Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu

Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: e primerament lo mateix dia vingue lorde dels seraphins.

Stant axi les donzelles festejant la sua senyoria sentiren gran so de trompetes: e girantse veren venir gran multitut dangels en forma humana. E la senyora mana al camarlench quels ixques a recebir. E les donzelles posaren se en orde entorn de la senyora per acompanyar sa altesa en la venguda de aquella solemne gent. ¶ E tornant sanct miquel ab aquella gloriosa companyia portaua lo capita principal per la ma. E venint dauant la senyora feta reuerencia a sa senyoria sa merce se leua vn poch per fer los honor. ¶ E tornant se a seure ells se agenollaren per besar la ma a sa senyoria: e lo camarlench dix a sa altesa. Senyora excellent aquest es lo princep dels seraphins: qui ve per fer reuerencia a vostra senyoria ab tot lo seu principat: aquests senyora son en la cort de parays los pus auançats. car tots son amor e no tracten sino de les amors diuinals. E lo dit princep seraphin besant la ma a sa merce dix. ¶ Per te missa est redemptio adeo populus penitens habebit spem salutis. Volent dir. O clementissima senyora per vos ha trames nostre senyor la redempcio en lo mon: ço es lo fill seu per que lo poble penident haja sperança de salut. E nosaltres senyora per la gran amor que tenim a natura humana som açi per regraciar vostra alta senyoria lo benefici a ella fet: offerint nos al seruir de vostra merçe. Car vos senyora sou tan amable que inflamareu e encendreu la amor nostra: en contemplar vostra senyoria sera lo nostre delit: los secrets de la amor diuina ab vostra merce los tractarem e menejarem: vos senyora sereu la nostra maestressa e doctoressa en les obres de la dita amor. Car mes ne sent vostra merce sola que tota natura angelica e humana. ¶ E tots d´hu en hu besaren la ma a sa senyoria ab molta amor e reuerencia. E tot aquell dia stigueren aqui ab grans festes cantant e ballant glorificant lo seu amable creador tanquat dins aquell glorios tabernacle del ventre de la excellent mare sua. ¶ E sa senyoria molt alegra del goig que mostrauen aquells amables serafins: per ben festejarlos mana sa merce a la principal de ses donzelles qui era caritat nomenada: que danças ab lo princep dels serafins: e ella molt contenta leuas tantost per hobeir sa senyoria: e perque te molta familiaritat ab lo dit princep: car acordense (s´acorden; concordes) molt en la calitat amable. e era molt certa la dita caritat que tots los homens que en la terra a ella hauran seguida y amada: en lo cel seran collocats en lorde dels dits serafins: per ço se alegraua ab ells de goig inestimable. ¶ E com hagueren ben dançat prengueren se a cantar los dos ço es la dita caritat ab lo princep serafich concordant ab ells tots los altres e digueren. ¶ O amor innascibilis natura semper pullulans: tu conditoris ratio: lux cordium fons venie. Volent dir. O deu eternal qui sou pura amor sens començament: e la natura vostra tostemps dona de si amor: car vos senyor haueu creades totes les coses rationals per amar a vos: qui sou lum e alegria del cor huma e font de infinida clemencia. ¶ E com hagueren acabada aquesta canço a gloria del rey de vida: digueren ne altra lohant la amable mare sua conuidant se tots a dignament exalçar sa senyoria: e digueren. ¶ Laudate eam seraphin: laudate dominam in factis eius: laudate eam in virtutibus et miraculis eius. Volent dir seraphins tots justats loau e magnificau a la nostra Reyna e senyora en los grans fets seus: loaula en les sues virtuts e miracles: car digna es de tota lahor. ¶ E passat lo dia primer en aquestes joyoses festes los seraphins se despediren de la senyora per tornar en la patria sua: adorant lo prenyat e besant la ma a sa senyoria partiren se de aqui.

Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

Quí escriu esta merda a valenciana.tv ?

Enric Valor com a continuador de Pompeyo Fabra, Francesc de Borja Moll, Carles Salvador o Manuel Sanchís Guarner, van difondre les normes de l’Institut d’Estudis Catalans.

¿”…el fet de pertànyer a una nació sense Estat. Esta és la raó de que Enric Valor no siga conegut internacionalment i que no haja obtingut el Premi Nobel de Lliteratura.”? ” Com bé deia  Sanchis Guarner, la pèrdua de l’idioma propi significa la mort cultural d’una pàtria.” “El nom d’Enric Valor va lligat, inevitablement, al de tres intelectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (1981), Joan Fuster (1992) i Vicent Andrés Estellés (1993). Pero si cada u d’estos era el millor exponent en un camp, açò és, en la llingüística Sanchis Guarner, en l’ensaig i la crítica lliterària, Fuster, i en la poesia, Estellés, Enric Valor va aglutinar en la seua persona el cultiu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa Catalana, els contes i la novela.
Podríem comparar-ho als famosos germans Grimm. Un es dedicava als contes, faules i llegendes alemanes i l’atre a la Gramàtica i la Filologia. Valor va fer alguna cosa semblant a soles, i la seua obra té un nivell de calitat que res té que envejar a la dels germans. L’única diferència és la llengua Catalana i el fet de pertànyer a una nació sense Estat. Esta és la raó de que no siga conegut internacionalment i que no haja obtingut el Premi Nobel de Lliteratura.
Si Carles Salvador va ser el precursor de la difusió del fabrisme gramatical en Valéncia, este es consolida en l’obra d’Enric Valor”.

Enric Valor "El atre renegat". El dia 13 de giner es compliran 20 anys de la mort d’Enric Valor. Noveliste i gramàtic, va ser una persona fonamental en la normalisació llingüística en el País Valencià. No en va, va adoptar el còdic fabrià i, a pesar de no estar present en la firma de les Normes de Castelló -era molt jove en eixe moment-, va contribuir a la difusió del català en tot el territori Valencià “cal dir que tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l’ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català; i encara que els estudis d’altres llengües puga enriquir-nos, no podem consentir la destrucció cultural i espiritual del nostre poble per mitjà de la implantació totalitària d’un altre idioma. Com bé deia el meu amic Sanchís Guarner, la pèrdua de l’idioma propi significa la mort cultural d’una pàtria.”