Mostrando entradas con la etiqueta darreres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta darreres. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de marzo de 2022

Cordial del anima (editán) Comença lo libre de les quatre vltimes y mes darreres coses:

Cordial delanima

Nemini parco qui vivit in orbe.

Nemini parco Que vinit in orbe


(Nota del editor : Estas dos primeras páginas contienen las palabras abreviadas. A partir de la mort corporal ya se escribirán sin abreviar, pero respetando las palabras antiguas, pegadas, y la ortografía original (sin tildes). Pongo alguna explicación de signos como la p con rayita debajo, que corresponde a per. S se adjuntan 2 capturas del PDF que edito.)

Comēça lo libre deles quatre vltimes y mes darreres coses



¶ Comēça lo libre deles quatre vltimes y mes darreres coses: que les creatures apres del viure esperē. ço es la mort corporal. les penes infernals. lo juhí final: y la celestial gloria de paradís. Al qual libre molts lo nomenē Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples dela scriptura sacra: y de versos de poetes.

Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses q̃ apres d̃la vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich Com diu sanct Agosti en lo libre d̃les meditaciōs sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueltat de doloroses penes. E per ço com la coneixēça deles vltimes y mes darreres
coses: y hauerles en cōtinua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: cōfermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damūt dites çoes quals sō y quātes: declarāt cascūa ab auctoritats: originals: y singulars exēples. E p̃ço es de notar: q̃ q̃tre son les coses
mes darreres del viure comunamēt p̃ los sancts doctors comptades segōs lo glorios sāct Bernad en hū sermo clarament demostra: diēt. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses q̃ apres d̃l viure segueixen. les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern. y la gloria. Quina cosa mes q̃ la mort pot ser auorrible. 

Quina cosa mes quel juhi pot ser spantable.


Quina cosa mes quel juhi pot ser spantable. Quina cosa. de meyns cōport mes quel infern terrible. Quina cosa es alegra: que la celestial gloria. Aquestes son les quatre rodes del carro q̃ les animes ala et̃na salut porta. Aq̃stes son les quatre principals coses: q̃ lesperit del home despten (p en rayeta : desperten): pque (la mateixa p : perque) desestimant les coses mūdanes: al seu creador sen torne. E per cōseguent es cosa deguda q̃ sien en cōtinua memoria tēgudes. E axi diu Salamo a.xxviij. capitols del Ecclesiastich. Recordat deles tues vltimes coses. On volēt hū home tenir de cōtinu aq̃stes coses en memoria y dauāt los vlls dela pensa: diu de aquesta manera: en versos. Quatre son les coses quē (quen : que en) mon pēsamēt he posades. La mia mort. 
Lo iuhi final. La scura nit del infern. y la lum de paradis. E p̃ cōseguēt com
lo proces daquesta mia obreta. entēga principalmēt a inclinar los homēs y portarlos que de cōtinu se empremptē en lo cor les vltimes coses damūt dites: sera rahonable cosa queli posem nom Cordial delanima en loch de titol.

Nemini parco Que vinit in orbe; Cordial delanima, del anima, de l'anima

¶ Dela mort corporal.

La primera deles quatre vltimes y mes darreres coses: la memoria dela qual de peccar nos aporta: es la mort corporal spantable 
On diu sanct Bernad en lespill dels seus monjes. Sobirana philosophia es continuament tenir la mort en la pensa: la memoria dela qual deu portar lome hon seuulla que vaja: si de peccar se vol defendre Aço mateix diu sanct Agosti en lo libre deles exhortacions sues. Neguna cosa tant de peccar: nos basta retraure: com pensar continuament en la mort. Car aquesta es la quels homens a humilitat conuida. Aquesta fent tenir en menyspreu totes coses: fa alegrament empendre hi acceptar la penitencia.

¶ Que la mort fa humiliar lome.

Dich donchs que lamort fa humiliar lome. E per ço diu sanct Agosti en lo libre deles paraules del senyor. Conegas lome: si de si vol apartar la superbia: que morir no se scusa. E que totes les coses bones hi males nostres: son transitories e incertes e sols la mort es infallible. E per be que la hora del seu venir sia a tots occulta e incerta: pero no resta que no sia presta hi sens tarda la sua venguda. dient. Ecclesiastes als .xiiij. capitols. Recordat que la mort no tarda. car scriuse en Tobies. la mort corre e noy ha raho ni partit pera fogir della. Car per ley es obligat lome pagar ala mort: lo seu natural deute. E aço mateix diu sanct Bernad en hun sermo O desuenturat home perque not aparelles a morir cascuna hora: com not tens per mort: puix tens per cert que de necessitat a morir tesperes: hi fent en tumateix consideracio (N. E. o consideratio) pensa: com los vlls se giraran en lo cap: y tallant se lo cor de dolor: se rompran en lo cors les venes. Qui donchs humiliant se no haura temença sabent decert que ha de tornar terra: e noy haura exceptio de persones: segons que fon en lo principi. Car segons sescriu en lo segon dels reys a .xiiij. capitols. Tots morim hi correm com les aygues en la terra: les ones dela qual puix que trespassen en negun temps son retornades. E per ço legim en Ricard: que ab raho es intitulada mort: com sia hun boci pera tots generalment amarch: lo gust del qual fogir en algun temps sescusa. Car legim en lo Gerson del menyspreu del mon. Talla la mort y deuora qualseuol cosa de carn composta: e axi a grans com a chichs senyorejant turmenta: e no tenint temor de negu: dels nobles te lo general imperi. Tan comuna es als duchs com als princeps: hi sens misericordia axi als vells com als jouens. Ella brama: y tot quant es en lo mon tremola. Ella fereix: y tota la carn perint: no es hun sol home per fort que sia que della scape: e a persona del mon no rescata: perque de negu reb huey: preu: ni amistat alguna. Mas perque vull recitant mes paraules despendre: Lo pobre ni lo rich per molt que tinga: ala impiadosa mort no scapen. La qual ara percert se e coneg esser la vltima fi de totes les coses. E perço sescriu en Getha. Totes les coses leua la mort. 
E lo saui Cato: y Socrates moriren. Perhon clarament se mostra que la doctrina ni sciencia: a nengu deles sagetes dela mort defensa. Car segons en lo .xj. del Ecclesiastes sescriu. Axi los ignorants com los homens de sciencia moren. Perhon se lig a .xxxiij. de ysaies. Hon es lome de sciencia: Hon es lo que les paraules dela ley pesaua: hon es lo mestre dels infants: com si digues. No son: ni viuen: mas ab lo mateix discurs han passat com los altres la present vida E ab tot que lo dit Getha non nomene sino solament dos. Digues me hon es lo gran y fort Ector de troya: hon Julio cesar: hon lo poderos Alexandre: hon lo gran Macabeu judes: hon lo fort Sanso: hon Galien metge hil seu companyo Auicenna: hon lo gran Rey Salamo tan saui hon lo bell Absolon: hon es Tuli: hon Aristotil doctissim hon plato y Porphiri: hon lo mes excellent dels poetes Uirgili: Perventura: no son tots passats com a hostes y peregrins de hun dia: Si passaren per cert. Que no ha restat negu dells quen vanitat no haien despes los seus dies. 
Car segons diu lo Salmista. En ymatge passa lome: car huy es fort y sa: y del tot arreat: y dema es flach malalt mort y posat dauall terra: com nos sia atorgada dubtosa vida fallible. La qual cosa per hun philosof clarament se mostra. Lo qual com li fos per lo emperador Adria demanat del esser y stament del home: feu semblant resposta. Lome es sclau dela mort: hoste del loch: caminador que passa: semblant a hun munt de neu o asahonada rosa: o nouella maçana E facilment se compren daquestes coses: quant fallible allenegable y poch duradora es la vida humana: no sols la del pobre: mas encara de qualseuol per molt rich e poderos que sia. car lo morir es cosa a tot lo mon comuna: y la mort a neguna honor perdona. La mort es fera: la mort es mala: la mort a negu ha misericordia: la mort a tots donant ley egual: axi al rey com al pobre sen porta: com la ley del morir del pobre y del rey sia comuna. E si vols legir lo ques scrit: ella de plor: dolor: y miseria dona causa. On diu Job a .xx. ca. en aquesta forma: del rich superbo Si fins als cels muntara la superbia sua: y tocara lo seu cap fins als nuuols ala fi sera perdut y desestimat com a fem y diran los quil veren. Ques daquell que ha volat com hun somni: nos troba: passat es com a visio dela nit scura. Aximateix en Baruth a .iij. capitols. Hon son los princeps deles gents: qui sobre les besties que van per terra tenen senyoria: y jugant ab los ocells del cel: or y argent tesaurizen: en lo qual los homens confien: no hauent alguna fi la gana que tenen y copdicia de augmentar riquea: los quals fabricant largent: stan pensosos. Nos troben percert les sues obres car en los inferns son deuallats: e altres en loch de aquells senyoregen. On diu prosper: en les sues sentencies Hon son los oradors que abraho nos podien vençre. Hon son los que singularment les festes ordenauen. Hon son los bells pensadors dels caualls: hon son los capitans deles batalles hon los grans satrapes de tirannia. No son peruentura totes les coses en pols conuertides. No sta peruentura la memoria de lur vida en poques linies scrita. Mira les sepultures: y be considera: qui es lesclau: y qual lo senyor: qual es lo rich: y qual es lo pobre. 
Ueies si poras dicernint coneixer: lo vençedor: lo vençut: lo rey: 
lo vassall: lo fort: lo flach: lo bell: y lo difforme. Semblantment diu sanct Joan grisostom. en lo libre de reparatione lapsi. Quels ha aprofitat als qui fins ala fi de sos dies obstinats en la luxuria del cors: stigueren en los delits dela present vida. Mira ara lur sepultura. Paraments si veuras en ella de lur vanitat algun vestigi. Mira si peruentura algun senyal de riquea o luxuria poras coneixer Mira hon stan los vestirs de diuerses robes modernes: hon es ara lo delit dels quils mirauen: hon son los scuders: hon la riquea: la risa: lo joch: y ques feta la desordenada alegria: Hon stan ara aquelles coses y ells mateixos: Considera ab diligencia: la fi dels huns y dels altres. Acostat mes ales sepultures de cascu y mira les cendres soles: hils ossos pudents plens de vermens. y haies memoria: que aquesta es fi dels cossos: encara que ab delit: alegria: ab treballs: y ab castedat haien passat la vida. Aximateix diu sanct Bernad. en lo libre deles meditacions sues. Digues me hon stan los amadors daquest mon que no ha molt temps: eren ab nosaltres: Neguna cosa daquells es restada sino cuchs y cendra. Aten ab diligencia y para esment que son y que son stats los homens: foren axi com tu: menjaren y begueren: rigueren y en plaher sos dies passaren: y en hun poch instant al infern deuallaren. Aci la sua carn menjaran los vermens: y alla al foch les animes: fins que altra volta vnits sien embolicats eternament en lo foch: los que en vicis y peccats hauran tengut companyia. Quels haura aprofitat la vana gloria: la breu alegria: la potencia mundana: lo delit de luxuria: la falsa riquea: la gran familia: lo carnal apetit y mala concupiscencia. Hon es lo joch: hon la rialla: hon lo desdeny: hon la jactancia: e hon la superbia. Mira quanta tristor apres de tanta alegria Apres de tant plaer quanta miseria. Daquell exalçament son cayguts en los turments dels infernals abysmes. Lo que a ells ha seguit: pot sdeuenir a tu: car home est: fanch de fanch: de terra est y de terra vius: y tens de tornar en la terra. Daquests amadors del mon damunt dits que tan mundanament y carnal viuen: sens tembre la mort quels es tan vehina parla sanct Bernad als religiosos de monte dei: en aquesta manera. O miserables desuenturats aquells: als quals les mateixes miseries aquesta miserable carrera: mentres passen ab delits sos dies enganen: y en hun punt en los inferns deuallen. Car segons diu lo Salmista. La mort vendra sobre ells e vius deuallaran als inferns. Hon poria dir cascu dells en tal cars Cercaren me les dolors dela mort: y los perills del infern me trobaren. Aquests son los peccadors miserables als quals la vida present axi engana. 
Dels quals se diu a .xxj. capitols. de Job. Los mals: exalçats y aconhortats per sa riquea viuen La sement dells dauant ells mateixos dura. La companyia dels nets y parents: sta en sa presencia. Ses cases stan pacificadament segures: y no sta la verga de deu sobre ells Concebe sens auortar la sua vaca: pari y no fon de la sua criança apartada. Hixen com a bestiar sos fills y los nets jugant se alegren. Sonen la dolçayna y la guitarra: y al so dels orguens se alegren. Passen en plaer sos dies: y en hun punt en los inferns deuallen. O quant malament y folla: burlant sengana aquell que per la flor del mon y vana honor: que primer com vna flor se mostra y tantost se seca: va al infern perdent la sobirana corona de gloria. Lauors encert tristament y amarga plora. Mes li haguera valgut al que es condamnat a tantes penes: tot lo temps de sa vida hauer passat en miserable pobrea. Car yo demane. En que lo seu gran tresor en tal cars li aprofita al peccador: quand es condemnat ales penes infernals: sens poder may hauer remey ni refugi: del foch de tan eternes penes. Amich que dius dels richs daquest mon poderosos. peruentura no moren com los altres. Nols veig percert que de no morir tinguen priuilegi. Car diu se en lo .vij. capitol dela sapiencia De vna mateixa forma naixen tots y moren. E aço mateix diu Job a .xxj .capitol. Huns moren forts y sans: richs y prosperats y plenes de greix les sues entramenes: hils ossos regats y plens de molls. Altres en amargor delanima sua sens riquea moren. Empero sens dubte axi los vns com los altres dormiran en la pols: y cobrirlos han los vermens. E axi seran los richs e poderosos a vna comuna mort obligats com los pobres. On en lo .x. del Ecclesiastich. Breu es la vida de qualseuol rich poderos. Huy es Rey y dema la mort lo sen porta. De tal Rey sens dubte se lig en lo primer dels Macabeus a .ij. capitols. Fem y vermens es la sua honorosa mundana gloria. Huy es exalçat y dema ja nos troba. Pren encara exemple: del excellentissim princep del mon Alexandre: qui guerrejant per força darmes subjuga tot lo mon: de tal manera: que senyor de tot esser: sestimaua Del qual se lig esser stat lo primer Rey qui haja florit en grecia: vencent batalles y prenent standarts mes quels altres. Lo qual anant per lo mon conquistant feu tota la terra menor que les sues forçes. Del qual se lig en altre libre. Lo Rey dels Reys. Tots los regnes sotsmesos a ell veya. E lo so dela fama sua hi ventura: lo feu gran monarcha. 
Tot lo mon sotsmes a Alexandre sia li moço: hi ell grandissim senyor: en lo mon gran senyoria tinga. Mas apres de tan gran trihunfo yatesa la monarchia: quina cosa gran li es seguida:la fermetat peruentura del regne: o la perpetua durada dela potencia. ho seguili peruentura maior sanitat en lo cors: o mes larga vida. No percert Ans aquella cosa a tots generalment comuna que apres de tots los actes recorre: la mort spantable. Lauors podia ben dir Alexandre al temps dela mort sua: Lo que diu Job. a. xxj. ca. Yo aquell tan gran rich: que so stat subitament so stat vltrajat hi forçat. Car solament dura dotze anys son imperi Car del escriu Pere en laurora en aquesta manera. Apres desser stat dotze anys en limperi: presta ala mort obedient omenatge. E axi mateix clamant se dela mort podia dir lo que scriu Job a .xix. capitols. Despullam dela gloria: leua del meu cap la corona: hi de totes parts destrohint me: pereixch. Ay amich meu: clarament se mostra: que posat cars tingues. Cesar totes les coses: terme ha hagut la sua gloria hi ab treball fon de huyt peus la sua sepultura. Del qual manifestament se mostra: quela sua imperial magestat: la potencia dela terra: la prosperitat deles coses hi la larga vida passa: quand dela mort: la incerta hora es arribada. E perço diu lo poeta. Est saui: la sapiencia ab la mort es desfeta. Abundes en riqueses: passen hi cahen. Eres bo lo bondat termena. Eres honest: honestat passa. Eres fort: totes les coses forts ab la mort se derroquen. Ja veig percert quels anys que passen: totes les coses nos roben. E perço que sera: si est rich: fort: o gentil. Si seras senyor del mon. Si rey. Papa. Prior. Abat. o Bisbe: que sera puix tan prest totes aquestes coses passen. Sols encert resten los merits hi bones obres: per les quals hom atteny la eterna gloria. Perço diu Isidoro en vna omelia. Pensar deuem amichs meus quant poca: quant fallible: hi quant allenegable es la gloria dela temporal potencia. Diga qui puga: los Reys on se troben. On son los princeps. On son los richs homens. On los del mon poderosos. Encert com a ombra passaren com hun somni defalliren. Cerquen los hi nols troben. Que podem de aço rahonar ni scriure. Los reys sen anaren: Los princeps moriren: e molts pensen viure lonch temps: y nunca per mort exir dela present vida. Encert no sera axi maluats: ans vosaltres morreu com a homens: e axi com hu dels princeps sera vostra cayguda. Car segons diu Seneca a lucillo. Lo caure dela present vida es la mort comuna que a negu no perdona. Perhon scriu Betha Totes les coses pren la mort y totes per ella cahen. Car totes les prosperitats dels homens: per la mort hauent fi termenen. Hi apres quela fe de Abraam: la pietat de Joseph: la caritat de moyses: la força y constancia de Samso: lo zel de phinees: la mansuetut de Dauid: los miracles de heliseu: les riquees y prudencia de Salamo: la bellea y disposicio de Absalon: hauras sermonada: tostemps lo plant: les fins y vltimes coses occupa. E la mort del home posant fi ala historia: es vna la general conclusio comuna: en dir mort es. Ay que ja per lo damunt dit manifestament se mostra: que la fama: linatge: la fortalea: la sapiencia: la riquea: y la honrra: no poden escapar al home quen pols nos conuerteixca. Car totes les coses engenrrades y quen lo mon tenen naixença: ala mort continuament acaminen. E per ço diu Ouidi. Totes les coses ala sua naixença tornen: e requiren ala mare que les ha engenrrades: e lo que primer norres era en norres torna. Totes les coses venint anorres com aygua corrent passen: e yo peccador miserable: quasi en norres so tornat y res no he sabut. Car essent en declinacio com a ombra mos dies: secat me so com a fe (fem): car tots som terra. Axi es com lo fe lome y axi com a flor del camp decauran sos dies. Car lesperit passant en ell: no restara. E daquiauant lo seu loch mes no pora coneixer. Considera donchs ques lome vna cosa fallible de poca durada semblant ala flor quen lo camp es exida. Perhon se lig. Ysaias ca. xj. Tota la carn es fe: y axi com la flor del camp es tota la gloria sua. Verdaderament es fe tot lo poble Es se secat: y es li la flor cayguda: mas la paraula de deu eternament sera ferma. Donchs perque creix en superbia lome: qui es axi com lo fe: que abans darrancar se seca. Perhon sescriu en Tobies. La carn es veixell dargila: veixell de plor: fe sech: terra frangible: y sach pudent La vida dela carn es lo treball: la concepcio dela carn es la podridura dela flor dela dona. La fi dela qual es corrupcio: hi lo naiximent argila. Primer sperma ara sach pudent: y apres en la sepultura vianda de vermens. Donchs perque lome creix en superbia. Açomateix diu sanct (Berñ) Bernad en les meditacions sues. De que pren superbia lome: la concepcio del qual es culpa: la naixença: pena: y treball: la vida: y apres de necessitat de morir. E apres de hauer deixat desser home: es verme: pudor: y fastig. 
E axi cascun home: torna en no home. Attentament mira lo principi: lo medi: e fi de ta vida: e trobaras molt gran causa de humiliar te. Que penses. que dius. que fas atumateix. No est peruentura pols: y terra. Car legim en lo. xij. del Ecclesiastes. Torne la pols en la sua terra hon staua terra dich podrida: y plena de vermens. Job a. xvij. ca. Yo he dit ala podridura. Tu est mon pare y mare mia: y los cuchs son mos germans. Item Ecclesiastich a. xviij. c. Tots los homens son terra y cendra. Y en lo .iij. del Genesis. Tornaras ala terra: don es ton principi: car terra est y terra tornaras. E per ço amonesta Alanus. Recordat que est pols: y manteniment y vianda de vermens. Quand jauras podrit en la terra freda Quand la tua carn: pijor que la de hun goç sera corrupta: noy haura home en lo mon que mes te vulla veure. On diu sanct Bernad. Quina cosa es en lo mon mes corrupta: que lo cors mort del home. Quina cosa mes spantable quel mort home: la presencia hi cara del qual: quant era plahent mentre viuia: tant es apres mort mes fer hi horrible. Donchs que aprofiten les riquees: que los delits: que les honors. Delliuren peruentura les riqueses lome que no muyra. Ni los delits: dels vermens: ni de la pudor: les honres. O eternal deu ab quant miserable condicio: tots los homens feneixen. Percert amich meu si tu ab diligencia les dites coses miraues: sens dubte grandissima causa de humiliar te trobaries: 
hi hajes ho en memoria: quel recordasse del morir a humilitat
conuida. Mostras clarament en lo tercer dels Reys a. xxj c. de Acaz. Lo qual hoides les menaces: que dela mort li feu helies se humilia de tal manera que dix deu a Helies. No veus Acaz humiliat dauant mi Lig se quen la cort Romana en altre temps: quand hauien elegit Papa: li cremauen dauant moixells destopa dient li. Pater sancte: sic transit gloria mundi, ço es que axi com lo foch subitament conuerteix en pols la stopa: axi tota la gloria mundana passant com lombra: discorre. recita Ysidoro esser stada antigament pratica: quel primer dia de la coronacio del Emperador de Constantinoble: stant asegut en la sua imperial cadira de gloria: hun pedrapiquer li portaua tres o quatre maneres de pedra dient li que degues triar de qual de aquelles li faria la sepultura. E per semblant se lig de sanct Joan lalmoyner Patriarcha dalexandria: que com se obraua la sua sepultura nunca volgue la acabassen. 
E ordena que quand stigues en grans solemnitats de festes hi honrres: vingues algu que li digues. Senyor la tua sepultura no es acabada: mana: que la acaben: que no sabs en quina hora vendra lo ladre. Donchs perques feyen aquestes coses del papa: del emperador: hi del patriarcha: los quals eren homens de excellent stat en lo mon: sino per ques regoneguessen esser mortals: hi ab sperança de larga vida: o de grandesa de potencia: o mundana gloria: no sensuperbissen. Mas hauent memoria dauant los vlls: dela mort: fossen humils en totes coses. E perço diu lo Salmista. Sapien les gents que son homens: homens dich de terra o fets dargila: e per conseguent mortals. Car lig se a .xij. ca. del Ecclesiastes. Totes les coses que son de terra tornaran terra: del nombre deles quals son tots los homens segons a .xxij. c. de Jeremies se mostra: dient. Terra. Terra. Terra scolta la paraula del senyor Tres voltes crida al home: terra: car en tres maneres lome pot ser nomenat terra. Car es terra per esser fet de terra: pratica en la terra: hi ala fi te ha tornar terra. Terra es en la creacio: en lo conuersar: hi en la mort sua Terra es per natura: per carrera: hi per sepultura. A terra sab la terra crida. la terra desija. embolicat hi pegat sta ab la terra. Lo seu ventre en les entramenes dela terra deualla: hi oblidant les celestials coses: litigant per la terra: guerreja per ella. Va per la terra: nauega la mar pasejant la moltes voltes. Per hon lo miserable del home: ara aci ara alli: copdiciosament treballa: e nunca cessa fins tant que lo que ha pres de la terra, a la primera materia ques la terra: torne: dient allo del tercer dels reys. a .ij. ca. Ay que yo entre en la carrera de tot lo mon. Per hon com siam fem: lim, e vil cosa, de hon nos ve la superbia puix hauem a tornar tots ala terra.

....

(N. E. Esta es la parte final. Estoy editando el PDF y pronto estará completo online.)

Deo gratias.

¶ Fon traduhit la present obra intitulada Cordial delanima de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa per Bernadi vallmanya. Secretari del spectable Comte de oliua. E apres empremptada en la clarissima ciutat de Valencia. En lo any de la deifica incarnacio de nostre senyor deu Jesu crist. M.cccc.lxxxxv. a .viij. de Juny

Fon traduhit la present obra intitulada Cordial delanima de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa per Bernadi vallmanya.

Nota bibliográfica:

Transcripción paleográfica literal realizada sobre el incunable Cordial de l'ànima (Cordiale quattuor novissimorum de Gérard de Vliederhoven), traducido de la lengua castellana a prosa valenciana por Bernadí Vallmanya e impreso en Valencia en 1495.

El facsímil original completo puede consultarse y descargarse en la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico (BVPB).

Existe una transcripción íntegra en letra moderna publicada por Vicent Pastor i Briones en la revista Tirant (Universitat de València). Me huele a AVL y catalanismo desde aquí (Alemania).

Vicent Pastor Briones, Cordiales saludos de Ramón Guimerá Lorente


// 

Vita Christi (1497) 

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual sia donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)