Vicari, Vicaria, Vigaria, Veguaria, Viguer, Viguier, Subviguier, Sosviguier - Vice, Vici, Vizi, Viciar - Vigor

Vicari, s. m., lat. vicarius, vicaire.

Querria cochozamen lo vicari de Dieu per far confessio. V. et Vert., fol. 69.

Cherchait promptement le vicaire de Dieu pour faire confession.

Al vicari de Crist. V. de S. Honorat.

Au vicaire de Christ.

CAT. Vicari ESP. Vicario. PORT. Vigairo. IT. Vicario. (chap. Vicari, vicaris.)

2. Vicaria, Vigaria, Veguaria, s. f., viguerie.

Lo rey det... las vicarias suas.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 18.

Le roi donna... les vigueries siennes.

En tota la veguaria de Sierma. Tit. de 1192. Arch. du Roy., J, 322.

Dans toute la viguerie de Sierme.

En las autras baylias e vigarias de Prohensa.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Dans les autres bailliages et vigueries de Provence.

ESP. IT. Vicaria. (chap. Vicaría, vicaríes; veguería, vegueríes.)

3. Viguer, Viguier, s. m., du lat. vicarius, viguier.

Per sos dreitz defendre, an elegit viguer. Guillaume de Tudela.

Pour ses droits défendre ils ont élu viguier.

Bailes, sotzbailes, jutges et viguiers. Statuts de Montpellier, de 1204.

Baillis, sous-baillis, juges et viguiers.

(chap. Vegué o veguer, vegués o veguers. Vore “vicarium nisi Cathalanum”, Alfonso II d'Aragó.)

4. Subviguier, Sosviguier, s. m., sous-viguier.

Viguier, baile, subviguier. Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 550.

(chap. Vegué, baile, subvegué o subveguer.)

Viguier, bailli, sous-viguier.

Lo sosviguier e los autres officials. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Le sous-viguier et les autres officiers.

(chap. Subvegué o subveguer, subvegués o subveguers.)

Vice, s. m., lieutenant, qui tient la place d'un autre, celui qui remplace.

Cant cel qu' es davant los autres, seignoria plus als vices que als frairis.

Trad. de Bède, fol. 56.

Quand celui qui est avant les autres, est plus sévère pour ceux qui remplacent que pour les frères.

(chap. Vice, viz, que té la veu u ocupe lo puesto de un atre; lugarteniente, lochtinent; vizconde, vizcondesa, vizcondat, vizcondats, vicerrectó, vicesecretari, vicepresidén, etc.)

Vici, Vice, Vizi, s. m., lat. vitium, vice.

Peccat de glotonia es vici que mot desplas a Dieu. V. et Vert., fol. 19.

(chap. Pecat de gula es vissi que mol desagrade a Deu.)

Péché de gourmandise est vice qui moult déplaît à Dieu.

Revela los vices de ton cor. Trad. de Bède, fol. 45.

Révèle les vices de ton coeur.

Segon vizi o vertut.

P. Cardinal: Razos es.

Selon vice ou vertu.

Vizis es querre escusament. Trad. de Bède, fol. 2.

C'est vice de chercher excuse.

CAT. Vici. ESP. PORT. Vicio. IT. Vizio. (chap. Vissi, vissis. Aná mol en bissi no es cap vissi, sino una bona costum.)

2. Vicios, adj, lat. vitiosus, vicieux, corrompu, nuisible.

Per vicios jutges.

Eveiar a homes, es viciosa chausa.

Trad. de Bède, fol. 1 et 8.

Par juges corrompus.

Porter envie à homme, c'est chose vicieuse.

Ilh agro, en las causas dessus dichas, vicios intrament.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.

Ils eurent, dans les choses dessus dites, entrée vicieuse.

Repaus... trop pauc es vicios. Eluc. de las propr., fol. 78.

Repos... trop petit est nuisible.

CAT. Vicios. ESP. PORT. Vicioso. IT. Vizioso. (chap. Vissiós, vissiosos, vissiosa, vissioses.)

3. Viciar, v., lat. vitiare, vicier.

Part. prés. Habondantia de melancolica humor la pel viciant et deformant.

Eluc. de las propr., fol. 266.

Abondance d'humeur mélancolique la peau viciant et déformant. 

CAT. ESP. PORT. Viciar. IT. Viziare. (chap. Vissiá, vissiás : yo me vissio, vissies, vissie, vissiem o vissiam, vissiéu o vissiáu, vissien; vissiat, vissiats, vissiada, vissiades; vissiaré; vissiaría; si yo me vissiara a les maquinetes.)

Vigor, s. f., lat. vigor, vigueur, force.

Sel cui Dieus det sens e vigor. 

Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.

Celui à qui Dieu donna sens et vigueur.

Del colp sentra la vigor.

(chap. Del cop sentirá la (lo) vigor : forsa.)

Pierre d'Auvergne: De Dieu.

Du coup il sentira la vigueur.

Fig. Valor e vigor que an publicas cartas.

Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol 144.

Valeur et vigueur qu'ont actes publics.

ANC. FR. Tant de vigor, tant de pooir

Ne puet avoir nul cors de fame.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 121.

Le feri de si grant vigor. Roman du Renart, t. III, p. 280.

CAT. ESP. PORT. Vigor. IT. Vigore. (chap. Vigor, vigors : forsa, forses : forseguera, forsegueres.) 

2. Vigoria, s. f., vigueur, force.

Torna secca e sencza vigoria. L' Avangeli de li quatre semencz.

(chap. Se torne seca, se seque y sense vigor. Una de les llaós del evangeli de les cuatre llaós. Vore Sembra.)

Devient sèche et sans vigueur.

3. Vigoros, adj., vigoureux, fort.

Mout leugier e vigoros. Brev. d'amor, fol. 18.

Moult léger et vigoureux.

Persona que es pros e vigorosa. V. et Vert., fol. 67.

Personne qui est méritante et vigoureuse.

Fig. Cel que es be vigoros

En rompre sas temptacios.

Brev. d'amor, fol. 21.

Celui qui est bien vigoureux à rompre ses tentations.

ANC. FR. Mult ere sages et preuz et vigueros. Villehardouin, p. 150.

CAT. Vigoros. ESP. PORT. IT. Vigoroso. (chap. Vigorós, vigorosos, tamé ña alguna dona vigorosa, dones vigoroses; fort, forts, forta, fortes; forsut, forsuts, forsuda, forsudes.)

4. Vigorozitat, s. f., vigueur, force. 

En sa operacio ha vigorozitat. Eluc. de las propr., fol. 9.

En son opération il a vigueur.

CAT. Vigorositat. ESP. Vigorosidad. IT. Vigorosità, vigorositate, vigorositade. 

(chap. Vigorosidat, vigorosidats.)

5. Vigoracio, s. f., vigueur.

Pren en si confort et vigoracio. Eluc. de las propr., fol. 38.

Prend en soi confort et vigueur.

6. Vigorament, s. m., vigueur, force.

A virtut vital el cor, adjutori et vigorament. Eluc. de las propr., fol. 16.

A vertu vitale au coeur, secours et force.

7. Vigoratiu, adj., confortatif, propre à donner de la vigueur.

Vianda preza en quantitat competens es... vigorativa.

Eluc. de las propr., fol. 73.

Nourriture prise en quantité suffisante est... confortative.

(chap. Vigoratiu, vigoratius, vigorativa, vigoratives; confortatiu, confortatius, confortativa, confortatives; reforsatiu, reforsatius, reforsativa, reforsatives; reforsán, reforsans, reforsanta, reforsantes; 

fortificatiu, fortificatius, fortificativa, fortificatives.)

8. Vigorar, v., fortifier, donner de la vigueur.

Repaus... vigora digestio. Eluc. de las propr., fol. 78.

(chap. Repós... fortifique (vigore) la digestió.)

Repos... fortifie digestion.

CAT. ESP. PORT. Vigorar. IT. Vigorare. (chap. Vigorá, fortificá, reforsá.)

9. Vigorosament, Vigorozamen, Viguorozamen, adv., vigoureusement.

Lo franch vigorozamen. Brev. d'amor, fol. 60.

Le brise vigoureusement.

Se deffendet viguorozamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.

(chap. Se va defendre vigorosamen o vigorósamen.)

Se défendit vigoureusement.

CAT. Vigorosament. ESP. PORT. IT. Vigorosamente. (chap. vigorosamen o vigorósamen.)

10. Avigorar, v., fortifier, animer.

Per que m' avigor

Gais jois, qui qu' en plor

O 'n ria. 

J. Esteve: Si m vai.

C'est pourquoi m'anime joie gaie, qui (que ce soit) qui en pleure ou en rie.

Tan no m' avigor. 

Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.

Tant je ne m'anime.

ESP. Avigorar. (chap. Avigorá, avigorás; animá, reanimá, reviscolá.)

dialèctes occitans, catalan comprés

dialèctes occitans, catalan comprés.

L'òbra de renaissença pòt pas, ça que la, se limitar aquí. Demòra a netejar nòstra lenga dels gallicismes que se son substituits als mots indigènas. Lor remplaçament deu se far per manlèu d'en primièr als autres parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d'en darrièr a la lenga anciana. Es extrèmament rar que la lenga d'Oc modèrna permeta pas totas las correccions e que calga aver recors a un arcaïsme.

Alibert, Loís.

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

http://dcvb.iecat.net

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC. 

La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. 

El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de ses Illes Balears, i del Govern d’Andorra. (Què? I el Govern d’Aragó no ha aportat calers?)

EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES 1. Abreviatures Geogràfiques
Al. Alcalà de X. Alg. alg. Artesa de S. Bal. bal. Barc. Borges Bl. Caldes de B. Caldes de Mal. Caldes de Mo. Callosa. Canet de M. Canet de Ross. Cast. Castellar de N. Castellfollit de R. Castelló d'E. Castelló de F. Cat. cat. Cornellà de C. Eiv. eiv. Espluga de F. Esterri d'À. Esterri de C. Fornells de M. Fornells de la S. Gir. Ll. Lloret de M. Lloret de V. A. Maestr. Mall. mall. Maçanet de C. Men. men. occ. or. Os de B. pir.-or. Pobla de L. Pobla de S. Pont d'Arm. Pont de M. Pont de S. Prats de Ll. Prats de M. Rib. d'Ebre Rib. de Cardós Ross. Sta. Col. de F. Sta. Col. de Q. Sta. Maria de C. St. Feliu de C. St. Feliu de G. St. Feliu de P. St. Feliu de T. St. Hilari SC. St. Jaume de F. St. Joan d'Al. St. Joan de S. St. Joan d'Eiv. St. Joan les Ab. St. Llor. de C. St. Llor. de la M. St. Llor. de la S. St. Llor. de Mo. St. Llor. des Car. St. Martí de M. St. Martí SR. St. Pere de T. St. Vicenç dels H. Selva del C. La Seu d'U. Simat de V. Tavernes de V. Tarr. Val. val. Vilafr. de B. Vilafr. de C. Vilafr. del P. Vilan. de M. Vilan. d'Esc. Vilan. i G. Vistabella del M.	Alacant Alcalà de Xivert Alguer dialecte alguerès Artesa de Segre. Balears dialecte baleàric Barcelona Borges Blanques Caldes de Boí Caldes de Malavella Caldes de Montbui Callosa d'En Sarrià Canet de Mar Canet de Rosselló Castelló de la Plana Castellar de N'Hug Castellfollit de Riubregós Castelló d'Empúries Castelló de Farfanya Catalunya català Cornellà de Conflent Eivissa eivissenc Espluga de Francolí Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Fornells de Menorca Fornells de la Selva Girona Lleida Lloret de Mar Lloret de Vista-Alegre (Mall.) Maestrat Mallorca mallorquí Maçanet de Cabrenys Menorca menorquí dialecte català occidental dialecte català oriental Os de Balaguer dialecte pirenenc-oriental Pobla de Lillet Pobla de Segur Pont d'Armentera Pont de Molins Pont de Suert Prats de Lluçanès Prats de Molló Ribera d'Ebre Ribera de Cardós Rosselló Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Corcó Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu de Torelló Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan d'Alacant Sant Joan de Sineu Sant Joan d'Eivissa Sant Joan de les Abadesses Sant Llorenç de Cerdans Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Salanca Sant Llorenç de Mo&dh.runys Sant Llorenç des Cardassar Sant Martí de Maldà Sant Martí Sarroca Sant Pere de Torelló Sant Vicenç dels Horts Selva del Camp La Seu d'Urgell Simat de Valldigna Tavernes de Valldigna Tarragona València (ciutat) valencià Vilafranca de Bonany Vilafranca de Conflent Vilafranca del Penedès Vilanova de Meià Vilanova d'Escornalbou Vilanova i la Geltrú Vistabella del Maestrat
2. Abreviatures Diverses
a. abl. absol. acus. acúst. adj. adj. num. adj. poss. adv. agric. agrim. agron. alem. alg. àlg. alt-alem. anal. anat. angl. ant. antropol. ap. apic. aràb. aritm. arqueol. arquit. art. arx. Arx. Cor. Arx. Gral. R. Val arx. mun. arx. parr. astron. augm. bal. bibl. biblgr. Bibl. Nac. Bibl. prov. bibl. univ. biol. b.-llatí. bot. c. cap. cast. cat. cèlt. ceràm. cf. o cfr. cir. cit. clàs. cm. col·l. condic. conj. conjug. constit. constr. cosmol. cronol. cult. demostr. deriv. dial. dicc. dim. dinàm. dm. doc. econ. ed. eiv. electr. entom. esp. espec. etim. eufem. f. f. farm. fig. filos. fís. fisiol. fon. fotogr. fr. fut. gàl·l gen. geogr. geol. geom. ger. germ. gòt. gr. gram. hebr. heràld. hist. hist. ecl. hist. nat. histol. ibèr. ictiol. IEC. imper. imperf. indic. ind. text. indum. infin. intens. interj. intr. introd. inv. irl. it. jurispr. ling. loc. loc. adv. lòg. ll. llin. m. mall. mar. mat. arx. mat. sign. mecàn. med. men. met. metàt. meteor. mètr. . metrol. mil. miner. mitol. mm. mús. nàut. neg. neol. nomin. occ. ontol. opt. òpt. or. orden. ornit. ort. p. pàg. part. pass. part. pres. patol. patron. pejor. per ext. perf. perífr. pers. p. ex. pint. pir.-or. pl. pleon. plusq. poèt. pop. pref. prep. pres. pret. privil. pròl. pron. pron. dem. pron. indef. pron. interr. pron. pers. pron. rel. prov. psicol. pt. qg. qm. quím. recípr. refl. refr. ret. sànscr. sg. sinòn. sint. subj. subst. suf. superl. teol. terap. terat. tipogr. topon. tr. V. v. v. intr. v. pron. v. recípr. v. refl. v. tr. val. var. var. form. var. ort. vg. vulg. voc. zool.	any ablatiu absolut acusatiu acústica adjectiu adjectiu numeral adjectiu possessiu adverbi agricultura agrimensura agronomia alemany alguerès àlgebra alt-alemany analogia anatomia anglès antic antropologia apud apicultura aràbic aritmètica arqueologia arquitectura article arxiu Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó Arxiu General del Regne de València arxiu municipal arxiu parroquial astronomia augmentatiu balear (dialecte) biblioteca bibliografia Biblioteca Nacional Biblioteca provincial biblioteca universitària biologia baix-llatí botànica capítol capítol castellà català cèltic ceràmíca confer, comparau cirurgia citat clàssic centímetre col·lectiu condicional conjunció conjugació constitució construcció cosmologia cronologia cultura demostratiu derivat dialecte; dialectal diccionari diminutiu dinàmica decímetre document economia edició, editor eivissenc electricitat entomologia espanyol especialment etimologia eufemisme femení (en les cites literàries) foli farmàcia figurat (sentit) filosofia física fisiologia fonètica fotografia francès futur gàl·lic genitiu geografia geologia geometria gerundi germànic gòtic grec gramàtica hebreu heràldica història història eclesiàstica història natural histologia ibèric ictiologia Institut d'Estudis Catalans imperatiu imperfet (pretèrit) indicatiu indústries textils indumentària infinitiu intensius interjecció intransitiu introducció inventari irlandès italià jurisprudència lingüística locució, locucions locució adverbial lògica llibre llinatge (cognom) masculí mallorquí marineria mateix arxiu (que el citat anteriorment) mateix significat (que el del mot cap d'article) mecànica medicina menorquí metàfora, metafòric metàtesi meteorologia mètrica metrologia milícia mineralogia mitologia milímetre música nàutica negació, negatiu neologisme nominatiu català occidental ontologia optatiu òptica català oriental ordenació ornitologia ortografia, ortogràfic pàgina pàgina participi passat participi present patologia patronímic pejoratiu per extensió perfet (pretèrit) perífrasi persona per exemple pintura pirenenc-oriental plural pleonàstic plusquamperfet poètic popular prefix preposició present pretèrit privilegi pròleg pronom pronom demostratiu pronom indefinit pronom interrogatiu pronom personal pronom relatiu provençal psicologia part quilogram quilòmetre química recíproc (verb) reflexiu (verb) refrany, refranys retòrica sànscrit singular sinònim sintaxi subjuntiu substantiu sufix superlatiu teologia terapèutica teratologia tipografia toponímia transitiu (verb) vide, vegeu verb verb intransitiu verb pronominal verb recíproc verb reflexiu verb transitiu valencià variant variant de formació variant ortogràfica vulgar vulgar, vulgarisme vocabulari zoologia

Transcrit del pròlec de Mn. Josep Alminyana i Vallés en el «Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana» d’Emili Miedes Bisbal (1983): (copy paste, no edito res)

https://www.culturavalenciana.es/lo-que-no-than-contat-del-diccionari-catala-valencia-balear/

«Diccionari català, valencià, balear», (1) obra monumental iniciada pel mallorquí Mn. Antoni-Mª Alcover i Sureda, en la que treballà intensa i ilusionadament des de 1901, segons ell mateix ho assegura. El nom que se li volgue donar era el de «Diccionari de la Llengua Catalana», pero en l’Introduccio el mateix Mn. Alcover diu: «Pero la realitat es que hi ha moltes persones de les Balear i moltes mes del Regne de Valencia qui no estan conveçudes de que llur llenguatge sia una modalitat catalana i rebutgen la denominacio de català» . (2) Despres seguix explicant allo que intenta ser el diccionari: «Presentar el tresor lexich ab tota la seva varietat i riquesa de colors i tons dialectatls i es aiximateix una realitat que les Balear i el Regne de Valencia han aportat un contingut de lexich i d’obres literaries tant important o mes que el de la mateixa Catalunya. Per aquestes raons poderosíssimes hem cregut convenient de cambiar lo titol d’aquesta obra, a fi que respongués millor a la veritat obgectiva y pogues produir fruyts mes ben granats y sabrosos» (3)

Totes les ilusions de Mn. Alcover es van dissipar i els seu milers de fiches, moltissimes d’elles aplegades des del nostre Regne a traves d’alguns colaboradors, entre ells el P. Fullana, es van quedar en la famosa «calaixera», perque moria el gran Mn. Alcover el dia 8 de giner de 1932.

L’aportacio del P. Fullana a este Diccionari es pot deduir del contengut d’estes cartes, de principis del sigle, dirigides a Mn. Alcover: «Es tan gran l’afá que tinch per la propagació de l’obra del DICCIONARI, qu’esta regió d’Ontinyent me resulta chicoteta, y, com capità afanyos de conquistar tèrres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d’Alacant, qu’es ahon millor es conserva la nostra llengua matèrna» (1902).

«Tinga puix en conte que, ajuntant estes 4.876 ab 1.300 qu’en tinc per altre costat, son mes de 6.000, y, si a estes cédules afegim les 4.000 que ya li vaig enviar, resulten mes de 10.000… aprofitat les mil cinch centes paraules arreplegades en la regio de la Maria… ab les que ya ne van publicades, es van mes de dotce mil» (1904-1907).

El segon volum d’eixe Diccionari es publicava en 1935; el tercer, en 1950; el quart en 1951; el quint, en 1953; el sext, en 1954; el septim, en 1956; l’octau, en 1958; el nove, en 1959 i el decim i ultim, en 1962. Est any es reedità el primer volum, i el segon, en 1964: «Segona edicio posada al dia».

En el primer volum de l’obra hi apareixen conjuntament com a redactors Mn. Antoni-Mª Alcover i Francesc de Borja Moll. En el segon volum, nomes hi figura D. Francesc de B. Moll; en el tercer ya hi figura com a colaborador D. Manuel Sanchis Guarner, de tots tan conegut, fins al nove, que s’hi agrega Anna Moll Marques.

Sens intencio de perjudicar a ningu, remitixc al lector el tercer volum i següents, aixina com a la reedicio del primer i segon. Nomes vaig a transcriure la portada que presidix estos eixemplars: «Vocabulari Català, Valencià, Balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides del Regne de Valencia, a les Illes Balears, al departament frances del Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alger de Sardenya» (4) No crec que este text de la portad i el nou camí que manpendria el «Diccionari» respectaren les intencions que expressà clarament Mn. Antoni-Mª. Alcover a l’iniciar-lo.

(1) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear, inventari lexical y etimologich de la llengua que parlen Catalunya Espanyola y Catalunya Francesa, el Regne de Valencia, les Illes Balears y la ciutat d’Alguer de Sardenya, en totes ses formes literaries y dialectals, antigues y modernes, obra iniciada per Mn-.

(2) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I.

(3) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I-II

(4) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1950, Portada.

encuesta usos lingüísticos franja del meu cul

Presentación de los resultados de la encuesta de usos lingüísticos en la Franja del meu cul.

Se trata de una investigación que se ha llevado a cabo bajo el auspicio de Campus Iberus y la Direcció General de Política Lingüística de Cataluña, en la que han intervenido lingüistas y sociólogos de las universidades de Zaragoza, Lérida (Leyda, Lleida) y Tarragona.

http://www.unizar.es/actualidad/vernoticia_ng.php?id=36123&idh=7927

El pasado miércoles, 31 de mayo de 2017, se presentaron en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja de Aragón, realizada en 2014, y que se ha llevado a cabo gracias al convenio que en 2015 firmaron Campus Iberus y la Direcció General de Política Lingüística de Cataluña, con el apoyo a partir de 2016 de la Dirección General de Política Lingüística de Aragón. Ello permitió que, además de los técnicos de la citada Direcció General catalana (Joan Solé y Anna Torrijos), intervinieran en el estudio de los datos investigadores de la Universidad de Zaragoza (Chabier Gimeno, Javier Giralt, Miguel Montañés, Maite Moret, Ánchel Reyes), de la Universitat de Lleida (Ramon Sistac) y de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Natxo Sorolla).

Uno de los primeros datos que ofrece el estudio es que, en términos poblacionales, los 47.631 habitantes de la Franja del meu cul en 2014 representan el 3,59% de la masa demográfica de Aragón y el 0,35% del conjunto de los territorios del dialecto occitano catalán. Se trata de una población muy envejecida, a la que se han incorporado un importante número de alóctonos que condiciona en buena medida los resultados obtenidos.

El análisis del conocimiento lingüístico del dialecto occitano catalán pone de manifiesto que sigue siendo mayoritaria la población que entiende el infecto dialecto catalán y lo sabe hablar, frente a aquella que lo sabe leer y escribir; pero, también es cierto que, en relación con los datos existentes en 2004, han aumentado notablemente los porcentajes de aquellos que lo leen y escriben (especialmente entre los más jóvenes).

El dialecto catalán sigue siendo la lengua inicial de la mayoría de los hablantes, la lengua de identificación principal y también la más habitual, aunque la presencia del castellano aumenta en los tres parámetros, lo cual lleva a pensar que la capacidad de atracción del catalán hacia los extranjeros es más bien limitada. También se puede afirmar que hay cierta estabilidad en la transmisión generacional del catalán.

Por lo que respecta a los usos interpersonales, el empleo del asqueroso dialecto catalán es ligeramente superior al castellano, si bien los castellanohablantes no suelen usar el catalán nunca, mientras que los catalanohablantes sí utilizan el castellano en muchas ocasiones (un 22% de los encuestados afirma que nunca usa el catalán). El manipulado dialecto catalán suele prevalecer en las comunicaciones más privadas (hogar, vecinos, amigos), pero decae claramente con los compañeros de estudio o el trabajo. En los ámbitos públicos predomina el castellano, con un cierto equilibrio en las tiendas y en la administración local. En general, el catalanohablante (sólo hay uno) se adapta a la lengua del interlocutor, lo cual no suele ocurrir en sentido contrario. (JA JA JA!)

En cuanto a la percepción sobre la unidad de la lengua, se reconoce mayoritariamente que en la Franja del meu cul se habla el mismo idioma que en otros territorios del ámbito del dialecto catalán (o sea, lengua occitana). Esto se traduce en un cambio espectacular en la denominación de la lengua: el 45,6% responde espontáneamente que el nombre es catalán, el 27,7% utiliza gentilicios locales (fragatí, tamarità) y solo el 26,7% emplea el peyorativo xapurriat (y variantes).

Chapurriau.

Parece, pues, que todos los datos apuntan en la misma dirección: a pesar del medio hostil, el catalán pompeyano goza todavía de una vitalidad casi insólita, nada habitual en las lenguas sometidas a procesos de minorización. Sin embargo, en todos los ámbitos estudiados el catalán ha experimentado un retroceso. El desencadenante de ello ha sido la transformación demográfica. Los cambios en la composición de la población han sido de los más destacables de la historia reciente. Por un lado, ha continuado el éxodo de las zonas más rurales hacia las poblaciones grandes; un éxodo que afecta muy especialmente a la gente más joven y con estudios, es decir, aquella que tiene una mayor capacidad dinamizadora y que puede servir de modelo a nuevos habitantes. Por otro, la llegada masiva de foráneos, básicamente extranjeros.

Pero la inmigración no es la única causa del descenso del uso del catalán. Ha sido el detonante, pero hay causas más profundas. La socialización en catalán está debilitada, pues está ganando terreno el castellano, fundamentalmente por la actitud contemporizadora y adaptable de los catalanohablantes. Y tampoco ayuda demasiado la inexistencia de un reconocimiento social y político del catalán como lengua de Aragón desde el interior de la propia comunidad autónoma. Sin una normalización planificada del catalán el medio será cada vez más hostil y en cualquier momento se podrá producir un proceso generalizado de sustitución lingüística.

A pesar de todo, hay algunos signos esperanzadores. (las subvenciones) El mantenimiento de la transmisión generacional es uno de ellos. También lo es el aumento de la capacidad de lectura y escritura en catalán, sobre todo entre las generaciones más jóvenes. Igualmente es un factor de equilibrio la normalidad con la que se emplea el catalán con las poblaciones vecinas catalanas, con las que se suele tener un contacto cotidiano. Asimismo, mejora la percepción del estado de la lengua por parte de sus usuarios. Y el hecho de que la denominación “catalán” esté ganando terreno es el más esperanzador de todos, ya que indica un cambio de estatus y conciencia lingüística importante.

Josep Maria Virgili i Ortiga (lo mes borinot de Cataluña)

JM Virgili i Ortiga (lo mes borinot de Cataluña).

"Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola, per manca d'inversions."

 

Vigili amb l'ortiga, què mossega. Ojo que es borinot lo payo este.

 

 

"Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica".

 

Bravo por el foro del guardia civil, no puc di lo mateix dels Mossets, alguns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes.

Mal follats del vilaweb.cat

https://traces.uab.cat/record/24865?ln=ca

Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià

Resum: Sobre l'establiment del subestàndard corresponent a la zona de transició entre el País Valencià i Catalunya.

Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta. Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp.

-La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre.

- Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018

Presentació del curs:

Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs?

Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes.

PROGRAMA

1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA

1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença

2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA

2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició

3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA

3.1 FONÈTICA HISTÒRICA

3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final

3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA

3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals

3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA

3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions

3.4. ONOMÀSTICA

3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims

El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS:

Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972).

Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975)

Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976)

Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979)

Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972).

Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura).

Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76)

Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:

"Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar".

Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986).

Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”.

Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990).

Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i

Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats".

Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de

Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).