Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)
Les dos primeres gramátiques del chapurriau:
1. Ugo Faidit, Lo donatz proensals.
Incipit Donatus provincialis. (Fragmén)
Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna; e largamen totas las causas a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. En nom a cinq causas: species, genus, numbre, figura, cas.
Species o es primitiva o es derivativa: primitius es apelatz lo nom que es per se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius nom es aquel que ven d'altre loc, si cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' non pot om esser ses 'bontat'.
Genus es de cinq maneras: masculis, feminis, neutris, comus, omnis. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum 'bos, mals, fals'. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen, si cum 'bona, bela, mala' e 'falsa'. Neutris es aquel que no perte a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. Mas aici no sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se fossen masculi, si cum aici:
'grans es lo bes que aquest m'a fait', e 'grans es lo mals que m'es vengutz de lui'. Comus es aquelh que perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que fenissen in 'ans' vel in 'ens'; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers es presans, aquesta domna es presans, aquestz cavaliers es avinens, aquesta domna es avinens'. Mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire 'aquelh chavalier son avinen, aquelas domnas son avinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al neutri ensems; q'eu posc dire 'aquest cavaliers es plasens, aquesta domna es placens,' e 'aquest bes m'es plazens.'
Numbres es singulars o plurals: singulars, quan parla d'una causa solamen; plurals, quan parla de doas o de plusors.
Figura o es simpla o conposta: simpla, si cum 'coms'; composta, si cum
'vescoms', qu'es partz composta, so es apostiza de 'ves' e de 'coms'.
Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum 'aquest destriers es del rei;' datius per 'a', si cum 'mena lo destrier al rei;' accusatius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armat'. E no se pot conoisser ni triar l'acusatius del nominatiu, si no per zo que l nominatius singulars, quan es masculis, vol 's' en la fi, e li autre cas no l volen; e l nominatiu plural no l vol, e tuit li altre cas volen lo enl plural. Pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in 'ors' et en las autras ditions que us dirai aici:
'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, canços'. Et els altres locs on lo vocatius non a 's' en la fi, si es el semblans al nominatiu, al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol 's' en la fi.
Pero de la regla on fo dit desus que l nominatius cas no vol 's' en la fi quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun semblan el plural per totz locs, si tot s'es contra gramatica. E lai on fo dit del nominatiu singular que vol 's' pertot a la fi, voilh traire fors totz aquels que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire, amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, beveire, radeire, tondeire, pencheire, fencheire, bateire, foteire, prendreire, teneire,' et en 'ire', si cum 'traire, consentire, escarnire, escremire, ferire, gronire'; mas 'albires' vol 's' e 'conssires' es 'desires'.
E devetz saber que tut aquelh que us ai dit, don lo nominatius singulars fenis en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
E de la regla del nominatiu singular, que vol 's' a la fi, voilh ancar traire fors 'maestre, prestre, pastre, sener, melher, peier, sordeier, maier, menre, sor, bar, gençer, leuger, greuger,' et totz los ajectius neutris, quan sun pausat senes sustantiu, si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit mal de me.' E voilh en traire fors encar dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el, qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre, vostre,' que no volon 's' en la fi, e sun del nominatiu singular.
2. Ramón Vidal de Besalú, Ramon Vidal de Bezaudun, las razos de trobar.

Dicsionari chapurriau castellá
algunes diferensies entre catalá, valensiá y chapurriau
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma
Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
NO fem aná lo puntet dels collons, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ]
mitja, mija,
pitjor, pijó,
NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi.
Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.
Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc
Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo añ).
Alfabeto.
lletra, com se pronúnsie:
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta
Pronoms:
yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau
Los números
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao
números-en-chapurriau-de-torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit
Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros
FEMELLA (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit
Artícul indefinit
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
interrogatius
quín, quína, quíns, quínes
Pronoms
Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña
Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?
possessius
Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya,
plural
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres
| De proximidat |
este, esta estos, estes aixó
|
| De lluñanía |
aquell, aquella aquells, aquelles alló
|
numerals ordinals
primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena
Los cuantitatius
Invariables
massa, prou, mes, menos.
Variables
cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.
Conjugassions:
| Primera |
Segona |
Tersera |
| -á |
-re / -é |
-í |
| trobá |
pérdre, pédre volé |
dormí serví |
| Formes no personals |
| Infinitiu |
Gerundio |
Partissipi |
| cantá |
cantán |
cantat, cantada, cantats, cantades |
| Indicatiu |
| Presén |
Imperfecte |
Futuro |
Condissional |
| canto |
cantaba |
cantaré |
cantaría |
| cantes |
cantabes |
cantarás |
cantaríes |
| cante |
cantabe |
cantará |
cantaríe |
| cantem, cantem |
cantabem |
cantarem |
cantaríem |
| cantéu, cantáu |
cantabeu |
cantareu |
cantaríeu |
| canten |
cantaben |
cantarán |
cantaríen |