Mostrando entradas con la etiqueta empapussá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta empapussá. Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de abril de 2017

empapussá

empapussá


EMPAPUSSAR v. tr. 
|| 1. Alimentar un animal, un infant, etc., ficant-li el menjar a la boca (Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val.); cast. embuchar, engargantar. Se'n putgen... al colomer del terrat | miren así colomins | ... | per allí dos parellets | que escomencen a bolar, | per allà com empapucen; | tot és diversió ben gran,Ros Obres 114. Ara voldrà empapussar a Climentet, escarramat damunt l'anca li anirà donant de menjar, Bol. Dim. 94. 
|| 2. Fer menjar massa; cast. empapujar (Escrig-Ll., Un Mall. Dicc.). 
|| 3. Menjar amb golafreria, amb excés (Pla d'Urgell, Eiv.); cast. tragar. «Tot s'ho empapussa!» (Massalcoreig). «Que no acabaràs d'empapussar, avui? Aqueix ventre teu no té sòl!» (Eiv.). 
|| 4. Ennuegar; atravessar-se el menjar a l'esòfag i no acabar de passar (Solsona); cast. atragantar. «He menjat castanyes sense beure, i m'han tot empapussat» (Solsona).  embossiná a Beseit
|| 5. fig. Reunir en una cosa diferents colors o figures desordenadament i en quantitat excessiva, de manera que es confonen unes amb les altres (Bal.); cast. abigarrar, amazacotar. 
|| 6. Empastifar, embrutar de cosa aferradissa (Mall., Eiv.); cast. pringar. «Tenc ses mans empapussades de mel».
    Fon.: 
əmpəpusá (or., bal.); ampapusá (occ.); ampapusáɾ (val.).
    Etim.: 
probablement derivat de pap amb el sufix -ús.