Mostrando entradas con la etiqueta Bertolome Zorgi. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bertolome Zorgi. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Bertolome Zorgi. L'autrier, quan mos cors sentia

Bertolome Zorgi.

Bertolome Zorgi. L'autrier, quan mos cors sentia



7225.

En Bertolome Zorgi si fo un gentils hom de Venise. Savis hom fo de sen natural, e saup ben trobar e cantar. E si avenc una sazon qu'il anet per lo mon, e lo Genoes, qui guerrejavon ab los Venisians, si lo priron e lo meneron pres en soa terra. Et estagan (estan) là en prison, en Bonifaci Calbo si fez aquest sirventes qu'es escrit cà de sus, que comensa:
Ges no m'es greu s'ieu no sui ren prezatz,
blasman los Genoes car il se lasavon sobrar Venesian, digan gran vilania d'els. De qu'en Bertolome Zorzi fetz un autre sirventes qui es escritz qà de sotz, lo qual comensa:
Molt me sui fort d'un chant meraveillatz,
escusan los Venesians et encolpan los Genoes. De que en Bonifaci Calbo se ten encolpatz de so qu'el avia'n ditz; e per so se torneron l'un à l'autre e foron granz amis. Longa sazon estet en Bertolome Zorgi en prison, entorn VII ans; e quant il fu issitz for de prison il s'en anet à Venise; e'l seu comun lo mandet per Castellan en un castel qui ven apellat Coron, e lai definet.


7225.

L'autrier, quan mos cors sentia
Mant' amorosa dolor,
Anav' enqueren la flor
Don podi' esser garitz;
E trobei un'amairitz
A l'ombraill d'un' abadia,
Qu'à son amic prometia
D'azemplir tot son talan,
Mas apres no passet gaire
Qu'ela ill fetz dol e mal traire,
E qu'el dizi'en ploran:
Hei! amors, dreg no consen
Qu'om jutj'autrui à tormen,
Si razos l'en pot defendre;
Per queus avetz fatz gran tort,
Quar ses ma razon aprendre
Vos m'avetz jutjat à mort,
Sol quar madomna vol dir
Qu'à razon tanh quieu dej' aissi morir.

Mas quan cel que s complagnia
Fag avia sa clamor,
Respondia ill voz d'amor:
Amans qui m fai jutjairitz
Au jutjar segon qu'il ditz;
Quar hom jutjar no deuria
Mas segon so qu'entendia.
Per qu'aissius anei jutjan,
Quar re non auzi retraire
Don me pogues dreg estraire
Pos qu'ieu n'auzia'l deman.
Mas era volh à prezen
Revocar lo jutjamen,
E vos domn'e lui entendre.
Per qu'eu vos man eus recort
Que vos dejatz razon rendre
Per queus l'aziras tan fort,
Pos qu'el s'en vol escondire
Qu'ieu en dirai mon vejair'al fenir.

Don l'amairitz respondia:
Amors, trop fai gran follor
Qui discon so dezonor.
Mas quar estz fals descauzitz
Vol que sos tortz si' auzitz.
Gaire no loi celaria,
Quar pieg de mort iescairia,
Tan fort s'azauta d'engan:
Cum hom mais vol s'onor faire,
Et el plus li vol atraire
Desplazer, ant' et afan.
E si fon à mi parven
Qu'eu li fis don avinen,
E mal grat d'autrui reprendre
Jauzir mant plazen conort;
Et el en fetz briu estendre
Que m tolc solatz e deport,
E m fetz mant enoig auzir
De cels cui dei per razon obezir.

E l'amans si s'escondia,
Dizen: amors, janglador
Solon virar joi en plor
Entre'ls flacs amans voutitz;
Mas entre'ls ferms afortitz
Noi degran aver bailia,
Que per lor vils janglaria
No deuria tener dan,
Pos ancse sui fis amaire,
Equar d'amar be no m vaire,
No degr'anar sospechan,
Cil qui m denhet far jauzen,
Qu'ieu fezes descelamen
Don pogues dol e mal prendre
Et ieu dan e desconort.
Mas si vol mon dreg comprendre,
Pes qu'ab gran messonj' entort
Pot hom briu à greu cauzir
Si non es fag ab devinans issir.

E l'amairitz redizia:
Amors, pauc a de valor
Lo dreg d'aquest amador,
Si tot vas me contraditz:
Qu'el m'es tan d'alre fallitz
Qu'escondir no s'en poiria.
Qu'aissi com cel qui volia
La man sol quar vic lo gan,
Volc l'engres fals engenhaire,
Sol quar denhei de bon aire
Son voler seguir ogan,
Pojar outra mon talen
En far fag descovinen,
Ben qu'el noi pogues atendre
Que no fos fag à mal port
Mos pretz e m'onor deiscendre.
Equar son cors pres acort
De voler m'aissi trazir,
Guardatz si tanh queus lo deiatz aucir.

E l'amans apres dizia:
Amors, totz hom qu'an honor
Deu dir ver à son senhor,
Si ben ies sos dregz peritz:
Quar senher non es cauzitz
Si merces no l'umelia.
Per qu'ieu no contradiria
Qu'adon no m sobrec d'aitan
La beutatz de la bellaire,
Qu'es d'onor e de pretz maire.
Qu'ieu no m'anava pensan
Mas de penre jauzimen,
Non ges contra so iramen;
Ans li posc à dreg contendre
Qu'anc cor no portiei ni port
Qu'auzes s'onratz escoiscendre;
E que m pogr' aver estort
Ses damnatge de martir,
Si vostre dreg m'agues volgut seguir.

E pos ab tan consentia
La domn' à son servidor,
Que'l jutjar fos entre lor
Escoutatz et obezitz.
Don la votz à l'auziritz
Qu'à jutjar lo plag avia,
Comenset dir: bell' amia,
L'amar d'aquest vostr' aman
Compres ai el vostr' afaire;
Per qu'ieu dic al mieu vejaire
Qu'en vos anar descolan
Noi agues de fallimen.
Mas en sobrier pensamen
I regn' alques de mesprendre,
Cui tanh que perdon aport
L'afans qu'es pres en atendre
Patz del vostre dezacort.
Don volh queus deia servir
E queus deiatz son servizi grazir.

Mas apres lo jutjamen
Cauzi lor captenemen,
E vi l'un e l'autre prendre
Joi e solatz e deport.
Don m'atrais, per meils comprendre 
Lor alegrier, jost' un ort, 
On auzei tal frug culhir 
Que m fetz irat: e ja m podes auzir.

Noms verais, ieus fatz prezen
Del plag e del jutjamen,
Qu'à cela'l fassatz entendre
Cui tostemps ins él cor port;
E quar mi fassatz apendre
S'à lei par quei ages tort
Él jutjamen à dreg dir
Ni en voler la sentenz' obedir.

7225.

Mout fai sobreira folia
Qui ditz fol d'en Peire Vidal,
Quar senes gran sen natural
Sos motz dir hom no sabria;
E d'aisso m n'es garentia:
“Quant hom es en autrui poder
No pot totz sos talans complir,
Ans l'ave soven à gequir
Per autrui grat lo sieu voler.”

Mas pero ges no diria
Qu'ieu no conogues ben de mal,
E qu'ieu no tengues per venal
Tot home qu'autr'en crezia;
Ni tanh ges que plus en dia:
“Quar qui vol al segle caber
Mantas vetz l'aven à sufrir
So que l desplai, ab gen cubrir
Per semblansa de non-caler.”

E si plus dire m tanhia,
Ben auzera dir que m desval;
Qu'adreg m'a trobat e leial
Tals qu'apensar si deuria,
Que pogra senes bauzia,
“Tant ai de sen e de saber
Qu'à la vetz sai mon meils cauzir, 
E gen conoisser e grazir
Qui m sab honrar e car tener.”

Equar tant a de feunia
Qu'à cels cui deu valer no val,
On plus en auria'l logal,
Qui pogues e noill nozia
Gaire valer no volria:
“Mas qui pot e no vol valer
Com no s'esforsa de morir,
Des que la mortz no l denh'aucir
Per far enoig e desplazer?”

Hoi mais fastics me seria
Coblejar d'aisso que no m cal,
Qu'en lonc plaig d'avol desleial
No tanh qu'adreg hom estia.
Don volh seguir autra via,
“Qu'onor e pretz volh mantener
E bonas domnas obezir,
Et à corteza gent servir:
E non ai gran cura d'aver.”

Doussa res, dir no sabria
Com vos port fin'amor coral,
Ni com son fag trist mei jornal
Pos nous vi com far solia,
Que sai aisso queus quezia.
“Bella domna, deu cug vezer
Quan lo vostre gent cors remir;
E quar tan vos am e dezir
Grans bes m'en deuri' escazer.”

E no per tan si feiria
S'acsetz cauzit lo dol mortal
Que lai m'intret sobre'l portal
Queus dis: adieu, douss' amia.
Qu'ab l'amor que m destrenhia,
“Domna, quan vos vi remaner
Ni m'avenc de vos à partir,
Tan m'angoisseron li sospir
Qu'à pauc no m'avenc à cazer.”

En mon ditz mei cant fatz saber
Qu'om no deu son sen descobrir;
Mas gran sciens' es sen cobrir
Lai on no-sens pot plus valer.

Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

martes, 6 de octubre de 2026

49. Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

49. Bartolomeo Giorgi. * 

Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

Ambedue queste poesie sono date secondo il testo ricostituito sui mss. I K dal Levy (Der Troubadour Bertolome Zorzi, Halle, 1883). (B. Zorgi, Raynouard)

Mout fort me sui d'un chant meravilhatz
per lui qu' o fetz, si tot es dregz quem plaja,
quar cel que es valenz ni ensenhatz
deu ben pensar e gardar que retraja,
quar nienz es qu'om razonar pogues 
lo tort per dreg, quel pros nol conogues,
e pod a leu perdre mon escien
son pretz aicel qui tort adreg defen.
Doncs si ben fos premiers aconselhatz, 
pois d'escondir Genoes tant s' asaja,
non crei qu'el chant agues mainz motz pausatz
qui membrar fan lor sobremortal plaja; 
qu'el autreja c' abatutz e mespres
totz lor afars pels Venicians es,
e l'uchaizos, qu'en pauz' en lur conten,
non pot donar contral mal guarimen.
Car hom non deu de ren esser blasmatz, 
si 'l fai cois tanh, ni 's dregz que mal l'en chaja, 
doncs pois tan gen guerrejan ses guidatz, 
nom par qu'en re lur descortz nogut n'aja, 
c'anc al jostar no fo nulh temps que res 
mas arditz cors falhiment lur fezes, 
car il foron totas vez mais de gen, 
gent acesmat e per un dos soven.
E l'aug retrair qu'il tengron afrenatz 
Venicians, ja qu'era lur meschaja, 
mas cum ancse fon lur poders doptatz 
pels Genoes, nos membre nolh desplaja, 
cum de lor naus menav' us sols tres pres, 
mas escondir pogra melhs per un tres, 
c'anc non preiron Venecian conten, 
non aguesson lauzor al fenimen.
Mas s'el volgues semblar enrazonatz, 
non degra pas dir razon tant savaja 
ni que trei flac valgron trenta prezatz; 
pero dels tres nom par respos s'eschaja, 
don ieu m'en pas e dic so qu'es pales, 
que quant es melhs als Venecians pres, 
adoncs renhon plus cortes d'avinen 
e no s'en van en ren desconoissen.
Oimais mi par que ben si' aquitatz 
d'aisso qu'a dig e, s'el no s'en apaja, 
de Venecians queirals lor faitz honratz 
els grans conquistz faitz ab valor veraja, 
e cum eran vencut li Genoes
et en anta l'enperador Grecs mes, 
e jutgara pois s'il valon nien, 
qu'eu non ai plus de respondre talen. 
Valens domna, qu'en cel pais renhatz 
per cui plaidei, pros e plazens e gaja, 
merce vos clam qu' a mi valer dejatz, 
que tot quant aug ni vei lo cor m'esmaja, 
e sui tan fort de vostr'amor enpres 
que, si no vei vostre gai cors cortes, 
viure non puosc, so sapchatz veramen, 
c'ab lo respeit que eu n'ai muer viven. 
Venecian, qui ditz quelh Genoes 
vos an faig dan nius an en dolor mes 
vostr' onrat pretz non sap nil dan cozen 
que lur avez fait d'aver ni de gen.
Bonifaci Calvo, mon sirventes
vos man eus prec quel dirs nous enoi ges, 
quar del taisser grat corteziam ren, 
e majormenz dels Genoes l'enten.

Sil monz fondes a maravilha gran,
non l'auria ges a descovinenza, 
s'escurzis tot sivals so que resplan, 
pois Quonratz reis, en cui renhet valhenza 
e valc jovenz e rics pretz e totz bes,
e d'Austorica l'auz ducs Federics,
qui d'onrat pretz et de valor fon rics,
tan malamenz son mort. hai quals dans n'es ! 
mas car pres al segle tan de dampnage 
tanh qu'om l'azir, e car ergolhs a pres 
forz'e consir d'aunir pretz e parage.
Mas ieu me vauc trop fort meravilhan, 
com hai esfortz qu'en digalh meschaenza 
nil cozen dol nil sobremortal dan, 
quar dregz fora, segon ma conoissenza, 
quel membramenz ses retrar m'aucies 
e tot home qu'es de valor abrics, 
quar anc non fon hom joves ni antics
quel menh valenz truep fort nolh sobrandes;
qu'il e lur faig eron tan d'agradatge
que per l'auzir, ben qu'om nols conogues,
l'irat sentir fazion alegratge.
Quel reis, en cui non eron anc vint an,
amava Deu, dreg, mesur' e sienza,
de que l'anet pauc Salemos enan,
e Lamorat valc per armas ses tenza; 
e larjamenz a poder det e mes,
tan quel plus larcs senblav' ab lui mendics, 
e fon amics als pros et enemics
als desplazenz ses tort qu'anc lur fezes. 
ni non ac melh Anzalos l'eritage 
d'aut abellir, tan fon belz e cortes,
e ses falhir fon del plus aut linhatge. 
Et el pro duc eron tant aib plazen 
qu'el ac de mout la rejal chaptenensa, 
qu'adreg foron sei dig e sei semblan, 
e l'afars ac daus totas partz plazensa,
si qu'anc formenz non falhic ni mespres.
don cuig qu'a Deu fon lurs mortz grans fastics,
mas car sofric qu'avengues tals destrics,
tot fermamenz m'acort quelh remembres 
qu'el mon per els non avi' aut estatge,
e que grazir deuri' om per un tres 
l'entier jauzir per lur bel companhatge. 
Hai! com vivon Tyes et Aleman,
s' inz el cor an d'aquest dan sovinenza, 
quar tot lur mielh en estz dos perdut an, 
e gazanhat an gran desconoissenza; 
que si plasenz nos venjon demanes, 
aunit viuran, tan fon Karles enics, 
qu' el s' agradet que visques don Henrics 
e mortz cozenz, a port d'ant' alberges 
estz bars, quar sap Espanhols d'aut coratge 
e per far dir qu'el no si dupta ges
en far aunir tant honrat senhoratge. 
Hei, franca genz, lur mort pensatz ades 
e ques dira, seus sofretz tal outraje;
e satalbir n'Anfos, qu'onratz reis es, 
si laiss' aunir son frair' en tal estatge.
Als avinenz recort quel planhs faigz es 
ab gai sonet, coindet et d'agradage, 
qu'estiers m'albir qu'om chantar nol pogues 
ni neis auzir, tan mou de gran dampnage.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 110): 
En Bertolome Zorgi si fo uns gentils hom de la ciutat de Venise. savis hom fo de sen natural e saup ben trobar e cantar. e si avenc una sazon qu' el anet per lo mon, e li Genoes, que guerrejavon ab los Venisians, si lo preiron e lo meneron pres en soa terra. et estagan (estan) en la prison, en Bonifacis Calvo si fetz aquest sirventes que comensa: Ges no m' es greu s' ieu no sui ren prezatz, blasman li Genoes car il se laisavon sobrar a Venesians, dizen gran vilania d' els. de que en Bertolome Zorgi fetz un autre sirventes, lo quals comensa: Molt me sui fort d' un chant meraveillatz, escusan los Venesians & encolpan los Genoes. de que en Bonifacis Calvo se tenc encolpatz de so qu' el avia 'n ditz; e per so se torneron l' uns a l' autre, e foron gran amic. longa sazon estet en Bertolome Zorgi en prison, entorn VII ans; e quant el fo issitz for de prison, el s' en anet en Venise, el seus comuns lo mandet per castellan en un castel qui ven apellat Coron, e lai definet.