

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc


Atraco a la Caixa Rural de Bellmún.
Este matí del 28 de Desembre de 2017, a les 11:35, ha ñagut un atraco a la sucursal de la Caja Rural, menos mal que tenim La Rural, de Bellmún, Belmonte de San José, comarca del Mezquín, Mesquí, provinsia de Teruel, Aragó.
La Guardia Sivil ha intervingut un móvil prepago del lladre, que li va caure a la escapada, aon eixíe este selfie.
Se rogue colaborassió per a fotre'l a la gábia, garjola, o presó.
Aguaviva, Teruel, Mezquín, Bergantes, Aragón
Zorita del Maestrazgo
Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)

Dicsionari chapurriau castellá
algunes-diferensies-catala-valencia-chapurriau
Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
Alfabeto.
Pronoms:
Los números
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao
números-en-chapurriau-de-torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit
Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros
FEMELLA (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit
Artícul indefinit
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
interrogatius
quín, quína, quíns, quínes
Pronoms
Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña
Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?
possessius
Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya,
plural
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres
los demostratius
| De proximidat |
este, esta
estos, estes aixó |
| De lluñanía |
aquell, aquella
aquells, aquelles alló |
numerals ordinals
primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena
Los cuantitatius
Invariables
massa, prou, mes, menos.
Variables
cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.
| Primera | Segona | Tersera |
| -á | -re / -é | -í |
| trobá | pérdre, pédre volé | dormí serví |
| Formes no personals | ||
| Infinitiu | Gerundio | Partissipi |
| cantá | cantán | cantat, cantada, cantats, cantades |
| Indicatiu | |||
| Presén | Imperfecte | Futuro | Condissional |
| canto | cantaba | cantaré | cantaría |
| cantes | cantabes | cantarás | cantaríes |
| cante | cantabe | cantará | cantaríe |
| cantem, cantem | cantabem | cantarem | cantaríem |
| cantéu, cantáu | cantabeu | cantareu | cantaríeu |
| canten | cantaben | cantarán | cantaríen |
| Subjuntiu | |
| Presén | Imperfecte |
| canta | cantara |
| cantos | cantareu |
| canto | cantare |
| cantem | cantárem |
| cantéu | cantareu |
| canton | cantaren |
| Imperatiu (maná) |
| Presén |
| canta (tú) |
| canto (vosté) |
| cantem (natros) la cansoneta que mos han dit |
| cantéu (vatros) |
| canton (vostés) |
Modelo de la primera conjugassió
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
trobá
|
trobo
|
trobán
|
trobat
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
trobes
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
trobe
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
trobém
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
trobéu
Modelo de la segona conjugassió
|
Model de la tersera conjugació
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen
Verbos irregulás
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
aná
|
vach
|
anán
|
anat
|
|
vas
|
|||
|
va
|
|||
|
anem
|
|||
|
aneu
|
|||
|
van
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
está
|
estic
|
están
|
estat
|
|
estás
|
|||
|
está
|
|||
|
estem
|
|||
|
esteu
|
|||
|
están
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
se
|
soc
|
sen
|
estat
|
|
eres
|
|||
|
es
|
|||
|
som
|
|||
|
sou
|
|||
|
son
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
habé
|
hai
|
habén
|
hagut
|
|
has
|
|||
|
ha
|
|||
|
ham
|
|||
|
hau
|
|||
|
han
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
poder
|
puc
|
podent
|
pogut
|
|
pots
|
|||
|
pots
|
|||
|
podem
|
|||
|
podeu
|
|||
|
poden
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
volé (voldre)
|
vull
|
volén
|
volgut
|
|
vols
|
|||
|
vol
|
|||
|
volem
|
|||
|
voleu
|
|||
|
volen
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
sabé
|
se
|
sabén
|
sabut
|
|
saps
|
|||
|
sap
|
|||
|
sabem
|
|||
|
sabeu
|
|||
|
saben
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
fe
|
fach
|
fen
|
fet
|
|
fas
|
|||
|
fa
|
|||
|
fem
|
|||
|
feu
|
|||
|
fan
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
di
|
dic
|
dién
|
dit
|
|
dius
|
|||
|
diu
|
|||
|
diem
|
|||
|
dieu
|
|||
|
diuen
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
tindre
|
ting
|
tenín
|
tingut
|
|
tens
|
|||
|
te
|
|||
|
tenim
|
|||
|
teniu
|
|||
|
tenen
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
vindre
|
ving
|
venín
|
vingut
|
|
vens
|
|||
|
ve
|
|||
|
venim
|
|||
|
veniu
|
|||
|
venen
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
viure
|
vic
|
vivín
|
viscut
|
|
vius
|
|||
|
viu
|
|||
|
vivim
|
|||
|
viviu
|
|||
|
viuen
|
Tems compostos de passat
| Pretérit perfecte | Pretérit indefinit |
|
vach + infinitiu
vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu |
hay - hai + Partissipi
has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi |
|
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates |
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol |
Les prepossisions
|
a
|
|
en
|
|
de
|
|
per, per a
|
|
contra
|
|
entre
|
|
segóns
|
|
sense
|
|
cap a
|
|
desde,
hasta, daball,devall
|
Contracsió de prepossisions
a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:
| Singular | Plural | |
| a | a + lo = al | a + los = als |
| de | de + lo = del | de + los= dels |
| per | per + lo= pel | per + los = pels |
Adverbios de manera
|
com
be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol solamen (solamén es cimiento)
només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa etc.
Adverbios de cantidat
|
Adverbios de lloc, puesto
|
aon, aón
aquí, ací, astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball amún aball a dal a baix, abaix, a prop , prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra |
Adverbios de tems
|
cuan
ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló |
Adverbios de afirmassió
|
sí (al antic ocsitá, oc, òc, hoc, och)
|
|
pos claro |
Adverbios de duda
|
quí sap
|
|
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
alomilló (a lo llomillo no)
|
Adverbios de negassió
|
no
|
|
tampoc
|
|
de cap manera
|
ni de coña
Les conjunsions
| y |
|
ni
|
|
que
|
|
o
|
|
pero
|
|
sino
|
|
perque
|
|
ya que
|
|
si
|
|
com
|
|
encara que
|