Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí:
Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.
Vorás com parlán en tú apareix en un segón.
No encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto?

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí:

Don, Donpn, s. m., lat. dominus, maître, seigneur, dom.
Lo dons del Baus.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur de Baux.
Granz avers te son donpn consiros.
P. Cardinal: Ieu trazi. Var.
Grande richesse tient son maître soucieux.
Aprop parlet dons Aimes, un coms d'ahatge.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.
Après parla le seigneur Aimes, un comte d'âge.
Ce nom fut quelquefois donné par dérision.
So respon l'almiran: Don glotz, ara us calatz.
Roman de Fierabras, v. 2483.
Ce répond l'émir: Dom glouton, maintenant taisez-vous.
ANC. FR. Les réponses que le roy damp Jehan de Castille eut ce jour.
Froissart, t. III, p. 50.
CAT. ESP. (chap.) Don. PORT. Dom. IT. Donno.
2. Domna, Dompna, Dona, s. f., lat, domina, dame.
Bel sun li drap que la domna vestit. Poëme sur Boèce.
Beaux sont les habits que la dame vêtit.
Dompna Maria de Ventadorn... prezada dompna.
V. de Marie de Ventadour.
Dame Marie de Ventadour... dame prisée.
Fig. Karitat es dona de totz bes, donc es plus grans bes que sia sotz lo cel. V. et Vert., fol. 31.
Charité est dame de tous biens, donc elle est plus grand bien qui soit sous le ciel.
Loc. Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena.
Prier devant l'autel de Notre-Dame.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar.
V. de S. Honorat.
Les corsaires vinrent donner assaut à Notre-Dame de la Mer.
- Maîtresse, dame de la maison.
Despueis que Agar si senti prens... no volia esser sotmeza al mandament de sa dona. Hist. abr. de la Bible, fol. 6.
Depuis qu'Agar se sentit enceinte... elle ne voulait pas être soumise au commandement de sa dame.
ANC. CAT. Domna, dompna, donna. CAT. MOD. ANC. ESP. Dona.
ESP. MOD. Dueña (Nuestra Señora; Covadonga). PORT. Dôna. IT. Donna.
(chap. dona, dones; doneta, donetes, com les que estaben a la huelga del 8-M a Valderrobres, en una pancarta catalanista. Ñabíe mes de una vaga, pero sol una huelga.)
3. Doneta, s. f., jeune dame.
Mas quar una doneta m trays.
Raimond de Miraval: Entre dos volers.
Mais puisqu'une jeune dame m'entraîne.
CAT. Doneta.
4. Dons, s. f., dame.
De mi dons sancta Maria.
V. de Sainte Enimie, fol. 38.
De ma dame sainte Marie.
Aisso m veda de que m don aondansa
Mi dons, qu'es pros, cortez' e benestans.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Ma dame, qui est généreuse, courtoise et gentille, me défend ce dont elle me donne abondance.
Amicx, quan se vol partir
De si dons, fai gran efansa.
G. Faidit: Sitot ai.
Ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.
5. Na, s. f., dame.
Ce mot se plaçait ordinairement au-devant du nom propre d'une dame; c'était une abréviation de domna.
Na Castellosa... fo d'Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona.
V. de la dame Castelloze.
La dame Castelloze... fut d'Auvergne, gentille dame, femme du Truc de Mairone.
Na Johana d'Est agensa
A totz los pros ses falhensa.
B. de Ventadour: En aquest.
La dame Jeanne d'Est plaît à tous les preux sans exception.
Il était aussi placé au-devant des êtres moraux féminins personnifiés.
Na Fortuna, ab tota sa roda, que lo gira e lo regira a dextre e a senestre.
(chap. La Fortuna, en tota sa roda, que lo gire y lo regire a la dreta y a la esquerra; zurda al Mesquí, Mezquín. Ñabíe un a Penarroija que cuan passabe la Fortuna estabe dormín.)
V. et Vert., fol. 72.
Dame Fortune, avec toute sa roue, qui le tourne et le retourne à droite et à gauche.
Joglar foron a fin' amor
Ab Na Coindia sa seror.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Ils furent jongleurs de pur amour avec dame Courtoisie sa soeur.
Il a même été employé absolument.
Es Na maier sobeirana
De tot can mar, terra clau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Elle est la dame la plus grande en supériorité de tout ce que la mer, la terre renferme.
A vos Na, qal que siatz.
R. de Tors de Marseille: Bel ergueilhos.
À vous, dame, quelle que vous soyez.
Na s'ajoutait encore à domna pour exprimer une qualification plus distinguée que ne le faisaient chacun de ces mots mis séparément.
Domna Na Maria, tensos
E tot chant cuiava laissar.
T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui.
Dame, dame Marie, je croyais laisser les tensons et tous les chants.
De la domna que ac nom ma domna N'Aia.
V. de Raimond de Durfort.
De la dame qui eut nom ma dame dame Aie.
ANC. CAT.
Usar dels fruyts que na Venus conrrea.
Ausias March: Be m maravell.
6. Donzel, s. m., damoisel, page, suivant.
Apres assona un donzel:
Aporta mas armas, dis el.
(chap. Después cride a un donsell, mosso, paje:
Porta les meues armes, va di ell; pórtam les armes.
Roman de Jaufre, fol. 93.
Après il appelle un damoisel: Aporte mes armes, dit-il.
Volc que fos donzel de ma dompna Margharida sa molher.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Voulut qu'il fut page de madame Marguerite son épouse.
... Anc no vitz plus bel parelh
Del donzel e de la donzela.
P. Vidal: Lai on cobra.
Oncques vous ne vîtes plus beau couple du damoisel et de la damoiselle.
- Titre, nom de dignité.
Ieu, dozels del Castelnou, confessi per veritat.
Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 187.
Moi, damoisel de Castelnau, confesse par vérité.
ANC. FR.
Si vos sivront et danzel et meschin...
Borgois et dames, chevalier et danzel.
Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1592.
ANC. CAT. Donzell. ESP. Doncell (doncel, como el de Sigüenza).
IT. Donzello. (chap. donsell, mosso, paje.)
7. Donzelon, s. m., jeune damoisel, page, suivant.
A dos mieus donzelos
Fis penre II falcos.
(chap. A dos donsellets meus vach fe pendre dos falcons.)
Arnaud de Marsan: Qui comte.
A deux miens jeunes damoisels je fis prendre deux faucons.
Lai on jay mortz lo donzelons. V. de S. Honorat.
Là où gît mort le jeune damoisel.
Abat e trebuca sirvens e donzelos. Guillaume de Tudela.
Il abat et renverse servants et jeunes damoisels.
8. Donzella, s. f., damoiselle, jeune fille, donzelle.
D'una donzella fo lains visitaz.
Poëme sur Boèce.
Il fut là-dedans visité d'une damoiselle.
Det lhi una donzela a tastonar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Il lui donna une donzelle à tâtonner.
CAT. Donsella. EST. Doncella. PORT. IT. Donzella. (chap. donsella, donselles; donselleta, donselletes).
9. Damisela, s. f., demoiselle.
Si m dones damisela Constansa
Totz mos volers.
G. Faidit: Anc no m parti.
Si demoiselle Constance me donnait tous mes vouloirs.
ESP. Damisela. IT. Damigella. (chap. damissela, damisseles : donsella.)
10. Domini Dieus, s. m., seigneur Dieu.
Que pregues Domini Dieu.
V. de S. Honorat.
Qu'il priât le seigneur Dieu.
IT. Il nostro signore Domeneddio.
Cento novelle ant. 35.
11. Dombres Dieu, s. m., seigneur Dieu.
Si Dombres Dieus mi gar.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Si le seigneur Dieu me garde.
Dombre Dieu prec ieu et ador.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Je prie et adore le seigneur Dieu.
12. Dame Dieu, Dami Dieu, s. m., seigneur Dieu.
Ja Dame Dieus non vuelha,
Qu'en ma colpa sia 'l departimens.
La Comtesse de Die: A chantar.
Que jamais le seigneur Dieu ne veuille qu'en ma faute soit la séparation.
Tos temps m'an fait lauzenjador
Mal et enuei; Dami Dieus los azire!
Pons de la Garde: De chantar.
Tout temps les médisants m'ont fait mal et ennui; le seigneur Dieu les haïsse!
ANC. FR. Grandes miracles fit dames Dex par lui.
Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1619.
13. Damri Deu, Dami Drieu (metátesis de Damri Dieu), s. m., seigneur Dieu.
Ab Damri Deu se tenia forment. Poëme sur Boèce.
Il se tenait fortement avec le seigneur Dieu.
No plassa Dami Drieu l'autisme rei.
(N. E. No vullgue Siñó Deu l' altíssim rey.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42.
Ne plaise au seigneur Dieu le très haut roi.
14. Domneiaire, Dompneiador, s. m., courtisan de femmes, courtiseur, galant. (N. E. El castellano forma de mujer, mujeriego : cortejador, galán, cortesano de féminas, ligón, putero, etc..)
Bons cavaliers fo e bons guerriers e bons domneiaire e bons trobaire.
V. de Bertrand de Born.
Il fut bon cavalier et bon guerrier et bon courtiseur et bon troubadour.
Car qui cuia gazaing traire
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Car qui pense tirer gain n'est pas fort bon galant.
Pero no sai dompneiador
Que menz de mi s'i entenda.
B. de Ventadour: Estat ai com.
Pourtant je ne sais courtiseur qui s'y entende moins que moi.
Adjectiv. Pren marit domneiador
Que de si dons sia totz jornz aizit.
T. du cousin d'Elias et d'Elias: Era m diguatz.
Prend mari galant qui soit toujours aise de sa dame.
IT. Donnaio, donnaiolo.
Domneiaire était le titre d'une sorte de poésie, adressée en forme d'épître à une dame, commençant et finissant ordinairement par le mot domna.
15. Domnei, Dompney, s. m., courtoisie, amour, plaisir, faveur, galanterie.
... Si domneys e cortejars no fos,
No fora pretz ni servirs ni honransa.
P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.
Si ne fut galanterie et courtiser, ne serait mérite ni hommage ni honneur.
E 'l colombet per gaug d'estieu
Mesclan lur amoros torney,
E duy e duy fan lur domney.
A. Daniel: Ab plazer.
Et les colombes par joie d'été mêlent leurs ébats amoureux, et deux à deux font leur amour.
Proverb. Car trop tarzar en dompney es folia.
G. de Montagnagout: No sap.
Car trop tarder en amour est folie.
A l'entendre a pro domney
Ad emperador o a rey.
Jordan de Confolen: Ancmais.
A l'entendre il a assez de faveur auprès d'empereur ou auprès de roi. ANC. FR. Une foi ierent en dosnoi
Entre dames et damoiselles.
Fables et cont. anc., t. I, p. 101.
Tant ameroie le dosnoi.
Romancero français, p. 29.
16. Dompneyamen, s. m., courtoisie, manière de faire l'amour.
Aquist an paratge baissat,
Ab aquel lur dompneyamen.
Deudes de Prades: No m puesc.
Ceux-ci ont baissé parage, avec celle leur courtoisie.
ANC. FR. Quant il ert au tornoiement
N'avoit soing de dosnoiement.
Fables et cont. anc., t. I, p. 166.
Que ce n'est pas por vostre cors
Ne por vostre donoiement.
Roman de la Rose, v. 9295.
17. Domneiar, Dompneyar, v., courtiser, faire le courtois, s'ébattre, galantiser.
On qu'ilh estey,
Sos drutz suy, et ab lieys domney
Totz cubertz e celatz e quetz.
P. Rogiers: Per far esbaudir.
Où qu'elle soit, je suis son amant, et je fais le courtois avec elle tout caché et celé et coi.
Ieu vey sai e lay
Quascus auzelh ab son par
Dompneyar.
E. Cairel: Estat ai.
Je vois çà et là chaque oiseau s'ébattre avec son pareil.
Substantiv. Era y jois, domneiars et honors.
Richard de Barbezieux: Tuich demandon.
Y était joie, courtiser et honneur.
ANC. FR. Car tuit li plusors s'en aloient
O lors amies umbroier
Sous ces arbres por dosnoier.
Roman de la Rose, v. 1301.
Enuit mais porra dosnoier
Li prestres a Aelison.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 437.
ESP. Doñear (cortejar, hacer la corte, galantear, ligar, etc.) IT. Donneare.
(chap. festejá, cortejá, convoyá, galantejá, ligá.)
18. Donzellar, v., causer, caqueter.
Molt moderramen donzellet de jovent. Poëme sur Boèce.
Il causa très modérément de jeunesse.
IT. Donzellare.
19. Domesgier, Domenger, Domengier, adj., domestique, privé, soumis, sujet.
D'amar celei cui sui totz domengiers.
Lamberti de Bonanel: Al cor.
D'aimer celle à qui je suis tout soumis.
Ni arbre domesgier que no l'esfulh.
(chap. Ni abre doméstic que no lo desfullo o esfullo.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.
Ni arbre domestique qu'il ne l'effeuille.
A l'ombra d'un fust domesgier.
Marcabrus: A la fontana.
(N. E. Me pregunto si el autor de A l'ombra de les roques del Masmut sabía que hablaba y escribía en un dialecto occitano.)
A l'ombre d'un bois domestique.
Substantiv. Als baros de sa terra e als seus domengers.
Guillaume de Tudela.
Aux barons de sa terre et à ses sujets.
20. Domengeiramen, adv., domestiquement, servilement.
Aisi soi totz domengeiramen sieus.
Aimeri de Peguilain: Nuls hom.
Ainsi je suis tout domestiquement sien.
21. Domesgue, Dometgue, adj., domestique, apprivoisé.
Aisel qu'es magers e plus gros
Es plus domesgues e plus bos.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Celui qui est plus grand et plus gros est plus apprivoisé et plus bon.
A far domestges es fort durs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il est fort dur à faire apprivoisé.
Si alcus talha albres dometges, pomier, noguier, etc.
(chap. Si algú talle abres domestics, pomera, anogué, etc.)
Ord. des R. de Fr., 1563, t. XVI, p. 135.
Si quelqu'un coupe arbres domestiques, pommiers, noyers, etc.
Substantiv. Domesgues entendem moller, ser affranquit mercennaris, fil o nebot, discipols o escolars, auzidors, e totz mascles e femes que son de mainada. Cartulaire de Montpellier, fol. 10.
Par domestiques nous entendons femme, serf affranchi mercenaires, fils ou neveu, disciples ou écoliers, auditeurs, et tous mâles et femelles qui sont de la maison.
ANC. FR. Où vergier ot arbres domesches...
Oiseaux privés, bestes domesches.
(ESP. Pájaros domésticos, bestias domésticas; domesticado, domesticada, domesticados, domesticadas.)
Roman de la Rose, v. 1355 et 16255.
22. Domestgamen, adv., privément.
Domestges laironicis o rapinas o torts domestgamen sian castiat per lo senhor, o per lurs maistres. Statuts de Montpellier, fol. 10.
Que les vols ou rapines ou torts domestiques soient corrigés par le seigneur privément, ou par leurs maîtres.
23. Domestic, Domestegue, adj. lat. domesticus, domestique, privé, particulier, serviteur.
Domesticas cartas e domesticas garentias non podo far fe per se al jutge. Trad. du code de Justinien, fol. 28.
Actes privés et garanties particulières ne peuvent faire foi par soi au juge.
Substantiv. Majormen al domestegues de la fe.
Trad. de l'épître de S. Paul aux Galates.
Principalement aux serviteurs de la foi.
CAT. Domestic (N. E. sin tilde). ESP. (doméstico) PORT. IT. Domestico. (chap. doméstic, domestics, doméstica, doméstiques : privat, particulá.)
24. Domesteguessa, s. f., familiarité.
Non era neguna gran domna que no dezires... que el entendes en ella o que li volgues be per domesteguessa, car el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr' om. V. de Raimond de Miraval.
Il n'était nulle grande dame qui ne désirât... qu'il eut son affection en elle ou qu'il lui voulût du bien par familiarité, car il les savait honorer et faire agréer plus que nul autre homme.
On a dit aussi desmestegessa.
IT. Domestichezza.
25. Domesgar, Domesjar, v., apprivoiser, soumettre.
Bestia es que vol libertat e no s domesja.
(chap. Bestia es que vol libertat y no se dome, domestique, amansix, familiarise. Si dius llibertat u escrius en ll; al ocsitá encara se escribíe en una sola l.)
Eluc. de las propr., fol. 255.
Est bête qui veut liberté et ne s'apprivoise pas.
Ieu cug Malleon domesgar
Plus leu d'un falcon.
Giraud de Borneil: Al plus leu.
Je crois apprivoiser Mauléon plus facilement qu'un faucon.
L'orgulhos domesga et homelia.
Aimeri de Peguilain: Selh qui s'irais.
Soumet et humilie l'orgueilleux.
Part. pas. Sobr' el ponh esta domesjat...
Bestias noyridas dins mayzo et domesjadas.
Eluc. de las propr., fol. 146 et 232.
Apprivoisé il reste sur le poing...
Bêtes nourries dans la maison et apprivoisées.
Totz sui sieus homs domesjatz.
P. Vidal: Nulhs hom no.
Je suis entièrement son homme soumis.
26. Domesjable, adj., apprivoisable, domptable.
Es malicios et mal domesjable.
(chap. Es malissiós y mal domesticable.)
Eluc. de las propr., fol. 258.
Est malicieux et mal apprivoisable.
27. Domaine, s. m., lat. dominium, domaine.
Sazit an trastot mon domaine...
E compret y domaines.
V. de S. Honorat.
Ils ont saisi tout mon domaine...
Et y acheta domaines.
CAT. Domini. ESP. PORT. IT. Dominio. (chap. domini, dominis. Han pres tot lo meu domini. Y hi va comprá dominis.)
28. Domenis, s. m., domaine, possession.
Aquel de cui es lo domenis de la causa.
(chap. Aquell de qui es lo domini, propiedat, de la cosa.)
Trad. du code de Justinien, fol. 18.
Celui de qui est la propriété de la chose.
29. Donjon, Domejo, Dompnhon, s. m., lat. dominium, donjon.
Milites, ocyus conscenso domnione, domo scilicet principali et defensiva, rebus suis diffidentes, decernunt intra se pacisci pro vita.
Act. SS., 24 jull., t. V, p. 587.
A las portas dels bels donjons,
Hon es lo reys et lo garsons.
V. de S. Honorat.
Aux portes des beaux donjons, où est le roi et le garçon.
La ciptat e lo borc e lo donjo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71.
La cité et le bourg et le donjon.
Plus soven venz castels e domejos.
P. Vidal: Lanza marques.
Plus souvent conquiert châteaux et donjons.
Puieron per forsa la sus en el dompnhon.
Guillaume de Tudela.
Montèrent par force là haut en le donjon.
ANC. FR. Tout ainsi que le donjon d'une fortrece est assis en la plus fort place du chastel.
(N. E. Torre del homenaje.)
Christine de Pisan, Charles V, 2e part., ch. 1.
D'Evreux le dominion
Fut au roy Charles rendue.
Eustache Deschamps, p. 169.
30. Domination, s. f., lat. dominationem, domination.
Lo dreg e la domination de mon senhor lo rei.
(chap. Lo dret y la dominassió de mon siñó lo rey; mossen.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Le droit et la domination de monseigneur le roi.
Il s'est dit d'une hiérarchie d'anges.
Autra maniera d'angiels que an noms dominatios, que sobre monto de gras los autres angils, car ilh lor so per obediensa sotzmes.
Liv. de Sydrac, fol. 9.
Autre espèce d'anges qui ont nom dominations, qui surmontent de degrés les autres anges, car ils leur sont soumis par obéissance.
CAT. Dominació. ESP. Dominación. PORT. Dominação. IT. Dominazione.
31. Dominicatura, s. f., domaine, seigneurie.
La medietad de las dominicaturas.
(chap. La mitat de les dominicatures, dominis, siñoríes.
Per a sé un texto de Languedoc de 1067 se assemelle bastán al chapurriau actual. Entonses reinabe Sancho Ramírez a Aragó. Sancho I, Ramírez, fill de Ramiro, Ranimiro, Ranimirus. Desde 1076 hasta 1094 que va morí tamé va sé rey de Pamplona, mes tart Navarra. Los reys de Aragó se enteníen perfectamen en la gen que parlabe ocsitá, provensal y datres dialectes. Tamé antes del fuero de Jaca de 1077. No tos penséu que sol u faigueren a partí de Alfonso II, fill de Petronila reina y lo conde de Barselona Ramón Berenguer IV.)
Tit. de 1067, Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261.
La moitié des domaines.
ESP. Dominicatura. (chap. Dominicatura, dominicatures.)
32. Domenjadura, s. f., résidence, demeure, propriété.
Si ha duas domenjaduras.
(chap. Si ñan dos propiedats, ressidensies.)
Fors de Bearn, p. 1080.
S'il a deux propriétés.
ANC. CAT. Domenjadura.
33. Domini ser, s. m., serf domanial.
S'ieu ja fos sos dominis sers.
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Si moi jamais je fusse son domanial serf.
Domna, vostre domini ser
Crezetz mi, qu'ieu am ses enjans.
Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a selhs.
Dame, que j'aime sans tromperie, croyez-moi votre serf domanial.
34. Domergal, adj., domanial, particulier.
El prat domergal.
(chap. Al prat particulá.)
Titre de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203.
Au pré domanial.
- Du dimanche.
En totz los jorns domergals.
En tous les jours de dimanche.
(chap. A tots los domenges; díes de Domenge.
Crec que los Domenges de Beseit, una partida daball del sementeri hasta lo riu Ulldemó aon se ajunte al Matarraña, podríe sé un prat “dominical”.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 179.
35. Domicili, s. m., lat. domicilium, domicile.
Li estran de tot en tot domicili non avens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 51.
Les étrangers de tout en tout n'ayant pas domicile.
Fig. Virtut vital que ha son propri domicili al cor.
Eluc. de las propr., fol. 19.
Vertu vitale qui a son propre domicile au coeur.
CAT. Domicili. ESP. PORT. IT. Domicilio. (chap. Domissili, domissilis; v. domissiliá: domissilio, domissilies, domissilie, domissiliem o domissiliam, domissiliéu o domissiliáu, domissilien. Domissiliat, domissiliats, domissiliada, domissiliades.)
36. Dominica, s. f., lat. dominica, dimanche.
En aquela dominica de la Septuagezima.
(chap. An aquell domenge de la Septuagéssima; an aquella domínica.)
Eluc. de las propr., fol. 128.
Dans ce dimanche de la Septuagésime.
CAT. Dominica. IT. Domenica. (ESP. chap. Domínica)
37. Domenga, s. f., dimanche.
Cant venc un dia d'una domenga.
(chap. Cuan va vindre un día de domenge; domenche)
V. de Bertrand de Born.
Quand vint un jour d'un dimanche.
ESP. Domingo. PORT. Dominga.
38. Dominical, adj., lat. dominicalis, dominical, du dimanche.
Adonc la lettra dominical corria A.
(chap. Entonses la lletra dominical que corríe ere la A.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 208.
Alors la lettre dominicale courait A.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Dominical. IT. Dominicale.
39. Domanar, v., posséder, avoir en domaine.
Tot aitant quant domanar podian.
Tit. de 1212. DOAT, t. C, fol. 242.
Tout autant qu'ils pouvaient posséder.
40. Endomengadura, s. f., domaine, possession.
Las endomengaduras, las tenensas.
Tit. de 1215. DOAT, t. CXXVIII, fol. 144.
Les domaines, les tenances.
41. Endomenjat, Endomergat, adj., serf, homme lige, soumis, intime, tenancier.
Li pus car amicx e 'ls pus endomergatz
Que nos autre acsem, nos n'an dezamparatz.
Izarn: Diguas me tu.
Les plus chers amis et les plus intimes que nous autres eussions, nous en ont abandonnés.
Substantiv. Ieu vos plevisc e us afi
Que vostre soi endomenjatz.
Gavaudan le Vieux: Desemparat.
Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.
42. Maiordome, s. m., majordome, intendant.
Pueysh quar fust estatz maiordome. Leys d'amors, fol. 46.
Puis parce qu'il eut été majordome.
Lo maiordome de Joseph... Totas aquestas paraulas lur dis lo maiordome. Hist. abr. de la Bible, fol. 19.
L'intendant de Joseph... L'intendant leur dit toutes ces paroles.
CAT. Majordom. ESP. (chap.) Mayordomo. PORT. Majordomo. IT. Maggiordomo. (lat. maiordomus)
43. Domable, adj., lat. domabilem, domptable.
Es mot fort et no domable...
(chap. Es mol fort y no domable : indomable.)
Fig. Adamas que vol dire peyra no domabla.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 84.
Est très fort et non domptable...
Diamant qui veut dire pierre non domptable.
(chap. Diamán que vol di pedra no domable : indomable.)
CAT. ESP. (chap.) Domable. PORT. Domavel. IT. Domabile.
44. Domdadura, s. f., dompture, habitude forcée.
Cal pren buous la domdadura,
Tal la sec mentre qu'el dura.
V. et Vert., fol. 76.
Telle prend le boeuf la dompture, telle il la suit tant qu'il dure.
45. Domtar, Domptar, Dompdar, v., lat. domare, dompter, soumettre, adoucir.
Fig. Es homs fortz coma fer que dompta totz los autres metals.
(chap. Es un home fort com lo ferro que dome a tots los atres metals. v. domá: domo, domes, dome, domem o domam, doméu o domáu, domen; domat, domats, domada, domades.)
V. et Vert., fol. 66.
Est homme fort comme fer qui dompte tous les autres métaux.
Aissi pot hom tot cor domtar,
E, si Dieu plaiz, ieu domtarai
Aquest.
(chap. Aixina pot hom tot cor domá, y, si Deu vol, yo domaré este.)
Roman de Jaufre, fol. 81.
Ainsi on peut dompter tout coeur, et, si à Dieu plaît, je dompterai celui-là.
Deu mot dompdar et esmagrezir sa carn.
V. et Vert., fol. 95.
Doit moult dompter et amaigrir sa chair.
ANC. CAT. Domdar. CAT. MOD. ESP. PORT. Domar. IT. Domare.
46. Domde, adj., dompté, soumis.
Si anc fui fols, aras sui domde.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Si jamais je fus fou, maintenant je suis dompté.
47. Adomniu, adj., soumis, respectueux, humble.
Breu fera pus adomniva
Chanso.
P. Bremond Ricas Novas: Be volgra.
Je ferais en peu de temps chanson plus respectueuse.
48. Adomesgar, Adomesjar, v., apprivoiser.
Ivan,
Que fo 'l premier c' adomesjet auzel.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Ivan, qui fut le premier qui apprivoisa oiseau.
Qui jove dona vol amar,
Trop gen la deu adomesgar.
(chap. Qui jove dona vol amá, mol gentilmen la deu domá, domesticá.)
P. Vidal: Neu ni gel.
Qui veut aimer jeune dame, la doit apprivoiser très gentiment.
Part. pas. Com l'austor qu'es pres en l'aranh,
Qu'es fers tro s' es adomesjatz.
P. Vidal: Neu ni gel.
Comme l'autour qui est pris au filet, qui est sauvage jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé.
ANC. FR.
Par la douçour de doulz nourrissement
S'aprivoisist mainte beste sauvage,
S'adomesche.
Eustache Deschamps, Poés. man., fol. 29.
IT. Addomesticare.
OCTAVA JORNADA.
Escomense la octava jornada del Decameron, a la que, daball del gobern de Laureta, se raóne sobre consevol burla que se fan en frecuénsia la dona al home, o lo home a la dona, o un home a un atre.
Ya a la punta dels mes alts montes apareixíen, lo domenge pel matí, los rayos del sol lluén, y, desaparegudes totes les umbríes, se veen be totes les coses, cuan la reina, eixecánse, en la seua compañía un ratet per les herbetes bañades de rosada van caminá, y después cap a la mitat de tersia, visitán una iglesia veína, an ella van sentí lo ofissi; y tornán cap a casa, después que en alegría y festa van minchá, van cantá y ballá un rato, y después, lissensiats per la reina, los que van volé aná a descansá, van pugué féu. Pero habén lo sol passat ya lo sírcul meridiano, cuan la reina va voldre, per a lo acostumat novelá se van assentá tots jun a la bella fon, y per orde de la reina aixina va escomensá Neifile:

Giletta de Narbona cure al rey de Fransa de una fístula; li demane per home a Beltramo del Rosselló, que, casánse en ella contra la seua voluntat, a Florencia sen va enfadat; aon, festeján a una jove, en ves de esta, Giletta se gite en ell y té de ell dos fills, pel que ell, después, sentín amor per nella, la pren com dona.
Alguna ventaja ha sigut que ella no fore la primera, que después poques de les atres mos hagueren agradat, y aixina espero que passo en les que esta jornada queden per contá. Pero sigue com sigue, aquella que sobre lo presén assunto me se ocurrix tos contaré.
Este, mort lo conde y confiat ell a les mans del rey, va tíndre que anássen a París, per lo que la joveneta se va quedá desconsolada. Habén mort lo pare de ella no mol después, si alguna raó honesta haguere tingut, de bona gana a París per a vore a Beltramo hauríe anat; pero estáe mol guardada, perque rica y sola habíe quedat, no trobabe cap camí honesto. Y sén ella ya de edat de pendre home, no habén pogut may olvidá a Beltramo, habíe rechassat a mols en los que sons paréns la habíen volgut casá sense manifestá la raó.
- Monseñor, si voléu, sense cap molestia o pena vostra, espero que dins de vuit díes tos sanaré de esta enfermedat.
La jove li va di:
- Damisela, y si no me curéu, después de fémos rompre la nostra dessisió, ¿qué voléu que to se faigue?
Lo rey enseguida lay va prometre. La jove va escomensá la faena y, en poc tems, abans del tems fixat, li va torná la salut, pel que lo rey, sentínse curat, va di:
- Damisela, tos hau guañat be un home.
- Monseñor, ¿me voléu doná per dona a una pelacañes? No la pendré may per dona.
- Sí que u estaréu - va di lo rey- , perque la damisela es hermosa y prudén y tos vol mol, pel que esperam que mol mes felís vida tinguéu en ella que tindríeu en una dama de mes alt linaje.
Beltramo va callá y lo rey va fé prepará en gran aparato la festa de les bodes; y arribat lo día per an alló determinat, per molta mala gana que portare Beltramo, en presensia del rey la damisela se va casá en qui mes que an ella mateixa volíe.
Y fet aixó, com ya teníe pensat lo que debíe fé, dién que al seu condat volíe torná y consumá allí lo matrimoni, li va demaná llissensia al rey; y, montán a caball, en ves de anássen cap al seu condat, va colá cap a la Toscana. Y sabén que los florentinos reñíen en los de Siena, se va disposá a ficás al seu bando, aon alegremen ressibit y en honor, va sé fet capitá de serta cantidat de gen y va ressibí de ells bon jornal, se va quedá al seu servissi y va estáy mol tems.
La ressién casada, poc contenta de tal sort, esperán podé fel torná al seu condat sen va aná cap al Rosselló, aon va sé ressibida per tots com la seua Siñora. Va trobá allí, com habíe estat mol tems sense conde, totes les coses descompostes, tot estragos. Com a Siñora prudén en gran diligensia y solissitut totes les coses va ficá en orden, pel que los subdits mol conténs se van ficá y la van tíndre en molta estima y la van vóldre mol, reprochánli al conde que en ella no se contentare.
Habén la Siñora ficat tot lo país en dansa, per mich de dos caballés lay va fé comunicá al conde, rogánli que, si per nella no volíe torná al seu condat, lay comunicare, y ella, per a complaíl, sen aniríe.
Ell, duríssimamen, va di:
- Que faigue lo que li dono la gana: en cuan a mí, tornaré allí a está en ella cuan tingue este anell al seu dit, y als brassos un fill engendrat per mí.
Ella, mol dolorida, después de pensássu mol, va vóldre sabé si aquelles dos coses podíen ocurrí y aón, per a que com a resultat puguere recuperá al seu home. Y habén pensat lo que teníe que fé, reunits una part dels mes grans y millós homes del seu condat, los va contá en paraules dignes de compassió lo que abáns habíe fet per amor del conde, y los va amostrá lo que habíe passat per alló, y finalmen los va di que la seua intensió no ere que per la seua estansia allí lo conde estiguere en perpetuo exili, pel que enteníe passá lo que li quedare de vida fen peregrinassions y obres de misericordia per a la salvassió de la seua alma; y los va rogá que la protecsió y lo gobern del condat prengueren y lay digueren al conde, que ella forra, vuida, libre li habíe dixat la seua possessió y se habíe alluñat en la intensió de no torná may mes al Rosselló.
Allí estabe a una posadeta que teníe una bona dona viuda, sense cap lujo, com una pobre peregrina, en lo dessich de sentí notíssies del seu siñó. Va passá, pos, que al día siguién va vore passá a Beltramo per dabán de la fonda, a caball en la seua compañía, y encara que mol be lo va coneixe no va dixá de preguntáli a la bona dona de la fonda quí ere.
La posadera li va contestá:
- Me es nessessaria la vostra paraula, en la que si confío y vos me engañareu, faríeu malbé los vostres assuntos y los meus.
Entonses la condesa, escomensán pel seu primé enamoramén, quí ere ella y lo que hasta aquell día li habíe passat li va contá, de tal manera que la noble Siñora, com ya en part u habíe sentit a datres, va escomensá a sentí compassió de ella. Y la condesa, contades les seues aventures, va seguí:
- Ya hau sentit, entre les demés angusties, quines són les dos coses que nessessito tíndre si vull tíndre al meu home. A dingú mes coneixco que pugue ajudám a adquiríles mes que a vos, si es verdat lo que hay sentit, que lo conde lo meu home vol mol a la vostra filla.
La noble Siñora li va di:
- Siñora, diguéume lo que yo puc fé per vos, y si es honesto per a mí u faré en gust, y vos después faréu lo que tos vaigue be.
- Siñora, per la mersé de Déu y la vostra ting lo que dessichaba, y per naixó es tems que faiga lo que tos vach di, per a anámen después.
Es hora ya de que siga per tú ressibida com a dona, segóns la teua promesa.
Lo conde, al sentí aixó, se va quedá esglayat al reconéixe lo anell, y tamé als dos fills, que tan se li pareixíen o assemelláen; pero va di:
Ferondo, habénse pres serts polsets, es enterrat com a mort. Lo abad, que se benefissie a la seua dona, lo fa traure de la tumba y lo fiquen a la presó. Persuadit de que está al purgatori, y después, ressusitat, com a seu críe a un fill engendrat pel abad en la seua dona.
Contaré, pos, cóm un viu va sé sepultat pres per mort, y cóm después ell mateix y mols atres van creure que, ressussitat, habíe eixit de la tumba, sén per naixó venerat com un san qui mes be com a culpable habíe de sé condenat.
https://lo-decameron.blogspot.com/2018/12/tersera-jornada-novela-novena.html