Mostrando entradas con la etiqueta paradis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta paradis. Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Le Moine de Montaudon. L'autrier fui en paradis + Fort m'enoia

Le Moine de Montaudon. Lo monges de Montaudon.

LI, L’ autre jorn m’ en pugiey al cel, (Le Moine de Montaudon)

I. 

per qu'eu sui gais e joios,
car tan me fo amoros
Deus, a cui tot obezis,
terra, mars, vais e montaingna;
e m dis: “Morges, car venguis?
Ni con estai Montaldos,
lai on as maior compaingna?”
“Seingner, estat ai aclis
en claustra un an o dos,
per qu'ai perdut los baros.
Sol car vos am e us servis,
me fan lor amor estraingna.
E'n Randos, cui es Paris,
no m fo anc fals ni ginhos,
e mos cors cre que en plaingna.”
"Morgues, ges eu no grazis,
s'estas en claustra rescos
ni vols guerras ni tenzos
ni peleg' ab tos vezis,
per que l bailia t remaingna;
anz am eu lo chant e l ris,
e l segles en es plus pros,
e Montaldos i gazaingna."
"Seingner, eu tem que faillis,
s'eu fatz coblas ni chanzos,
qu'om pert vostr' amor e vos,
qui son escient mentis;
per que m part de la bargaingna.
Pel segle que no m n'ahis,
me tornei a las leizos
e n laissiei l'anar d'Espaingna."
"Morgues, be mal o fezis
que tost non anes coitos
al rei, cui es Olairos,
qui tant era tos amis:
per que lau que t'o afraingna.
Ha, quanz bos marcs d'esterlis
aura perdutz els teus dos,
qu'el te levet de la faingna!"
"Seingner, eu l'agra be vis
si per mal de vos no fos,
car anc sofris sas preisos;
mas la naus dels Sarrazis
no us menbra ges cosi s baingna;
car se dinz Acre s coillis,
pro i agr' enquer Turcs felos:
fols es qui us sec en mesclaingna."

Vic-sur-Cère, parfois appelée Vic-en-Carladez



II.

Fort m'enoia, so auzes dire,
parliers quant es avols servire,
et hom que trop vol autr' aucire
m'enoia, e cavals que tire.
Et enoia m, si Deus m'aiut,
joves hom quan trop port' escut,
que negun colp no i a agut,
capela e morgue barbut
e lauzengier bec esmolut.
quant es paubra et orgoillosa,
e marit qu'ama trop sa sposa,
neus s'era domna de Tolosa.
Et enoia m de cavallier
fors de son pais ufanier,
quant en lo sieu non a mestier,
mas sol de pizar el mortier
pebre o d'estar al foguier.
Et enoia m de fort maneira
hom volpilz que porta baneira, 
et avols austors en ribeira
e pauca carns en gran caudeira.
Et enoia m, per saint Marti,
trop d'aiga en petit de vi;
e quan trob escassier mati
m'enoia, e d'orp atressi,
car no m'azaut de lor cami.
Enoia m longa tempradura
e carns quant es mal coit' e dura,
e prestre que men ni s perjura,
e veilla puta que trop dura.
Et enoia m, per saint Dalmatz,
avols hom en trop gran solatz,
e corre quan per vi'a glatz,
e fugir ab caval armatz
m'enoia, e maldir de datz.
Et enoia m, per vit' eterna,
manjar ses foc, quan fort iverna,
e jazer ab veill'a galerna
quan m'en ven flairors de taverna.
Et enoia m e m'es trop fer
quan cel que lav' olla enquer;
et enoia m de marit fer,
quant eu li vei bella moiller,
e qui no m dona ni m profer.
Et enoia m, per sant Salvaire,
en bona cort avols violaire,
et a pauca terra trop fraire,
et a bon joc paubre prestaire.
Et enoia m, per saint Marsel,
doas penas en un mantel,
e rics hom ab pauc de revel,
et en tornei dart e quairel. (cairel)
Et enoia m, si Deus mi vailla,
longa taula ab breu toailla,
et hom qu'ab mas ronhozas tailla,
et ausbercs pezans d'avol mailla.
Et enoia m estar a port,
quan trop fai greu temps e plou fort,
et entre amics dezacort
m'enoia, e m fai peiz de mort,
quan sai que tenson a lor tort.
E dirai vos que fort me tira
veilla gazals quan trop s'atira
e paubra soudadeir' aira,
e donzels qui sas cambas mira.
Et enoia m, per saint Aon,
e seignoratz que trop mal ton;
qui no pot dormir quant a son,
maior enoi non sai el mon.
Encar i a mais que m'enoia:
cavalcar ses capa, de ploia,
e quan trob ab mon caval troia
qui sa manjadoira li voia.
Et enoia m e no m sab bo
de sella quan croll'a l'arço,
e fivella ses ardaillo,
e malvaitz hom dins sa maiso
que no fa ni ditz si mal no.

jueves, 22 de octubre de 2026

Guillem de Cabestaing. Li dous consire que m don' amors soven,


Guillaume de Cabestaing. Guillem de Cabestany

Li dous consire
que m don' amors soven,
domna m fan dire
de vos maint vers plazen.
Pensan remire
vostre cors car e gen,
cui eu dezire
mas que non fatz parven. 
E sitot mi deslei
per vos, ges no us abnei,
c'ades vas vos soplei
ab fina benvolensa.
Domn', en cui beutatz gensa,
maintas vetz oblit mei,
que lau vos e mercei.
Totz jorns m'azire
l'amors que us mi defen,
s'eu ja l cor vire
vas autr' entendemen.
Tout m'avetz rire
e donat pensamen.
Plus greu martire
nuills hom de mi non sen.
Quar vos qu'eu plus envei
d'autra qu'el mon estei,
dezautorc e mescrei
e dezam en parvensa:
tot quan fatz per temensa
devetz en bona fei
penre, neus quan no us vei.
En sovinensa
teing la car' e l dous ris,
vostra valensa
e l bel cors blanc e lis;
s'eu per crezensa
estes vas Deu tan fis,
vius ses faillensa
intrer' en paradis.
Qu'aissi m sui ses totz cutz
de cor a vos rendutz
qu'autra joi no m'adutz;
qu'una no porta benda
qu'eu prezes per esmenda
jazer, ni fos sos drutz,
per las votras salutz. (vostras)
Tot jorn m'agensa
l desirs, tan m'abelis
la captenensa
de vos, cui sui aclis.
Be m par que m vensa
vostr' amors, qu'ans que us vis
fo m'entendensa
que us ames e us servis.
C'aissi sui remazutz
sai, senes totz aiutz,
per vos, e n'ai perdutz
mains dons: qui s voilla ls prenda!
Qu'a mi platz mais c'atenda,
ses totz covens saubutz,
vos, don m'es jois vengutz.
Ans que s'encenda
sobre l cor la dolors,
merces deissenda
en vos, domn', et amors;
jois vos mi renda
e m loing sospirs e plors,
no us mi defenda
paratges ni ricors.
C'oblidatz m'es totz bes,
s'ab vos no m val merces.
Ai, bela doussa res,
molt fora grans franqueza,
s'al prim que us aic enqueza
m'amassetz, o non ges,
qu'eras non sai cum s'es.
Non trop contenda
contra vostras valors;
merces vo n prenda
tals qu'a vos si' onors.
Ja no m'entenda
Deus mest sos preiadors,
s'eu voill la renda
dels catre reis maiors,
per c'ab vos no m valgues
merces e bona fes;
quar partir no m posc ges
de vos, en cui s'es meza
m'amors, e si fos preza
en baizan, ni us plagues,
ja no volgra m solses.
Anc ren qu'a vos plagues,
franca domn' e corteza,
no m'estet tan defeza
qu'enans non la fezes
que d'als mi sovengues.
En Raimon, la beleza
e l bes qu'en mi dons es
m'a sai lassat e pres.

martes, 20 de octubre de 2026

Monges de Montaudo. L'autrier fui en paradis,

Monges de Montaudo.

Monges de Montaudo. L'autrier fui en paradis,



2701, 7225, 7614, 7698.

Lo Monges de Montaudo si fo d'Alverne, d'un castel que a nom Vic, qu'es pres d'Orlac. Gentils hom fo: e fo faichz morgues de l'abaïa d'Orlac, e l'abas si l det lo priorat de Montaudon, e lai el se portet ben far lo ben de la maison. E fazia coblas, estan en la morgia, e sirventes de las razons que corion en aquela encontrada. E ill cavalier e ill baron si l traissen de la morgia e feiron li gran honor, e deiron li tot so qu'el volc; et el portava tot à Montaudon, al sieu priorat.
Mout crec e melhuret la soa glesia, portan totavia los draps mongils. 
E tornet s'en ad Orlac al sieu abat, mostran lo melhuramen qu'el avia fach al priorat de Montaudon; e preguet que ill li des gracia que s degues regir al sen del rei'n Amfos d'Arragon. El abas det; e il reis li comandet qu'el manges carn, e domnejes e cantes e trobes: et el si fes. E fo faich seigner de la cort del Puoi Sainta Maria, e de dar l'esparvier. Lonc temps ac la seignoria de la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet. E pois el s'en anet en Espaingna, e fo li faitz grans honors e grans plazers per totz los reis e per totz los baros e'ls valens homes d'Espaigna. Et a un priorat en Espaigna que a nom Villafranca, qu'es de l'abaia d'Orlac, e l'abas lo ill donet: et el lo crec e l'enrequi e'l meilloret, e lai el mori e definet.

2701, 7225-6, 7698.

Per qu'ieu soi gais e joios,
Quar me fo tant amoros
Dieus à cui tot obezis,
Terra, mar, val e montanha;
E m dis: monge, quan venguis,
Ni com estai Montaudos,
Lai on as major companha?

Senher, estat ai aclis
En claustra un an o dos,
Per qu'ai perdut los baros:
Sol quar vos am eus servis
Me fan lor amor estranha.
En Randos, cui es Paris,
No fon anc fals ni ginhos;
E cre que mos cors el planha.

Morgue, ges ieu no t grazis
S'estas en claustra rescos,
Ni vol guerras ni tensos,
Ni pelej' ab tos vezis,
Per que'l bailia t remanha;
Ans am ieu lo cant e'l ris,
E'l segles en es plus pros
E Montaudos i gazanha.

Senher, ieu tem que falhis
S'ieu fauc coblas ni cansos;
Qu'om pert vostr' amor e vos
Qui son escien mentis,
Per que m part de la barganha.
Pel segle, que no m n'ahis
M'en tornei à las lessos
E laissei l'anar d'Espanha.

Monge, be mal o fezis,
Que tost non aniest coitos
Al rei cui es Salaros,
Que tant era tos amis;
Per que lau que t'o afranha.
Ha! quans bos marcs d'esterlis
Aura perdutz éls tieus dos!
Qu'el te levet de la fanha.

Senher, ieu l'agra ben vis
Si per mal de vos no fos,
Quar anc sofris sas preizos.
Mas la naus dels sarrazis
Nous membra ges cossi s banha;
Quar si dins Acre s culhis
Proi agr' enquer Turcs felos:
Fol es quius sec en mesclanha.

2701, 7225-6, 7698.

Qu'aniei parlar ab Sant Miquel
Don fui mandatz;
Et auzi un clam que m fo bel:
Eras l'aujatz.

Sant Jolias venc denan dieu,
E dis: dieus, à vos me clam ieu
Com hom forsatz,
Dezeretatz de tot son fieu
E malmenatz.

Quar qui be voli' albergar,
De mati m solia pregar
Queil fos privatz:
Eras noi posc cosselh donar
Ab los malvatz.

Qu'aissi m'an tout tot mon poder,
Qu'om no m prega mati ni ser;
Neis los colgatz
Laissan mati dejus mover:
Ben soi antatz.

De Tolza ni de Carcasses
No m planh tan fort, ni d'Albiges,
Com d'autres fatz.
En Cataluenh' ai totz mos ces
Ei soi amatz.

Mas lo Coms e'l Rei los auci,
Soi ben amatz;
Et a'n de tals en Caersi
Don soi pagatz.

De lai Rosergu' en Gavauda
No m clam ni m lau qu'aissi s'esta 
Pero assatz
I a d'aquels q'usquecs mi fa
Mas voluntatz.

En Alvernhe ses aculhir
Podes albergar e venir
Descovidatz;
Qu'els non o sabon fort gen dir,
Mas be lor platz.

En Proensa et éls baros
Ai ben enqueras mas razos.
No m soi clamatz
Dels Proensals ni dels Gascos,
Ni trop lauzatz.

sábado, 21 de octubre de 2023

XXI, Be volria de la mellor (Bernard d'Auriac)

XXI.

 

Be volria de la mellor

De totas far chanso plazen,

Quar d' autra chantar non enten

Mas de la verge de doussor;

Qu' estiers non puesc mielhs mos bons motz despendre

Qu' en la doussa dona de paradis,

On dieus pauset totz los bes e 'ls assis,

Per qu' ieu li prec que 'l plassa mon chant prendre.

 

Aitan ses plus viu ad honor

Totz hom, quant ama coralmen

Aquesta dona d' onramen,

E met son temps en sa lauzor;

Quar ela 'n pot mout bon guizardon rendre

Que non es joys, plazer, solatz ni ris

Que non agues totz hom que la servis

E qu' en s' amor totz temps volgues entendre.

 

S' om pogues partir de follor

E de malvais entendemen

Son cor, e servis leyalmen

La mayre de nostre senhor,

E no volgues dieus tan soven offendre

Ni ves lo mon tan fort estar aclis,

Ja fals' amor non l' agr' aissi conquis

Que 'l fezes tan sos avols dons atendre.

 

Nulhs hom no val ni a valor,

Si non lauza la plus valen,

La mayre de dieu doussamen,

Per cui si salvon peccador;

Quar en lieys son totz bos ayps ses contendre,

La mieller es que anc fos ni hom vis;

Tan fon lo pretz dels sieus bes ricx e fis,

Per que dieus volc en lieys per nos dessendre!

 

Mout hi fes gran a nos amor

Dieus, quan venc en lieys humilmen

Per delir nostre fallimen,

E per portar nostra dolor,

E s' en laysset als sieus trahir e vendre,

Et ab sa mort la nostra mort aucis:

Mortz eravam tug, si dieus no muris,

Per qu' a luy plac son cors en crotz estendre.

 

Bernard d' Auriac.

viernes, 13 de octubre de 2023

XIX, L' autr' ier fuy en paradis,

XIX.


L' autr' ier fuy en paradis,

Per qu' ieu suy guays e joyos,

Quar tan mi fo amoros

Dieus, a cui tot obezis,

Terra, mars, vals e montanha;

E m dis Morgue, quan venguis,

Ni cum estay Montaudos,

Lai on as maior companha?


Senher, estat ai aclis

En claustra un an o dos,

Per qu' ai perdut los baros;

Sol quar vos am e us servis,

Me fan lor amor estranha.

En Randos, cuy es Paris,

No fo anc fals ni ginhos;

E crey que mos cors elh planha.


Monge, ges ieu no t grazis,

S' estas en claustr' a rescos,

Ni vols guerras ni tensos

Ni pelei' ab tos vezis,

Per que 'l bailia t remanha;

Ans am ieu lo chant e 'l ris;

E 'l segles en es plus pros,

E Montaudos y guazanha.


Senher, ieu tem que falhis,

Si fas coblas ni cansos;

Qu' om pert vostr' amor e vos

Qui, son escien, mentis;

Per que m part de la barguanha:

Pel segle, que no m n' ahis,

M' en torney a las leysos,

E 'n laissey l' anar d' Espanha.


Monge, be mal o fezis,

Quar tost non aniest coitos

Al rey cuy es Salaros,

Que tant era tos amis;

Per que lau que t' o afranha.

Ha! quans bos marcx d' esterlis

Aura perdutz els tieus dos,

Qu' el te levet de la fanha.


Senher, ieu l' agra ben vis,

Si per mal de vos no fos,

Quar anc sofris sas preizos;

Mas la naus dels Sarrazis

No us membra ges cossi s banha;

Quar, si dins Acre s culhis,

Pro i agr' enquer Turcx fellos;

Folhs es qui us sec en mesclanha.


        Le Moine de Montaudon.

jueves, 17 de marzo de 2022

Cordial del anima (fragmén)

Cordial delanima

Nemini parco
Que vinit in orbe

Nemini parco Que vinit in orbe


Nemini parco Que vinit in orbe 2

¶ Comença lo libre de les quatre vltimes y mes darreres coses: 
que les creatures apres del viure esperen, ço es la mort corporal, les penes infernals, lo juhi final: y la celestial gloria de paradis. Al qual libre molts lo nomenen Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples de la scriptura sacra: y de versos de poetes.
Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses que apres de la vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich. Lom diu sanct Agosti en lo libre de les meditacions sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueldat de doloroses penes. 
E per ço com la coneixença de les vltimes y mes darreres coses: y hauerles en continua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: confermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damunt dites ço es quals son y quantes: declarant cascuna ab auctoritats: originals: y singulars exemples. E per ço es de notar: que quatre son les coses mes darreres del viure comunament per los sancts doctors comptades segons lo glorios sanct Bernad en hun sermo clarament demostra: dient. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses que apres del viure segueixen, les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern, y la gloria. .....