Mostrando entradas con la etiqueta italiá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta italiá. Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de abril de 2018

Carme Junyent

https://www.nuvol.com/critica/i-vosaltres-parleu-com-vulgueu/

A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros


La meua yaya me explicáe que una vegada Déu va aná a Italia y va di als italiáns: vatros parlaréu lo italiá. Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres parlaréu lo fransés. Cuan va passá per Cataluña, va di als cataláns: vatros parlaréu lo catalá.

Cuan va passá per Beseit los va di:
y vatros parleu com vullgáu o vullguéu



La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu
(Carmen Junyent, Les llengües del món)


Carmen Junyent, Les llengües del món

Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente :



sábado, 24 de marzo de 2018

Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 

No sirá que los italiáns, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna (sardana) , Cerdeña, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ? 


Em fa mal el genoll , catalá.


Me fa mal lo ginoll, chapurriau


Mi fa male il ginocchio, italiá.





José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.




Baile sardo, Sardegna :




lunes, 7 de agosto de 2017

ORIGEN TERME CHAPURRIAU

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.


Lo catalá, un chapurriau de valensiá, mallorquí, aragonés, provensal - ocsitá, árabe, romance, italiá



Yo parlo lo chapurriau, CHAMPOUIRAU, champoiral, chapurreau


Dicsionari "Lou Tresor dóu Felibrige", de Frédéric Mistral, pg 528.


CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto. 


Traducsió al castellá :


CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase ? En ningún sitio.


langue, occitane, lou-tresor-dou-felibrige , lenga , occitan


http://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page536.html  obrí o descarregá la fulla en PDF


Dictionnaire de la Langue d'Oc , Français - Provençal , aquí ya no signifique lo mateix, es un cam (campo).

Ña una ? perque no saben be qué signifique.
CHAMPOUIRAU, nom de lieu (tcham-pouiràou). Champ de foire. Sauv. Campus Emporii.



Dictionnaire de la Langue d'Oc , Français - Provençal , aquí ya no signifique lo mateix, es un cam (campo). Ña una ? perque no saben be qué signifique.



Champornia  tchampórnïe, champorni, nom grossier et insultant qu'on donné à une femme, et qui équivault à calomniatrice, fausse, sotte, nigaude, bestiasse. Gare. 
// Instrument de fer qu'on fait sonner entre les dents. V. Guitarra.

Nom grosero e insultán que se done a una femella (dona es italiá, donna), y que equival a ... 
// Instrumén de ferro fet per a que sono entre les dens. 



Champornia , tchampórnïe, champorni, nom grossier et insultant qu'on donné à une femme, et qui équivault à calomniatrice, fausse, sotte, nigaude, bestiasse. Gare.




Dictionnaire de la Langue d'Oc , Français - Provençal , ancienne et moderne