(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 2 de junio de 2026
Sol, Sola, Soldar, Consolidar
(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)
lunes, 2 de octubre de 2023
La Barca
La Barca.
La Sancta Trinita nos don parlar
Cosa que sia d'
onor e de gloria,
E que al perfeit de tuit poysa tornar,
E a li
auvidor done atalentement
Qu' ilh metan la volunta e lo cor
A
entendre ben li nostre parlament.
…......
De quatre
element ha dio lo mont forma,
Fuoc, ayre, ayga e terra son nomna;
Stelas e planetas fey de fuoc;
L' aura e lo vent han en l'
ayre lor luoc;
L' aiga produy li oysel e li peyson,
La
terra li jument e li ome fellon.
La
terra es lo plus vil de li quatre element
De lacal fo fayt Adam
paire de tota gent.
O fanc! o polver! or te ensuperbis !
O
vaysel de miseria! or te enorgolhosis!
Horna te ben, e quer vana
beota;
La fin te mostrare que tu aures obra.
…..
Regarda
enamps al nostre naisament
De cant sia de valor lo nostre
vistiment;
Nu al mont venen e nu nos en retornen,
Paure n'
intren e cum paureta salhen:
E rics e paures han aytal
intrament;
Segnors e serf han aital issiment.
La Barca.
La
Sainte Trinité nous permette parler
Chose qui soit d' honneur et
de gloire,
Et qui au profit de tous puisse tourner,
Et aux
écoutants donne desir
Qu' ils mettent la volonté et le coeur
A
entendre bien les notres discours.
…..
De quatre éléments a
Dieu le monde formé,
Feu, air, eau et terre sont nommés;
Étoiles
et planètes fit de feu;
Le zéphir et le vent ont en l' air leur
lieu;
L' eau produit les oiseaux et les poissons,
La terre les
animaux et les hommes félons.
La
terre est le plus vil des quatre éléments
De laquelle fut fait
Adam père de toute gent.
O fange! ô poussière ! maintenant te
glorifies!
O vaisseau de misère! maintenant t' enorgueillis!
Orne
toi bien, et cherche vaine beauté;
La fin te montrera ce que tu
auras ouvré.
Regarde
dès la notre naissance
De combien est de valeur le notre
vêtement;
Nus au monde venons et nus nous en retournons,
Pauvres
y entrons et avec pauvreté sortons:
Et riches et pauvres ont même
entrée;
Seigneurs et serfs ont même sortie.
jueves, 13 de diciembre de 2018
Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI

https://blogs.ua.es/historiavalenciasiglo17/tag/carta-puebla/
viernes, 22 de septiembre de 2017
Pedro II, Huesca, Osca, 1196, aragonés medieval

PERE II. - GUERAU BORNEIL.
GUERAU.
Be-m plaria, séigner reis
ab que-us vis un pauc de lezer
que-us plagués que-m diguessetz ver
si-us cuiatz qu'en la vostr' amor
a bona dompna ton d'onor
si com d'un autre cavallier;
e non m'en tengás per guerrier
aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?)
PERE II.
Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis
no-m defendés ab mon saber
ben sabés on voletz tener
per so ben vos teng a follor
se-us cuiatz que ma ricor
vailla mens a drut vestadier;
aissí vos pogratz un denier
adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata)
GUERAU.
Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis
de dompna qu' enten é valer
que ia non failla per aver
ni de rey ni d'emperador,
non fassa ia son amador,
so m'es vis, ni no ill a mestier
car nos ric home sobraussier
non vóllen...
PERE II.
Guirautze, non está genseis
si 'l ric sap onrar ni temer
si donz el cor ab la poder
li josta, co 'l te per seignor,
preza 'l donc menz per sa valor
s' é mal no 'l troba sobrier:
ja sólon me dire reprobier
que cel val mais e mills pren...
…...
Guirautz, anc trop ric no-m despeis,
en bona domna conquerer
mas en s'amistat retener
met ben la forsa e la valor
si 'l ric se fan galiador,
e tan non ámon huei com er
de mi non creas lausenguier
qu'eu am las bona finamen...
…...
Guirautz, hoc ben d'amor leugier
mas a mi no-m dones parier
qu'ieu n'ai guazaignat per cen. miércoles, 28 de junio de 2017
Vull un trosset de terra
Desideri Lombarte Arrufat
Manen les ordenances i els més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadascú un tros de terra per a viure,
cadascú un tros de terra quan morim.
Jo que he tingut la meua terra en vida,
que no me'n falto per a després de mort.
Guardeu-me-la davall d'una olivera
o bé davall del ribasset de l'hort.
Amb tres passes de llarg i tres pams d'ample,
tres vares de fondària, ja en tinc prou;
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damunt del meu cos.
Si tos convé de plantar-hi algun arbre,
que sigue presseguer, cirer o prunera.
I del meu cos colgat i consumit
voreu com faran flors per primavera.
I quins préssecs més grocs maduraran,
i que roges s'hi faran les cireres,
i les prunes, quines prunes hi hauran!
Que quan maduraran se faran negres.
No tingueu aprensió, que seran bones;
la terra purifique i tot ho escou.
I si n'hi vaig donar bons fruits en vida,
per què no els puc donar després de mort?
Y ara escrit en Chapurriau
Manen les ordenanses y los més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadaú un tros de terra per a viure,
cadaú un tros de terra cuan morim.
Yo que hay tingut la meua terra en vida,
que no men falto per a después de mort.
Guardéumela davall de una olivera
o bé davall del ribasset del hort.
En tres passes de llarg y tres pams de ample,
tres vares de fondaria, ya ne ting prou; *yan
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damún del meu cos.
Si tos convé (de) plantay algún abre, *abre, arbre, segos cadaú
que sigue pressegué, siré o prunera.
Y del meu cos colgat y consumit
voreu com farán flos per primavera.
Y quins préssecs més grocs madurarán,
y qué roiges si farán les sireres,
y les prunes, quines prunes ñaurán!
Que cuan madurarán se farán negres.
No tingueu aprensió, que sirán bones;
la terra purifique y tot u escou. * tot u paix
Y si ni vach doná bons fruits en vida,
per qué nols puc doná después de mort? * no los
viernes, 14 de abril de 2017
ataulá
Ataulá
Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada.
aplaná
Per ejemple, Platero de Beseit se la va dixá a casa y va chafá una porta del mas del Ulldemó de dal, de Tomás, per a ataulá una finca.
Platero, Seneca (Séneca no).
SÈNECA
Nom d'un famós filòsof i moralista hispano-romà; cast. Séneca. Legim de Sèneca, qui era mestre de Neró, Scachs 8. a) m. Home de molta saviesa. «Aquest és un Sèneca».
Var. ort. ant.: Senecha (Genebreda Cons. 123); Senequa (Tirant, c. 338).
|| 1. a) Midar a l'ull l'extensió d'un camp (Vilafr. del Cid).—b) Esmar, calcular la distància i direcció d'una cosa per apuntar li (Massalcoreig). «Ataülla-te'l bé, aquell conill, i tira-li» (ibid.).
|| 2. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir (val.); cast. descubrir, dar con (algo). «Que prompte l'has ataüllat!» (Almassora). El seu cor de crestat prou ataülla | que a Terra Santa no hi arriba pas, Sagarra Comte 271. Lo pagés... si encara no ataülla los tres Bordons i les Cabrilles, assegurarà que no és mitja nit, Moreira Folkl. 147.
|| 3. Mirar, observar (Cast., Tortosa, Val.); cast. atisbar. Al vore-se'l entrar per aquelles portes el procurador ataullant-lo el va medir de cap a peus, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, p. 24).
Fon.: atauʎá (Massalcoreig, Tortosa, Maestrat); atauʎáɾ (Castelló, València, Sueca).
Sinòn.: afinar, guipar, ovirar, aluiar.
Etim.: incerta; però és probable que sia derivat de tahulla, nom murcià i andalús d'una mida superficial agrària, que segurament ve de l'àrab taḥūla, ‘peça de terra’.
miércoles, 12 de abril de 2017
Desiderio Lombarte Arrufat
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/lombarte-arrufat-desideri
http://www.vilaweb.cat/noticia/4208571/20140829/homenatge-lescriptor-desideri-lombarte-franja-ponent.html
Nace en el Mas del Molinar, situado en el término de Peñarroya de Tastavins, en plena Guerra Civil Española. Cuando finaliza la escuela de su pueblo, debe marchar interno a Alcañiz para estudiar el bachillerato elemental. Después, vuelve a casa y trabaja de labrador en la finca familiar. Son unos años muy duros para el mundo agrario y esta situación se agrava a raíz de la fuerte helada del 1956.
El año siguiente, a los diecinueve años, emigra a Barcelona, como tantos otras jóvenes de la zona, donde se quedará a vivir manteniendo un estrecho contacto con su pueblo. Se casa con Rosalía, de la misma población, con quien tiene tres hijas y trabaja como delineante. A los cuarenta y cuatro años,
la gravedad de su estado de salud, con afecciones renales y cardíacas y la crisis en el sector de la construcción le obligan a dejar el trabajo. Ante estos problemas, Desideri responde dedicándose a su gran pasión: escribir e investigar. Así, su trayectoria como escritor se concentra en los diez últimos años de su vida. Una década prodigiosa, corta pero intensa, durante la cual produce una extensa y variada obra. En 1989, a los cincuenta y tres años, le llega la muerte (estira la garra) cuando estaba en el momento más rico y prolífico de su trayectoria literaria.
Es uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en dialecto catalán en Aragón. Literariamente es un hombre completo: destaca como poeta, pero también escribe teatro y novela, hace trabajos de búsqueda histórica y antropológica, artículos de opinión, además de numerosos dibujos para ilustrar sus trabajos.
Con un lenguaje popular y aparentemente sencillo, escribe principalmente sobre temas relacionados con su tierra natal: las tradiciones, el paisaje, la gente, la villa, las leyendas, la historia, los sentimientos... Un mundo rural que desaparece y que él recupera a través del ritmo de la palabra, con una mirada nostálgica y romántica, pero también reflexiva y a veces crítica e irónica.
También fue un importante dinamizador cultural que participó en los movimientos culturales que emergen con fuerza en los años ochenta con la ilusión de la democracia. Entre otras cosas, trabajó mucho por la dignificación de su lengua en Aragón y fue miembro fundador y vicepresidente de la Asociación Cultural (catalanista) del Matarraña y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de la Lengua Catalana (1986).
Publicó en todo tipo de soportes: revistas culturales, diarios, programas de fiestas de las poblaciones de la comarca, etc.
Sólo vio dos libros publicados y la mayor parte de su obra ha sido publicada a partir de los años noventa, tras su muerte.
Recibió ayudas para la búsqueda y la publicación, tanto desde el gobierno de Aragón como de Cataluña.
Poesía
- Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, Colección Pa de casa, Diputación General de Aragón, Departamento de Cultura y Educación, Zaragoza 1987.
- Romanços mai contats. Boires i borrims, Gobierno de Aragón. Colección Literaturas de Aragón, Zaragoza 1994.
- A l’ombra de les roques del Masmut, Ed. Associació de Consells Locals de la Franja del meu cul, Associació Cultural del Matarranya i Institut d’Estudis del Baix Cinca, Col·lecció Quaderns de la Glera, Calaceite 1991.
- Sentències comentades. Voldria ser, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Col·lecció Lo Trull, Calaceite 1993.
- Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava, Ed. Associació Cultural del Matarranya. Col·lecció Lo Trull, Calaceite 1995.
- Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceite 1999.
- Ataüllar el món des del Molinar, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceite 2000.
Teatro (1983-1985)
- Pena-roja i Vallibona, pobles germans, Colección Pa de casa, Ed. Dirección General de Aragón, Departamento de Cultura i Educación, Zaragoza 1987.
- Teatre inèdit, Ed. Associació de Consells Locals de la Franja, Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Sisalls Edicions, Col·lecció Quaderns de la Glera, Calaceite 1992.
Narrativa (1986-1987)
- Memòries d’una desmemoriada mula vella, Sírius edicions, Calaceite 1997.
- A ti no te conozco, Boletín del CESBA (Centro de Estudios Bajo Aragoneses, núm 7). Alcañiz, 1995, p. 199-213.
Investigación (1981-1989)
- Masos del Matarranya i Pena-roja, trabajo becado por la Dirección General de Difusión Cultural de la Generalidad de Cataluña (inédito).
- Firmes de notaris i altres personatges que van viure o van estar a la vila de Pena-roja (inédito)
- 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja, Ed. Xarxa cultural, Col·lecció Llibres de Ponent III, Calaceit 1990, trabajo becado por la Dirección General de Difusión Cultural de la Generalidad de Cataluña.
- Pena-roja, una vila a la frontera, Ed. Associació Cultural Tastavins, Alcañiz 1999.
Dibujo (1981-1989)
Bibliografía
- Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989). Artur QUINTANA, Ed. Associació Cultural del Matarranya, Calaceite 2002.
LA VIDA SE ME’N VA
Entre els dits de les mans se m’escola la vida,
i l’abundós ullal s’eixugarà a l’estiu.
La vida se me’n va a costes avall furienta,
mentre, tossut de mi, pujo la costa amunt.
L’últim raig de l’ullal, l’últim alè de vida,
l’últim borboll d’amor que a l’estiu brollarà,
no serà per ningú, que es perdrà per la costa
entre motes de jonça i fenasseres seques.
A la terra tornat el que ve de la terra,
el que a la terra dec pago amb bona moneda,
amb moneda corrent, corrent costes avall.
Si se’l beguere algú l’últim raget de l’aigua,
a la jonça del prat ell pagaria el deute,
que jo, amb l’últim alè, m’ho deixo tot pagat.
SOROLLA’T I POCA SON
SOROLLA’T i poca son,
ja s’ha acabat lo dormir,
espavila’t, que si dorms,
de net no en farem un dit.
SOROLLA’T i fes soroll,
i als sords fot-los un bon crit
que si et quedes com un poll,
callat, banyat i arrupit,
encara aniràs al roll,
al roll dels pobres d’esperit.
SOROLLA’T i fes camí,
camí de la llibertat,
llibertat de dir o no dir.
I dient la veritat, a la nafra posa el dit.
I no parlos per parlar,
si parles, parla amb sentit:
agre, dolç, moll o enfurit.
SOROLLA’T. Si estàs parat,
te quedaràs ensopit.
Ni llum, ni foc, ni caliu,
ni foc, ni cendra calenta.
Ni un rosegonet de pa
al cul de la panereta.
Ni aigua al cànter i a l’armari,
ni gota d’oli a l’olleta.
Al carrer flors i violes,
i al balcó clavellinera,
i a dins de casa ni un ral,
i a fora la gran fatxenda.
Aparences de cristiana
quan va a missa primera,
i quan vas al de nitet,
i puges la costereta,
a on vas, que no ho sàpiga ningú?
A on vas, que vas tan contenta?
MOROS I CRISTIANS
De damunt de la roca miro el pla
i veig atrafegats cristians i moros,
uns porten les espases a la mà,
altres guanyen perquè trumfen els oros.
Per un trosset de terra de secà
vendrien a son pare i a sa mare;
per un bocí de pa, si ne’ls faltare,
li treurien la sang a son germà.
I per hausir una dona, si convé,
traeixen a l’amic, i satisfets,
amb el cap alt passegen pel carrer.
De damunt de la roca els miro i veig
com trafeguen pel pla i per la vall verda,
i s’omplen de misèria i pasten merda.
- Podeu descarregar-vos bona part d’Ataüllar el món des del Molinar en aquest PDF
- Túrnez & Sessé han musicat poemes de Lombarte en alguns dels seus discos. Aquí en teniu el llistat. Us podeu descarregar-ne una: Ara vindrà

El Consejo Rector del Instituto de Estudios Turolenses (IET), organismo dependiente de la Diputación Provincial de Teruel, ha dado luz verde al presupuesto de la entidad y también a calendario de publicaciones que desarrollará el organismo para el próximo año 2018. Lo ha hecho en la reunión mantenida este martes, en la que se ha anunciado que serán diecinueve las que saldrán a la luz en los próximos doce meses.












