Mostrando entradas con la etiqueta donzel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta donzel. Mostrar todas las entradas

jueves, 8 de febrero de 2024

Lexique roman; Don, Donpn - Adomesgar, Adomesjar


  

Don, Donpn, s. m., lat. dominus, maître, seigneur, dom.

Don, Donpn, s. m., lat. dominus, maître, seigneur, dom.


Lo dons del Baus.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur de Baux. 

Granz avers te son donpn consiros.

P. Cardinal: Ieu trazi. Var.

Grande richesse tient son maître soucieux.

Aprop parlet dons Aimes, un coms d'ahatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Après parla le seigneur Aimes, un comte d'âge.

Ce nom fut quelquefois donné par dérision.

So respon l'almiran: Don glotz, ara us calatz.

Roman de Fierabras, v. 2483. 

Ce répond l'émir: Dom glouton, maintenant taisez-vous.

ANC. FR. Les réponses que le roy damp Jehan de Castille eut ce jour.

Froissart, t. III, p. 50.

CAT. ESP. (chap.) Don. PORT. Dom. IT. Donno.

2. DomnaDompna, Dona, s. f., lat, domina, dame.

Bel sun li drap que la domna vestit. Poëme sur Boèce.

Beaux sont les habits que la dame vêtit.

Dompna Maria de Ventadorn... prezada dompna.

V. de Marie de Ventadour.

Dame Marie de Ventadour... dame prisée.

Fig. Karitat es dona de totz bes, donc es plus grans bes que sia sotz lo cel. V. et Vert., fol. 31. 

Charité est dame de tous biens, donc elle est plus grand bien qui soit sous le ciel. 

Loc. Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame.

A Nostra Domna de la Mar

Corsari vengron assautar.

V. de S. Honorat.

Les corsaires vinrent donner assaut à Notre-Dame de la Mer.

- Maîtresse, dame de la maison. 

Despueis que Agar si senti prens... no volia esser sotmeza al mandament de sa dona. Hist. abr. de la Bible, fol. 6. 

Depuis qu'Agar se sentit enceinte... elle ne voulait pas être soumise au commandement de sa dame.

ANC. CAT. Domna, dompna, donna. CAT. MOD. ANC. ESP. Dona.

ESP. MOD. Dueña (Nuestra Señora; Covadonga). PORT. Dôna. IT. Donna.

(chap. dona, dones; doneta, donetes, com les que estaben a la huelga del 8-M a Valderrobres, en una pancarta catalanista. Ñabíe mes de una vaga, pero sol una huelga.)

3. Doneta, s. f., jeune dame.

Mas quar una doneta m trays.

Raimond de Miraval: Entre dos volers.

Mais puisqu'une jeune dame m'entraîne.

CAT. Doneta.

4. Dons, s. f., dame.

De mi dons sancta Maria.

V. de Sainte Enimie, fol. 38. 

De ma dame sainte Marie. 

Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons, qu'es pros, cortez' e benestans.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame, qui est généreuse, courtoise et gentille, me défend ce dont elle me donne abondance. 

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai. 

Ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

5. Na, s. f., dame.

Ce mot se plaçait ordinairement au-devant du nom propre d'une dame; c'était une abréviation de domna.

Na Castellosa... fo d'Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona.

V. de la dame Castelloze. 

La dame Castelloze... fut d'Auvergne, gentille dame, femme du Truc de Mairone. 

Na Johana d'Est agensa 

A totz los pros ses falhensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

La dame Jeanne d'Est plaît à tous les preux sans exception.

Il était aussi placé au-devant des êtres moraux féminins personnifiés.

Na Fortuna, ab tota sa roda, que lo gira e lo regira a dextre e a senestre.

(chap. La Fortuna, en tota sa roda, que lo gire y lo regire a la dreta y a la esquerra; zurda al Mesquí, Mezquín. Ñabíe un a Penarroija que cuan passabe la Fortuna estabe dormín.)

V. et Vert., fol. 72.

Dame Fortune, avec toute sa roue, qui le tourne et le retourne à droite et à gauche.

Joglar foron a fin' amor

Ab Na Coindia sa seror. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ils furent jongleurs de pur amour avec dame Courtoisie sa soeur.

Il a même été employé absolument.

Es Na maier sobeirana

De tot can mar, terra clau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Elle est la dame la plus grande en supériorité de tout ce que la mer, la terre renferme. 

A vos Na, qal que siatz.

R. de Tors de Marseille: Bel ergueilhos.

À vous, dame, quelle que vous soyez.

Na s'ajoutait encore à domna pour exprimer une qualification plus distinguée que ne le faisaient chacun de ces mots mis séparément.

Domna Na Maria, tensos 

E tot chant cuiava laissar. 

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui. 

Dame, dame Marie, je croyais laisser les tensons et tous les chants.

De la domna que ac nom ma domna N'Aia.

V. de Raimond de Durfort. 

De la dame qui eut nom ma dame dame Aie.

ANC. CAT.

Usar dels fruyts que na Venus conrrea. 

Ausias March: Be m maravell.

6. Donzel, s. m., damoisel, page, suivant.

Apres assona un donzel: 

Aporta mas armas, dis el.

(chap. Después cride a un donsell, mosso, paje:

Porta les meues armes, va di ell; pórtam les armes.

Roman de Jaufre, fol. 93.

Après il appelle un damoisel: Aporte mes armes, dit-il.

Volc que fos donzel de ma dompna Margharida sa molher.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Voulut qu'il fut page de madame Marguerite son épouse.

... Anc no vitz plus bel parelh 

Del donzel e de la donzela.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Oncques vous ne vîtes plus beau couple du damoisel et de la damoiselle.

- Titre, nom de dignité.

Ieu, dozels del Castelnou, confessi per veritat.

Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 187.

Moi, damoisel de Castelnau, confesse par vérité.

ANC. FR.

Si vos sivront et danzel et meschin... 

Borgois et dames, chevalier et danzel. 

Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1592. 

ANC. CAT. Donzell. ESP. Doncell (doncel, como el de Sigüenza). 

IT. Donzello. (chap. donsell, mosso, paje.)

7. Donzelon, s. m., jeune damoisel, page, suivant.

A dos mieus donzelos 

Fis penre II falcos.

(chap. A dos donsellets meus vach fe pendre dos falcons.)

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

A deux miens jeunes damoisels je fis prendre deux faucons.

Lai on jay mortz lo donzelons. V. de S. Honorat.

Là où gît mort le jeune damoisel. 

Abat e trebuca sirvens e donzelos. Guillaume de Tudela.

Il abat et renverse servants et jeunes damoisels.

8. Donzella, s. f., damoiselle, jeune fille, donzelle.

D'una donzella fo lains visitaz.

Poëme sur Boèce. 

Il fut là-dedans visité d'une damoiselle.

Det lhi una donzela a tastonar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40. 

Il lui donna une donzelle à tâtonner. 

CAT. Donsella. EST. Doncella. PORT. IT. Donzella. (chap. donsella, donselles; donselleta, donselletes).

9. Damisela, s. f., demoiselle.

Si m dones damisela Constansa

Totz mos volers.

G. Faidit: Anc no m parti.

Si demoiselle Constance me donnait tous mes vouloirs.

ESP. Damisela. IT. Damigella. (chap. damissela, damisseles : donsella.)

10. Domini Dieus, s. m., seigneur Dieu.

Que pregues Domini Dieu.

V. de S. Honorat. 

Qu'il priât le seigneur Dieu.

IT. Il nostro signore Domeneddio.

Cento novelle ant. 35.

11. Dombres Dieu, s. m., seigneur Dieu.

Si Dombres Dieus mi gar.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Si le seigneur Dieu me garde.

Dombre Dieu prec ieu et ador.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Je prie et adore le seigneur Dieu.

12. Dame Dieu, Dami Dieu, s. m., seigneur Dieu.

Ja Dame Dieus non vuelha, 

Qu'en ma colpa sia 'l departimens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Que jamais le seigneur Dieu ne veuille qu'en ma faute soit la séparation.

Tos temps m'an fait lauzenjador 

Mal et enuei; Dami Dieus los azire!

Pons de la Garde: De chantar. 

Tout temps les médisants m'ont fait mal et ennui; le seigneur Dieu les haïsse!

ANC. FR. Grandes miracles fit dames Dex par lui. 

Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1619.

13. Damri Deu, Dami Drieu (metátesis de Damri Dieu), s. m., seigneur Dieu.

Ab Damri Deu se tenia forment. Poëme sur Boèce.

Il se tenait fortement avec le seigneur Dieu. 

No plassa Dami Drieu l'autisme rei. 

(N. E. No vullgue Siñó Deu l' altíssim rey.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42. 

Ne plaise au seigneur Dieu le très haut roi.

14. Domneiaire, Dompneiador, s. m., courtisan de femmes, courtiseur, galant. (N. E. El castellano forma de mujer, mujeriego : cortejador, galán, cortesano de féminas, ligón, putero, etc..)

Bons cavaliers fo e bons guerriers e bons domneiaire e bons trobaire.

V. de Bertrand de Born.

Il fut bon cavalier et bon guerrier et bon courtiseur et bon troubadour.

Car qui cuia gazaing traire

Non es fort bons dompneiaire

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui pense tirer gain n'est pas fort bon galant.

Pero no sai dompneiador

Que menz de mi s'i entenda.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

Pourtant je ne sais courtiseur qui s'y entende moins que moi.

Adjectiv. Pren marit domneiador

Que de si dons sia totz jornz aizit.

T. du cousin d'Elias et d'Elias: Era m diguatz.

Prend mari galant qui soit toujours aise de sa dame.

IT. Donnaio, donnaiolo.

Domneiaire était le titre d'une sorte de poésie, adressée en forme d'épître à une dame, commençant et finissant ordinairement par le mot domna.

15. Domnei, Dompney, s. m., courtoisie, amour, plaisir, faveur, galanterie. 

... Si domneys e cortejars no fos, 

No fora pretz ni servirs ni honransa.

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug. 

Si ne fut galanterie et courtiser, ne serait mérite ni hommage ni honneur.

E 'l colombet per gaug d'estieu

Mesclan lur amoros torney,

E duy e duy fan lur domney.

A. Daniel: Ab plazer.

Et les colombes par joie d'été mêlent leurs ébats amoureux, et deux à deux font leur amour.

Proverb. Car trop tarzar en dompney es folia. 

G. de Montagnagout: No sap.

Car trop tarder en amour est folie.

A l'entendre a pro domney 

Ad emperador o a rey.

Jordan de Confolen: Ancmais. 

A l'entendre il a assez de faveur auprès d'empereur ou auprès de roi. ANC. FR. Une foi ierent en dosnoi

Entre dames et damoiselles.

Fables et cont. anc., t. I, p. 101. 

Tant ameroie le dosnoi.

Romancero français, p. 29.

16. Dompneyamen, s. m., courtoisie, manière de faire l'amour.

Aquist an paratge baissat, 

Ab aquel lur dompneyamen.

Deudes de Prades: No m puesc. 

Ceux-ci ont baissé parage, avec celle leur courtoisie.

ANC. FR. Quant il ert au tornoiement 

N'avoit soing de dosnoiement.

Fables et cont. anc., t. I, p. 166. 

Que ce n'est pas por vostre cors 

Ne por vostre donoiement.

Roman de la Rose, v. 9295.

17. Domneiar, Dompneyar, v., courtiser, faire le courtois, s'ébattre, galantiser.

On qu'ilh estey, 

Sos drutz suy, et ab lieys domney 

Totz cubertz e celatz e quetz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Où qu'elle soit, je suis son amant, et je fais le courtois avec elle tout caché et celé et coi. 

Ieu vey sai e lay 

Quascus auzelh ab son par

Dompneyar.

E. Cairel: Estat ai. 

Je vois çà et là chaque oiseau s'ébattre avec son pareil. 

Substantiv. Era y jois, domneiars et honors.

Richard de Barbezieux: Tuich demandon. 

Y était joie, courtiser et honneur.

ANC. FR. Car tuit li plusors s'en aloient 

O lors amies umbroier

Sous ces arbres por dosnoier.

Roman de la Rose, v. 1301. 

Enuit mais porra dosnoier 

Li prestres a Aelison.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 437. 

ESP. Doñear (cortejar, hacer la corte, galantear, ligar, etc.) IT. Donneare.

(chap. festejá, cortejá, convoyá, galantejá, ligá.)

18. Donzellar, v., causer, caqueter. 

Molt moderramen donzellet de jovent. Poëme sur Boèce. 

Il causa très modérément de jeunesse. 

IT. Donzellare.

19. Domesgier, Domenger, Domengier, adj., domestique, privé, soumis, sujet. 

D'amar celei cui sui totz domengiers.

Lamberti de Bonanel: Al cor. 

D'aimer celle à qui je suis tout soumis. 

Ni arbre domesgier que no l'esfulh.

(chap. Ni abre doméstic que no lo desfullo o esfullo.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.

Ni arbre domestique qu'il ne l'effeuille.

A l'ombra d'un fust domesgier.

Marcabrus: A la fontana.

(N. E. Me pregunto si el autor de A l'ombra de les roques del Masmut sabía que hablaba y escribía en un dialecto occitano.)

A l'ombre d'un bois domestique.

Substantiv. Als baros de sa terra e als seus domengers.

Guillaume de Tudela.

Aux barons de sa terre et à ses sujets.

20. Domengeiramen, adv., domestiquement, servilement.

Aisi soi totz domengeiramen sieus.

Aimeri de Peguilain: Nuls hom. 

Ainsi je suis tout domestiquement sien.

21. Domesgue, Dometgue, adj., domestique, apprivoisé.

Aisel qu'es magers e plus gros 

Es plus domesgues e plus bos.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Celui qui est plus grand et plus gros est plus apprivoisé et plus bon.

A far domestges es fort durs.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il est fort dur à faire apprivoisé.

Si alcus talha albres dometges, pomier, noguier, etc.

(chap. Si algú talle abres domestics, pomera, anogué, etc.)

Ord. des R. de Fr., 1563, t. XVI, p. 135.

Si quelqu'un coupe arbres domestiques, pommiers, noyers, etc.

Substantiv. Domesgues entendem moller, ser affranquit mercennaris, fil o nebot, discipols o escolars, auzidors, e totz mascles e femes que son de mainada. Cartulaire de Montpellier, fol. 10. 

Par domestiques nous entendons femme, serf affranchi mercenaires, fils ou neveu, disciples ou écoliers, auditeurs, et tous mâles et femelles qui sont de la maison.

ANC. FR. Où vergier ot arbres domesches... 

Oiseaux privés, bestes domesches.

(ESP. Pájaros domésticos, bestias domésticas; domesticado, domesticada, domesticados, domesticadas.)

Roman de la Rose, v. 1355 et 16255.

22. Domestgamen, adv., privément. 

Domestges laironicis o rapinas o torts domestgamen sian castiat per lo senhor, o per lurs maistres. Statuts de Montpellier, fol. 10. 

Que les vols ou rapines ou torts domestiques soient corrigés par le seigneur privément, ou par leurs maîtres.

23. Domestic, Domestegue, adj. lat. domesticus, domestique, privé, particulier, serviteur.

Domesticas cartas e domesticas garentias non podo far fe per se al jutge. Trad. du code de Justinien, fol. 28.

Actes privés et garanties particulières ne peuvent faire foi par soi au juge.

Substantiv. Majormen al domestegues de la fe. 

Trad. de l'épître de S. Paul aux Galates. 

Principalement aux serviteurs de la foi. 

CAT. Domestic (N. E. sin tilde). ESP. (doméstico) PORT. IT. Domestico. (chap. doméstic, domestics, doméstica, doméstiques : privat, particulá.)

24. Domesteguessa, s. f., familiarité. 

Non era neguna gran domna que no dezires... que el entendes en ella o que li volgues be per domesteguessa, car el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr' om. V. de Raimond de Miraval.

Il n'était nulle grande dame qui ne désirât... qu'il eut son affection en elle ou qu'il lui voulût du bien par familiarité, car il les savait honorer et faire agréer plus que nul autre homme.

On a dit aussi desmestegessa. 

IT. Domestichezza.

25. Domesgar, Domesjar, v., apprivoiser, soumettre.

Bestia es que vol libertat e no s domesja. 

(chap. Bestia es que vol libertat y no se dome, domestique, amansix, familiarise. Si dius llibertat u escrius en ll; al ocsitá encara se escribíe en una sola l.)

Eluc. de las propr., fol. 255. 

Est bête qui veut liberté et ne s'apprivoise pas.

Ieu cug Malleon domesgar 

Plus leu d'un falcon.

Giraud de Borneil: Al plus leu. 

Je crois apprivoiser Mauléon plus facilement qu'un faucon.

L'orgulhos domesga et homelia.

Aimeri de Peguilain: Selh qui s'irais. 

Soumet et humilie l'orgueilleux.

Part. pas. Sobr' el ponh esta domesjat... 

Bestias noyridas dins mayzo et domesjadas.

Eluc. de las propr., fol. 146 et 232. 

Apprivoisé il reste sur le poing... 

Bêtes nourries dans la maison et apprivoisées. 

Totz sui sieus homs domesjatz.

P. Vidal: Nulhs hom no. 

Je suis entièrement son homme soumis.

26. Domesjable, adj., apprivoisable, domptable.

Es malicios et mal domesjable.

(chap. Es malissiós y mal domesticable.)

Eluc. de las propr., fol. 258. 

Est malicieux et mal apprivoisable.

27. Domaine, s. m., lat. dominium, domaine.

Sazit an trastot mon domaine... 

E compret y domaines.

V. de S. Honorat. 

Ils ont saisi tout mon domaine... 

Et y acheta domaines.

CAT. Domini. ESP. PORT. IT. Dominio. (chap. domini, dominis. Han pres tot lo meu domini. Y hi va comprá dominis.)

28. Domenis, s. m., domaine, possession.

Aquel de cui es lo domenis de la causa.

(chap. Aquell de qui es lo domini, propiedat, de la cosa.)

Trad. du code de Justinien, fol. 18. 

Celui de qui est la propriété de la chose.

29. Donjon, Domejo, Dompnhon, s. m., lat. dominium, donjon. 

Milites, ocyus conscenso domnione, domo scilicet principali et defensiva, rebus suis diffidentes, decernunt intra se pacisci pro vita. 

Act. SS., 24 jull., t. V, p. 587. 

A las portas dels bels donjons,

Hon es lo reys et lo garsons.

V. de S. Honorat.

Aux portes des beaux donjons, où est le roi et le garçon.

La ciptat e lo borc e lo donjo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71. 

La cité et le bourg et le donjon. 

Plus soven venz castels e domejos.

P. Vidal: Lanza marques. 

Plus souvent conquiert châteaux et donjons. 

Puieron per forsa la sus en el dompnhon. 

Guillaume de Tudela.

Montèrent par force là haut en le donjon. 

ANC. FR. Tout ainsi que le donjon d'une fortrece est assis en la plus fort place du chastel.

(N. E. Torre del homenaje.)

Christine de Pisan, Charles V, 2e part., ch. 1. 

D'Evreux le dominion

Fut au roy Charles rendue.

Eustache Deschamps, p. 169.

30. Domination, s. f., lat. dominationem, domination.

Lo dreg e la domination de mon senhor lo rei.

(chap. Lo dret y la dominassió de mon siñó lo rey; mossen.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Le droit et la domination de monseigneur le roi.

Il s'est dit d'une hiérarchie d'anges. 

Autra maniera d'angiels que an noms dominatios, que sobre monto de gras los autres angils, car ilh lor so per obediensa sotzmes. 

Liv. de Sydrac, fol. 9.

Autre espèce d'anges qui ont nom dominations, qui surmontent de degrés les autres anges, car ils leur sont soumis par obéissance.

CAT. Dominació. ESP. Dominación. PORT. Dominação. IT. Dominazione.

31. Dominicatura, s. f., domaine, seigneurie.

La medietad de las dominicaturas.

(chap. La mitat de les dominicatures, dominis, siñoríes. 

Per a sé un texto de Languedoc de 1067 se assemelle bastán al chapurriau actual. Entonses reinabe Sancho Ramírez a Aragó. Sancho I, Ramírez, fill de RamiroRanimiroRanimirus. Desde 1076 hasta 1094 que va morí tamé va sé rey de Pamplona, mes tart Navarra. Los reys de Aragó se enteníen perfectamen en la gen que parlabe ocsitá, provensal y datres dialectes. Tamé antes del fuero de Jaca de 1077. No tos penséu que sol u faigueren a partí de Alfonso II, fill de Petronila reina y lo conde de Barselona Ramón Berenguer IV.)

Tit. de 1067, Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261. 

La moitié des domaines.

ESP. Dominicatura. (chap. Dominicatura, dominicatures.)

32. Domenjadura, s. f., résidence, demeure, propriété.

Si ha duas domenjaduras.

(chap. Si ñan dos propiedats, ressidensies.)

Fors de Bearn, p. 1080.

S'il a deux propriétés.

ANC. CAT. Domenjadura.

33. Domini ser, s. m., serf domanial. 

S'ieu ja fos sos dominis sers.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz. 

Si moi jamais je fusse son domanial serf. 

Domna, vostre domini ser 

Crezetz mi, qu'ieu am ses enjans.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a selhs. 

Dame, que j'aime sans tromperie, croyez-moi votre serf domanial.

34. Domergal, adj., domanial, particulier.

El prat domergal.

(chap. Al prat particulá.)

Titre de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203.

Au pré domanial.

- Du dimanche.

En totz los jorns domergals.

En tous les jours de dimanche.

(chap. A tots los domenges; díes de Domenge. 

Crec que los Domenges de Beseit, una partida daball del sementeri hasta lo riu Ulldemó aon se ajunte al Matarraña, podríe sé un prat “dominical”.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 179.

35. Domicili, s. m., lat. domicilium, domicile.

Li estran de tot en tot domicili non avens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 51.

Les étrangers de tout en tout n'ayant pas domicile.

Fig. Virtut vital que ha son propri domicili al cor.

Eluc. de las propr., fol. 19. 

Vertu vitale qui a son propre domicile au coeur. 

CAT. Domicili. ESP. PORT. IT. Domicilio. (chap. Domissili, domissilis; v. domissiliá: domissilio, domissilies, domissilie, domissiliem o domissiliam, domissiliéu o domissiliáu, domissilien. Domissiliat, domissiliats, domissiliada, domissiliades.)

36. Dominica, s. f., lat. dominica, dimanche.

En aquela dominica de la Septuagezima.

(chap. An aquell domenge de la Septuagéssima; an aquella domínica.)

Eluc. de las propr., fol. 128.

Dans ce dimanche de la Septuagésime.

CAT. Dominica. IT. Domenica. (ESP. chap. Domínica)

37. Domenga, s. f., dimanche. 

Cant venc un dia d'una domenga.

(chap. Cuan va vindre un día de domenge; domenche)

V. de Bertrand de Born.

Quand vint un jour d'un dimanche.

ESP. Domingo. PORT. Dominga.

38. Dominical, adj., lat. dominicalis, dominical, du dimanche.

Adonc la lettra dominical corria A.

(chap. Entonses la lletra dominical que corríe ere la A.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 208.

Alors la lettre dominicale courait A. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Dominical. IT. Dominicale.

39. Domanar, v., posséder, avoir en domaine.

Tot aitant quant domanar podian.

Tit. de 1212. DOAT, t. C, fol. 242. 

Tout autant qu'ils pouvaient posséder.

40. Endomengadura, s. f., domaine, possession.

Las endomengaduras, las tenensas.

Tit. de 1215. DOAT, t. CXXVIII, fol. 144. 

Les domaines, les tenances.

41. Endomenjat, Endomergat, adj., serf, homme lige, soumis, intime, tenancier.

Li pus car amicx e 'ls pus endomergatz

Que nos autre acsem, nos n'an dezamparatz.

Izarn: Diguas me tu. 

Les plus chers amis et les plus intimes que nous autres eussions, nous en ont abandonnés. 

Substantiv. Ieu vos plevisc e us afi

Que vostre soi endomenjatz. 

Gavaudan le Vieux: Desemparat. 

Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.

42. Maiordome, s. m., majordome, intendant.

Pueysh quar fust estatz maiordome. Leys d'amors, fol. 46.

Puis parce qu'il eut été majordome.

Lo maiordome de Joseph... Totas aquestas paraulas lur dis lo maiordome. Hist. abr. de la Bible, fol. 19.

L'intendant de Joseph... L'intendant leur dit toutes ces paroles.

CAT. Majordom. ESP. (chap.) Mayordomo. PORT. Majordomo. IT. Maggiordomo. (lat. maiordomus)

43. Domable, adj., lat. domabilem, domptable.

Es mot fort et no domable... 

(chap. Es mol fort y no domable : indomable.)

Fig. Adamas que vol dire peyra no domabla. 

Eluc. de las propr., fol. 240 et 84.

Est très fort et non domptable...

Diamant qui veut dire pierre non domptable.

(chap. Diamán que vol di pedra no domable : indomable.)

CAT. ESP. (chap.) Domable. PORT. Domavel. IT. Domabile.

44. Domdadura, s. f., dompture, habitude forcée.

Cal pren buous la domdadura, 

Tal la sec mentre qu'el dura.

V. et Vert., fol. 76. 

Telle prend le boeuf la dompture, telle il la suit tant qu'il dure.

45. Domtar, Domptar, Dompdar, v., lat. domare, dompter, soumettre, adoucir. 

Fig. Es homs fortz coma fer que dompta totz los autres metals.

(chap. Es un home fort com lo ferro que dome a tots los atres metals. v. domá: domo, domes, dome, domem o domam, doméu o domáu, domen; domat, domats, domada, domades.)

V. et Vert., fol. 66.

Est homme fort comme fer qui dompte tous les autres métaux.

Aissi pot hom tot cor domtar,

E, si Dieu plaiz, ieu domtarai 

Aquest.

(chap. Aixina pot hom tot cor domá, y, si Deu vol, yo domaré este.)

Roman de Jaufre, fol. 81. 

Ainsi on peut dompter tout coeur, et, si à Dieu plaît, je dompterai celui-là.

Deu mot dompdar et esmagrezir sa carn.

V. et Vert., fol. 95. 

Doit moult dompter et amaigrir sa chair. 

ANC. CAT. Domdar. CAT. MOD. ESP. PORT. Domar. IT. Domare.

46. Domde, adj., dompté, soumis.

Si anc fui fols, aras sui domde.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Si jamais je fus fou, maintenant je suis dompté.

47. Adomniu, adj., soumis, respectueux, humble.

Breu fera pus adomniva 

Chanso. 

P. Bremond Ricas Novas: Be volgra. 

Je ferais en peu de temps chanson plus respectueuse.

48. Adomesgar, Adomesjar, v., apprivoiser.

Ivan,

Que fo 'l premier c' adomesjet auzel. 

Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo. 

Ivan, qui fut le premier qui apprivoisa oiseau. 

Qui jove dona vol amar,

Trop gen la deu adomesgar.

(chap. Qui jove dona vol amá, mol gentilmen la deu domá, domesticá.)

P. Vidal: Neu ni gel. 

Qui veut aimer jeune dame, la doit apprivoiser très gentiment.

Part. pas. Com l'austor qu'es pres en l'aranh,

Qu'es fers tro s' es adomesjatz.

P. Vidal: Neu ni gel.

Comme l'autour qui est pris au filet, qui est sauvage jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé.

ANC. FR.

Par la douçour de doulz nourrissement 

S'aprivoisist mainte beste sauvage, 

S'adomesche. 

Eustache Deschamps, Poés. man., fol. 29.

IT. Addomesticare.

martes, 10 de octubre de 2023

Raimond, Raymond, Ramon, Ramón; Vidal; Besaudun, Besalú, Bezaudu,

Raimond Vidal de Besaudun. 

Pont de Besalú

Unas novas vos vuelh contar
Que auzit dir a un 
joglar
En la cort del pus 
savi rey
Que anc fos de neguna ley,
Del 
rey de Castela 'N Amfos
E qui era condutz e dos,
Sens e valors e cortezia,
Et engenh de cavalayria;
Qu' el non era onhs ni sagratz,
Mas de pretz era coronatz,
E de sen e de lialeza
E de valor e de proeza.
Et a lo rey fag ajustar
Man cavayer e man joglar,
En sa cort, e man ric baro;
E can la cort complida fo,
Venc la 
reyna Lianors;
Et anc negus no vi son cors,
Estrecha venc en un mantelh
D' un 
drap de seda bon e belh
Que hom apela 
Sischanto,
Vermelh ab lista d' argen fo,
E y ac un 
leuon d' aur devis:
Al rey soplega, pueis s' asis;
Ab una part lonhet de luy.
Ab tan veus un joglar ses bruy
Denan lo rey franc, de bon aire;
E 'l dis: “Rey, de pretz emperaire,
Ieu soi vengutz aisi a vos,
E prec, si us platz, que ma razos
Si' auzida et 
entenduda.”
E 'l reys dis: “M' amor a perduda
Qui parlara d' aisi enan
Tro aia dig tot son talan.”
Ab tan lo joglar issernit
A dig: “Franc rey, de pretz garnit,
Ieu soi vengutz de mon repaire
A vos per dir e per retraire
Un' aventura que avenc,
Sai en la terra don ieu venc,
A un 
vassalh Aragones;
Be sabetz lo vassalh qui es,
El a nom 
N Amfos de Barbastre.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia:
Molher belh' e plazen avia,
E sela que anc no falhi
Vas nulh hom, ni anc no sofri
Precx de nulh hom de s' encontrada,
Mas sol d' un don era reptada,
Qu' era de son alberc privatz,
D' aquel de son marit cassatz;
Mas amors tan fort lo sobrava,
Per que alcuna vetz pregava
La molher son senhor N' Alvira,
Don ilh n' avia al cor gran ira;
Pero mais amava sofrir
Sos precx que a son marit dir
Res per que el fos issilhatz,
Car cavayers era prezatz,
E sel qu' el maritz fort temia;
Car de bona cavalaria
Non ac sa par en 
Arago.”
- “Doncx, so dis lo reys, aquest fo
Lo cortes Bascol de 
Cotanda.”
- “Senher, 
oc; er auiatz la randa
Col pres de la bela N' Alvira,
Car res de tot cant hom dezira
Non poc conquere ni aver,
Tro al marit venc a saber,
Que 'l disseron siey cavayer
Tug essems en cosselh plenier:
“Senher, per dieu, trop gran bauzia
Fai En Bascol, que cascun dia
Pregua ma dona et en quer,
E dic vos que tan lo i sofer
Que coguos en seretz ses falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Si no m' era a mal tengut,
Tug seriatz ars o pendut,
Car non es faitz c' om creire deya,
E tug o dizetz per enveya
Car sobre totz el val e sap;
Mas ja dieus no mi sal mon cap,
Si jamay negus mi retrai
De res que Na Alvira fai,
S' ieu per la gola non lo pen
Que ja non trobara guiren.”
Ab tan parlet un cavayer
Fel e vilan e leugier:
“Senher, cant auretz pro parlat,
E vil tengut, e menassat,
S' ie us dirai ieu d' aquest afar
Con o poiretz en ver proar,
Si ama ma dona o non;

Fenhetz vos c' al rey del Leon
Voletz anar valer de guerra,
E si ja podetz d' esta terra
En Bascol traire ni menar,
Veus mon cors per justiziar,
Aissi 'l vos lieure a presen.”
So dis lo rey: “Et ieu lo pren.”
Ab tan veus lo cosselh partit.
Et un de sels que l' ac auzit,
Per mandamen de son senhor,
Vas l' alberc d' En Bascol s' en cor,
E dis li: “ 'N Bascol de Cotanda,
Saluda us mo senher, e us manda,
Si us poira al mati aver,
Car de guerra ira valer
Al rey de Leon, senes falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Mot voluntiers irai ab luy.”
Pueys li dis suavet, ses bruy:
“No farai jes que non poiria.”
E 'l messatge plen de feunia
Tornet o dir a son senhor:
“Senher, vist ai vostre trachor,
E dis que ab vos anara;
Dis 
oc, mas ja re non fara,
Qu' ieu conosc be e say qu' el tira.”
E 'l senher non ac jes gran ira,
Can auzi que son cavayer
Ira ab el ses destorbier.
E dis: “Ben pot paor aver
Sel que s' es mes en mon poder,
E liurat a mort per delir,
Que res de mort no 'l pot gandir,
S' En Bascol va en est viatge;
E ja no 'l camjara coratge
Per promessa ni per preguieira.”
Ab tan s' es mes en la 
carrieira,
Dis qu' ira En Bascol vezer
C' amors fai planher e doler;
Et en planhen soven dizia,
Ab greus sospirs la nueg e 'l dia:
“Amors, be m faitz far gran folor,
Que tal res fas vas mo senhor
Que, s' el sol saber o podia,
Res la vida no m salvaria;
E saber o sabra el ben,
Car ieu non anarai per ren
Lai on mon senher anar vol;
E jes aissi esser no sol,
C' anc no fes ost qu' ieu no i anes
Ni assaut en qu' el no m menes;
E si d' aquest li dic de no,
Sabra be per cal occaizo
Soi remazutz a mon veiaire.
Mas ieu say com so poirai faire,

Dirai li que mal ai auut,
Et enquera no m' a laissat,
Per que metges m' a cosselhat
Que m fassa un petit leviar.”
Ab tan s' es fag lo bras liar,
E 'l cap estrenher fort ab benda;
E dis que ja dieus joy no 'l renda,
Si ja lai va, qui non lo 'n forsa,
C' amors qu' el fai anar a dorsa
Li tol lo talen, e 'l trasporta.
Ab aitan sonet a la porta
Lo senhor N Anfos autamen,
Et hom li vai obrir corren.
Dins intra; En Bascol saluda.
“Senher, sel dieus vos fass' ajuda
Que venc sus en la crotz per nos.”
Dis lo senhor: “
Oc, et a vos,
Bascol, don dieu gaug e salut;(”)
“Digatz, e que avetz auut?”
- “Per Crist, senher, gran malautia;
E co sera qu' ieu ja volia
Anar en ost?” - “No y anaretz?”
- “Senher, si m' aiut dieus ni fes,
Be vezetz que no y puesc anar,
E peza m mot.” - “Si dieu mi gar,”
Dis lo senher, “
oc, et a me,
En Bascol, dos tans, per ma fe,
Qu' ieu non puesc mudar que no y an;
E vau m' en, a dieu vos coman.”
- “Senher, et ieu vos a sa maire.”
Ab tan lo senher de bon aire
S' en va, e 'l cavayer reman.
E 'l bon mati a lendeman
A fag sos cavals enselar,
E pres comjat ses demorar;
Et 
eys del castel mantenen,
Iratz e ples de mal talen,
Car En Bascol es remazutz;
Et es a un castel vengutz,
doas legas lonhet d' aqui;
E tan tost, can lo jorn falhi,
El a son caval esselat,
E pueia, e si a levat
Detrassion trotier pauquet.
Ab tan en la carrieira s met,
E torna s' en dreg a Barbastre,
E ditz que bastra mal en pastre
La nueg, si pot, a sa molher.
Lo caval dels esperos fer,
E broca tan que al portel
Es vengutz suau del castel
Sotz la cambra de sa molher;
Lo caval laissa al trotier,
E dis: “Amicx aten m' aisi.”
Ab tan vai avan e feri
Un colp suavet de sa man;
E 'l pros dona, ab cor sertan,
Cant al portel sonar auzi,
Dis: “Donzela, leva d' aqui,
Leva tost sus, e vay vezer,
Donzela, qu' ieu noca esper
Cavayer ni home que vengua.”
- “Ja dieu, dis ela, pro no m tengua,
S' ieu non cre que mo senher sia
Que m' asage ma drudaria
D' En Bascol, car huey no 'l segui.”
Ab aitan autre colp feri.
“A! donzela, leva tost sus!”
E dis: “Ja non atendrai pus
C' ades non an vezer qui es.”
Lo portel obri demanes;
Et intret, e dis a l' intrar:
- “Donzela, trop m' a fag estar
Aisi que no m venias obrir!
No sabias degues venir?(”)
- “Non senher, si m don dieu bon astre.”
Ab tan lo senher de Barbastre
Vai enan en guiza de drut,
E velvos dreg al lieg vengut,
Et agenolha s mantenen,
E dis: “Bela dona plazen,
Veus aisi vostr' amic coral,
E per dieu no m tenguatz a mal
C' uey ai per vos l' anar laissat
De mo senhor, a qui fort peza,
Mas l' amors qu' en me s' es enpreza
No m laissa alhondres anar,
Ni de vos partir ni lonhar,
Don ieu sospir mantas sazos.”
- “Dias me, senher, qui es vos?”
- “Dona, e non entendes qui?
Vevos aisi lo vostr' ami
Bascol, que us a loncx temps amada.”
Ab tan la dona s' es levada
En pes, et a 'l ben conogut
Son marit; mas pauc l' a valgut:
E crida tan can poc en aut:
“Per Crist, trachor degun assaut
Don pieitz vos prenda no fezetz,
Que pendut seretz demanes,
Que res de mort no us pot estorser!”
Pren l' als cabelhs, comens a torser
Aitan can poc ab ambas mas;
Mas poder de donas es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa,
E fier petit colp de grieu massa.
E cant ela l' ac pro batut,
E rosseguat, e vil tengut,
S' estorna s que anc no 'l rendet,
Ieys de la cambra, l' us sarret;
Ar laisset son marit jauzen,
Aisi com sel que mal no sen,
Que semblan l' es que s' i afina;
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C' amors destrenhi' a sobrier;
E troba so que pus dezira:
Ela lo pren, vas si lo tira,
E comta 'l tot cossi l' es pres;
Pueys l' a dig: “Bels amicx cortes,
Ara us don aisi de bon grat
So c' avetz tos temps dezirat,
C' amors o vol e m' o acorda;
E laissem lo boc en la corda
Estar sivals entro al jorn;
E nos fassam nostre sojorn.”
Aisi esteron a gran delieg
Tro al senh, abdos en un lieg,
Que 'l dona levet issi s' en,
Et escrida tota la gen
A lurs albercx, e comtet lur:
“Auiatz, dis ela, del tafur
En Bascol, co m volc enganar.

A nueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor,
Intret en guiza de trachor
A mon lieg, e volc me aunir;
Mas yeu m' en saup trop jen guerir,
Dins en ma cambra l' ai enclaus.”
Tug ne feron a dieu gran laus
E dizon: “Dona, be us n' es pres,
Sol c' ades mueira demanes,
Car hom non deu trachor sofrir.”
Ab tan se son anatz garnir,
E corron tug vas lurs albercx:
Als us viratz vestir ausbercx,
Als autres perpunhs et escutz,
Capels, cofas, et elms agutz;
L' autres prenon lansas e dartz;
Sempres venon de totas partz
Candelas e 
falhas ardens.
E can N Amfos auzi las gens
Aisi vas si venir garnidas,
Dedins a las portas tampidas,
Et escridet: “Senhors, no sia,
Per dieu lo filh sancta Maria,
Qu' En Bascol vostre senhor so.”
Et els trenco ad espero
Las portas per tan gran poder
Que 
fer ni fust no y poc valer.
E cant el trencar las auzi,
Tot en un' escala salhi,
E puget en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Mantenen an tot l' uys trencat,
E son vengut al lieg armat,
E cascus tan can poc sus fer,
Car cuion l' aqui trober;
E can non l' an lains trobat
Son tug corossos et irat,
E 'l dona n' ac son cor dolen;
E mentre l' anavon queren,
Vas la bestor fai un esgart,
E vi l' escala una part
Que sos maritz ac porgitada;
E tornet dir a sa mainada:
“Baros, yeu ai vist lo trachor;

Velvos en aquela bestor,
Dressatz l' escala e puiatz;
E si' ades totz pesseiatz
Que sol no 'l laissetz razonar.”

Ab tan N Amfos pres a cridar:

Baros, e quinas gens es vos?
Non conoissetz 
degus N Anfos
Lo vostre senhor natural?
Ieu soi aisel, si dieu mi sal,
E per dieu no m vulhatz aussir!”
E la dona fes un sospir,
Al dissendre gitet un crit,
Can tug conegro son marit.
Ar crida, plora, planh e bray:
“Bel senher, dos tan fol assay,
Co vos auzes anc enardir?
Car tan gran paor de morir
Non ac mais negus natz de maire!
Bel senher, dous, franc, de bon aire,
Per amor dieu, perdonatz me,
E truep, si us platz, ab vos merce,
Senher, que yeu no us conoisia,
Si m sal lo filh sancta Maria,
Enans me cuiava de vos
Qu' En Bascol de Cotanda fos.”
Et el respos: “Si dieu mi sal,
No m' avetz fag enueg ni mal;
Be que us calha querer perdon,
Mas a me qu' el pus fals hom son,
El pus tracher que anc fos natz,
Amiga dona, m perdonatz
Qu' ieu ai vas mi meteis falhit,
E 'l vostre valen cors aunit;
E per colpa e per foldat
Mon bon cavayer adzirat:
Per colpa de lauzengiers
M' es vengutz aquest destorbiers
Et aquesta desaventura;
Amiga dona, franqu' e pura,
Per amor dieu, perdonatz me,
E trueb ab vos, si us plai, merce,
E aiam dos cors ab un cor;
Qu' ie us promet que mays a nulh for
Non creirai lauzengiers de vos,
Ni sera tan contrarios
Nulh hom que mal y puesca metre.”
- “Aras, dis ela, faitz trametre,
Senher, per vostre messatgier.”
- “De gaug, dona, e volontier
Ho farai, pus vey c' a vos play.”
- “Senher, 
oc, et enqueras may;
En Bascol anaretz vezer,
E digatz li que remaner
Vos a fag tro sia gueritz.”
Ab tant es de l' alberc partitz,
E fai so que ela li manda;
Vezer va Bascol de Cotanda;
E trames per sos cavayers,
C' ancmay tan gran alegriers
Non crec ad home de son dan.
E que us iri' al re comtan?
Vas l' alberc tenc de son vassalh
En Bascol, dreg vas lo lieg salh
Et estet suau et en pauza,
Et ac be la fenestra clauza.
“Bascol, dis el, e cossi us vay?”
- “Per Crist, senher, fort mal m' estai,
Et agra m be mestier salut.
E cosi es tan tost vengut?”
Dis En Bascol a son senhor.
- “Bascol, dieu per la vostr' amor
Soi remazutz e remanrai,
Que ja en ost non anarai
Si vos ab mi non anavatz.”
- “Ieu, senher, guerrai, si dieu platz;
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra voluntat.”
Ar s' en tornet vas son ostal,
E fo ben jauzen de son mal.
Et estet be, si dieu be m don,
Car el tenia en 
sospeison
Sela que falhit non avia;
Mais ela saup de moisonia
Trop may que el, segon que m par:
Per qu' ieu, francx rey, vos vuelh preguar
Vos, e ma dona la reyna
En cuy pretz e beutat s' aclina,
Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
Que donas tan gran poder an,
Elas an be tan gran poder
Que messonja fan semblar ver,
E ver messonja eissamen,
Can lor plai, tan an sotil sen.
Et hom gart se d' aital mestier
Que non esti' en cossirier
Tos temps mais en dol et en ira;
Que soven ne planh e 'n sospira
Hom que gilozia mante,
On nulh mestier no fara be,
Qu' el mon tan laia malautia
Non a, senher, c' a 'n gilozia,
Ni tan fola ni tan aunida
Que pieitz n' acuelh e mens n' evida,
Et es ne pieitz apparians
C' ades li par que 'l vengua dans.”
- “Joglar, per bonas las novelas
E per avinens e per belas
Tenc, e tu que las m' as contadas,
E far t' ai donar tals soldadas
Que conoisiras qu' es vertat
Que de las novelas m' a grat;
E vuelh c' om las apel mest nos
Tos temps may, CASTIA GILOS.”
Can lo rey fenic sa razo
Anc non ac en la cort baro,
Cavayer, donzel ni donzela
Sesta ni sest, ni sel ni sela,
De las novas no s' azautes,
E per bonas non las lauzes,
E que cascus no fos cochos
D' apenre CASTIA GILOS.

//

Raimon, Raymond, Ramon, Ramón Vidal de Besalú, Besaudun fue un trovador español que escribía en dialecto occitano catalán:
c 1196 - c 1252. Originario del pueblo de
Bezaudu, Besalú, Bezaudun, situado en la comarca de la Garrocha, provincia de Gerona. Se formó e inició su vida profesional como juglar en el castillo de Mataplana, al que elogia en algunos de sus versos.

Loís Alibèrt, GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Es famoso por ser autor del primer tratado poético en una lengua romance (occitano), el Razós de trobar (c. 1210).​ Comenzó su carrera como juglar y pasó sus años de formación en la corte de Hugo de Mataplana, que a menudo recuerda con cariño en sus poemas y canciones.

En el Razós, Raimon distingue la "francesa parladura" (lengua francesa) de la "cella de Lemozi" (lengua occitana).

"[...] la parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz e pasturellas; mas cella de lemosin val mais per fer vers et cansons et serventes; et per totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina que de nengun'altra parladura per qu'ieu vos en parlerai primeramene".​

Se trata de un prontuario gramatical y versificador para la composición correcta de la poesía trovadoresca occitana.​ También analiza el arte del que escucha (li auzidor) y su responsabilidad en comprender la obra del trovador. La insistencia de Raimon en que el público entienda lo que se canta y que se mantengan en silencio durante su canto ha sido considerado como fundacional en la historia de la música artística.
Para Raimon, los oyentes tienen la responsabilidad de informarse acerca de lo que no entienden (que es "una de las cosas más sabias del mundo") y ser fieles a la calidad de la obra, alabando la grandeza y condenando la falta de forma. Raimon también se esforzó en defender la superioridad del lemosí (o Lemozi, es decir, el occitano) frente a otras lenguas vernáculas, lo que indujo al poeta florentino Dante Alighieri a escribir la obra De Vulgari Eloquentia justificando el uso de la lengua vernácula de la Toscana en vez de la lengua occitana.​ El Razos finaliza con un glosario occitano-italiano. A finales del siglo XIII, Terramagnino de Pisa escribió un versión condensada del Razos.
Jofre de Foixá escribió una versión ampliada, el Regles de trobar, para Jaime II de Aragón.

https://ota.bodleian.ox.ac.uk/repository/xmlui/handle/20.500.12024/0379

Además de la mencionada composición, se conservan varios fragmentos de letras de canciones y tres obras narrativas, estas últimas escritas en nuevas rimadas, es decir, octosílabos pareados. Asimismo, dos de ellas se pueden considerar novelitas, muy similares a lo que en francés se denomina "roman". En Reprensión de celosos, se cuenta los amores de Bascuel de Cutanda y Elvira, esposa de Alfonso de Barbastro en la corte de Alfonso VIII de Castilla.​ Etc...