A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá.
Lo fill, despistat, s'en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.
- Mare, qué m'habíes dit que comprara?
- Safrá, capsot!
Y lo sagal s'en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang o estanc no), repetín, "safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot"....
SAFRA f.
Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.
2. SAFRA f.
Safata (Men.).
Fon.: sáfɾə (Ciutadella).
Etim.: var. de safa, ‘llibrella’.
SAFRÀ m. Azafrán.
|| 1. Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.
|| 1. Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.
|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits.
|| 3. Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.
|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.
|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen.
|| 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.
|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.
|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen.
|| 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.
