Mostrando entradas con la etiqueta forfag. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta forfag. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Le Moine de Montaudon.

Le Moine de Montaudon.


Aissi cum selh, qu' om mena al jutjamen,

Que es per pauc de forfag acuzatz,

Et en la cort non es guaire amatz,

E poiria ben estorser fugen,

Mas tan se sap ab pauc de falhimen

No vol fugir e vai s' en lai doptos,

Atressi m' a amors en tal luec mes

Don no m val dregz, ni l' aus clamar merces, 

Ni del fugir no sui ges poderos.


Bona dompna, si eu fos lialmen

En vostra cort mantengutz ni jutjatz,

Lo tort qu' ie us ai fora dreitz apelhatz,

Qu' ieu m' en puesc ben esdir per sagramen;

Donc pus vas me non avetz nulh garen

Qu' ieu anc falhis, dompna corteza e pros,

Mas quar vos am e tot quan de vos es,

E quar n' aus dir en manhs ricx luecs grans bes,

Veus tot lo tort, dona, qu' ieu ai vas vos.


Per aital tort me podetz lonjamen

Gran mal voler, mas ben vuelh que sapchatz 

Que per ben dir vuelh trop mais que m perdatz

Que m guazanhetz vilan ni mal dizen,

Quar d' amor son tug siey fag avinen;

E pus hom es vilas ni enoios,

Pueys en amor non a renda ni ses,

Amar pot el, mas d' amor non a ges,

S' il fag e 'l dig tuit no son amoros.


Be m fai amors ad honrar finamen,

Qu' el mon non es tan rica poestatz

Que no fassa totas sas voluntatz,

E tot quan fai es tan bon e plazen;

E dieus hi fes molt gran essenhamen,

Quan volc que tot fos mezura e razos,

Sens e foudatz sol qu' ad amor plagues,

E paratges no y des ren ne y tolgues,

Pus fin' amors se metria en amdos.


Bona dompna, no crezatz l' avol gen

Que ieu fezes de me doas meytatz,

For de mon cor que s' es en vos mudatz,

Qu' en un sol luec ai ades mon enten;

E sapchatz ben, qui en dos luecs s' enten,

Res non es menhs de nesci volentos;

E jes nul temps no m plac tal nescies

Ni tal voler, ans ai amat defes

Com fin aman deu far ses cor felos.


Be m lau d' amor quar m' a donat talen

De lieys on es pretz e sens e beutatz,

Ensenhamens, conoissensa e solatz;

Res no y es menhs, mas quar merce no 'l pren

De me d' aitan que m' esguardes rizen

E que m fezes semblan de belh respos:

Ab sol aitan for' ieu guays e cortes

Que mi donz amar mi non desdegnes,

Q' el sobreplus al sieu belh plazer fos.


Al pros comte vuelh que an ma chansos.

d' Engolesme, si vol la rend' e 'l ses

Que ieu conquis, que ieu vuelh per un tres

Qu' a mi non falh Lunelhs ni Araguos.



II.


Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza,

E dona franca e corteza

E de respondre ben apreza;

E platz me a ric hom franqueza,

E vas son enemic maleza.


E platz me hom que gen me sona

E qui de bon talan me dona,

E ric hom, quan no me tensona;

E m platz qui m ditz be ni m razona,

E dormir quan venta ni trona,

E grans salmos ad hora nona.


E platz mi be lai en estiu

Que m sojorn a font o a riu,

E 'lh prat son vert e 'l flors reviu,

E li auzellet chanton piu,

E m' amigua ven aceliu,

E lo y fauc una vetz de briu.


E platz mi be qui m' aculhia,

E quan guaire no truep fadia;

E platz mi solatz de m' amia.

Baizars e mais, si lo y fazia;

E, si mos enemicx perdia,

Mi platz, e plus, s' ieu lo y tolhia.


E plazon mi ben companho,

Quant entre mos enemicx so,

Et auze ben dir ma razo,

Et ilh l' escouton a bando.