La gen de poble

Avui la poesía va dedicada a la gen que viu als pobles. Orgullosos tenim que esta aquells que encara vivim als pobles.

"LA GEN DE POBLE"

La gen de poble es mol espesial
Entre tots formen una bona comunidat
Cuán tingues problemes vindran a ajudat
U dixaran tot pa aliviat lo teu mal

Al poble se viu en armonía
La vida pase a una atra velosidat
Se valoren mol les coses de verdat
Se busque la felisidat a cada día

Los chiquets juguen als carres
De menudets disfruten dels amics
Juguen junts y pasen los dies mes bonics
Adeprenen de verdat a conviure en los demes

Y estes coses no se tenen a la capital
Pos allí tenen que está mes controlats
Ñan mols perills los han de tindre mes lligats
No podé jugá al carre u trobaran normal

Potse serán los valós mamats desde menuts
Lo parlá sinc minuts cada día en lo teu veí
Preocupat de si avui está milló que aí
Si ya a dixat atrás los seus moments fotuts

Sensasions bones al poble trovarás
Una explosió de colós, no ne falte cap
De bones aulós ne podrás omplí un sac
De lealtat y honestidat ben plé lo cavás

De sonrises plens ne van los carrés
Als ulls de la gen rebose la felisidat
La lluna de nit guarde tota la verdat
Y lo sol cada día la porte hasta los racons radés

Al poble, si, se viu en tranquilidat
Viuen envoltats de tota la naturalesa
Trevallen cada día en molta duresa
La gen del poble es dura de verdat.

Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI

Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI, pero mos ham de creure que senturia y mija después ya estabe plena de gen per a "repoblá" Valénsia. 

https://blogs.ua.es/historiavalenciasiglo17/tag/carta-puebla/

* Antoni Jordà Fernández; Historia de la ciutat de Tarragona, 2006

Gaià, Segarra, Conca, Tamarit, 1053, / Tamarite de Litera es un atre poble de Huesca prop de la provinsia de Lleida / Montornés, Puigdelfí, 1066, Tarragona, despoblat, terra, ningú, Ramon Berenguer I, repoblar-la, encomanant, responsabilitat, nobles, Berenguer de Narbona

Bones festes de Valderrobres

Ya venen les nostres festes
los nostres pobles se omplin de gen
a tots mos unix lo mateix sentimen
y dixarem atrás les nostres penes

Estes festes una jota vull escoltá
una jota que estigue mol ben cantada
que dixo a la gen mol emosionada
y que a tots mos faigue agermaná

Una jota que parlo de alegría
de molta festa, y de tradisió
tamé de pau, y de germanó
y de mol soroll, y de algarabia

Una jota que mos faigue recordá
de aquells que no podem tindre
que los volem y no han pogut vindre
ojalá lo ven los u faigue arribá

Una jota que sigue de orasió
pensan en aquells que mos van dixá
que los angels del sel los u faiguen arribá
pensem en ells en la nostra cansó

Una jota plena de bendisió
pera les persones que estem aquí
que la nostra gen mai tingue que patí
y tots puguem disfrutá de tanta selebrasió

Sí amics, una jota plena de pau
una jota aragonesa, plena de pasió
que mos faigue arribá lo sentimen milló
a tota la gen amiga del Chapurriau.

Desde la Asosiasió Cultural Amics del Chapurriau volem aprofitá esta poesía del nostre autó habitual Juan Carlos Abella, pera felisita a tots los pobles que en estes semanes de agost y setembre selebren les seues festes patronals, com diu la poesía tos volem enviá a tots los nostres millós sentimens de pau, amor, alegría, tradisió, y felisidat. MOL BONES FESTES.

Jota a Valderrobres, youtube :

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella. "LO MEU MATARRAÑA"

Matarraña te vull tan,
estas plena de montañes y rius
y de pobles aon tu vius
de estes coses ne soc fan

la gen está orgullosa
de la seua manera de sé
y sempre defense tot lo que té
una cultura tan maravillosa

contens estem de viure a Aragó
esperit aragonés tenim
així es com mos sentim
no podem sentimos milló

la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /
que cuan done la seua paraula
la defense en tota la alma
y aixo u fan a cada poble

los homens son tan trevalladós
que mai fugen de la faena
per res avandonarán la tarea
per aixó son los millós

les dones tenen tanta valentía
que gran sorpresa t'emportes
cuan veus que són tan fortes
y tu demostren a cada día

!Ay! Matarraña qué gran,
te vech cuan vull paseijá
y ting tan per a podé triá
si,si, claro que ne soc fan

a la gen que mos visite
segú que cuan té que marchá
una llagrimeta mos dixará
de tan emosionada que se fique

a dal lo sel es tan blau
una sort que sempre ham disfrutat
d'un sel tan poc contaminat
que no cambie ni cuan plou

entre pobles tan monumentals
la vida sempre tire per aván
la seua história va passán
cada poble es únic, no ñan dos iguals

sempre queden coses per descubrí
una fon, un albre, una roca,
de hermosura no ña poca
son moltes coses que mos fan seduí

bona terra la del Matarraña
mol orgullós vull cridá
que tots me puguen escoltá
pa mí es la milló de España.

Pantano de Pena