saut.

De totz faitz cossira la fi

E de ta vida atressi.

Cossira en ton estamen,

E en aquo con te soven

Veias be que t pot avenir,

Qu'el temps no fina de fugir.

Tant cant poyras fai ben de sa

Que ja depueis no t lesera;

E pus c'om mor non ha raso

Mais de recebre gasardo.

La fi jugga los mals e 'ls bos,

Qu'el comensament es doptos.

Sant Paul ac mal comensament

E fenic mot gloriosament,

E 'l fals Judas comenset be

E pueis a la fi pendet se.

Lo juggament de Dieu del cel

No saben li angel ni 'l fizel;

Honrar lo deu hom e duptar,

No trop enquerre ni cerquar,

Car greu er, qui vol trop enquerre

Los faitz de Dieu, que no y erre.

Fug trop tos temps en tota re

Car ja de trop no t venra be.

En tot ton gienh, en tot ton port,

D' erguel mostrar te garda fort,

Car per natura ve l' hom mal...

Erguel es sofraita de sen

Que non conoyss son estamen.

Lo pus ric hom non a en se

De que s do erguel, si be s ve.

Si as fait tort ni desmesura,

No sufriras n' iesca rancura,

Si per tu o potz adobar:

Sens es qui sap foldatz desfar.

Tant cant hiest mais ric e gentils,

T' estara miels si hiest humils.

Noblesa, vols saber que es?

Coragge que es de bos aips ples.

Paubre, cant es be acostumat,

Val mais qu' el ric mal essenhat.

Ges no es defora trop nutz

Qui dedins es ples de vertutz.

Si vols esser pros ni certas,

Sias a tos vesis juvas;

De lor joy t' alegra am lor

E dol ti de la lor dolor.

Negus mals en ton cor no t plassa,

Cals qu' el prenda ni qui qu' el fassa.

Ja luns hom no vuelas dampnar

Ans lor vuelas ben dir e far;

En aychi tu seras amatz.

Can to vesi er trebalatz,

Tu 'l conforta e l' acossela,

Et ajuda li can loc se venha.

No siegas trop solas lun temps,

Que gaug et ira van essemps;

E garda en autrui miral

Que sobra en tu ni que y fal;

No es hom savis tro qu' en se

Sap veser so que autres ve.

Bona vida neta e pura

Fa 'star cossiensa segura;

Malvada vida lo cors usa

E 'l coragge dedins acusa.

Lagesas fug e malvestatz

E no doptaras pozestatz.

La vida d' ome, cant es bona,

Defendra tos temps la pressona.

Apren com si dema morias...

Et aparela t c'om en te

Trobe veritat e merce.

Tot cant faras, fai Dieu temen,

E membre t de la mort soven;

Que be sabs que Dieus t'a prestada

La vida e non ges donada.

Alcus cuia ins e son cor

Lonc temps viure, que ben tost mor.

El mon non esta longament

Neguna res d' un estament.

Tant ha el segle de regartz

Que, si hom no y ve vas totas partz,

Tost poira hom esser soptatz

E per estranhs e per privatz.

Ayssi t capdela e t guida

Cossi eras entro ta finida.

Garda ti, on pus aut seras,

Que maior colp cairas, si cas.

Garda ti, si as bos senhor,

Ho bon lac, ho autra honor

Non o perdas nesciament

Ni no cambjes ton estament;

Car per paubrieyra cambja hom

Sa manieyra e so nom.

Lo savis, abans que despenda,

Comta lo gazanh e la renda.

Am pauc metre e am trop gitar

Poiria tarir la gran mar,

Mais val lo tieu belamen tires

Que, cant er mes, l' autrui desires.

De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Tu potz, am savisa, larguesa (saviesa)

Conquistar, ben dir e proesa.

Sapjas com deuras tota re

Usar, qu' en tot a mal e be.

Ayssi com lo foc ha son usi

Qu'en ben usan fa son servisi,

E te gran dan qui l' usa mal,

De tota re te dic aytal.

Dieus det vi per aprofichar

Al corps, non ges per enebriar,

D'aquo que Dieus det per profieg,

Per sobrefar, ca hom el lieg.

Tota causa fe Dieus fort bona,

Mais manieyra d' usar li dona.

En las causas no a lun mal,

Mais en as que las usan mal.

Can lo fols home s' es castiatz,

Lo milor temps s' en es anatz...

Greu potz de messongier aver

Neguna re que sia ver;

Neguna re no vulhas tant

Que no puescas mudar ton talant.

Lo fols es turmentatz tot jorn

En aquo en que quier sojorn.

De malvada femna ti gara,

Quar greus es s' amors et amara;

Gasta lo cors, merma l' aver

E fa tos temps hom decazer...

Si vols bona moler aver,

Enquier lo sen ans que l' aver;

Car sapjas que val mais bo sen

De moler, que aur ni argen;

Car manta maiso ay ausida

Per fola femna decasuda;

Tos temps sera aparelhada

D'aquo que la fas selada.

Bona moler halonga vida

Al marit, e la maiso guida.

Savia femna fa la maiso;

La fola no y laissa tuso.

Si as molher de sen cabida,

Ama la cum la tua vida,

E si es mala, d' avol sen,

Sofre la, si potz, celadamen;

Mais tota via la castia

Cum entendas que milors sia;

E si ela per so s' iraiss,

No t'en cargues ges tu gran faiss,

Car am son rieyre e plorar

Te pot, si s vol, tost enganar;

Car, si s vol, aia gaug o dol,

Totas horas plora que s vol.

Si ela es de sen malvat,

Soven retraira parentat,

E soven te dira erguels,

Can veira que tu 'l n' acuels.

Lo jugge que servisi pren,

A greu fara lial juggamen.

Jugge qu' en dreit absol lo tort,

For dreit se lia a la mort.

Hom bo laissa per Dieu mal far,

E 'l mal per la pena sessar.

Soven, per las autrui foldatz,

Ve hom los bos mal trebalatz...

Lo maldisen ditz falssetatz

E 'l savi cobre las vertatz.

Savi s' aluenha d' autrui huis

E 'l fol agacha pel pertuis.

Greu esta savi ses fasenda,

Ades troba on se prenda.

Qui pert son temps de son pro far

Ges, can se vol, no 'l pot cobrar...

Tres causas malditz Salomos,

Hom viel, nesci, luxurios,

Et home manent, messongier,

E paubre ergulos, mal parlier.

Lo savi, am son gent parlar,

Se fa a tota gent amar,

E 'l fol conquista enemixs,

Can parla, e pert sos amixs.

Am lo fol no t' acompanhar

Si no t vols am lui degolar.

Fols es, qui vol esser privatz

D' ome que vol seguir foldatz.

Si fil de Dieu devenir vols,

Aias merces dels orfanols.

Cala t, si parlar no sabias,

Que per so soptatz no sias.

A covit en autrui maiso,

Sapjas grasir e 'l pauc e 'l pro.

Tot paubre que s te per saziatz

A may qu' el ric trop assedatz.

Lials hom salva son vezi,

E 'l fals tot en risen l' ausi.

Ton coragge e tas maisos

Garda d' ome qu' es bausios,

E garda be la tua causa...

Bon cossel, si fol lo t dona,

No 'l mespreses per la pressona.

So que a tos temps vols establir

De lonc temps deus veser causir.

A far amic fay lonc demor,

Mais pueys l' ama de tot ton cor.

L' amic c' auras lonc temps amat,

Ama 'l tan cant poyras a ton grat.

Re no pres pueiss aquel parel

C' an renhat lonc temps d' un cossel,

Can los veg pueissas sopartir.

Que l' us degra l' autre sufrir.

Fizels amic lun temps no fal,

Per paubrieyra ni per trebal.

Aquel amic tenc per estranh

Que a la gran cocha sofranh;

A la cocha conoicheras

Si val tos amix ni si l' as.

Als faitz conoicheras las gens

Que las paraulas van mentens.

Paraula dossa fai amix

Et asuavia enemix.

Aias amix mas no d' un for;

Un aias a qui digas ton cor.

Doas forsas a e sa ma

Qui pot aver amic certa.

Fizel amic la vida val,

E qui l' ama Dieus a l' aital.

L' amic castia esselan

E l' enemic en deffisan.

L' amic castia aspramen

E l' enemic en cossenten.

A tos amics sias lials

A la cocha, o seras fals.

El mon non a tan dossa causa

D' amic am cui hom parlar ausa...

Aquel es vertadiers amix

Que t' esenha cum te castix.

L' amic que t castia, t'ama,

Aquel creiss ton be e ta fama.

Aquel amic a cui non cal

Si tu fas be o si fas mal,

Te lausara tot quant faras

E ja de lui no t gausiras.

En ton amic te fizaras,

Que pus lial l' en trobaras;

E qui e sson amic no s fiza,

De far engan lo met en via.

De tot t' acossela am un,

Non ges am totz, ho am degun.

Non laisses ges l' amic privatz

Pel novel que no as vezatz.

Ja l' amic no er esproatz

En benenansa ni en patz,

Ni l' enemic no s selara

Tan tost com trebalat te veira.

Garda te de enemic cubert,

Que lo pus savis am lui pert;

En la boca porta lo mel

Et el coragge te lo fel,

E tot jorn eu son cors compassa

Co el la vida te desfassa;

E ja no lo trobaras franc,

Si t podia beure lo sanc.

Qui s fiza en amic malvat

Es a la cocha desarmat.

Vaichel trencant endeve

Cel que l' autruy secret no te;

Amic usa segon raso

En aquo en qu' el veias bo.

Pro auras amix si pro as;

Si hiest paubres, sol remanras.

Mais valon colps d' amic certa

No fan baizars d' ome trefa.

No es hom can tot jorn se gira,

Ni am son bon amic s' azira.

Esenha cascun jorn tos fils,

Tas filas garda de perils.

Causiss lo savi no l' aver,

Si vols ta fila bona aver.

Tos efans acostumaras

A totz bos faitz, tant cant poiras;

Aquo que usan de premier,

Volon seguir pueiss en derrier.

De ton afar sias sertas,

Que cuiar es coragge vas.

Lo desencuiar non es pros

Cant hom ditz: cugi que aissi fos.

Qui no tem, es outracuiatz;

E qui sap duptar, essenhatz.

Savis hom dupta enemic,

Veia 'l paubre o 'l veia ric.

A mal met sel que fa ad I


So que no deu far a negu.

Ges non es lo crim desfassatz

Can malvat plait es adobatz.

Garda que diras en tenso;

Del lag crim fa hom greu perdo.

Si vols aver perdo de Dieu,

Perdona so que t tenes greu.

Aquel fa de Dieu son deutor

Que fa be per la su' amor.

Per nient prega e conjura

Cel que sa vida no milura.

Sias, si vols esser entiers,

En paraula breus vertadiers,

E de be, non ges d' aul faula,

E sias ferm en ta paraula.

Qui s vuelha diga de tu mal,

Mais tu si fas be no t'en cal.

Als faitz conoiss hom be las gens,

Que las paraulas so nientz.

Savis hom esproa paraula,

No cre ges leu per vertat faula.

Paraula qu' en ton cor no proas

No cresas trop, mais entre doas.

Sapjas conoicher e triar

Lo fol del savi, al parlar,

Que mot ne seras miels cabens,

Sapjas reconoicher las gens.

En aquel home no t fizar

Cuy ausiras malvat plag far;

Malvestat de cor, am qu' o fes,

Li fara far mal d' autras vetz.

Garda t d' ome ses mesura,

No y aias tenso ni rancura,

Qu'el te la lenga amarvida,

Car foldat e nossen la guida.

Apren francament a sofrir

Ton pessar, quan no 'l potz gandir.

Qui de totz sos tortz quier venjansa,

Can cuia puiar, desbalansa.

Trop es pus leu vencutz lo mals

Am be c'am lunha re als.

Patz es be que sobre totz va:

Comprar la deu cel que no l' a.

Vers es, qui n' a bona defensa,

Fa pueiss remaner mota tensa.

Am ric home no t' azirar.

Si t fa mal, can no 'l poitz tornar,

Sapjas lo a te covertir

Am bels ditz et am gent servir,

E tornaras ton dan en pro,

E faras amic del felo.

Si vols alcun plait comensar

Sapjas enans si 'l potz menar,

Car messio e blasme adutz:

Playtz dechay hom de que es vencutz.

Coforta ti, tan can poyras,

Am las gens entre que estas.

Decembla to cen, can er locs,

E ton solas, e mostra jocs;

Car temps hi a en que hom pot rire,

E temps hi a en que hom cossire.

Can er locs, sapjas ton coragge

Cambjar segon autrui usagge.

Aquo que a totz veiras far

Tu sols no vuelhas mespresar;

No t' ans d' els autres destrian,

Si no er a foldatz ho dan.

D'aquo potz repenre segur

De que sentes ton cor pur.

Mas lag seria, si tu fasias

So de que los autres castias.

Mestiers es que s gar de pecar

Qui vol los autres castiar.

Qui en castic no met mesura,

Abans nafra que no milura.

Segon que home a valor,

Val la honor del vensedor.

Si tu vols aquel sufertar

Cuy poirias apoderar,

Adoncas tu en a vencut

E demostrada ta vertut.

Luna forsa no es tan grans

Co es de venser sos talans.

Forsa ses cen no pot durar,

E cen ses forsa pot passar.

Si Dieus t'a puiat en haut gra,

Membre te d' el que sotz t' esta;

Que a manieyra d' aiga s' en van

Ses sejornar e 'l jorn e l' an.

Poble, ses govern, maritz vay,

E foldat en loc de sen fay.

Si 'l pastre maritz se desvia,

Qui mostrara al paroc la via?

Qui segra los pobles ni cal,

Si 'l prelat, qu' es primiers, va mal?

Qui laissa dreit per far gran tort,

Ges no a fe de gran conort.

Potestat qu' el seu non castia

Es noyrissa de la folia.

Qui no castia la folor

Ades la atendra maior;

Tensos e las mescladas col

Que fan estar savi lo fol.

Ans que jugges, esproa fort;

Ges tug li acusat no an tort.

Sel que respon ses escotar

No met raso e son parlar.

Si tu vols selar malvat plag,

Contra dreg, be t' estara lag,

Car el te fara parsonier

De la pena e del loguier.

Amics potz trobar de tal vizi

Que tot jorn penran to servisi;

De ta taula seran compans,

E dels trebals seran estrans;

E tot jorn en lor cor compassan

Co en gastan te desfassan.

Lo pauc do del paubre amic

Grases col gran de lo ric.

Pros om no te ges a gasanh

Lo servisi que pren estranh.

L' amic ama a tot son pro,

Mais a perdre ton bo nom no.

Savis hom ri pauc e suau,

E 'l fol ri tot jorn e s' esgau.

Aver ses sen es leu gastat;

Paubre am sen es tost levat;

Cocha dona entendement,

E trop benenansa tol sen.

Paubrieyra gen menada dura;

Ricor degastairitz endura.

Savis de saviesas es dueytz,

E 'l fol no i ve pus que de nueytz.

Lo savis hom vai cossiratz,

E 'l nessis es tot jorn soptatz.

Savis, que a pro vist e provat,

Sap pro cossirar can li 'scat;

E 'l fol, que ha pauc vist e apres,

Cossira pauc en totas res.

Cen fai segre via segura,

Lo cors salva e 'l bes milura,

E fay hom honrat estar

E Dieu en derrier gazanhar.

Ben es fols qui per glotonia

Si delivra de manentia.

Fols hom torna lo be en mal,

E met crim en home lial.

Totz temps dona lo fol fasenda

A tot home c' a lui s' atenda.

De fol home fai enemic

Qu' el castia de son destric;

Si t vols delivrar de tenso,

Gieta lo fol de ta maizo.

Fols home siec tos temps foldatz,

Per que no i deu esser privatz

Qui am fol ni am ibre s pren...

No prestes ges cotel a fol,

Enantz, si potz, tu lo li tol...

Qui las autrui foldatz plaideya,

Fols es sitot no s folega.

So ditz Salomos, que l' efan

Vol mal a sel qu' el va castian.

El savi pessa, qui 'l castia,

Que a grat d' aquel pros hom seria;

E 'l fol ditz a 'quel qu' el repren

Que castic si primieyrament.

Am paraulas tu castiras

Lo savi, e 'l fol cassaras...

Qui siec cossel del fol, s' en dol,

No sap dar mais aquo que vol...

Tos temps sera lo fol sirvens

Del savi, car es pus manens...

De Dieu mov tot poder e 'l sentz,

Et es fis e comensamentz...

Qui 'l derrier jorn de far agacha,

A la maior cocha s' enpacha.

La Escriptura crida e corna

Que sobre totz bes val almoyna...

L' arma e 'l sen d' ome avar

Es venals en tot son affar...

Garda te que per malanansa

No desampares esperansa...

Miels pregas Dieu am bona vida

No fai aquel que tot jorn crida.

Am trastotz homes aiatz patz,

E guerreia am tos pecatz.

Greu met autra vetz razitz

Viels homs, pus qu' es empaubrezitz.

Aquel que re non pot aver,

No pot re dar ni retener.

Pa et ayga no es paubrieyra:

So fo la vida primieyra.

S'es encaussat, fug leu colpable

E 'l bos esta ferms e durable;

Miels aten hom en atenden

Motas vetz no fa en corren.

Tant cant poiras ti dona suenh;

Veias aquo que ven de luenh.

Tot can faras, fai cosselatz,

E no seras greument soptatz...

Usa ton temps que a greu venra

A tos obs tan bo co s' en va.

Entr' els gauzens no sias iratz,

Ni 'ntr' els maritz no t dar solatz.

Ad home viel a gran mestier

Tres causas qu' el fassa 'n entier:

Que sia be acosselatz,

Cremia Dieu et ame patz.

En be aman, en gen serven,

Potz far del estranh ton paren.

Escarnitz es qui son argen

Non usa, et autr' el despen;

Escarnitz qui sas tenesos

Laissa ad home non curos...

... Dieus ti fara parsonier

De la pena e del logier.

No t contendas am l' ome 'sqiu

Que d' autra pastura no viu.

Am ric hom no t companhar

Per soven beure ni manjar;

Cofondra ti en despenden,

E pueys com de fol rieyra s' en.

D'aquo que no ve per forfait

No fassas ad home retrait...

Mais val mort que vida amara.

Totz homs es natz a trebalar,

Per que trebals no sohanar;

Car qui trebalar no s volrra

Paubrieyra 'l trebalara.

Non es digne de manentia

Qui a son grat no s trebalaria;

En la vinha del noalos

Creisso espinas e cardos.

Lo noncalent es nualos

Tramet le savis Salomos.

La formiga vezar que fay,

Com si percassa sai ni lay.

Fams met en vianda sabor,

E trebal fay lo lieyt milor.

Al sadol es bresca amara,

E 'l famolent de re no s gara.

Las aygas que no son movens

Son corompablas et olens...

Si potz esser senhors de te,

No far autre senhor per re;

Car mais val paubre afranquit

No fa 'l sirvent trop enrequit.

L' estieus paiss yvern e 'l socor,

E jovent deu paicher vilor.

L' ivern, co ti capdelaras,

Si l' estiu amassat no as?

Con auras aquo, can viels hiest,

Que en ton joven no percassiest?

So que doptas que no potz far,

Potz am lonc trebal aquabar.

La gota, sitot s' es pauca,

Can cay soven, la peyra trauca.

Garda cals costumas penras

Segon que acostumar volras;

Non uses doncs los us malvatz;

Que lay on son acostumatz,

Er a laichar greu causa e dura,

Car costuma torna a natura.

No dar al estranh ta honor

Ni 'l fassas sobre tu senhor.

Trop vuelas mais donar que querre

E servir que merces rendre.

Liutatz delivra totz mal pas,

E mala fe torna l' atras.

Aver vengut cochadament

Sol vias tornar a nient.

Qui laycha l' efant a son vol,

Can el es grans vay a son dol.

Ergulosir fay lo servent

Qui 'l te trop sojornadament.

Lo nualos vay leu casen

Et en sa raso plou soven...

Ama to sirvent si es bos

E no l' ampares sofraytos.

En la cara de maldisent

No mostraras ton escient.

Si 'l ric home ditz calque foldatz,

Cascu dira: Ben a parlatz;

Si 'l paubres ditz be, non ha votz,

Ans er escarnitz per trastotz.

Motz homes trobaras lials

Que, si pogessen, feran als.

Mais val veser los autrui cases

Que passar per totz los mals passes.

Qui dorm l' estiu, l' ivern no mol.

Joves, qui col viels, vay a dol.

Toset que atroba maiso facha,

De mermar e de gastar tracha;

Toset que no i troba nient,

Ades ha d' amassar talent.

Si Dieus t'a fait dels autres senhor

Sias entr'els coma un de lor...

Cel que es ergulos de no re

Que fara si agues de que!

Greu baichara en ricor l' uel

Qui en paubrieyra ha erguel.

Si autrui foldatz quiers ni sabes,

A greu sera que no y mescabes.

Trop saber fay home truant

Bausios, e no vay avant...

En totz tos faitz am gienh t' esforsa,

Car val may gienh que no fa forssa.

Qui de tot cant ve ha eveia,

Tot cant es el mon li guerreia.

Si tot jorn vols dire ufana,

Ta paraula tenran per vana.

No quieyras a ton escient

Lunha cauza descovinent;

Car per dreyt leument se fadia

Qui quier aquo que non deuria.

Qui l' autrui huel volra meggar,

Veia si aura lo sieu clar,

Qui s percassa, et esta 'l via

Leu pot intrar en manentia;

Lo nualos langueiss en pausan,

E 'l pros sojorna en trebalan.

Qui tota malvestat leu cre,

De malvestat ha lo cors ple.

Tals ha el cors signe de patz

Que vay el coragge armatz.

Home cubert, sabent e moiss

A penas luns homs lo conoiss.

El pessa e cossira may

Que no parla e no retray...

La meitat del fait tenc per faita

Qui de be comensa sa traita.

Si hiest trop larcs, gastaire seras;

Si hiest trop amesuratz, escas;

E trop dreytura es malesa,

E trop esser francs es molesa.

Si 'l frug que semenas es bos,

Tu venras a bonas meissos.

De las autrui orezetatz,

Si potz, no sias encolpatz.

No laysses la tua valor

En recontan autrui folor...

No mespreses petita res,

Que de petit ve tot cant es.

Qui de petit amassa pro,

Ades a pro que prenga e do.

Fils, de jurar garda ta boca,

Am que pregas Dieu a la cocha.

Lenga que jura ni ditz mal,

A Dieu pregar fort petit val.

Pels pratz Seneca e Catos,

E pel vergier de Salomos

Passiey, e culi de las flors,

Non ges totas, mais las milors,

Et ay ne fait aquest jardi,

On las plantiey totas a tri.

Le fruit que d' aquestas flors nayss

Salva l' arma e lo cors payss,

E totas malas dichas tol,

E fay estar savi lo fol;

A fol dona entendement,

E lo plus paubre fa manent;

Home te tos temps ad honor

E gara 'l de mal e de desonor

E per via plana lo mena...

Detriar fa lo mal del be...

Aisso es frut de paradis,

Non ges aquel que Adam aucis.

Per aquel fo la mort complida,

E per aquest ve hom a vida.

E tu que passas pel vergier,

Cuel ne, si t'en a mestier,

E fay d' aquelas flors lo faiss,

Que per tos temps ne valras maiss.

Aquest libre a nom lo savi

On li bon clergue e li gramasi

E cascus hom maier e menre

Si pro sap, mais i pot apenre;

Que ayssi ha regla establida

Cum hom deu endressar sa vida,

E cum hom viva en bona patz,

E que sia sempre ben amatz

De Dieus e de las bonas gens;

Per que hom ne deu esser sabens.

Dieus am cuy nasquem, et am cuy em,

Et am cui vivem, et am cui morem,

El fo nostre comensamens,

Et el sia nostre finimens,

Amen.