Gañolá , gañol,
Plorá , plo, ploriquejá
GANYOLAR v. intr.
Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop; cast. aullar, gañir. Ganyolar: Gannire, Esteve Eleg., h 2 vo. Lo gos ratero... com ganyole quan veu vindre al seu amo en lo gamber al coll!, Pascual Tirado (BSCC, i,141).
Fon.: gaɲolá (Vall d'Àneu, Cardós, Balaguer, Urgell, Ribera del Sió, Priorat, Tortosa, Morella); gaɲoláɾ (Cast.).
Etim.: del llatí *gannŭlare, derivat de gannīre, mat. sign.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando entradas con la etiqueta gannīre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gannīre. Mostrar todas las entradas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)