Mostrando entradas con la etiqueta essemps. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta essemps. Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Lunel de Monteg, essenhamen del guarso.

Lunel de Monteg, essenhamen del guarso.

essenhamen del guarso.

L'autrier, mentre ques ieu m'estava
solet e fortment cocirava
dins en mon cor
de mi dons que m fasia for,
que de lonc temps
no avia volgut fossem essemps
entr' ambedos,
estan enaissi cociros, 
per un mati,
vi que tot drech venc en cami
us bels guarsos,
que foc asautz e gracios
a mon semblan.
Quar al desse que m fo davan,
mi saludec
e l capayro del cap ostec,
e va mi dir:
"Senher, de que avetz cocir,
ni com anatz,
aissi que gentils hom siatz,
ses companho?"
Es ren que tant cortes somo?
Com el fe mi,
saludey lo tot atressi
e dishi le:
"Companhs, ieu no dopti de re
si sols me so,
car companhos yeu auria pro
a mon plaser;
mas anhot, can m'aniey jaser, (anit; anoche)
ieu fuy iratz,
per que mi soy plus leu levatz,
que m deportes
e mos mals plus tost que m laishes,
que m te fort greu.
E car tornar m'en poiria leu
dins mon castel,
ades me platz e m'es plus bel
tot sol anar:
per que no volgra amenar
que fos iratz
home lhun, que mal companhatz
fora de me."
Es adoncas el per merce
mi preguet mot,
que, si m'a via dig degun mot
que m desplagues,
ques aperdonar le volgues.
So m dish per Dieu;
es adoncx le vauc dire ieu:
"Re no m desplatz
que m'aias dig, ans fort me platz.
E pregui t trop
qu'en est castel que ns es tan prop
anes am me,
es aqui tu dinnaras te
en trop bel loc."
"Senher," dis el, "ieu vos dic d'oc, (yo vos dic - de - sí)
car solassar
vos vuelh es am vos trop parlar,
si vos sap bo.
Senher, silh que passat ne so
antiquamen,
an fag man bel ensenhamen,
ben ho sabetz; (be u sabéu)
es ausic dire ques avetz
d'en Amanieu,
la donzela que la siguec,
e l'escudier;
e car a mi maior mestier
ques ieu agues,
me faria ieu com cortes
am tot senhor,
e car lhun temps ... 
degus guarsos
non ac que fos ni pros ni bos,
vuelh vos preyar,
senher, que m denhetz ensenhar,
co m captendre;
car ieu, senher, ben de cert se
que lhuns homs natz
no foc anc pus aventuratz 
d'amor ni d'als
que vos etz, ni foc plus lials
ni pus valens
ni d'amor no foc pus jauzens
ni foc plus guays;
ades doncx vos deu plaser mays
qu'aisso fassatz.
E car, senher, vos etz senatz,
podetz ho far,
sie us platz, e faretz vo n lausar
a totas gens."
"Amicx, sapchas, ges ta grans cens
ni ta grans bes
com tu dises en mi non es
ni la mytat; (meitat; mitat; mitad)
mas poyshas que tu m'as preguat
ques ieu do cen,
faray ho volontieramen, (u faré voluntariamen, en voluntat)
si say en rre.
Premieramen acocelh te
que tal cenhor
causiscas, don aias honor, (de chauzir; que tal siñó tríos; En. choose)
e guarda cuy;
que cant aurias estat am luy
dos mes o tres,
que poishas no lo t covengues
ges a laishar.
Vuelhas trastotas vetz be far
unadamen,
car ieu aug dir cominalmen
de tot guarso,
c'om non pot trobar degun bo
mas quant VIII dias.
Encaras te prec may que sias
car trop ne seras miels prezatz
e mielhs cabitz.
Tos arnes sia bels e politz,
e guara t be
que no l'enpenheses per rre,
si far o potz. (si fé u pots; si hacerlo puedes)
Per rre dal mon no sias lotz,
mas bo mayti
te leves e vay ton rossi
veser que fa.
E si davan manjar non ha,
tu dona l'en,
e vay so reguardar soven.

viernes, 13 de octubre de 2023

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

VIII.


Anc non cugey que m pogues oblidar

Lo dan qu' ai pres d' amicx e de senhors,

Mas lo gran dan oblid' om pel maiors,

Qu' aisso es dans que no s pot esmendar,

Qu' el melhor coms del mon e 'lh mielhs apres,

Lays m' o, que tug sabetz be del marques

D' Est quals era, no 'l vos qual lauzar ges,

Mortz es, mas ieu no cre que negus temps

Morisson tans de bons costums essemps.


Qu' elh fon savis, conoyssens e saup far

A mezura tan qu' era sa valors

El plus aut grat poiatz e sos pretz sors,

E sostener que no s pogues baissar

Lo saup ab sen, pueys fo larcs e cortes,

Humils als bos et als mals d' orguelh ples,

E vas domnas adretz en totas res,

E vertadiers a son poder tos temps,

Qu' el cor e 'l sen e 'l faitz hi mes essemps.


Autre dol ai que m' es greus a durar

Del guai comte Verones qu' era flors

De gran beutat e de totz bes colors;

Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar

No 'ls poiria totz retrayr' en un mes,

Ni non es hom qui tener se pogues,

Si 'ls auzia, que del cor no 'l plaingues;

Per so que mais no falhiran tos temps

Aquist duy dol que son vengut essemps.


Senher marques, vos faziatz donar

A tals cui dar no fora ja sabors,

Pueys faziatz als menutz donadors

Creisser lurs dons, quant auzian parlar

Del vostre fait cum era sobremes.

Qui fara mais los belhs dos ni 'ls grans bes,

Ni de qual cort venra tan rics arnes

Cum fazia de la vostra tos temps,

Quar negus tant cum vos non dava essemps!


Senher marques, que faran li joglar

A cui fezes tans dons, tantas honors!

Mas un cosselh non sai als trobadors,

Laisso' s morir et ano' us lai sercar;

Quar sai no vei guaire qui de lor pes,

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es;

Pauc nos laisset dieus vas que trop n' a pres,

Si laisset, tant que durara totz temps,

Plangz e sospirs e dolors tot essemps.


Aquelh vers dieus, que fo et er totz temps, 

Los meta amdos en paradis essemps.


Aimeri de Péguilain.