Mostrando entradas con la etiqueta gramazis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gramazis. Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de febrero de 2024

Lexique roman; Fabla, Faula

F.


Fabla, Faula, s. f., lat. fabula, fable.

Las fablas dels gramazis. Trad. de Bède, fol. 83.

(chap. Les fábules dels gramatics : escribens. La fabla a la que diuen llengua aragonesa tamé es una fábula ben gran, pero com traurán perres de subvensions, tot val. Aragón ye nazión.)

Les fables des écrivains.

Aquesta faula es al mon

Semblan et a tug silh que i son.

P. Cardinal: Una cieutat.

Cette fable est semblable au monde et à tous ceux qui y sont.

Eschiva vanas e non profeitablas fablas. Trad. de Bède, fol. 81. 

(chap. Esquiva, evita, fábules vanes y no profitoses – com moltes dels catalanistes.)

Évite fables vaines et non profitables. 

D' aysso parla Yzops, .I. savi, en las faulas d'un braquet e d'un aze.

V. et Vert., fol. 61. 

(chap. D'aixó parle Esopo, un sabi o sabut, a les fábules de un braquet (braco menut) y de un burro – ase - ruc.)

De ceci parle Ésope, un savant, en les fables d'un brachet et d'un âne.

Loc. Coforto si en la paraula, 

E no la tengo ges a faula.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

S'assurent en la parole, et ne la tiennent pas à fable.

ANC. ESP.

Olvidose la fabla del buen consejador...

Por ende cada uno esta fabla decuere.

Arcipreste de Hita, cop. 968 et 1174.

ANC. IT. Isopo è un libello... dove sono certe faute moralizzate.

Buli, Coment. di dante, Inf. 23.

CAT. Fabula (fàbula), faula. ESP. MOD. (fábula) PORT. Fabula. IT. MOD. Fabula, favola. (chap. fábula, fábules; fabulós, fabulosos, fabulosa, fabuloses.)

2. Fablel, s. m., fabliau.

Messagier, porta mon fablel

En la Marca, tot a 'N Sordel, 

Qe m fassa jujament noel.

Aimeri de Peguilain: Can q'eu.

Messager, porte mon fabliau en la Marche, tout au seigneur Sordel, qu'il me fasse jugement nouveau.

ANC. FR. Par cest flabel poez savoir

Molt sont femes de grant savoir. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 187.

3. Fablozamens, adv., selon la fable.

Los .XII. signes...

D' aquels sai ieu los bes e 'ls significamens 

Que son d' omes, de bestias, dire fablozamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les douze signes... de ceux-là je sais dire, selon la fable, les biens et les significations qui sont d'hommes, de bêtes.

ESP. PORT. Fabulosamente. IT. Fabulosamente, favolosamente.

(chap. fabulosamen.)

4. Falveta, s. f., talent de faire des contes, art d'enjôler.

Pro 'n sabetz de la falveta, 

Si ja de Guillem Rentin 

Trahetz caval ni ronsin. 

T. de Taurel et de Falconet: Falconet. 

Assez vous en savez de l'art d'enjôler, si jamais de Guillaume Rentin vous arrachez cheval ni roussin.

5. Faular, v., lat. fabulari, fabler, conter des fables.

Part. prés.

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan. 

(chap. Mon cor dirá: Bertrán, tú vas fabulán : contán fábules

Conec pocs Bertrans, pero mols fabuladós y fabuladores.)

B. Carbonel: Joan Fabre.

Mon coeur dira: Bertrand, tu vas contant des fables.

ANC. FR. De kanke tu li dis, li fables e li mens.

Roman de Rou, v. 4988. 

ANC. ESP. Fablar (MOD. Fabular). PORT. Fabular. IT. Favolare.

6. Favelar, v., parler, improviser, composer.

(N. E. Fabla, de fablar, le llaman a la lengua aragonesa los modorros nacionalistas baturros que quieren sacar dinero de subvenciones. En castellano aparece fablar : hablar; portugués falar; fala de Xálima.) 

A Fala de Xálima, fala, fabla, habla, chapurriau

Ab son novelh,

Dic e favelh.

Rambaud d'Orange: Era m'es belh.

Avec air nouveau, je dis et improvise.

Quan respon ni favela,

Siei dig an sabor de mel.

P. Vidal: Era m' es. 

Quand il répond et parle, ses paroles ont saveur de miel.

ANC. FR.

Tant dist Bernart al rei e tant li favela, 

Tant los Normendie, e Huon tant blasma.

Roman de Rou, v. 3451. 

ANC. CAT. Favelar. ANC. ESP. Fabular (fablar). ESP. MOD. Hablar. 

IT. Favellare.