Mostrando entradas con la etiqueta Sorolla Mela. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sorolla Mela. Mostrar todas las entradas

martes, 11 de abril de 2017

menéame, menéjam, aragonés, catalán

Menéame, aragonés, catalán, comentaris

https://www.meneame.net/story/catalan-aragones-dejaran-ser-reconocidos-aragon-esta-semana-cat

6.5.2013

El catalán y el aragonés están a punto de perder el reconocimiento en Aragón. Este jueves votarán en sus Cortes la ley de lenguas que muy probablemente será aprobada con el apoyo del PP y el Partido Aragonés (PAR). Por un lado, implica la derogación de la anterior ley de lenguas. Por otro, sustituye los nombres de las lenguas por unos sorprendentes eufemismos: el catalán pasará a llamarse 'lengua aragonesa propia del área oriental' (Lapao) y el aragonés "lengua aragonesa propia de las Áreas pirenaica y prepirenaica" (LAPAPYP)
 
//

A la tele de Alemania , cuan parlen gen de Suiza (Deutschschweiz) o Austria, fiquen subtituls, pero la llengua es la mateixa, Deutsch, alemán. Los catalanistes tenen algo en común en Hitler, los Nazis, nassional sossialistes.

Menéame, aragonés, catalán, comentaris, Nazis, niños, chiquets, nens, nois, estelada, Catalunya, català

http://fablanszaragoza.blogspot.ie/2012/06/el-borrador-de-la-nueva-ley-de-lenguas_19.html

(Fablans, de la fabla, ese castellano baturro)

Ñan un mun de comentaris, en castellá.

 

la oficialidad de estas dos lenguas (casi) muertas era una perroflautada de los perroflautas de la CHA en colaboración con el PSOE (este último le sudaba la punta del cipote porque en realidad Aragón le sudaba la punta del cipote. Sólo buscaba ganar votos en Cataluña). En Aragón hoy en día hay mucha menos gente que hable aragonés o catalán que árabe o rumano como lengua materna. (debo recordar además que el árabe es una lengua propia de la península desde varios siglos antes del nacimiento del catatufo). Si los catalonazis se sienten ofendidos que empiezen por dar ejemplo oficializándo el árabe en su comunidad y equiparándolo al catatufo en todos los aspectos).
A ver si os enteráis de una ved. El catalán es una lengua en vías de extinción que sólo sirve para airear los ideales del movimiento perroflautero-xenofo-antiespañol.

Mucha del área que se dice que hablan catalán, en realidad hablan una mezcla de catalán, aragonés y castellano, además de características propias. No es aragonés, pero tampoco catalán.

o sea que en Tamarit de Llitera se habla esta lengua rara que dices (que además no tiene nombre) y en cambio en Alfarràs (no sé si llega a haber 10 km de distancia), se habla catalán. En cambio en Madrid y Buenos Aires sí se habla el mismo idioma ... es que de verdad, eh? A quíen os creéis que engañáis???

champoiral, chapurriau, champouirau, jargon

Esto también es catalán, verdad? Se parece mucho. Es de Alfonso II de Aragón, hijo de la reina Petronila y el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV. Algunos paletos lo llaman Alfons I el cast, primero como Conde de Barcelona, segundo como Rey de Aragón.

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.


E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

martes, 7 de marzo de 2017

Natxo Sorolla Vidal, aragonés catalanista, doctorcico

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista 


Natxo Sorolla Vidal , en les mans a les burchaques, ojito que no te hernios
 
 
Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
  • Curriculum Vitae en català (amb accés directe a les publicacions)
  • Curriculum Vitae in English (brief) (with direct access to publications)
  • Curriculum Vitae en castellano
  • (con acceso directo a las publicaciones)
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja del meu cul professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia (Viquipèdia) i la relació amb elements socials» a la revista Digithum (el dit al cul). He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja del meu cul, les Illes Balears i Catalunya (què és el mateix que Castella). He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,
Pel que fa a la recerca sobre la Franja del meu cul, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja del meu cul a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja del meu cul, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja del meu cul i ses Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja del meu cul. Any 2003, que analitza la darrera enquesta del territori.
 
obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüístics de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
  • la coordinació del número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament.
  • l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,
  • el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI.
  • l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra. 2004
  • Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions.
  • Els reis catalans
Els reis catalans, JA JA JA, los reys de Aragó
 
Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura Sociolingüística del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica.Parlo chapurriau a la intimitat, al meu poble, Penarroija de Tastavins, escric en català de Pompeyo Fabra, castellà i anglès, com el cognom de l´assessí d'Alcàsser. També entenc el valensiáoccitàmallorquí, lleidatà, etc...)
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència (Espanya ens roba). Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques. Sòc membre de los draps, al Matarranya
Los Drapets bruts a Youtube No sé quí TOS vol fé callá, roijets, pero vatros ojito que tos diguen algo en contra, que enseguida escomenséu a voldre fé callá, bueno, a qui se dixe, a mí, Moncho, no me faréu callá, no teniu entre tots los de la bandeta ni los vostres amiguets ni dos dels que se han de tindre.
La radera vegada que li vach doná la ma a Ignacio Sorolla Vidal, al seu poble, aon pujaba assobín y que me agrade mol, la teníe suada, fluixa, com la pota de un pollastre mort.

Aquí tos dixo un llasset groc per si lo voléu fé aná.

lacito amarillo, cuerda, amarilla, colgar, penjar, Catalunya, catalanismo