Mostrando entradas con la etiqueta jutjamen. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta jutjamen. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Bertolome Zorgi. L'autrier, quan mos cors sentia

Bertolome Zorgi.

Bertolome Zorgi. L'autrier, quan mos cors sentia



7225.

En Bertolome Zorgi si fo un gentils hom de Venise. Savis hom fo de sen natural, e saup ben trobar e cantar. E si avenc una sazon qu'il anet per lo mon, e lo Genoes, qui guerrejavon ab los Venisians, si lo priron e lo meneron pres en soa terra. Et estagan (estan) là en prison, en Bonifaci Calbo si fez aquest sirventes qu'es escrit cà de sus, que comensa:
Ges no m'es greu s'ieu no sui ren prezatz,
blasman los Genoes car il se lasavon sobrar Venesian, digan gran vilania d'els. De qu'en Bertolome Zorzi fetz un autre sirventes qui es escritz qà de sotz, lo qual comensa:
Molt me sui fort d'un chant meraveillatz,
escusan los Venesians et encolpan los Genoes. De que en Bonifaci Calbo se ten encolpatz de so qu'el avia'n ditz; e per so se torneron l'un à l'autre e foron granz amis. Longa sazon estet en Bertolome Zorgi en prison, entorn VII ans; e quant il fu issitz for de prison il s'en anet à Venise; e'l seu comun lo mandet per Castellan en un castel qui ven apellat Coron, e lai definet.


7225.

L'autrier, quan mos cors sentia
Mant' amorosa dolor,
Anav' enqueren la flor
Don podi' esser garitz;
E trobei un'amairitz
A l'ombraill d'un' abadia,
Qu'à son amic prometia
D'azemplir tot son talan,
Mas apres no passet gaire
Qu'ela ill fetz dol e mal traire,
E qu'el dizi'en ploran:
Hei! amors, dreg no consen
Qu'om jutj'autrui à tormen,
Si razos l'en pot defendre;
Per queus avetz fatz gran tort,
Quar ses ma razon aprendre
Vos m'avetz jutjat à mort,
Sol quar madomna vol dir
Qu'à razon tanh quieu dej' aissi morir.

Mas quan cel que s complagnia
Fag avia sa clamor,
Respondia ill voz d'amor:
Amans qui m fai jutjairitz
Au jutjar segon qu'il ditz;
Quar hom jutjar no deuria
Mas segon so qu'entendia.
Per qu'aissius anei jutjan,
Quar re non auzi retraire
Don me pogues dreg estraire
Pos qu'ieu n'auzia'l deman.
Mas era volh à prezen
Revocar lo jutjamen,
E vos domn'e lui entendre.
Per qu'eu vos man eus recort
Que vos dejatz razon rendre
Per queus l'aziras tan fort,
Pos qu'el s'en vol escondire
Qu'ieu en dirai mon vejair'al fenir.

Don l'amairitz respondia:
Amors, trop fai gran follor
Qui discon so dezonor.
Mas quar estz fals descauzitz
Vol que sos tortz si' auzitz.
Gaire no loi celaria,
Quar pieg de mort iescairia,
Tan fort s'azauta d'engan:
Cum hom mais vol s'onor faire,
Et el plus li vol atraire
Desplazer, ant' et afan.
E si fon à mi parven
Qu'eu li fis don avinen,
E mal grat d'autrui reprendre
Jauzir mant plazen conort;
Et el en fetz briu estendre
Que m tolc solatz e deport,
E m fetz mant enoig auzir
De cels cui dei per razon obezir.

E l'amans si s'escondia,
Dizen: amors, janglador
Solon virar joi en plor
Entre'ls flacs amans voutitz;
Mas entre'ls ferms afortitz
Noi degran aver bailia,
Que per lor vils janglaria
No deuria tener dan,
Pos ancse sui fis amaire,
Equar d'amar be no m vaire,
No degr'anar sospechan,
Cil qui m denhet far jauzen,
Qu'ieu fezes descelamen
Don pogues dol e mal prendre
Et ieu dan e desconort.
Mas si vol mon dreg comprendre,
Pes qu'ab gran messonj' entort
Pot hom briu à greu cauzir
Si non es fag ab devinans issir.

E l'amairitz redizia:
Amors, pauc a de valor
Lo dreg d'aquest amador,
Si tot vas me contraditz:
Qu'el m'es tan d'alre fallitz
Qu'escondir no s'en poiria.
Qu'aissi com cel qui volia
La man sol quar vic lo gan,
Volc l'engres fals engenhaire,
Sol quar denhei de bon aire
Son voler seguir ogan,
Pojar outra mon talen
En far fag descovinen,
Ben qu'el noi pogues atendre
Que no fos fag à mal port
Mos pretz e m'onor deiscendre.
Equar son cors pres acort
De voler m'aissi trazir,
Guardatz si tanh queus lo deiatz aucir.

E l'amans apres dizia:
Amors, totz hom qu'an honor
Deu dir ver à son senhor,
Si ben ies sos dregz peritz:
Quar senher non es cauzitz
Si merces no l'umelia.
Per qu'ieu no contradiria
Qu'adon no m sobrec d'aitan
La beutatz de la bellaire,
Qu'es d'onor e de pretz maire.
Qu'ieu no m'anava pensan
Mas de penre jauzimen,
Non ges contra so iramen;
Ans li posc à dreg contendre
Qu'anc cor no portiei ni port
Qu'auzes s'onratz escoiscendre;
E que m pogr' aver estort
Ses damnatge de martir,
Si vostre dreg m'agues volgut seguir.

E pos ab tan consentia
La domn' à son servidor,
Que'l jutjar fos entre lor
Escoutatz et obezitz.
Don la votz à l'auziritz
Qu'à jutjar lo plag avia,
Comenset dir: bell' amia,
L'amar d'aquest vostr' aman
Compres ai el vostr' afaire;
Per qu'ieu dic al mieu vejaire
Qu'en vos anar descolan
Noi agues de fallimen.
Mas en sobrier pensamen
I regn' alques de mesprendre,
Cui tanh que perdon aport
L'afans qu'es pres en atendre
Patz del vostre dezacort.
Don volh queus deia servir
E queus deiatz son servizi grazir.

Mas apres lo jutjamen
Cauzi lor captenemen,
E vi l'un e l'autre prendre
Joi e solatz e deport.
Don m'atrais, per meils comprendre 
Lor alegrier, jost' un ort, 
On auzei tal frug culhir 
Que m fetz irat: e ja m podes auzir.

Noms verais, ieus fatz prezen
Del plag e del jutjamen,
Qu'à cela'l fassatz entendre
Cui tostemps ins él cor port;
E quar mi fassatz apendre
S'à lei par quei ages tort
Él jutjamen à dreg dir
Ni en voler la sentenz' obedir.

7225.

Mout fai sobreira folia
Qui ditz fol d'en Peire Vidal,
Quar senes gran sen natural
Sos motz dir hom no sabria;
E d'aisso m n'es garentia:
“Quant hom es en autrui poder
No pot totz sos talans complir,
Ans l'ave soven à gequir
Per autrui grat lo sieu voler.”

Mas pero ges no diria
Qu'ieu no conogues ben de mal,
E qu'ieu no tengues per venal
Tot home qu'autr'en crezia;
Ni tanh ges que plus en dia:
“Quar qui vol al segle caber
Mantas vetz l'aven à sufrir
So que l desplai, ab gen cubrir
Per semblansa de non-caler.”

E si plus dire m tanhia,
Ben auzera dir que m desval;
Qu'adreg m'a trobat e leial
Tals qu'apensar si deuria,
Que pogra senes bauzia,
“Tant ai de sen e de saber
Qu'à la vetz sai mon meils cauzir, 
E gen conoisser e grazir
Qui m sab honrar e car tener.”

Equar tant a de feunia
Qu'à cels cui deu valer no val,
On plus en auria'l logal,
Qui pogues e noill nozia
Gaire valer no volria:
“Mas qui pot e no vol valer
Com no s'esforsa de morir,
Des que la mortz no l denh'aucir
Per far enoig e desplazer?”

Hoi mais fastics me seria
Coblejar d'aisso que no m cal,
Qu'en lonc plaig d'avol desleial
No tanh qu'adreg hom estia.
Don volh seguir autra via,
“Qu'onor e pretz volh mantener
E bonas domnas obezir,
Et à corteza gent servir:
E non ai gran cura d'aver.”

Doussa res, dir no sabria
Com vos port fin'amor coral,
Ni com son fag trist mei jornal
Pos nous vi com far solia,
Que sai aisso queus quezia.
“Bella domna, deu cug vezer
Quan lo vostre gent cors remir;
E quar tan vos am e dezir
Grans bes m'en deuri' escazer.”

E no per tan si feiria
S'acsetz cauzit lo dol mortal
Que lai m'intret sobre'l portal
Queus dis: adieu, douss' amia.
Qu'ab l'amor que m destrenhia,
“Domna, quan vos vi remaner
Ni m'avenc de vos à partir,
Tan m'angoisseron li sospir
Qu'à pauc no m'avenc à cazer.”

En mon ditz mei cant fatz saber
Qu'om no deu son sen descobrir;
Mas gran sciens' es sen cobrir
Lai on no-sens pot plus valer.

Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

jueves, 12 de octubre de 2023

Le Moine de Montaudon.

Le Moine de Montaudon.


Aissi cum selh, qu' om mena al jutjamen,

Que es per pauc de forfag acuzatz,

Et en la cort non es guaire amatz,

E poiria ben estorser fugen,

Mas tan se sap ab pauc de falhimen

No vol fugir e vai s' en lai doptos,

Atressi m' a amors en tal luec mes

Don no m val dregz, ni l' aus clamar merces, 

Ni del fugir no sui ges poderos.


Bona dompna, si eu fos lialmen

En vostra cort mantengutz ni jutjatz,

Lo tort qu' ie us ai fora dreitz apelhatz,

Qu' ieu m' en puesc ben esdir per sagramen;

Donc pus vas me non avetz nulh garen

Qu' ieu anc falhis, dompna corteza e pros,

Mas quar vos am e tot quan de vos es,

E quar n' aus dir en manhs ricx luecs grans bes,

Veus tot lo tort, dona, qu' ieu ai vas vos.


Per aital tort me podetz lonjamen

Gran mal voler, mas ben vuelh que sapchatz 

Que per ben dir vuelh trop mais que m perdatz

Que m guazanhetz vilan ni mal dizen,

Quar d' amor son tug siey fag avinen;

E pus hom es vilas ni enoios,

Pueys en amor non a renda ni ses,

Amar pot el, mas d' amor non a ges,

S' il fag e 'l dig tuit no son amoros.


Be m fai amors ad honrar finamen,

Qu' el mon non es tan rica poestatz

Que no fassa totas sas voluntatz,

E tot quan fai es tan bon e plazen;

E dieus hi fes molt gran essenhamen,

Quan volc que tot fos mezura e razos,

Sens e foudatz sol qu' ad amor plagues,

E paratges no y des ren ne y tolgues,

Pus fin' amors se metria en amdos.


Bona dompna, no crezatz l' avol gen

Que ieu fezes de me doas meytatz,

For de mon cor que s' es en vos mudatz,

Qu' en un sol luec ai ades mon enten;

E sapchatz ben, qui en dos luecs s' enten,

Res non es menhs de nesci volentos;

E jes nul temps no m plac tal nescies

Ni tal voler, ans ai amat defes

Com fin aman deu far ses cor felos.


Be m lau d' amor quar m' a donat talen

De lieys on es pretz e sens e beutatz,

Ensenhamens, conoissensa e solatz;

Res no y es menhs, mas quar merce no 'l pren

De me d' aitan que m' esguardes rizen

E que m fezes semblan de belh respos:

Ab sol aitan for' ieu guays e cortes

Que mi donz amar mi non desdegnes,

Q' el sobreplus al sieu belh plazer fos.


Al pros comte vuelh que an ma chansos.

d' Engolesme, si vol la rend' e 'l ses

Que ieu conquis, que ieu vuelh per un tres

Qu' a mi non falh Lunelhs ni Araguos.



II.


Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza,

E dona franca e corteza

E de respondre ben apreza;

E platz me a ric hom franqueza,

E vas son enemic maleza.


E platz me hom que gen me sona

E qui de bon talan me dona,

E ric hom, quan no me tensona;

E m platz qui m ditz be ni m razona,

E dormir quan venta ni trona,

E grans salmos ad hora nona.


E platz mi be lai en estiu

Que m sojorn a font o a riu,

E 'lh prat son vert e 'l flors reviu,

E li auzellet chanton piu,

E m' amigua ven aceliu,

E lo y fauc una vetz de briu.


E platz mi be qui m' aculhia,

E quan guaire no truep fadia;

E platz mi solatz de m' amia.

Baizars e mais, si lo y fazia;

E, si mos enemicx perdia,

Mi platz, e plus, s' ieu lo y tolhia.


E plazon mi ben companho,

Quant entre mos enemicx so,

Et auze ben dir ma razo,

Et ilh l' escouton a bando.