Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, léxic, del chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de WordPress.)

Les dos primeres gramátiques del chapurriau:

1. Ugo Faidit, Lo donatz proensals. (+ versió de Edmund Stengel)

Incipit Donatus provincialis. (Fragmén)

Las oit partz que om troba en gramatica, troba om en vulgar provenchal, zo es: nome, pronome, verbe, adverbe, particip, conjunctios, prepositios, interjectios.

Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna; e largamen totas las causas a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. En nom a cinq causas:

species, genus, numbre, figura, cas.

Species o es primitiva o es derivativa: primitius es apelatz lo nom que es per se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius nom es aquel que ven d'altre loc, si cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' non pot om esser ses 'bontat'.

Genus es de cinq maneras: masculis, feminis, neutris, comus, omnis. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum 'bos, mals, fals'. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen, si cum 'bona, bela, mala' e 'falsa'. Neutris es aquel que no perte a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. Mas aici no sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se fossen masculi, si cum aici: 

'grans es lo bes que aquest m'a fait', e 'grans es lo mals que m'es vengutz de lui'. Comus es aquelh que perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que fenissen in 'ans' vel in 'ens'; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers es presans, aquesta domna es presans, aquestz cavaliers es avinens, aquesta domna es avinens'. Mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire 'aquelh chavalier son avinen, aquelas domnas son avinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al neutri ensems; q'eu posc dire 'aquest cavaliers es plasens, aquesta domna es placens,' e 'aquest bes m'es plazens.'

Numbres es singulars o plurals: singulars, quan parla d'una causa solamen; plurals, quan parla de doas o de plusors. 

Figura o es simpla o conposta: simpla, si cum 'coms'; composta, si cum 

'vescoms', qu'es partz composta, so es apostiza de 'ves' e de 'coms'.

Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum 'aquest destriers es del rei;' datius per 'a', si cum 'mena lo destrier al rei;' accusatius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armat'. E no se pot conoisser ni triar l'acusatius del nominatiu, si no per zo que l nominatius singulars, quan es masculis, vol 's' en la fi, e li autre cas no l volen; e l nominatiu plural no l vol, e tuit li altre cas volen lo enl plural. Pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in 'ors' et en las autras ditions que us dirai aici:

'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, canços'. Et els altres locs on lo vocatius non a 's' en la fi, si es el semblans al nominatiu, al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol 's' en la fi.

Pero de la regla on fo dit desus que l nominatius cas no vol 's' en la fi quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun semblan el plural per totz locs, si tot s'es contra gramatica. E lai on fo dit del nominatiu singular que vol 's' pertot a la fi, voilh traire fors totz aquels que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire, amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, beveire, radeire, tondeire, pencheire, fencheire, bateire, foteire, prendreire, teneire,' et en 'ire', si cum 'traire, consentire, escarnire, escremire, ferire, gronire'; mas 'albires' vol 's' e 'conssires' es 'desires'.

E devetz saber que tut aquelh que us ai dit, don lo nominatius singulars fenis en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.

E de la regla del nominatiu singular, que vol 's' a la fi, voilh ancar traire fors 'maestre, prestre, pastre, sener, melher, peier, sordeier, maier, menre, sor, bar, gençer, leuger, greuger,' et totz los ajectius neutris, quan sun pausat senes sustantiu, si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit mal de me.' E voilh en traire fors encar dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el, qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre, vostre,' que no volon 's' en la fi, e sun del nominatiu singular.

2. Ramón Vidal de Besalú, Ramon Vidal de Bezaudun, las razos de trobar.

Dicsionari chapurriau castellá

algunes diferensies entre catalá, valensiá y chapurriau

 

 

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

 

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

 

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY ni la NH, fem aná la Ñ (ya u fée lo meu tocayo Lull)

 

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

 

ñ alt + 164

Ñ alt + 165

 

NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra

 

NO fem aná lo puntet dels collons, pun volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

 

NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, burret como tú

 

NO fem aná los grupos de consonans siguirns:

tg tj ts tx tz

Grupos consonantics que representen sonidos africats

So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 

mitja, mija,
pitjor, pijó,

dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho

 

NO fem aná los apellits (cognoms, cognome) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell, yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte ocsitá català modern o Fabranstein.

NO fem aná la nv pa tot, canvi, fem aná mb, cambi. Enviá.

Se fa aná lo apóstrofe, l'águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.

Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo añ).

Alfabeto.

lletra, com se pronunsie:

 

a, a

b, be

c, ce

d, de

e, e

f, efe

g, ge

h, hache (sol sé muda)

i, i

j, jota (com jirafa, jarabe, jaleo, etc.)

k, ka

l, ele

ll, elle

m, eme

n, ene

ñ, eñe

o, o

p, pe

q, cu

r, erre

s, esse

t, te

u, u

v, uve

w, uve doble

x, equis (equits a Lleida)

y, y griega o grega

z, zeta, ceta

Pronoms:

yo parlo chapurriau

tú parles chapurriau

ell, ella, vosté parle chapurriau

natros, natres parlem chapurriau

vatros, vatres parleu chapurriau

ells, elles, vostés parlen chapurriau.

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números en chapurriau de Torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens 
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros

FEMELLA (femenino):

LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit

Artícul indefinit:

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

interrogatius:

quín, quína, quíns, quínes

Pronoms:

Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?

possessius:

Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, 

plural

lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres; lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres.

los demostratius:

 

De proximidat	este, esta estos, estes aixó
De lluñanía	aquell, aquella aquells, aquelles alló

numerals ordinals:

primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto o quin, quinta
sexto, sexta (com una de les teles dels roigets)
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena

Los cuantitatius:

Invariables:

massa, prou, mes, menos.

Variables:

cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.

Conjugassions:

Primera	Segona	Tersera
-á	-re / -e	-í
trobá	perdre, pedre  volé	dormí serví

 

Formes no personals
Infinitiu	Gerundio	Partissipi
cantá	cantán	cantat, cantada, cantats, cantades

 

Indicatiu
Presén	Imperfecte	Futuro	Condissional
canto	cantaba	cantaré	cantaría
cantes	cantabes	cantarás	cantaríes
cante	cantabe	cantará	cantaríe
cantem, cantem	cantabem	cantarem	cantaríem
cantéu, cantáu	cantabeu	cantareu	cantaríeu
canten	cantaben	cantarán	cantaríen

 

Subjuntiu
Presén	Imperfecte
canta	cantara
cantos	cantareu
canto	cantare
cantem	cantárem
cantéu	cantareu
canton	cantaren

 

Imperatiu (maná, manamén)

Presén

canta (tú)

canto (vosté)

cantem (natros) la cansoneta que mos han dit

cantéu (vatros)

canton (vostés)

  

Modelo de la primera conjugassió

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
trobá	trobo	trobán	trobat
	trobes
	trobe
	trobem
	trobéu troben Modelo de la segona conjugassió Infinitiu Presén Gerundio Partissipi perdre - pedre pergo perdén perdut   perts       pert       perdem       perdéu       perden       Infinitiu Presén Gerundio Partissipi prendre preng prenén pres   prens       pren       prenem preneu prenen

Model o modelo de la tersera conjugassió:

Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen

Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulás

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
aná	vach	anán	anat
	vas
	va
	anem
	aneu
	van

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
está	estic	están	estat
	estás
	está
	estem
	esteu o estéu
	están

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
se	soc	sen	estat
	eres
	es
	som
	sou
	son o són

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
habé	hai o hay	habén	hagut
	has
	ha
	ham
	hau
	han

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
poder	puc	podent	pogut
	pots
	pots
	podem
	podeu o podéu
	poden

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
volé (voldre)	vull	volén	volgut
	vols
	vol
	volem
	voleu
	volen

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
sabé	sé	sabén	sabut
	saps
	sap
	sabem
	sabeu o sabéu
	saben

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
fe	fach	fen	fet
	fas
	fa
	fem
	feu o féu
	fan

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
di	dic	dién	dit
	dius
	diu
	diem o diém
	dieu o diéu
	diuen

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
tindre	ting	tenín	tingut
	tens
	te o té
	tenim
	teniu
	tenen

 

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
vindre	ving	venín	vingut
	vens
	ve
	venim
	veniu
	venen

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
viure	vic	vivín	viscut
	vius
	viu
	vivim
	viviu
	viuen

 

Tems compostos de passat:

Pretérit perfecte	Pretérit indefinit
vach + infinitiu vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu	hay - hai + Partissipi has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau +  Partissipi han + Partissipi
Ejemples: Ahí vach aná a classe de catalá, vam trobá a la professora fen pilates en pilotes	Ejemples: Avui hay arribat tart, este matí hai jugat a fútbol

  

Les prepossisions:

a

en

de

per, per a o pera

contra

entre

segons

sense

cap a

desde,   hasta, daball o devall

 Contracsió de prepossisions 

a, de y per, seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:

	Singular	Plural
a	a + lo = al	a + los = als
de	de + lo = del	de + los= dels
per	per + lo= pel	per + los = pels

 

 

Men vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil

 

Lo túnel del Ponou

Los tolls dels estrets

 

Pel camí del Parrissal 

Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

 

Adverbios de manera:

com be,  ben (dabán del verbo; ej. ben dit, fet) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol  solamen o sólamen (solamén es cimiento) només sobretot de cap a cap  de verdat de pressa, depressa   etc.   Adverbios de cantidat: massa mol bastán prou poc gens (gens ni mica) tan massa poc

 Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón aquí, ací, astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins  (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball del tellat amún aball a dal a baix, abaix, a prop, prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra

Adverbios de tems: (tempus, temps)

cuan ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara   com mes pronte milló allacuanta

  

Adverbios de afirmassió:

sí (al antic ocsitá y als seus dialectes com lo catalá, oc, òc, hoc, och)

tamé pos claro

de verdat

 

 

 

 expresions de duda:

quí sap?

potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí   alomilló (a lo llomillo no)

 

 Adverbios y expressions de negassió:

no

tampoc

de cap manera

ni de coña

ni u ensomios

"sí, pels collons" o "sí, los collons"

 

 

Les conjunsions:

y

ni

que

o

pero

sino

perque

ya que

si

com

encara que

 

 

 Mesos del añ:

 

giné

febré

mars

abril

mach

juñ

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

 

Estassions del añ:

 

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble?), hivern o ivern

 

Colós:

 

groc, grocs; groga, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarillos, amarilla, amarillas

blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules

roch, roijos, rochos; roijet o roiget, roigets / rojo, (Monroch, Monroyo)

roija, roiges / roja, rojas (no pasarán! y van passá)

vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes

marrón, marrons

violeta, lila, violetes, liles

blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas

negre, negres; negra, negres / negro, negra

rosa, roses, rosat, rosats, rosada, rosades; rosadet, rosadets, rosadeta, rosadetes (lo vi pot se clarete)