Mostrando entradas con la etiqueta faziatz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta faziatz. Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

VIII.


Anc non cugey que m pogues oblidar

Lo dan qu' ai pres d' amicx e de senhors,

Mas lo gran dan oblid' om pel maiors,

Qu' aisso es dans que no s pot esmendar,

Qu' el melhor coms del mon e 'lh mielhs apres,

Lays m' o, que tug sabetz be del marques

D' Est quals era, no 'l vos qual lauzar ges,

Mortz es, mas ieu no cre que negus temps

Morisson tans de bons costums essemps.


Qu' elh fon savis, conoyssens e saup far

A mezura tan qu' era sa valors

El plus aut grat poiatz e sos pretz sors,

E sostener que no s pogues baissar

Lo saup ab sen, pueys fo larcs e cortes,

Humils als bos et als mals d' orguelh ples,

E vas domnas adretz en totas res,

E vertadiers a son poder tos temps,

Qu' el cor e 'l sen e 'l faitz hi mes essemps.


Autre dol ai que m' es greus a durar

Del guai comte Verones qu' era flors

De gran beutat e de totz bes colors;

Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar

No 'ls poiria totz retrayr' en un mes,

Ni non es hom qui tener se pogues,

Si 'ls auzia, que del cor no 'l plaingues;

Per so que mais no falhiran tos temps

Aquist duy dol que son vengut essemps.


Senher marques, vos faziatz donar

A tals cui dar no fora ja sabors,

Pueys faziatz als menutz donadors

Creisser lurs dons, quant auzian parlar

Del vostre fait cum era sobremes.

Qui fara mais los belhs dos ni 'ls grans bes,

Ni de qual cort venra tan rics arnes

Cum fazia de la vostra tos temps,

Quar negus tant cum vos non dava essemps!


Senher marques, que faran li joglar

A cui fezes tans dons, tantas honors!

Mas un cosselh non sai als trobadors,

Laisso' s morir et ano' us lai sercar;

Quar sai no vei guaire qui de lor pes,

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es;

Pauc nos laisset dieus vas que trop n' a pres,

Si laisset, tant que durara totz temps,

Plangz e sospirs e dolors tot essemps.


Aquelh vers dieus, que fo et er totz temps, 

Los meta amdos en paradis essemps.


Aimeri de Péguilain.