Mostrando entradas con la etiqueta y. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta y. Mostrar todas las entradas

jueves, 4 de febrero de 2021

trenta cinch libres XVII sous Y VI diners, la y griega

Dirigitur dominis deputatis.

Molt reverends magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Dies ha que per una vostra responsiva vostres grans reverencies foren certificades com executant lo manament de aquelles yo havia donades e liurades de les peccunies del General al honorable En Pere Jorda diputat local XXXIIII libres VII sous VI diners per despeses que per vostra ordinacio ell havia fetes ço es en arestar e detenir los navilis quis trobaven en los ports e riu de la present ciutat aço per medi de oficials reals e per trametre correus e altres condicions de persones per haver ajustaments sobre lo delliurament del Senyor Primogenit e altres despeses. En apres que de la dita quantitat pagada hagui scrit doni al dit diputat per una partida se havia omesa ço es XXX sous qui foren donats An Pere Velles guarda qui ere anat hun viatge ab letres de vostres reverencies al Castella Damposta comenador de Orta e a certes viles de la Castellania axi que es tot lo que yo he donat al dit En Pere Jorda diputat local per les rahons demunt dites trenta cinch libres XVII sous y VI diners segons consta per apocha quen ha fermada en poder del discret En Johan Sunyol notari a XI de març prop passat. Mes mossenyors he pagat de les dites pecunies del General An Bernat Miralles de aci An Gueran (Guerau) Ferrer de Barchinona e En Lorens Pugalt de Santa Coloma de Queral traginers per lo port de passadors dues bombardes e altres coses portaren de aqui en VIIII carregues per tot Xllll libres XVII sous les quals coses trames per lo General lo honorable En Johan Berenguer Tora de la qual cantitat pagada consta per apocha que los dits treginers ne fermaren en poder del dit En Johan Sunyol notari a XXVIII de febrer prop passat les quals quantitats damunt contengudes que he pagades son posades en data al libre de exides del mes de març prop passat lo qual es aqui en poder del vostre Racional.
Apres mossenyors he rebuda a XII de maig prop passat de vostres reverencies una letra data en Barchinona a VII del mateix mes contenent en efecte que En Pere Gil capita reste en la guarda del castell de Amposta. E de les dites pecunies del General yo pague lo sou dels X homens qui ultra lo dit Pere Gil son en guarda del dit castell axi que son per tots XI homens hon mossenyors axi com per vosaltres es a mi manat yo he pagat lo sou dels dits deu homens ço es a raho de sis florins corrents lo mes e aquesta paga he feta començant a comptar a XXVIIII de març fins per tot maig prop passats. Apres de aço he fet prestech als dits X homens per mig mes qui comença comptar lo primer dia del present mes de juny e axi sera continuat del temps que guardaran fer en aquells los pagaments fins tant que per vostres reverencies en altra manera sera delliberat e a mi scrit e manat. Ara es necessari mossenyors que de vostres reverencies lo dit diputat local e yo sapiam quin sou ha comptar lo dit En Pere Gil lo qual ja te de prestech vint florins dor los quals yo bestregui e doni al dit diputat e comença lo compte del dit Pere Gil a XIIII de abril prop passat com los dos meses primitius que per vostres reverencies fonch conduit ab sou de home de armes qui hagueren terme e fi a XIII del dit mes de abril. Per queus sia plasent mossenyors rescriure e declarar quin sou comptara lo dit Pere Gil lo qual ha bona disposicio en regir la guarda del dit castell e sera fet segons manaran vostres reverencies e magnificencies de les quals lo Sant Sperit ab augment de felicitat sia continua proteccio e guarda. De Tortosa a VII de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servir de vostres grans savieses tot prest qui umilment me recoman Johan Montornes per lo General en Tortosa receptor.

trenta cinch libres XVII sous y VI diners

Trenta cinch libres XVII sous Y VI diners, la y griega als textos antics

Dirigitur dominis deputatis.

Molt reverends magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Dies ha que per una vostra responsiva vostres grans reverencies foren certificades com executant lo manament de aquelles yo havia donades e liurades de les peccunies del General al honorable En Pere Jorda diputat local XXXIIII libres VII sous VI diners per despeses que per vostra ordinacio ell havia fetes ço es en arestar e detenir los navilis quis trobaven en los ports e riu de la present ciutat aço per medi de oficials reals e per trametre correus e altres condicions de persones per haver ajustaments sobre lo delliurament del Senyor Primogenit e altres despeses. En apres que de la dita quantitat pagada hagui scrit doni al dit diputat per una partida se havia omesa ço es XXX sous qui foren donats An Pere Velles guarda qui ere anat hun viatge ab letres de vostres reverencies al Castella Damposta comenador de Orta e a certes viles de la Castellania axi que es tot lo que yo he donat al dit En Pere Jorda diputat local per les rahons demunt dites trenta cinch libres XVII sous y VI diners segons consta per apocha quen ha fermada en poder del discret En Johan Sunyol notari a XI de març prop passat. Mes mossenyors he pagat de les dites pecunies del General An Bernat Miralles de aci An Gueran (Guerau) Ferrer de Barchinona e En Lorens Pugalt de Santa Coloma de Queral traginers per lo port de passadors dues bombardes e altres coses portaren de aqui en VIIII carregues per tot Xllll libres XVII sous les quals coses trames per lo General lo honorable En Johan Berenguer Tora de la qual cantitat pagada consta per apocha que los dits treginers ne fermaren en poder del dit En Johan Sunyol notari a XXVIII de febrer prop passat les quals quantitats damunt contengudes que he pagades son posades en data al libre de exides del mes de març prop passat lo qual es aqui en poder del vostre Racional.
Apres mossenyors he rebuda a XII de maig prop passat de vostres reverencies una letra data en Barchinona a VII del mateix mes contenent en efecte que En Pere Gil capita reste en la guarda del castell de Amposta. E de les dites pecunies del General yo pague lo sou dels X homens qui ultra lo dit Pere Gil son en guarda del dit castell axi que son per tots XI homens hon mossenyors axi com per vosaltres es a mi manat yo he pagat lo sou dels dits deu homens ço es a raho de sis florins corrents lo mes e aquesta paga he feta començant a comptar a XXVIIII de març fins per tot maig prop passats. Apres de aço he fet prestech als dits X homens per mig mes qui comença comptar lo primer dia del present mes de juny e axi sera continuat del temps que guardaran fer en aquells los pagaments fins tant que per vostres reverencies en altra manera sera delliberat e a mi scrit e manat. Ara es necessari mossenyors que de vostres reverencies lo dit diputat local e yo sapiam quin sou ha comptar lo dit En Pere Gil lo qual ja te de prestech vint florins dor los quals yo bestregui e doni al dit diputat e comença lo compte del dit Pere Gil a XIIII de abril prop passat com los dos meses primitius que per vostres reverencies fonch conduit ab sou de home de armes qui hagueren terme e fi a XIII del dit mes de abril. Per queus sia plasent mossenyors rescriure e declarar quin sou comptara lo dit Pere Gil lo qual ha bona disposicio en regir la guarda del dit castell e sera fet segons manaran vostres reverencies e magnificencies de les quals lo Sant Sperit ab augment de felicitat sia continua proteccio e guarda. De Tortosa a VII de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servir de vostres grans savieses tot prest qui umilment me recoman Johan Montornes per lo General en Tortosa receptor.

trenta cinch libres XVII sous y VI diners


martes, 12 de marzo de 2019

Villachoyosa

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc / 
Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673



A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673


LLENGUA VALENCIANA: LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ JUNT A LA ESPAÑOLA

La llengua valenciana te necessitat d'usar com a grafies propies les lletres «ch» (che) i «y» (i grega). Estes lletres corresponen a fonemes diferenciats i es convenient mantindre signes grafics distintius en correspondencia en el sistema fonologic per a preservar la peculiaritat fonetica i ortografica valenciana. L'ortografia es un subsistema depenent de la fonologia. De res mes. Qualsevol criteri diferent ad este no estara exent d'alguna classe de prejuï.

Son lletres que trobem en quasi totes les llengües cultes i elaborades. Son lletres de llarga tradicio en el valencià i abundantment documentada en els nostres classics.
GRAFIA O LLETRA «CH»
El seu nom es «che». El so que representem per «ch» el tenien ya els mossaraps, existint en el valencià del segle XIII. Durant els segles XIV i XV, possiblement per influencia napolitana i siciliana, va aumentar la palatalisacio, seguint despres clarament diferenciat del palatal fricatiu sort que representem per «x».
FONOLOGIA
La lletra «ch» (junt a «ig», «g») es una de les grafies del so palatal africa sort (chic), que existix en valencià clarament diferenciat del so palatal fricatiu sort (caixa, Xixona).
La commutacio, es dir la substitucio d'un troç fonic o so per un atre de manera que el resultat fonic evoque una significacio diferent, permet saber si un so te valor distintiu, si es un fonema, i per tant si necessita un signe grafic diferenciat i diferenciador.
Es evident que en valencià tenim el fonema [^c]: chocolate, archiu... I que es diferent del fonema [^s]: coixo, Xeraco...
FONETICA
El so [^c] es palatal africat sort. Correspon a totes les CH ortografiques (chufa, Chirivella, clochina, archiu) excepte en posicio final de paraula en que sona [k] (March, Bosch, Alberich) i a on es manté per concessio a la tradicio; tambe al grup IG en final de paraula darrere de A, E, O, U o CONSONANT, sempre que la I siga atona i muda ( vaig, veig, goig, fuig, Puig, Elig) i a la G en posicio final de paraula darrere de I tonica (frig, desig). Com podem comprovar, no hi ha problema de confusio perque CH i -G/-IG apareixen en posicio complementaria.
Per tant, en valencià nos podem permetre la distincio clara en l'escritura dels fonemes [^c] representat per «ch», i [^s] representat per «x» (la qual cosa no es possible si adoptem el sistema ortografic catala: la X de xoriguer, Xixona, xocolata... ¿sonen [^c] o [^s]?). Per lo qual:
DIEM che chiquet chufa chiular chapar
NO DIEM xe xiquet xufa xiular xapar
per tant
ESCRIVIM che chiquet chufa chiular chapar
GRAFIA O LLETRA «Y»
El seu nom es «i grega» i el seu so es palatal friatiu sonor [y], que existix en valencià clarament diferenciat dels sons vocalics corresponents al fonema /i/. Ha segut usada profusament en els escrits valencians, tant classics com recents. De manera que es ocios i podria considerar-se pedantesc aportar testimonis.
Com la seua funcio es de consonant, apareix en posicio inicial i en interior de paraula, entre vocals o darrere de consonant (yo, ya, yogurt, apoyar, joyos). No apareix en posicio implosiva silabica ni en final de paraula, excepte en noms propis de pobles i llinages que la tenen per tradicio, encara que siguen semivocals en lloc de consonants (Alcoy, Montroy, Gay).
Les normes ortografiques solen ser molt respectuoses en els toponims, en els quals no sol haver variacio o evolucio durant segles, com tampoc la hi ha en els casos dels apelatius familiars o llinages. Com a eixemple, podem observar el nom ALCOY (i Roig, i Alberich...).
El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castella com a llengua oficial en força del Decret de 29 de juny de 1707, en el qual Felip V derogava els antics Furs de Valencia. Abans i despres del decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY. Des de temps de Jaume I el Conquistador, Rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY.
Una cosa pareguda, molt pareguda, passa en el nom de LA VILA JOYOSA. L'unica diferencia es que en l'implantacio del castella esta passà a nomenar-se VILLAJOYOSA. Pero resulta que degut a l'actual «NORMALITZACIO» el seu nom en catala passa a ser LA VILA JOIOSA. Lo que no s'ha fet casi mai, ara es fa i per caprig es canvien ya inclus els toponims. La pregunta es, encara que no tinga que vore en est apartat: ¿que passa en un llinage tan valencia com GINER o Ausias March?.
Per a acabar, el mensage es: una ortografia ha de ser lo mes coherent possible en el sistema, pot tindre determinades (les minimes) concessions a la tradicio i per damunt de tot ha de rebujar tot allo que entorpixca el seu us. La seua funcio es facilitar -no dificultar- l'escritura.

viernes, 7 de septiembre de 2018

La Y a la ortografía del valensiá

Us de la lletra Y en l’ortografia valenciana
La lletra Y representa el sò palatal fricatiu sonor, transcrit fonèticament en el símbol [ʝ]. Pot presentar en ocasions, en una pronunciació més relaixada, l’alòfon [j], palatal aproximant sonor.
Procedix del grec, i d’ací que se la conega en el nom de i «grega» per a diferenciar-la de l’atra i, denominada «llatina».
Tradició del seu us
La lletra <y> és una grafia que té absoluta tradició en l’escritura valenciana, puix ha segut utilisada no solament en la lliteratura clàssica, sino també en la posterior fins a l’actualitat. Històricament, en époques en que l’ortografia encara era vacilant i no estava plenament fixada, podia fer funcions de consonant, semivocal i també de vocal: remey, spay, rey/rei, reina/reyna, aires/ayres, joyes, feyen, etc…
En representació del sò consonàntic [ʝ], palatal fricatiu sonor, que és el que es manté en l’ortografia actual, podem trobar eixemples del seu us a lo llarc de tota l’història lliterària, incloent els principals clàssics del Sigle d’Or:
La trobem en posició inicial de paraula en numerosos casos. Destaquem ací dos paraules molt usuals:
YO evolucionat del llatí EGO>EU>YO
“e respos don blasco dalago yo be dire al rey tot quant hi se”. Aureum, pàg. 17, 1. 35.
“…que fer yo no puc sense dents ab genives” Procés, f. 2, 1, II.
“…yo vull posar la primera pedra del fonament” Vita, c. I.
“Grecia, yo sols contrastos” Roïç, O.C., pàg. 4, v. 33.
“…Yo li promet si deu me deixa veure” Tirant, c. 98.
“Mas yo no callhi veig quel meu dir calla” Trobes, pàg. 10, 1. 15.
“…yo no vul entrar en aquex port, e lo dan que tun pendras, yot mentre tengut” Consolat, f. 27, 1. 22.
“yo, rey regnant, viu cas semblant entre fembrasses” Spill, III, 1ª, pàg. 118.
YA, del llatí iam
“… car es notoria que ya la reciten les velles” Mege Somni IV (Alcover, DCVB, v. 6, pàg. 723)
“… ya fos ço que fos de edat de provar…” Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina 1277
“be lo seu mal / e ya fon fet / Puix és axí” Ausias March. Poesies, 1425
“… ve amar-vos. Magnànim capità, ya veig que a la fi…” Tirant lo Blanch. 1490
La trobem en posició intervocàlica provinent de la palatisació de la consonant que precedix a una yod1:
ESPAYAR, del llatí spatĭare
“E, com la dolorosa senyora hagues algun poch espayat lo seu piados plor” Vita, c. 182.
DEYA, del llatí decĭam
“E totes les donzelles deyen en alt cridat” Tirant, c. 52.
“E nos entenen que deya ço que mellor era” Aureum, pàg. 19, 1. 22.
“…e, alçant la en alt, deya” Vita, c. 4.
“…que de la canço que deyeu njt” Procés, f. 7ª, 1. 23.
“…e no deyen al senyor de la nau” Consolat, f. 74v, 1. 68.
FEYA, del llatí fecĭam
“…o les dues parts que no feya el jorn que ell comença” Ibid., f. 38 1. 7B.
“…mentre que feyen tirar los altres” Aureum, pàg. 19, 1. 2.
“…en lo orde de la fraternitat feyen li aquesta cerimonia” Tirant, c. 85.
FOYA, del llatí fovĕa
“E les lexa / totes nefrades / e dogollades / baix en la foya” Spill, IV, 2ª, pàg. 191.
“…e el cautalls e les besties iayen en una foya” Aureum, pàg. 19, 1.44.
SAYA, sagĭa, deivat de sagum
“…una peça de saya de seda blanca” Inv. Eixarch 1517 (Alcover, DCVB, v. 9. pàg. 673).
“…saya, roba de dona: Ampla el oblonga vestis” Lacavalleria Gazoph (Alcover, DCVB, v. 9, pàg. 674).
“…y brillant flameja el sol / sayal mes blanc que la escurna” Llorente Versos, I, 77 (Alcover, DCVB, v. 9, pàg. 674).
VEYA, del llatí vedĭam
“E daltra part se veya desesperat” Tirant, c. 410.
“molt alegre de les marauelles que veya en lo seu car nebodet” Vita, c. 62.
En unes atres paraules obedint actualment a la pronunciació de consonant:
DESMAYAR, del llatí de + exmaiare (segons el DCVB d’Alcover)
“…no mostrant gens esser smayats…” Tirant, c. 422.
“No us espanteu ne sia lo vostre cor smayat, com ara” Vita, c. 82.
JOYA, del llatí jocus (segons Coromines)
“En nou avengudes la joya mereixca” Procés, f. 39, 1. 4.
“…e larreara de tan altes e singulars joyes” Vita, c. 62
“…portas moltes ioyes a les nobles donzelles” Roïç, O.C., pàg. 8, v. 200.
“…e de no meys stima que les altres joyes” Tirant, c. 71
“…tirant a la ioya en lahor de la verge” Trobes, pàg. 4, 1.2.
“…ioyes, ni roba no se n’hi troba” Spill, III, 1ª, pàg. 85.
“…or, argent o moneda, perles, seda o qualque altra nobla ioya o roba o mercaderia…” Consolat, f. 60, 1. 4.
Utilitat del seu us
Els eixemples anteriors mostren que la grafia <y>, ademés de formar part del dígraf <ny>, no ha segut mai estranya a la llengua valenciana en el valor de consonant.
Pero ademés s’ha de dir que l’eliminació d’esta grafia en algunes de les propostes normatives per al valencià que s’han anat publicant durant els segles XX i XXI, com les “Bases per a l’unificació de l’ortografia valenciana” (1932), o la “Gramàtica Normativa Valenciana” (AVL, 2006), substituint-la en unes ocasions per <j> i en unes atres per <i>, introduïx una triple deficiència en el sistema ortogràfic del valencià:
Per una banda, obliga a representar en una mateixa grafia <j> dos fonemes clarament diferenciats en valencià: el postalveolar africat sonor [ʤ], en paraules com joguet, Jaume, adjectiu, junt, i el palatal fricatiu sonor [ʝ], en paraules com “jo”, “ja”, “projecte”, “majúscula” (yo, ya, proyecte, mayúscula); induint al dubte sobre la correcta pronunciació de cada paraula.
Per atra, l’us de <i> per a representar, ademés del sò vocàlic, un sò consonàntic, impossibilita la transcripció ortogràfica de la combinació [ʝi], lo que obliga a crear formes artificioses com “onomatopeic”, “tramoiste” per l’impossibilitat d’escriure *onomatopeiic, *tramoiiste (onomatopèyic, tramoyiste).

Per últim, est us impossibilita també la distinció ortogràfica de les combinacions “[ʝ]+ vocal” de les combinacions “[i] + vocal”, de manera que paraules com ió, ionosfera, a on la <i> és plenament vocal i es pronuncia en una sílaba separada (i-ó, i-o-nos-fe-ra), s’escriurien igual que “iogurt”, “ionqui” (yogurt, yonqui) a on la <i>, segons estes propostes, representaria un sò consonàntic (yo-gurt, yon-qui). Igualment, tampoc hi hauria manera de diferenciar gràficament paraules com peryòdic, compost derivat del yodo, que segons les indicades propostes normatives hauria d’escriure’s “periòdic”, en l’evident confusió sobre la correcta pronunciació de la paraula.