Mostrando entradas con la etiqueta margarida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta margarida. Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Marguarita, Margarida - Marbrin


Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite. 

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles. 

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17. 

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière. 

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine. 

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Soit de bords délicats.


Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)


5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)


Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre. 

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat. 

Colonnes de marbre pesantes. 

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

Luis Latorre Albesa, Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés

2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)