Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)

Dicsionari chapurriau castellá
algunes-diferensies-catala-valencia-chapurriau
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma
Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
NO fem aná lo puntet dels collons, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ]
mitja, mija,
pitjor, pijó,
NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi.
Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.
Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc
Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo añ).
Alfabeto.
lletra, com se pronúnsie:
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta
Pronoms:
yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau
Los números
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao
números-en-chapurriau-de-torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit
Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros
FEMELLA (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit
Artícul indefinit
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
interrogatius
quín, quína, quíns, quínes
Pronoms
Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña
Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?
possessius
Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya,
plural
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres
| De proximidat |
este, esta estos, estes aixó
|
| De lluñanía |
aquell, aquella aquells, aquelles alló
|
numerals ordinals
primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena
Los cuantitatius
Invariables
massa, prou, mes, menos.
Variables
cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.
Conjugassions:
| Primera |
Segona |
Tersera |
| -á |
-re / -é |
-í |
| trobá |
pérdre, pédre volé |
dormí serví |
| Formes no personals |
| Infinitiu |
Gerundio |
Partissipi |
| cantá |
cantán |
cantat, cantada, cantats, cantades |
| Indicatiu |
| Presén |
Imperfecte |
Futuro |
Condissional |
| canto |
cantaba |
cantaré |
cantaría |
| cantes |
cantabes |
cantarás |
cantaríes |
| cante |
cantabe |
cantará |
cantaríe |
| cantem, cantem |
cantabem |
cantarem |
cantaríem |
| cantéu, cantáu |
cantabeu |
cantareu |
cantaríeu |
| canten |
cantaben |
cantarán |
cantaríen |
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
viure
|
vic
|
vivín
|
viscut
|
| |
vius
|
|
|
| |
viu
|
|
|
| |
vivim
|
|
|
| |
viviu
|
|
|
| |
viuen
|
|
|
| Pretérit perfecte |
Pretérit indefinit |
|
vach + infinitiu vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu
|
hay - hai + Partissipi has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi
|
|
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá, vam trobá a la professora fen pilates
|
Ejemples:
Avui hay arribat tart, este matí hai jugat a fútbol
|
|
a
|
|
en
|
|
de
|
|
per, per a
|
|
contra
|
|
entre
|
|
segóns
|
|
sense
|
|
cap a
|
|
desde,
hasta, daball,devall
|
Contracsió de prepossisions
a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:
| |
Singular |
Plural |
| a |
a + lo = al |
a + los = als |
| de |
de + lo = del |
de + los= dels |
| per |
per + lo= pel |
per + los = pels |
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil
Los tolls dels estrets
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
Adverbios de manera
|
com be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol
solamen (solamén es cimiento) només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa
etc.
Adverbios de cantidat
|
massa
|
|
mol
|
|
bastán
|
|
prou
|
|
poc
|
|
gens (gens ni mica)
|
|
tan
|
|
massa poc
|
|
|
|
Adverbios de lloc, puesto
aon, aón aquí, ací, astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball amún aball a dal a baix, abaix, a prop , prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra
|
cuan ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló
|
Adverbios de afirmassió
Adverbios de duda
|
quí sap
|
|
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
|
Adverbios de negassió
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collons o sí, los collons
| y |
|
ni
|
|
que
|
|
o
|
|
pero
|
|
sino
|
|
perque
|
|
ya que
|
|
si
|
|
com
|
|
encara que
|
| |
Mesos de l' añ
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Estassions del añ
Colós:
groc, grocs; groga, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarillos, amarilla, amarillas
blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules
vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes
violeta, lila, violetes, liles
blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negres; negra, negres / negro, negra