AVL, IEC, València

L´acadèmia valenciana de la llengua aprova el topònim de València amb accent obert, però recomana la pronunciació amb e tancada.

AVL = IEC, Ascuma. 

RACV Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Los chapurriaus diém pero, en acento a la e, tilde no.

Valénsia

toponimia comarca matarraña Juan Luis Camps Juan

toponimia mozárabe balear Álvaro Galmes

https://es.wikipedia.org/wiki/Academia_Valenciana_de_la_Lengua

https://www.lasprovincias.es/temas/entidades/avl-academia-valenciana-de-la-llengua.html

https://twitter.com/avloficial?lang=es

https://www.change.org/p/rita-barbera-nolla-que-deroge-la-avl-academia-valenciana-de-la-lengua

https://www.youtube.com/watch?v=QGHgw3-5kU8

Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI

Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI, pero mos ham de creure que senturia y mija después ya estabe plena de gen per a "repoblá" Valénsia. 

https://blogs.ua.es/historiavalenciasiglo17/tag/carta-puebla/

* Antoni Jordà Fernández; Historia de la ciutat de Tarragona, 2006

Gaià, Segarra, Conca, Tamarit, 1053, / Tamarite de Litera es un atre poble de Huesca prop de la provinsia de Lleida / Montornés, Puigdelfí, 1066, Tarragona, despoblat, terra, ningú, Ramon Berenguer I, repoblar-la, encomanant, responsabilitat, nobles, Berenguer de Narbona

Tratat de Cazorla

Algúns creuen que lo Regne de València lo va creá Jaime I, pero siríe fen aná una máquina del tems, retrossedín mes de 30 añs.

Tratat de Cazorla, 1179, Jaime I va náixe al 1208.

Lo Tratat de Cazola o Cazorla se va fé lo 20 de mars de 1179 per Alfonso II de Aragón y Alfonso VIII de Castilla, a la calsada de Medinaceli a Ariza, al Corral de Cacala a Soria.

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-8009

https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Cazola

Los mutuos intereses expansionistas de castellanos y aragoneses en el siglo XII obligaron a la firma de una serie de tratados en los que quedaron delimitadas las respectivas áreas de influencia en la futuras conquistas, evitando de esta manera y con antelación suficiente los posibles conflictos que por este motivo pudieran producirse entre ambas monarquías. Sobre esta base se realizando varios tratados: 1140 (Tratado de Carrión), 1151 (Tratado de Tudilén), 1157 (Tratado de Lérida), 1174 y 1177 (Tratado de Cuenca).

http://amigosdelahistoriacaudetana.es/wp-content/uploads/2017/12/Tratados-fronterizos-entre-las-Coronas-de-Castilla-y-Arag%C3%B3n-1151-1305.pdf

Este nuevo acuerdo supuso la aceptación por parte del monarca aragonés de una limitación de sus derechos territoriales de conquista, a cambio obtenía la anulación de las cláusulas de vasallaje que los acuerdos anteriores le habían dejado en una posición de subordinación frente a Castilla.

A la Corona de Aragón se le reconocían derechos de conquista de Valencia y el reino entero de Valencia con todos sus territorios, asimismo se le concedían Játiva y Biar con todos sus términos, y todo el reino de Denia hasta la villa de Calpe. Por su parte Castilla tendría el derecho a anexionarse el reino de Murcia. Se trazó pues una línea imaginaria que, desde el sur de Biar, a la altura aproximada del río Castalia, pasando por la sierra de la Carrasqueta y la de Aitana, iba a recorrer el curso fluvial del Algar, desembocando en Altea, al sur de Calpe. Con ello quedaban para Aragón los actuales partidos de Jijona, Villajoyosa, Calpe, Pego, Callosa de Ensarriá y todo el reino de Denia hacia el norte. Y para Castilla, Villena, Sax, Novelda, Elche, Orihuela, Alicante, Murcia, Cartagena, entre otros.

Una parte del tratado que no quedó delimitada por topónimos y por tanto imprecisa, fue la zona oeste. En el documento se menciona que a la Corona de Aragón le correspondía "el reino entero de Valencia con todos sus territorios, habitados y deshabitados que le pertenece o debería pertenecerle", pero no se sabe a ciencia cierta hasta donde llegaban esos territorios. Hay investigadores que sugieren el río Cabriel como límite fronterizo por el oeste, sin embargo otros llevarían el límite hasta la Sierra de Mira, coincidiendo con los actuales límites provinciales entre Cuenca y Valencia.


Con posterioridad ambas partes incumplirían lo pactado, lo que provocó la firma del tratado de Almizra en el 1244.


En 1229 Jaime I y el destituido rey de la Taifa de Valencia Zayd Abu Zayd firmaron el Convenio de Calatayud. Un pacto de vasallaje y reparto de la Taifa de Valencia.

https://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/6455/1/N%2030%20La%20delimitacion%20del%20sudeste%20peninsular.pdf

http://www.puzzledelahistoria.com/?cat=1031

http://miroalicocarmesi.blogspot.com/2014/12/tratados-fronterizos-entre-las-coronas.html

http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/1166794

http://contenidos.requena.es/archivo/oleanas/Oleana27-2012/27_3REQUENAPROCESODEFORMACIONDELAFRONTERAVALENCIACASTILLA_EDomingo.pdf

http://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume3/14_cabezuelo.pdf

http://revistas.ucm.es/index.php/ELEM/article/viewFile/ELEM8585220797A/24526

http://www.iealbacetenses.com/getfile.php?fr=documentos/editorial/04Al-basit62.pdf

https://www.luna.ovh/planeta/es/Tratado_de_Cazola

Terme del regne de València

Aquests són los térmens del regne de València: del canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús, e passa per la Cénia, e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e l terme del regne de València. E Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg; e ix al riu de les Truytes, que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne. E axí com va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e l dit regne. E de Móra, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d' Alventosa, e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d' Aragó, e del riu ençà és del regne de València. E axí com va a la serra de Javalambre; e de la serra de Javalambre axí com ix a Castel Phabib e a Ademuç, e aquests dos castels són del regne de València. E de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu; e d' allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella. E axí com ix a Xerelli e a la serra de Rua, e fenex a Cabriol, e al terme de Garamoxén, e a la Font de la Figuera; e com ix a Burriaharon, e d' allí a Almizra e al port de Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra de Biar entrò en la Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües.

Costums de Tortosa

Dos coses irrefutables són que Cataluña al 1272 encara no existíe com ente geopolític y un atra que an aquell añ se van redactá al marquessat de Tortosa les seues Costum (fueros, por díu aixina) en llengua tortosina.

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob. 

https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf

https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. 

El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà. 

De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos