Cordial del anima (fragmén)

Cordial delanima

Nemini parco
Que vinit in orbe

¶ Comença lo libre de les quatre vltimes y mes darreres coses: 

que les creatures apres del viure esperen, ço es la mort corporal, les penes infernals, lo juhi final: y la celestial gloria de paradis. Al qual libre molts lo nomenen Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples de la scriptura sacra: y de versos de poetes.

Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses que apres de la vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich. Lom diu sanct Agosti en lo libre de les meditacions sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueldat de doloroses penes. 

E per ço com la coneixença de les vltimes y mes darreres coses: y hauerles en continua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: confermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damunt dites ço es quals son y quantes: declarant cascuna ab auctoritats: originals: y singulars exemples. E per ço es de notar: que quatre son les coses mes darreres del viure comunament per los sancts doctors comptades segons lo glorios sanct Bernad en hun sermo clarament demostra: dient. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses que apres del viure segueixen, les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern, y la gloria. .....

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Entre les dolors e affanys que la senyora sostengue stant en egypte hague vn grandissim goig. E fon com lo amat fill seu comença a parlar. E lo primer mot que dix fon nomenar sa senyoria mare ab tanta dolçor de amor: que lanima de sa merce fon axi recomplida de grandissima consolacio que dix ¶ Anima mea liquefacta est vt dilectus locutus est mihi. Volent dir. La anima mia regala de grandissim goig: car lo amat meu ma parlat. e abraçaua sa altesa aquell diuinal fill besantlo moltes vegades ab sobirana consolacio: e deyali. ¶ O eterna veritas et vera caritas qp dulcia faucibus meis eloquia tua. Volent dir. o veritat eternal e caritat vera e perfeta y quant son dolces a mi les vostres paraules: e cascuna vegada lo senyor la nomenaua mare: era axi encesa noua alegria dins lo cor de sa senyoria que era forçada de dir. ¶ Gloria mea semper innouabitur. Volent dir. o vida mia que la gloria e alegria mia tostemps augmenta e creix com me veig per vos mare nomenada. Car aquesta es la gran excellencia e gloria singular de la nostra reyna y senyora: que ella sia dita mare de deu e per sa magestat axi nomenada. Per aquesta sola dignitat mereix tot lo restant: en tant que los seruidors de sa altesa posats en necessitats recorrents a sa clemencia desijosos de obtenir lo que demanen dien a sa merce ab gran confiança Monstra te esse matrem sumat per te preces qui pro nobis natus tulit esse tuus. E aquesta oracio (o+r en rayeta+o) es al senyor fill seu tan accepta que mostrant obeir a la senyora com a mare molt cara atorgara largament totes les coses a aquells qui ab vera fe e deuocio a sa merce la presenten: car la gloria e honor sua es del fill seu e los que reclamen a sa merce son per los fills hoits e socorreguts molt prest.