Mostrando entradas con la etiqueta ricamen. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ricamen. Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Roman de Jaufre, fragment, E dirai vos de Brunessen

Roman de Jaufre.


Roman de Jaufre (Jaufres fil Dovon)


E dirai vos de Brunessen
con ieis del castel ricamen
E l senescals vai s'en primiers,
e ela sec lo cavalcant
en un bel palafre ferant,
on hom de cavalquar no s dol;
e ambla si que par que vol,
adaut e jent, dreit e suau
c'a penas au om son esclau. (c'a pena au hom son esclau)
E fon vestida cosdament (ricament)
d'un cisclaton mout avinent;
e siei cabel delgat e saur
son gent estreit d'un filet d'aur;
e sa bella cara plasent,
on anc non ac affaitament,
anz es ben fina per natura
qu'en nulla sason non peiura
plus al matin que al colgar,
mas ben la ve om mellurar
rellusir e getar clardat,
que tuit en son enluminat
cels que l'anavon environ.
E ac un capel de paon
en son cap mes per la calor,
e portet en man una flor
mout bella e mout ben flairan.
E enaissi vai s'en pensan
com poira Jaufre retener
ni co l fara son cor saber,
ni, cant er ab el, que l dira
ni de cal guisa respondra.
Si m'escomet de nulla ren,
ades li respondrai ab ben;
e se s clama car lo tinc pres
ni del mal que ma jentz li fes,
ni car lo menassei a pendre,
d'aisso consi m poirai deffendre?
Ab blandir et ab jent parlar,
c'aissi pot om tot cor domptar.
E, si Dieu platz, ieu domtarai
aquest, tanz plasers li dirai."
E Jaufres ven daus l'autra part
pensan, que s cuia que fort tart
poira Brunesen convertir,
ni s cuia que puesca avenir
qu'ella per ren s'amor li don;
car tant es de bella faisson
e tant es rica de coraje
e de terra e de linnage (linhage, linatge)
c'a pauc no n es desesperatz.
Mais en aisso s'es affermatz 
que dis que non es ses merce,
pos totz autres bens a en se.
"Doncs non poira ella suffrir
que m veia per s'amor morir;
que mortz sui o tota l'aurai:
mais merce n'aura, si Dieu plai."
E aissi anet longament
pensan, qu'en al re non entent, (pensán, que en atra cosa no entén)
tro que vi Brunesen venir.
E l senescal vai s'enantir
e venc s'en a Jaufre correntz:
"Seiner, ma domna Brunesentz
es aici tot per vostr' amor
per so que us fasa mais d'onor;
e vec la us que us ven acuillir."
Dis Jaufre: "Bel fai a grazir."
Ab tant Brunesentz es venguda,
que mout coindamen lo saluda,
e Jaufres ella eissament,
e apres tota l'autra gent,
cavaliers, domnas e pulcellas, (pucella, pubilla)
car mout n'i avia de bellas.
E Brunesentz l'estent la flor.
"Domna," dis el, "per vostr' amor
la penrai, pos vos la m donatz." (la pendré, pos vos me la donáu)
E pueis cavalcon latz e latz, (y después cabalguen costat a costat)
e las jentz estan entorn els,
de cavaliers e de donzels,
de pulcellas e de borges. (de pubilles y de burguesos)
E tant i estavon espes
c'om no i pot nulla ren parlar,
si fort non l'aven a cridar:
don enueia mout a Jaufre
e a Brunessen mais, so cre;
car non son en luoc on parlar
poguesson miellz de lor afar. (pugueren milló del seu affaire)
Ez enaissi son s'en vengutz
a Monbrun, on an receubutz (Monbrun, Montbrun; la t se pert o perd)
Jaufre a gran procesion.
Pueis Brunesenz e siei baron
an l'en menat sus el palais;
e non cre que hom vis anc mais
miels apparellat de manjar. (Juaquinico Monclús)
Mais no m'o letz aras comtar,
car enant fai meillor auzir:
e per aquo voill m'en giquir. (y per naixó m'en vull abstindre; u dixo)
E cant agron assatz manjat,
il an lor solatz comensat,
e Jaufre a lor o mogut
co s n'anet, cant l'agron batut,
ni con sos ausbercz lo guari
e l drapz, que res non l'envasi.
Pueis demandet del cavallier
que l venc residar el vergier
tres vetz e l venia ferir,
s'es garitz o si pot garir.
Dis lo senescals: "Ben guarra, (va di lo senescal: be guarirá : sanará)
senner, car ja mal no n aura. (siñó, ya que mal no ne tindrá : haurá)
Mas per la fe que dei a vos,
enantz n'i eron vengut dos,
qu'ieu e Symonz i fon vengutz,
que a cascun par els escutz
que cascuns voides los arsos,
e n'aguem los vestirs terros.
E de totz aquelz de Monbrun
feratz altrestal, un e un,
entro qu'ieu dis que lai anesson
tuit ensems e que us n'amenesson:
adonx cre que aguest paor."
“O ieu, que anc non l'ac maior,"
dis Jaufres, "si m sal Dieus ni fes.
Diable, cugiei, m'aguesson pres,
que sai fosson d'enfern ixitz, (ixits, eixits.)
cant los vi entorn mi garnitz.
Mais quant m'agron sai sus poiat
ni ac am ma donna parlat
e vi son cors, so m fon avis,
que fos ab Dieu en paradis,
c'anc puis non ac de ren temensa;
enantz vos dic per ma cresensa,
que, sol qu'ela's tengues ab me,
res no m pogra nozer, so cre."
E Brunesenz a sospirat
e a tan fichament garat (y ha tan fíxamen guaitat : mirat)
Jaufre e aitan dousament (a Jaufre, y tan dolsamen)
que ls oils ins el cor li deisent;
e a ella puiet el vis
lo sanc del cors, si qu'en rogis.
Amdui son malament nafratz
d'un dart, qu'es d'amor enpennatz,
don om non pot son colp veser,
ni garnimenz no l pot tener;
tant fer prim; mais lo colp es gros,
que no i a mesolla ni os,
vena ni nervi que no l senta.
Aissi nafra, can l'atalenta,
durament e jent e suau,
que non ve om son colp ni l'au,
ni ja mais sanat no n sera,
mais per aquel que l colp fara.
E co l pot ferir ne naffrar
pos puis lo i aven a sanar?
Aco us dirai ieu ben per que.
S'ieu ai naffrat vos e vos me,
s'ambedui nos podem garir,
en fol nos laissarem morir;
car quex es de garir cochos
de son mal, tant es angoissos.
Mais can l'uns nafra solamenz,
aqui a mestier mais de senz,
que l nafratz a obz que enqueira
con cel qui l'aura ferit feira,
qu'estiers non pot per ren guerir.
E dirai vos co l pot ferir:
ab servir et ab gent parlar,
ab blandir, ab humiliar,
e que s gart de far avolesas,
e fassa con poira proesas
e que sia a totas genz
humils, amoros e plasenz,
per so que tuit en digan ben;
e gart si sobra tota ren
d'enueg e de far vilanias,
d'erguil e de sobransarias, (d'orgull)
e sia larcz quan s'escaira
segon lo poder que aura;
e que s tenga asaut e jent
e s gart de pacha d'avol gent,
que non lor sia trop privatz.
Mais de tot si' abandonatz
ves celui que nafrar volra,
e qu'en digua ben, can poira,
e sia finz e vertadiers
e a totz aquels plasentiers
que ab leis li puiran valer;
e cels que l poiran dan tener
am atressi e tengua car;
e que sapcha son cor celar.
E veus cal son li dart d'amor
que nafron suau ab dousor,
ez enaissi pot hom nafrar
lo plus dur que l'er ad amar!
Andui son d'aquest dart ferit
et amdui seran leu garit,
sol qu'ensems sian ajustat,
car cascuns n'a gran voluntat.
El palais tenon lor solatz,
car cascuns conta so que l platz.
Mas Brunesentz non au ni ve
faitz ni ditz, mais cels de Jaufre,
ni en ren al re non enten:
don plaing e sospira soven,
e trasal e fremis e mor (trassal)
e pensa ades en son cor
can poira la sason veser
que l puesca entre sos bratz tener.
E Jaufre plain de l'autra part
e mor et esconpren et art,
can ve son cors gai e cortes,
qu'ades mor car ab lui non es.
Aissi an aquel jorn estat,
e Brunesenz a comandat
c'om fassa leitz aparellar,
qu'ira jazer e repausar; (qu'anirá a jaure, tombás, y reposá)
car la calors que n'es annada
l'a un petit de mal greuiada.
Pueis venc a Jaufre mantenent
e dis li tot suau e gent:
"Seiner, vos vos n'iretz gaser, (jazer : jaure : yacer)
e Dieus vos don anuit bon ser
e al matin meillor levar,
qu'ieu m'irai atressi pausar.
Mais paor ai que us en fuiatz (la dona de Puigdemont, la rumana)
ancanuit, can serem colgatz,
aissi con l'autra ves feses."
"Non farai ja," so dis Jaufres,
"que, si m'aiut Dieus ni sos sanz,
anz sai istaria detz anz 
que m n'anes senz vostre comjat
ni menz de vostra volontat."
Dis Brunesentz: "En bon aur,
so que ben dormirai plus segur."
E es s'en ab aitant intrada
e fes castiar sa mainada
que non fasson bruida ni nausa
e que laisen dormir en pausa
Jaufre si com pro cavallier,
que ben cre que l'aia mestier.
Jaufre an ricament colgat
en un lieg gent aparellat,
en que pogra suau dormir,
s'amors no l vengues assaillir.
Mas ves amor non pot valer
benestansa de ben jaser;
c'aitan ben dormiria en pailla
totz hom, pueis amors lo trebailla.
E el es ne si treballatz
que cent ves s'es la nueit giratz,
que non sent si jatz mol o dur
ni gaire no n esta segur,
c'ades pensa de la faisson
de Brunesen, c'al cor li fon,
que totz sos faitz e totz sos ditz
l'a sus sagellatz e escritz.
E pensa s'en nulla maniera
puesca conoiser la carriera
co l puesca son cor descobrir
ni l'amor, c'aissi l fai languir.
E cant a pro pensat, no i ve
via mais de clamar merce,
e dis qu'enaissi lo dira
tan tost con veser la poira:
"Donna, la vostra grantz beutatz
e l vostre cors jent faissonatz,
vostre oil, vostra boca plasent
e l gais ditz c'al cor mi deissent
m'a si destreit, pres e lasat
que no m'avetz poder laissat
de neguna ren qu'el mon sia,
que totz es en vostra bailia
mon cor, mon saber e mon sen,
ma proesa, mon ardimen,
mon delieg e ma voluntat.
De tot m'aves poder enblat,
que tot es vostre mielz que mieu.
E si us avia dig: de Dieu,
non o deuria a mal tener,
car el vos a donat poder,
e per s'amor, domna cortesa,
car vos a dat tant de proesa,
de pres, de sen e de beutat,
devetz aver humilitat
de me, c'aissi m'aves conques
e destreit e lassat e pres
que non veg ni entent ni aug
ni puesc aver delieg ni gaug
senz vostr' amor; e si non l'ai,
atrasag vos dic que morai.
E, per Deu, bela domna pros,
non voillatz qu'ieu mora per vos,
car no m podetz mostrar ni dir
rason per que m deiatz aucir,
mais car vos am: veus tot lo tort!
E si per so voletz ma mort,
peccat farez a mon veiaire. (faretz : vos faréu, tú farás)
Mais nuil dreit no m val ab vos gaire,
que tot es en vostre voler.
Mais merces mi degra valer
que us quer, bella domna cortesa."
Ben sui folz e ben dic folesa, (foll, follia, etc.)
car ja cuit s'amistat aver.
Con la i ausaria querer,
qu'eu no sui d'aquela valor
qu'en mi fos be messa s'amor,
qu'el' es riqua e de gran affar
e puis de beutat non a par;
el mon non a nulla persona
que, s'ella s'amistat li dona,
que non s'en tengua per pagatz.
Donx non sui ieu ben estragatz,
can mi cuit que a mi la don,
c'anc mais no m vi ni sap qui m son? -
Tol t'en, que ja non s'avenria.
Vai t'en e ten deman ta via. -
E, Dieus(.) e con o puoc anc dir?
Qu'ieu ja cuiava ades morir,
can son cortes cors non vesia,
e tot jorn plorava e plagnia; (planher, plagner, plañir)
e ara, cant ab ella son,
que m n'anes, non o tenc a bon. -
Adonx e qual consel penrai?
Que quant la veg, lo m dobla mai
mon mal, mon trebal, ma dolor.
Aisso non fo lo (?) anc amor,
anz es lo peier mal del mon,
qu'en totas guisas mi confon
e m'auci e m ten en destreg,
atrestan ben can non la veg
con can puesc ab ella parlar.
E aisso con puesc ieu durar? -
Tot m'er a soffrir o morai:
mas merce cre que trobarai,
que ja m fes ella bel senblant
e m'a servit et onrat tant,
jent acullit e jent profert
que ben posc conoiser apert
que per entendensa d'amor
o fetz c'a mi donet la flor. -
aissi vai de la folla gen,
que moutas sasons s'esdeven
c'uns folz hom si cuiara ben,
s'una pros domna l vol servir,
que de s'amor aia desir
e cuia ben esser amatz,
e aquo es fina foudatz.
De me puesc atrestal veser,
que s'aquesta m'a fait plaser
ni gent aculit ni onrat,
mi fas segur de s'amistat.
Per qual valor, per qual proesa,
per qual beutat, per qual riquesa,
que aia ni que en me sia,
aurai s'amor? - No i conosc via,
mais aquesta c'om ditz d'amor,
que non vol ergoil ni ricor:
donx l'aurai eu, que non son ricx,
mais ben serai verais amicx
senz erguel e senz tot engan
e ll servirai de bon talan. (y la serviré de bon talán)
Aissi tota la nuit si plais
e estet en aquel pantais
que anc de sos oils non dormi.
E Brunesenz plang atressi
e sospira soven e greu
e prega Amor e puis Deu
que d'aquel mal consel li don, (que li dono consell d'aquell mal)
c'aissi l'auci contra rason.
“Car outra rason m'ausi ben
Amors, qu'en me no faill de ren,
qu'ieu fas tot so que m manda far
e am cel cui mi mand' amar.
E s'ieu fas son comandament,
a tort m'auci mon escient. -
A tort? - No fa, anz a gran dreg,
qu'ieu non o faz si con far deg. -
Si fas: non am ieu donx Jaufre? -
Non ieu, car ren no l fas. Per que? -
De tot so que tain ad amic
cuig lo ben amar, car o dic. -
Non fas ges, als i a mestier.
mon parlar non val un denier. -
Si fai. - Non fai; ans dic follor
e n'ai l'enemistat d'amor;
car s'ieu l'ai convengut que l'am,
e non o fas, a tort m'en clam
que si m'auci ni m dona mort,
el aura dreit es ieu n'ai tort. - (es : e : y)
E donx, lassa, que m'en farai,
s'amors no m conseilla? - Non sai;
del tot mi met en sa comanda
e farai tot so qu'ela m manda. -
Amors manda que a Jaufre
renda m'amor, mon cor e me,
e tot lo meta en abandon
per far so que li sia bon,
que ja de ren non l'en desdiga,
qu'enaissi o deu far amiga.
Aquo farai ieu volonteira,
sol que l plassa que m'o enqueira,
car amors non deu jes voler
qu'ieu l'an pregar ni enquerer,
que mos pretz s'en abaissaria.
Donna deu aver seinoria
d'aitant que hom la deu pregar,
e ela deu o escoutar.
E s'aquell' amor non l'agrada,
non l'escout mas una vegada,
que no l deu jes so far entendre
que non l'a en cor as atendre.
E si l'agrada ni tant es,
fassa s'en apregar tres ves,
car ja vergoigna non sera
a aquel que l'amor querra,
s'ella s'en fa tres ves preguar,
ans la'n deura tenir plus car;
c'ades es om plus envegos, (mes envejós)
plus cobes e plus volontos
de causa que l ven a plaser,
can ve que non la pot aver;
e puis, can l'a, es miels garada
que cela que non es presada;
car causa vil non es trop bona:
per que domna, se s'amor dona
ses querre, non es tant honrada
con es cella que n'es pregada.
E per so es dreit qu'ieu esper
qu'el me vengua m'amor querer,
E si non la m quer, con sera? -
Laissarai me morir? - Non ja. -
E annarai l'en pregar eu? - (y aniré a demanálay yo)
Hoc, ans que m lais morir, per Deu. - (Sí, antes de que me dixa morí,)
Donx i aurai eu desonor? -
Non aurai, que forsa d'amor
m'en destreing, que m'en pot forsar,
es ieu non la puesc contrastar,
car en me vol far aparer
sa seinoria e son poder."

domingo, 26 de abril de 2026

Ric

Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.
Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. (germann.) germanicum, v° Reich; Mayans, Orig. de la lengua esp., t. II, p. 225; Aldrete, p. 203-362; Denina, t. III, p. 64.

NOBLEZA ARAGONESA; Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.

Ric cavallier, ric de linatge,
Ric per erguelh, ric per valor.
Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor.
Noble cavalier, noble de lignage, noble par fierté, noble par valeur.
Serai plus ricx qu' el senher de Marroc.
(chap. Siré mes ric que lo siñó de Marruecos; yo no dic may Marroc.)
Augiers: Per vos.
Je serai plus puissant que le seigneur de Maroc.
Ieu ni autre, no us em pars
De pretz ni de ric linhatge.
Rambaud de Vaqueiras: A vos bona.
Moi ni autre, ne vous sommes égaux en mérite ni en illustre lignée.
Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps.
Vu que les paroles sont bonnes et les actions sont hautes et fortes.
ANC. FR. C'est dans le sens de puissant que Joinville a dit, p. 25:
Mon frère le sire de Vauquelour et les autres riches hommes qui là estoient.
Voyez les observations de Du Cange sur ce passage, p. 51 de l'édition de
1668.
Et y eut maint riche coup feru entre icelles parties.
Monstrelet, t. II, fol. 40.
CAT. Los richs homens eren aixi anomenats no per ser richs o tenir molts bens, sino per esser de clar linatge y poderosos.
Bosch, Titols de honor de Cathalunya, p. 320, col. 2.
(N. E. En Aragón, ricos omes, ricos hombres : nobles, nobleza.)
Moral. Poders d' aur ni d' argen
No us daran ja bon pretz,
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Pouvoir d'or et d'argent ne vous donneront jamais bon mérite, si noble coeur vous n'avez.
Fig. Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
(chap. literal: Lo mes noble día es avui de la semana.)
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine, c'est aujourd'hui.
- Riche, opulent, qui possède.
Ricx hom, quan fai sas calendas
E sas cortz e sas bevendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Homme riche, quand il fait ses calendes et ses assemblées et ses festins.
Sel que laissa lo mal e fai lo be es ricx de totz bes. Liv. de Sydrac, fol. 66.
Celui qui laisse le mal et fait le bien est riche de tous biens.
Fig. Ai! quant n' a deseretatz,
Qu' eran tuit ric en s' amor!
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Ah! combien elle en à déshérités, qui étaient tous riches en son amour!
Subst. Las malvastatz d' un ric so plus grans que d' un paure.
(chap. Les maleses d'un ric són mes grans que les d'un pobre; la malissia.)  
Liv. de Sydrac, fol. 25.
Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre.
Li flac ric de paratge.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les lâches riches de parage.
Joves ric cui non platz messios,
Cortz ni guerra.
Bertrand de Born: Un sirventes fatz.
Jeune riche à qui ne plaît dépense, cour ni guerre.
- De grand prix, magnifique.
Ricas armas e cadeira e campolieit emperial.
V. de P. Vidal.
Riches armes et siége et tente impériale.
En ricas cortz ai vist, mantas sazos,
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu, (en) maintes saisons, pauvre enrichir et recevoir grands dons.
ANC. FR.
Riches fu li tournois desous la tour autive. 
Romancero français, p. 18.
- Abondant, grand.
Fan rics condutz e pleniers.
Raimond de Miraval: Bertran si.
Font grands repas et pléniers.
CAT. Ric. ESP. PORT. Rico. IT. Ricco. (chap. Ric, rics, rica, riques; noble, nobles.)

2. Ricor, s. f., noblesse, illustration, dignité, honneur.
Ges Amors segon ricors no vai.
B. de Ventadour: Bel m' es qu' ieu.
L'Amour ne va point selon illustration.
Totz joys li deu humiliar,
E tota ricors obezir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Toute joie lui doit être soumise, et toute dignité obéir.
- Témérité, hardiesse, prétention.
Loc. Non aus dir tan de ricor 
De mi denhes penre patz.
Raimond de Castelnau: Er a ben dos.
Je n'ose dire tant de témérité que de moi elle daignât accepter accord.
- Richesse. 
El mon non a thesaurs ni gran ricor
Que si' aunitz, sapchaz, qu' ieu prez un guan.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 
Au monde il n'y a trésor ni grande richesse qui soit honni sachez (-le), que je prise un gant.
ANC. CAT. Ricor. IT. Riccore.

3. Rictat, s. f., puissance, dignité, noblesse, richesse.
No m cal temer son pretz ni sa rictatz.
Aimeri de Bellinoy: Nulhs hom.
Il ne me faut craindre sou mérite ni sa noblesse.
Qui non a grans rictatz
O bonas heretatz.
B. Sicart de Marjevols: Ab greu.
Qui n'a pas de grandes richesses ou de bons héritages.
ANC. FR. *Joiaus, deniers et richeté.
Roman del conte de Poitiers, v. 264.
ANC. CAT. Rictat.

4. Riquesa, Riqueza, Riquescha, s. f., puissance, noblesse, richesse.
Non es dregz qu' om l' abais sa riqueza.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Il n'est pas juste qu'on lui abaisse sa puissance.
No mi dei noire paratges
Ni riquescha ni hautz lignatges. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ne me doit nuire parage ni noblesse ni haut lignage.
Lor creysxiria lurs possessios e lurs riquesas. Philomena.
Leur croîtrait leurs possessions et leurs richesses.
CAT. Riquesa. ESP. PORT. Riqueza. IT. Ricchezza. (chap. Riquesa, riqueses. En valensiá, riquea.)

5. Ricamen, Ricamens, adv., puissamment, noblement, richement, prétencieusement, superbement.
Senher, parlatz ricamen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Seigneur, vous parlez noblement.
A! per que vol clercx belha vestidura,
Ni per que vol viure tan ricamen?
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Ah! pourquoi clerc veut-il beau vêtement, et pourquoi veut-il vivre si superbement?
CAT. Ricament. ESP. PORT. Ricamente. IT. Riccamente. (chap. Ricamen o rícamen, ya que lo acento primé está a la i. Yo solgo escriure los adverbios sense tilde, com si lo acento lo portaren a la e final, ...men.)

6. Ricairel, s. f. dim., petit riche, demi-riche.
Ricairel
D' on escassedat nays.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Petits riches d'où avarice naît.

7. Riquir, v., accroître, enrichir.
Emperairiz, pregatz per mei,
Qu' en farai vostre pretz riquir.
Marcabrus: D' emperaire.
Impératrice, priez pour moi, vu que j'en ferai votre mérite accroître.
Part. pas. fig. Lo saber don suy riquitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Le savoir dont je suis enrichi.

8. Ricaut, adj., hautain, fier, altier, prétentieux. 
M' en fauc ricautz a sazos
A guiza de paubr' ergulhos.
P. Rogiers: Per far.
Je m'en fais fier à propos à guise de pauvre orgueilleux.
(chap. Ricot, ricots, ricota, ricotes; altané o altanero, pujadet, altiu, pretensiós; altanés o altaneros, pujadets, altius, pretensiosos; altanera, pujadeta, altiva, pretensiosa; altaneres, pujadetes, altives, pretensioses.)

9. Ricos, adj., altier, hautain, rude, rigoureux.
Vos quier e us essenh
Que no siatz ricos.
Amanieu des Escas: El temps de.
Je vous demande et vous donne avis que vous ne soyez pas hautain.
Es la batalha mot longa e ricosa e perilhosa. V. et Vert., fol. 67.
Est la bataille moult longue et rude et périlleuse.
Fig. De motz ricos no tem Peire Vidal.
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
En mots rudes je ne crains pas Pierre Vidal.
ANC. CAT. Ricos.

De motz ricos no tem Peire Vidal.

10. Ricaudia, s. f., vanité, fierté, prétention.
Entendre m fazia Amors
En folla ricaudia. 
Peyrols: Camjat ai.
Affectionner me faisait Amour en folle prétention.

11. Ricozia, s. f., hauteur, insolence.
Dizen, fazen vilania
Als autres per ricozia.
Brev. d'amor, fol. 119.
Disant, faisant vilenie aux autres par insolence.

12. Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.
Senes lieis non puosc ricx devenir,
Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir.
Aimeri de Belmont: Ja n' er.
Sans elle je ne puis riche devenir, mais, s'il lui plaisait, elle pourrait m'enrichir.
En ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu (en) maintes saisons pauvre enrichir et recevoir grands dons.
Las quals glieias enrriqui.
(chap. Les cuals iglesies va enriquí : fé riques, fé grans, dotá.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 37.
Lesquelles églises il enrichit.
Ades brota lo bos espers
Qu' ieu ai, per que me n' enriquis.
Pierre d'Auvergne: De jost' als.
Incessamment croît le bon espoir que j'ai, c'est pourquoi je m'en enorgueillis.
Fig. Quan Ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.
Peyrols: Quoras que.
Quand Dignité s'humilie, Modestie devient fière.
Prov. Om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.
Pons de Capdueil: Ben es folh.
Homme ne doit pas enrichir le sien, et puis qu'il le tue.
Part. pas. Vilas es et outracuiatz
Totz hom, quan si sent enrequitz.
Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.
Vilain est et extravagant tout homme, quand il se sent enrichi.
Cela que foudat guida
Cuia s' esser enrequida. 
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Celle que folie guide croit s'être enrichie.
CAT. Enriquir. IT. Inricchire. (ESP. Enriquecer) (chap. Enriquí, enriquís: yo me enriquixco o enriquixgo, enriquixes, enriquix, enriquim, enriquiu, los de la Ascuma se enriquixen en les subvensions; enriquit, enriquits, enriquida, enriquides; yo me enriquiré; yo me enriquiría; si yo me enriquira o enriquiguera.)

Aznar, Pujol; Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.

13. Enrequezir, v., enrichir, devenir riche.
Per se enrequezir volon enpaubrezir tot lo mon.
(chap. Pera enriquís volen empobrí (a) tot lo mon (o món).)
V. et Vert., fol. 14.
Pour s'enrichir is veulent appauvrir tout le monde.
Lo paures, cant enrequezis, es plus gentils que cel que non ac re.
(chap. Lo pobre, cuan se enriquix, es mes gentil que aquell que no té res. Vore la paraula Re.)
Liv. de Sydrac, fol. 38.
Le pauvre, quand il devient riche, est plus gentil que celui qui n'eut rien.
ESP. (enriquecer, enriquecerse) PORT. Enrequecer. (chap. enriquí, enriquís : fés ric.)

viernes, 13 de octubre de 2023

XX, Autra vetz fuy a parlamen

XX.


Autra vetz fuy a parlamen

El cel, per bon' aventura;

E 'l vout fazion rancura

De las domnas que s van penhen;

Qu' ieu los n' auzi a dieu clamar

D' elhas qu' an fag lo tench carzir,

Ab que s fan la cara luzir

Del tench, com lo degran laissar.


Pero m ditz dieus mot francamen:

Monges, ben aug qu' a tortura

Perdon li vout lur dreitura,

E vai lay per m' amor corren,

E fai m' en las domnas laissar,

Que ieu non vuelh ges clam auzir;

E si no s' en volon giquir,

Ieu las anarai esfassar.


Senher dieus, fi m' ieu, chauzimen

Devetz aver e mezura

De las domnas, que natura

Es que lur cara tenguon gen,

Et a vos non deu enueiar,

Ni 'ls vout no us o degran ja dir,

Quar jamais no 'ls volran suffrir

Las domnas denan lor, so m par.


Monges, dis dieus, gran falhimen

Razonatz e gran falsura,

Que la mia creatura

Se gensa ses mon mandamen;

E doncs serian ab mi par,

Qu' ieu las fas totz jorns enveillir,

Si per penher ni per forbir

Podion pus joves tornar.


Senher, trop parlatz ricamen

Quar vos sentetz en altura,

E ja per sola penchura

Non remanra, ses un coven,

Que fassatz las beutatz durar

En las domnas tro al morir;

O que fassatz lo tench perir

Qu' om non puesc el mon ges trobar.


Monges, ges non es covinen

Que dompna s gens' ab penchura;

E tu fas gran desmezura,

Quar lur fas tal razonamen;

Si tu o denhesses lauzar,

Elhas non o degron suffrir

Aital beutat qu' el cuer lur tir

Que perdon per un sol pissar.


Senher dieus, qui ben penh ben ven,

Per qu' elhas se donon cura

E fan l' obra espessa e dura

Que per pissar no' s pert leumen;

Pus vos no las voletz gensar,

S' elhas se genson, no vos tir;

Abans lur o devetz grazir,

Si s podon ses vos belhas far.


Monges, penhers ab afachar

Lor fai manhs colps d' aval sofrir;

E no us pessetz ges que lur tir

Quant hom las fai corbas estar.


Senher, fuecs las puesca cremar,

Qu' ieu non lur puesc lur traucs omplir,

Ans, quan cug a riba venir,

Adoncs me cove a nadar.


Monges, tot las n' er a laissar,

Pus pissars pot lo tench delir;

Qu' ieu lur farai tal mal venir

Qu' una non fara mais pissar.


Senher, cuy que fassatz pissar,

A Na Elys devetz grazir

De Montfort, qu' anc no s volc forbir,

Ni n' ac clam de vout ni d' autar.


    Le Moine de Montaudon.